Category Archives: Proposta d’activitats

PREPAREM EL POEMA DE NADAL

“Ara pots llegir alguns poemes. Vull que els llegeixis en veu alta, mirant les paraules, no només les lletres. Fixa’t en el que diuen i en les imatges que floten sobre els versos, igual que una barca sobre un llac. (…) Agafa els teus “ninos”, els teus soldats, els teus cavalls de plàstic (…) convida’ls a ser el teu públic. El que és important és que llegeixis en veu alta i que et fixis en les imatges, en les preguntes i en els secrets que hi ha en les paraules”.
Lliçons de poesia per a nens i nenes inquiets
Luís García Montero editorial Comares

Per aquestes dates, a moltes aules del nostre país es prepara el poema de Nadal, que es dirà ben alt i fort per a tota la família, des de dalt d’una cadira.

La meva proposta és que aprofiteu aquest moment per,

  • Fer conèixer poemes i poetes diversos. Presenteu varis poemes de Nadal, no us quedeu només amb un. Llegiu-los en veu alta deixant que els nens i nenes s’acostumin a la seva musicalitat. Intenteu que captin el sentit global. Assageu la recitació i feu de models per als vostres alumnes.
  • Aprofiteu aquest moment per introduir els infants a la pràctica de la recitació o la lectura en veu alta. Dediqueu unes sessions a ensenyar a recitar.

Hi ha moltíssim poemes i poetes que han escrit poemes de temàtica nadalenca.

Reciteu els poemes i trieu!

Preparem El Poema de Nadal by Montserrat

UN POEMA DE TARDOR PER APRENDRE A RECITAR

 Kristina Swarner

Kristina Swarner

A les darreries de tardor, us proposo practicar la lectura en veu alta i la recitació, amb un poema de la Isabel Barriel ple de colors, olors i sensacions.

Gràcies Isabel per regalar-nos poesia!

Un Poema de Tardor Per Recitar -Poema de Isabel Barriel by Montserrat

CELEBRACIONS DE TARDOR

font:http://printpattern.blogspot.com.esLa celebració de les festes tradicionals i populars són habituals a l’escola. Aquesta pràctica ha ajudat a recuperar, mantenir i a fer conèixer tradicions. Per tant, és una pràctica positiva i amb moltes virtuts.
Ara bé, em plantejo si les festes han de ser el punt central de la programació d’aula i si tot el que es fa a l’escola ha de quedar subjecte a les festes anuals. A l’octubre es programa la Castanyada , tot seguit Nadal, una petita treva i Carnestoltes, la Vella Quaresma i la Pasqua, Sant Jordi… i si sumem les festes locals i la celebració de Diades diverses, la planificació d’aula va més relacionada a les festes i al calendari, que al currículum, i a vegades les festes i celebracions han passat a ser una “rutina d’aula”.

Cal que les festes ocupin un lloc tan predominant en la programació d’aula? Cada centre ho haurà de valorar, però en tot cas, cal que tinguem en compte alguns aspectes,

  • l’objectiu d’aprenentatge de cada celebració o festa
  • el tractament interdiciplinar que en fem
  • la temporalització, és a dir, valorar si cal que siguin anuals, bianuals, que les celebri tota l’escola o només un cicle concret…
  • adequació de les festes i celebracions més representatives o necessàries en aquell context escolar.
  • la reflexió pedagògica sobre l’aprenentatge que genera la celebració de festes i diades.

Per tant, en el post d’avui us proposo dues activitats que, tot i estar contextualitzades en les festes de tardor, intenten anar més enllà de la pròpia celebració, i aprofiten la situació comunicativa per generar debat, i de retruc, afavorir el desenvolupament de les habilitats comunicatives orals en els alumnes.

Aquí teniu, dues propostes de temporada per fer llegir, pensar, parlar, opinar i argumentar.

Hoja-Ocre-52453

STORYBOARD POÈTIC, GUIÓ IL.LUSTRAT D’UN POEMA PER SER RECITAT

poesía

La versió poètica de l’storyboard consisteix en fer un guió tècnic, esquema o itinerari gràfic que expliqui i descrigui el procés que es preveu fer per recitar un poema amb acompanyament gràfic o il.lustració.

Aquest guió tècnic pot constar de,

  • il.lustracions o imatges que expliquin o descriguin el significat del poema mostrant diferents plans. L’objectiu és que serveixi de guió en la preparació de la presentació  que acompanyarà el poema quan sigui recitat (poden ser làmines il.lustrades, o presentació digital com un power, un prezi, una narració digital, un trailer…). La representació o il.lustració gràfica és una estratègia que facilita la comprensió tan de qui recita, com de qui escolta.
  • anotacions o orientacions que fa un mateix i que l’ajudaran a fer una bona recitació o lectura en veu alta. És a dir, escriure i marcar en el text tot allò que es farà mentre es reciti:  on s’enfatitzarà, el ritme que se li donarà al poema, la modulació de la veu …
  • altres comentaris, per exemple si es preveu que hi hagi acompanyaments musicals, sons o veu en off.

Aquí us deixo una proposta per fer amb alumnes de cicle superior.

Storyboard Poètic by Montserrat

POESIA I RAP

WfDNknDB

font: https://twitter.com/frases_rap_

En el post d’avui us proposo fer una aproximació a l’aplicació didàctica del rap.

Un poema es llegeix o es recita, el rap, en canvi, s’ha d’escoltar, dir i experimentar amb el cos i la veu. La seva recitació es basa en els ritmes i els jocs de paraules i molts el consideren una manifestació lírica dins l’àmbit de la literatura oral popular. En aquest sentit el rap i la glossa tindrien punts en comú: al.lusions al públic, diàleg a duet, tarannà reivindicatiu, satíric i festiu … Per tant, el millor rap és poesia. I per ser rapper s’ha de saber rimar.

Rima poètica i ritmes sonors són la base del rap. Alguns exemples Vol de núvol, La Llibertat – Neidos y David Caño, Glosat vs Rap (Mateu Xurí & Valtonyc), Pere Crim. Crim BrakBall, El Nota, Valtonyc, Rapsodes, Nach, Frank T, El Cojín, Doppel-U …

Us deixo una proposta per rappejar poesia amb nens i nenes a partir de cicle mitjà.

Rap, Una Altra Manera de Recitar Poesia by Montserrat

ESCRIURE UN DIARI PERSONAL

diary-secretEscriure per a un mateix o escriure pels altres no és el mateix.

En el primer supòsit es produeix un text basat en el diàleg interior, en canvi, en el segon, escriure esdevé un acte social.

Hi ha edats que la proposta d’escriure un diari personal enganxa molt, i penso que és molt interessant aprofitar aquesta motivació. Però quin hauria de ser el paper del mestre davant d’un text escrit per un mateix?

Al meu entendre, si demanem als nens i nenes que escriguin un diari personal, és a dir, un text pensat perquè el llegeixi qui l’ha escrit, crec que poca cosa hi ha de dir el mestre, vull dir que en aquest cas, el docent no ha de posar l’accent en la correcció, omplint el text de suggeriments i notes de millores. Però sí que cal que insisteixi en la coherència del text, perquè pugui ser llegit i entès per qui l’ha escrit, i evitar la pràctica d’escriure “tal com raja”, que a vegades el que genera són textos desordenats i incoherents.

Per això, avui us deixo dos suggeriments per si voleu fer escriure un diari personal,

• És important llegir i compartir amb els nens i nenes mostres de llibres que estiguin estructurats com a diaris personals: El diari del Greg, Diari d’una penjada, El diari lila de la Carlota, El diari d’Anna Frank … Llegir-los els donarà pautes sobre com escriure’n un ells. És una manera de descobrir les característiques lingüístiques i gramaticals d’aquest gènere discursiu. Per exemple, que s’escriu en primera persona, que l’ús dels verbs es fa en passat, que s’ha d’encapçalar el text amb la data del dia que s’escriu…

•  Escriure per a un mateix, a més de tenir beneficis emocionals i a ajudar a ordenar el pensament, pot ser un bon recurs per posar en pràctica la relectura, la revisió i la reflexió sobre el que s’ha escrit. Per tant, és important ajudar al nen a fer la seva revisió del text. El paper del mestre aquí l’entenc com un mediador o guia que ajudi a aplicar estratègies de revisió, és a dir, d’estratègies per a la pràctica metalingüística, per exemple, a partir de fer-se preguntes,

La lletra que he fet em permet entendre el que he escrit? Reflexió sobre la correcció del traç
Recordo la idea que volia expressar? És això el que volia dir? Reflexió sobre el tema i contingut de l’escrit.
 He posat la data a l’inici de cada text? I al final he signat?  Reflexió sobre l’estructura del gènere.
He escrit en primera persona?He fet servir els verbs en passat?  Reflexió sobre les característiques gramaticals del text.

Ah! i que no cal que l’escriptura d’un diari personal hagi de ser sempre en paper, penseu en la possibilitat dels blogs.

Res més. Fins la propera.

LA TARDOR UNA ALTRA VEGADA

Il.lustració Noumeda Carbone

Il.lustració Noumeda Carbone

La tardor al bloc

ANY RAMON LLULL

Aquest curs 2015 – 2016 que encetem es celebrarà L’Any Llull, i tindrà lloc entre el mes de novembre de 2015 i el mes de novembre de 2016.

L’objectiu és divulgar la vida i obra de Ramon Llull, tot un referent per a  la llengua i la literatura catalana.

Ramon Llull és considerat el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica, i no pas el llatí, per a transmetre coneixements.

Podeu llegir l’article La llengua i la literatura de Ramon Llull, de la Lola Badia, en Joan Santanach i l’ Albert Soler.

Dues recomanacions bibliogràfiques:

  • per a lectors a partir de 9 anys hi ha l’adaptació  que la Teresa Brozeta ha fet del Llibre de les bèsties, a ed. Bromera:

9788490264997_04_g

05163

I aquí teniu algunes propostes, sobretot per a l’alumnat d’ESO, per fer conèixer la figura de Ramon Llull:

I finalment, la recomanació al Tria 33, del Llibre de les bèsties

 

COMENCEM UN NOU CURS

Il.lustració de Vicent Gagnon

Il.lustració de Vicent Gagnon

Benvinguts i benvingudes al bloc!

Comencem un nou curs! Desitjo que gaudiu d’un bon retorn.

Per iniciar la  temporada us deixo algunes idees pels primers dies de curs:

Salutacions cordials!

Montserrat