Category Archives: escriure

GÈNERES DISCURSIUS I TIPOLOGIA TEXTUAL

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Heu pensat sobre com es poden planificar les activitats d’escriptura? Us plantejo dues línies. Ambdues es retroalimenten,

  • partint de la tipologia textual, és a dir, de patrons estructurals i lingüístics?
  • partint dels gèneres discursius, és a dir, un text situat en un context, amb una finalitat, un destinatari…

El matís és diferent i té implicacions en l’enfocament de l’ensenyament de l’escriptura. Un posa l’accent en l’estructura del text i a les formes genèriques, i l’altre en l’ús comunicatiu i a les formes específiques i reals.

Si partim dels gèneres discursius  l’aprenentatge és doble, per una banda el text esdevé funcional i un acte de  comunicació,  i per altra es treballen les característiques lingüístiques  pròpies del gènere.

Per tant, a l’hora de planificar una activitat d’escriptura caldria,

  • Situar l’activitat en un context, és a dir, veure’n la utilitat.
  • Saber quin  gènere discursiu és el més adequat.
  • Analitzar  mostres reals del gènere per extreure’n les característiques lingüístiques i estructurals.
  • Escriure el propi text seguint els models. La diversitat de models  permet  fer un treball metalingüístic sobre la manera com s’hi usa la llengua.

Som-hi!

L’ÚS DE LA LLENGUA EN ELS WHATSAPPS

Cuadernos  Rubio

Font de la imatge: Cuadernos Rubio http://cuadernos.rubio.net/prensa/post/25-faltas-de-ortografia-que-cometemos-en-whatsapp

Aquest estiu he tingut debats distesos i tranquils amb companys de dins i de fora del món educatiu. Un dels temes que ha generat posicionaments diversos és si l’ús que es fa de la llengua en els whatsApps té implicacions negatives en l’escriptura acadèmica dels infants i joves.

Tan els adults com els joves tenim una gran tolerància en l’acceptació de l’error ortogràfic, lèxic i morfosintàctic a l’hora d’escriure whatsApps, twits… Com és que passa això? perquè no demanem el mateix grau d’exigència en l’escriptura d’aquests textos digitals de comunicació immediata que en la resta de textos?

Crec que aquesta acceptació social de l’error es dóna, bàsicament, per dos motius,

  • per una banda, reconeixem el whatsApp o el twit com a textos de comunicació ràpida i immediata, i per tant, les abreviacions, els símbols, els dibuixos o els emoticons s’utilitzen com a elements per alleugerir el text i per abreujar el temps d’escriptura, és a dir, per produir un text amb el mínim temps possible, amb el màxim d’informació implícita i ràpid de llegir.
  • i per altra banda, els utilitzem en contextos informals, lúdics i de relacions personals.

Ara bé, aquest estil d’escriptura pot influir en l’ortografia d’altres gèneres textuals? És a dir, escriure abreujadament, sense accents, amb grafies que representen sons… afecta en l’escriptura dels joves en textos formals, per exemple en els d’àmbit acadèmic?

Sembla ser que no, que podem estar tranquils!

Segons apunta Josie Bernicot  de la universitat de Poitiers, pensar això és un error. És el grau de domini de l’ortografia la que influencia el tipus de text utilitzat en els whatsApps, i no pas a la inversa. En aquesta línia Álex Grijelmo opina en el seu article “La ortografia esgrimiada” al País que “muchos jóvenes que se comunican hoy mediante abreviaturas y horrores ortográficos presentarán cuando lo deseen informes académicos impolutos. Y si no lo consiguen, no habrá que echarle la culpa al sistema de comunicación, sino al sistema educativo”.

David Crystal, en el seu llibre Txtng: the Gr8 Db8  també coincideix en dir que la pràctica dels whatsApps i sms no és responsable de la mala ortografia, fins i tot comenta que alguns elements de l’escriptura que s’utilitzen en els whatsApps requereixen un grau de reflexió metalingüística per part del qui els escriu, de manera que els converteix en més lletrats i amb més habilitats ortogràfiques, perquè han de saber discernir i valorar com manipular la llengua.

El debat està servit.

AMB QUINA LLETRA ENSENYES A ESCRIURE?

Dins l’àmbit educatiu fa temps que es debat sobre la necessitat o no d’aprendre la lletra lligada, sobretot per la dificultat que suposa i per la poca presència que té en la vida quotidiana. Ara fa uns dies vam saber que a Finlàndia, un país que és tot un referent a Europa en aquest àmbit, deixaran d’ensenyar obligatòriament la lletra lligada i els nens aprendran la lletra de pal, la d’impremta o l’scrip.

Com que és un tema que sempre m’ha interessat molt, ja n’havia parlat en altres ocasions. Així que aprofito per repescar entrades que hi ha al bloc i on parlo d’aquesta qüestió:

El grafisme i el domini del gest gràfic
L’educació del gest gràfic
Quina lletra hem d’ensenyar a fer?
Grafisme
L’acte gràfic
Lletra lligada o lletra scrip

I aquí teniu el que es va dir a mitjans de desembre al programa els Matins de TV3,

PROPOSTES PER ESCRIURE UN CÒMIC A CM

Abans d’escriure un còmic, cal haver-ne vist, llegit, fullejat i tenir coneixement dels elements i llenguatge d’aquest gènere. Per tant, cal assegurar que els nens i nenes dominen el significat dels símbols, bafarades, plans, etc.

En aquesta proposta hi trobareu tres opcions de dificultat creixent per escriure a partir d’un còmic.