Tag Archives: Escriure

GÈNERES DISCURSIUS I TIPOLOGIA TEXTUAL

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Heu pensat sobre com es poden planificar les activitats d’escriptura? Us plantejo dues línies. Ambdues es retroalimenten,

  • partint de la tipologia textual, és a dir, de patrons estructurals i lingüístics?
  • partint dels gèneres discursius, és a dir, un text situat en un context, amb una finalitat, un destinatari…

El matís és diferent i té implicacions en l’enfocament de l’ensenyament de l’escriptura. Un posa l’accent en l’estructura del text i a les formes genèriques, i l’altre en l’ús comunicatiu i a les formes específiques i reals.

Si partim dels gèneres discursius  l’aprenentatge és doble, per una banda el text esdevé funcional i un acte de  comunicació,  i per altra es treballen les característiques lingüístiques  pròpies del gènere.

Per tant, a l’hora de planificar una activitat d’escriptura caldria,

  • Situar l’activitat en un context, és a dir, veure’n la utilitat.
  • Saber quin  gènere discursiu és el més adequat.
  • Analitzar  mostres reals del gènere per extreure’n les característiques lingüístiques i estructurals.
  • Escriure el propi text seguint els models. La diversitat de models  permet  fer un treball metalingüístic sobre la manera com s’hi usa la llengua.

Som-hi!

L’ÚS DE LA LLENGUA EN ELS WHATSAPPS

Cuadernos  Rubio

Font de la imatge: Cuadernos Rubio http://cuadernos.rubio.net/prensa/post/25-faltas-de-ortografia-que-cometemos-en-whatsapp

Aquest estiu he tingut debats distesos i tranquils amb companys de dins i de fora del món educatiu. Un dels temes que ha generat posicionaments diversos és si l’ús que es fa de la llengua en els whatsApps té implicacions negatives en l’escriptura acadèmica dels infants i joves.

Tan els adults com els joves tenim una gran tolerància en l’acceptació de l’error ortogràfic, lèxic i morfosintàctic a l’hora d’escriure whatsApps, twits… Com és que passa això? perquè no demanem el mateix grau d’exigència en l’escriptura d’aquests textos digitals de comunicació immediata que en la resta de textos?

Crec que aquesta acceptació social de l’error es dóna, bàsicament, per dos motius,

  • per una banda, reconeixem el whatsApp o el twit com a textos de comunicació ràpida i immediata, i per tant, les abreviacions, els símbols, els dibuixos o els emoticons s’utilitzen com a elements per alleugerir el text i per abreujar el temps d’escriptura, és a dir, per produir un text amb el mínim temps possible, amb el màxim d’informació implícita i ràpid de llegir.
  • i per altra banda, els utilitzem en contextos informals, lúdics i de relacions personals.

Ara bé, aquest estil d’escriptura pot influir en l’ortografia d’altres gèneres textuals? És a dir, escriure abreujadament, sense accents, amb grafies que representen sons… afecta en l’escriptura dels joves en textos formals, per exemple en els d’àmbit acadèmic?

Sembla ser que no, que podem estar tranquils!

Segons apunta Josie Bernicot  de la universitat de Poitiers, pensar això és un error. És el grau de domini de l’ortografia la que influencia el tipus de text utilitzat en els whatsApps, i no pas a la inversa. En aquesta línia Álex Grijelmo opina en el seu article “La ortografia esgrimiada” al País que “muchos jóvenes que se comunican hoy mediante abreviaturas y horrores ortográficos presentarán cuando lo deseen informes académicos impolutos. Y si no lo consiguen, no habrá que echarle la culpa al sistema de comunicación, sino al sistema educativo”.

David Crystal, en el seu llibre Txtng: the Gr8 Db8  també coincideix en dir que la pràctica dels whatsApps i sms no és responsable de la mala ortografia, fins i tot comenta que alguns elements de l’escriptura que s’utilitzen en els whatsApps requereixen un grau de reflexió metalingüística per part del qui els escriu, de manera que els converteix en més lletrats i amb més habilitats ortogràfiques, perquè han de saber discernir i valorar com manipular la llengua.

El debat està servit.

8 DE SETEMBRE, DIA INTERNACIONAL DE L’ALFABETITZACIÓ

logoEl 1996 la UNESCO declara el 8 de setembre com a Dia internacional de l’alfabetització, amb l’objectiu de promoure i potenciar l’accés a l’alfabetització a infants, joves i adults d’arreu del món.

En motiu d’aquesta diada, la setmana del 8 al 15 de setembre s’ha determinat que esdevingui la Setmana Europea de l’Alfabetització. A més de  promoure l’alfabetització, també es pretén treballar habilitats i propostes de lectura i d’escriptura.

Si us animeu a fer alguna acció us podeu inscriure clicant aquí.

SALÓ DEL CÒMIC

2015-04-06_1828

Del 16 al 19 d’abril es celebra el saló del còmic a Barcelona.

Un dels objectius d’aquesta fira és difondre, promocionar i incentivar la lectura i coneixement del còmic.

Si voleu treballar el còmic a l’aula, aquí teniu algunes propostes que he publicat en aquest bloc:

LLETRA LLIGADA O LLETRA SCRIP

pregunta

Fa pocs dies, a través d’aquest bloc, em van fer aquesta pregunta: hi ha alguna raó per la qual sigui millor ensenyar a escriure amb la lletra lligada que la d’impremta?

M’ha semblat interessant compartir la meva resposta:

“Per a mi, el tipus de lletra amb la qual s’ensenya el codi escrit als infants no és un aspecte rellevant, si que ho és, en canvi, el quan i el com s’ensenya el codi escrit.
Si a Catalunya i a Espanya s’usa la lletra lligada majoritàriament, ve donat per la tradició pedagògica de la qual estem amarats, que és la tradició Montessori. Els països de tradició anglosaxona, en canvi, no segueixen aquests paràmetres i ensenyen a escriure amb lletra scrip.
Cada vegada hi ha més escoles catalanes que opten per passar de la lletra majúscula o de pal, a la lletra scrip, sense passar per la lletra lligada o manuscrita.
Sigui una o altra la lletra elegida, al final, no hi ha diferències significatives en el traç dels nens quan arriben a la maduresa i personalització de la lletra (entre els 12 – 14 anys). Si que hi ha diferències, en canvi, segons l’enfocament metodològic a partir del qual els han ensenyat a escriure. Més que el tipus de lletra l’important és com es planteja el procés de composició escrita. Escriure és un procés complex, molt més que fer una lletra o altra
Si s’inicia l’aprenentatge amb lletra majúscula és només per una qüestió de maduració motriu, és a dir, el moviment que ha de fer el canell per poder realitzar les corbes de la lletra manuscrita, no el poden fer els infants de 3 a 5 anys, en canvi sí que poden fer traços rectilinis. La lletra manuscrita no cal treballar-la abans dels 6 anys, perquè és quan acabem generant problemes allà on no n’hi hauria d’haver. En el moment que estan prou madurs, tan se val una o altra lletra.
L’aprenentatge de l’escriptura hauria de situar-se dels 6 anys en endavant (Cicle inicial). Tot el treball gràfic que es fa abans d’aquesta edat hauria de ser un acte motriu fonamentat en la vivència dels moviments en l’espai (entrenaments gràfics, moviments vivenciats, exercicis amb ritme, situació espaial, grafomotricitat fina i grossa…) Són molt interessants les propostes que Gisèle Calmy ja fèia als anys 70. També interessant el treball des de la creativitat artítica, domini tècniques plàstiques i manipulatives, com planteja des de Reggio Emília, entre altres.
En  l’aprenentatge de la lectura, la neurociència, per exemple, observa que en els nens de menys de 6 anys no se’ls ha de mostrar un sol tipus de lletra, per què l’aprenentatge del codi es fa per via visual, i per tant, la porta d’entrada és la vista. Així, és important que els nens “mirin i llegeixin” tot tipus de lletres en aquestes edats primerenques i no focalitzin l’aprenentatge i el reconeixement de les lletres, en una de sola.
Per tant, el quan s’ensenya a llegir i a escriure s’hauria de situar als 6 anys, havent treballat tots els aspectes previs a l’etapa d’educació infantil. Amb quina lletra? Als 4 -5 anys es poden fer apropaments al codi escrit amb lletra majúscula per facilitar el traç i afavorir la producció escrita, i a partir del moment que els nens ja són alfabètics (és a dir, que ja escriuen totes les lletres de les paraules i frases, perquè les “senten “ i les reconeixen), poden iniciar l’escriptura amb un altre tipus de lletra (scrip o cursiva). Una i altra requerirà un entrenament per arribar a la correcció del traç, amb l’objectiu que el missatge escrit pugui ser llegit i entès per altres persones. Tot i així, els nens han d’estar avesats a llegir qualsevol tipus de lletra (de fet, la lletra manuscrita no és present en cap situació real de la nostra societat).
Us recomano el llibre Llegir i escriure per viure de la Montserrat Fons que planteja qüestions molt interessant des d’un punt de vista molt pràctic i funcional.

Alguns arguments favorables d’una i altra tipus de lletra (cliqueu aquí)

Sigui com sigui, el més important, tal com deia a l’inici, és tenir un bon enfocament metodològic sobre quan i com s’ensenya el codi escrit, saber perquè es fan les coses, tenir coherència pedagògica, i no fer les coses només perquè s’han fet sempre així”.

Montserrat Bertran

IDEES PER CARNAVAL

Il.lustració de Marina Puzyren

Il.lustració de Marina Puzyren

Aquí teniu quatre propostes de llegir i escriure per aquests dies de disbauxa que s’acosten:

 

UNA DISFRESSA LITERÀRIA

T’agrada llegir? oi que més d’una vegada t’has imaginat que eres el protagonista del llibre? potser a vegades t’hi has identificat  per les semblances entre tu i ell? Doncs ara és el moment de fer realitat aquesta cosa!!

Prepareu la vostra disfressa basant-vos en els personatges dels llibres que més us hagin agradat.

 

disfressa literària by Montserrat

CERTÀMENS I CONCURSOS LITERARIS 2015

images

Obert el període d’inscripció als certàmens i concursos literaris següents:

Fem contes de ciència. XIII Edició del Concurs 2015
Premi Sambori 2015. 9è premi escolar de narrativa en català
IV concurs escolar del Saló Internacional del Còmic de Barcelona
2n premi a l’opinió escrita: Propietat i Desigualtat
Certamen d’Oratòria
Premis literaris juvenils i infantils Joan Triadú