Quina lletra hem d’ensenyar a fer després d’haver introduït l’escriptura amb lletra majúscula? lletra manuscrita o lletra scrib? El debat està servit.

A continuació us proposo alguns arguments per a cada cas que els autors han emprat a favor de la utilització dels diferents models de grafia (extret de la tesi doctora “L’aprenentatge del traçat gràfic de l’escriptura” de Sònia Blanco):

Entre els arguments favorables a la utilització de la grafia script trobem:

• L’aprenentatge de la lletra script és més fàcil. Voorhis (Dottrens, 1950)
• La lletra script és més rítmica. Voorhis (Dottrens, 1950)
• La nitidesa i la llegibilitat de les grafies script interfereixen en treballsescrits, com poden ser l’ortografia i la composició. Voorhis (Dottrens, 1950)
• L’escriptura script és més llegible que la cursiva. (Gray, 1957)
• La simplicitat de la forma dels caràcters script permet satisfer el desig d’escriure dels nens petits. (Teberosky, 1991)

Entre els arguments favorables a la utilització de la grafia cursiva trobem:

• Els caràcters cursius permeten una escriptura personificada, a diferència dels caràcters script, que la fan estereotipada. Voorhis (Dottrens, 1950)
• Els nens que han après a escriure amb script poden trobar dificultats a llegir la lletra cursiva dels grans. Voorhis (Dottrens, 1950)
• La lletra cursiva és més ràpida de traçar i possibilita la velocitat que posteriorment serà exigida. (Borel-Maisonny, 1978)
• Els grafemes de la lletra script són més fàcilment confusibles, des del punt de vist discriminatiu, que els presentats amb una grafia cursiva. En situacions dispedagògiques, els alumnes presentaran constants confusions de lletres de semblant orientació. (Jiménez, 1983)
• La lletra cursiva té més fluïdesa a l’hora de realitzar-la i per la idea de globalitat que transmet; en canvi, la lletra script, de més simplicitat motriu, comporta la separació de lletres, la pèrdua de la idea de globalitat i més lentitud. (Acebes i Martínez, 1996)

Sigui com sigui, el més important és fer escriure cada dia.

Ja us  l’he recomanat vàries vegades, però em sembla prou interessant per a tornar-ho a fer. Us recomano el llibre Llegir i escriure per viure de la Montserrat Fons.

El grafisme és un dels aspectes que cal treballar en el procés d’aprenentatge de l’escriptura.

Segurament estarem d’acord que no cal treballar el gest gràfic fent cal.ligrafia com un acte mecànic i repetitiu, ja que és una activitat molt poc funcional. Tanmateix, sovint hi ha aspectes en el grafisme dels alumnes que cal reforçar o en les quals cal incidir, com per exemple:

• la direccionalitat i pressió del traç
• la grandària de les lletres
• la distància entre les paraules
• la distància entre les lletres
• problemes en l’enllaç
• utilització indiferents de diferents tipus de lletra (majúscules, minúscules, scrip…)
• irregularitat en el traç

Per treballar tots aquests aspectes és important definir quins suports gràfics són els més adients segons el nivells i/o les dificultats. En tot cas, cal que l’alumnat utilitzi de forma habitual i es familiaritzi en l’ús divers de fulls i llibretes:

• full en blanc
• de doble línia
• d’una sola línia
• de pauta Montessori
• quadrícula

Utilitzar habitualment tots aquests suports gràfics a tots els nivells de l’educació infantil i primària, ens ajudarà a sistematitzar l’exercici gràfic de l’escriptura.

També és important parar atenció en la utilització d’estris diversos d’escriptura, que poden facilitar i millorar el traç: llapis de diversa enumeració, retolador prim i gruixut, bolígraf, llapis de color…

Si necessiteu preparar algun material fent incís en la cal.ligrafia, podeu utilitzar aquest generador de fulls de cal.ligrafia. El material que genera és imprimible.

Feu un cop d’ull a la proposta “Comprensió del grafisme per la imatge visual” que ha dissenyat una mestra de Manresa, la M.Àngels Arnau, amb el qual els alumnes aprenen els traços de les lletres resseguint el recorregut d’un ‘boli lluminós’. El punt de llum és un punter de color vermell, segons comenta l’autora, ha de ser així perquè el punt ha de tenir la llum concentrada per no distorsionar la visió del recorregut que fa la llum, no pot ser cap llanterna. Els nens observen el moviment que fa el punt de llum, el memoritzen, i l´escriuen.