Una narració digital és el terme que s’utilitza per anomenar la pràctica de narrar històries i relats amb el suport de les eines digitals.

Es caracteritzen per ser,

• Històries curtes: d’uns 5 minuts com a màxim, narrades pel propi autor (veu en off i en primera persona),
• Que parlen de temes personals: reptes, experiències, reflexions, històries fictícies, etc.
• Amb el suport de diverses tècniques: la veu gravada, la música, les imatges fixes i en moviment, etc.

Tot plegat amb l’objectiu d’explicar històries de forma convincent i captivadora, per ser mostrades al públic a través dels mitjans de comunicació (televisió, ordinador, pantalla…)

Les narracions digitals són formes d’art i de comunicació, que requereixen de tot un procés creatiu de la història,

• Contextualització: concreció del projecte, propòsit. L’autor a partir de la seva experiència defineix el que vol narrar.
• Planificació a través d’un guió literari:  l’autor fa una proposta escrita i/o gràfica. Es tracta de fer un guió, que ha de preveure el paper que hi tindrà la llengua oral, la llengua escrita, les imatges, la música, etc.
• Desenvolupament de la història: en aquest apartat cal tenir en compte l’estructura interna del text narratiu i les característiques textuals, però també, la incserció de música, veu, animació, text escrit, etc.
• Final amb un resum i aprenentatge fet.

Cal també un domini en l’aplicació d’eines digitals com el moviemaker, domo animate, stop motion, etc

El domini i ús de les narracions digitals permet treballar estratègies com la inferència i la interpretació, així com l’habilitat d’escriure i l’alfabetisme digital, i afavoreix el desenvolupament del sentit crític en els alumnes, en la lectura dels mitjans de comunicació.

Comparteixo amb vosaltres un guió que pot servir de pauta, o de referent d’aula, perquè els alumnes puguin elaborar la seva narració digital.

[scribd id=127449682 key=key-2i5ecsrjvslzgquyq6d mode=scroll]