Ara que estem al final del primer trimestre és hora d’avaluar.

Algunes reflexions:

Al meu entendre, avaluar és més que examinar i qualificar.

Avaluar és una eina de caràcter formatiu que forma part del procés d’aprenentatge,  i que reuneix, recull i analitza dades significatives per tal de poder millorar o optimitzar els rendiments escolars, tan pel que fa a coneixements com a actituds.

El problema és que a vegades, aquest enfocament que segurament compartirem tots, queda en segon terme, a favor de d’avaluacions només de caire quantitatiu. Sabeu qui va  començar a aplicar l’avaluació quantitativa? doncs varen ser els jesuïtes,  al s XVI,  a partir d’un sistema de test per promoure o suspendre els alumnes. I a vegades penso que no  hem evolucionat gaire des de llavors!

Crec que l’avaluació hauria de considerar la quantitat i qualitat del coneixement, les habilitats i les actituds, amb el propòsit d’aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i aprenentatge, de comprovar si s’han complert els objectius, de recopilar dades, constatar el procés de l’alumne i del grup i ajudar a adaptar les estratègies  pedagògiques a les característiques de l’alumnat.

I finalment, penso que els  estudiants hi haurien de tenir un paper actiu, per tant, l’autoavaluació hauria de ser una pràctica habitual,  ja que esdevé una manera d’exercitar la seva capacitat reflexiva i afavorir l’autonomia. També és interessant la posada en pràctica de la coavaluació, és a dir, l’avaluació que es porta a terme dins el propi grup.

En aquesta línia m’agrada molt la proposta d’Irene de Puig, Iñaki Andrés, Félix de Castro, Josep LL Moya i Angèlica Sàtiro, en el seu llibre Reavaluar (Eumo editorial), feu-hi un cop d’ull!

Res més, fins la propera!