juli-cesar.jpg

Al llarg del curs, hem treballat en més d’una ocasió Juli Cèsar: vida i obra, frases cèlebres, etc. Però una notícia d’ahir (JT France 3), relacionada amb la descoberta d’un bust seu, potser el més fidedigne, ens obliga a tractar-lo de nou.  

Llegiu la descripció que Suetoni va fer de Juli Cèsar a El diví Cèsar 45, en traducció de Francesc Carbajo (La Magrana, 1995):

“Diu la tradició que feia una gran alçada, que tenia un color de pell pàl·lid, els membres ben proporcionats, la cara un xic massa plena, els ulls negres i vius i una bona salut, per bé que, vers la fi de la seva vida, solia perdre sobtadament el coneixement i li agafaven esglais durant el son. En dues ocasions va patir el mal dels comicis en plena activitat. Pel que fa a la cura del seu cos era força primmirat, i així, no es limitava a fer-se tallar els cabells i a afaitar-se escrupulosament, sinó que fins i tot es feia depilar, tal com li van retreure alguns. El defecte de la calvície, certament el suportava molt malament, car hagué de veure-la sovint convertida en blanc de la riota dels seus detractors. És per això que s’havia acostumat a pentinar-se endavant des de la coroneta els pocs cabells que tenia i que, de tots els honors que li concediren el senat i el poble, el que rebé i adoptà amb més satisfacció fou el dret de portar sempre la corona de llorer.”

Tot seguit, llegiu la notícia del País i del Periódico d’ahir. A continuació, comenteu si creieu que el bust trobat al Roine és fidel al retrat de Juli Cèsar que ens ha deixat Suetoni.

El Nou bust de Juli Cèsar per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.