Category Archives: Didàctica de la llengua

L’EDUCACIÓ DEL GEST GRÀFIC

2 Replies

En altres ocasions ja us he parlat de la proposta de Gisèle Calmy.

Aquesta pedagoga francesa dels anys setanta conceb el gest gràfic com un acte motriu.

La seva proposta es fonamenta en la vivència dels moviments en l’espai i proposa tres tipus dactivitats:

– Entrenaments gràfics

– Moviments vivenciats

-Exercicis amb ritme

Aquest plantejament queda recollit en el seu llibre “Educación del gesto gráfico”. El llibre està exahurit des de fa anys.

Us el penjo en format pdf i us animo a fer-hi un cop d’ull.

 

LA EDUCACIÓN DEL GESTO GRÀFICO

EINES D’AVALUACIÓ: RÚBRIQUES

Leave a reply

Una rúbrica és una matriu en la qual s´hi fixen els criteris d´avaluació, és a dir, el conjunt d’ítems o indicadors d’avaluació sobre els qual es donarà una puntuació.
Els ítems es recullen en taules, les quals esdevenen eines d’avaluació de processos i de continguts, i permeten fer un seguiment acurat d’allò que s’està treballant.

En definitiva, les rúbriques ajuden a detectar el nivell de competència.

Hi ha eines virtuals que permeten elaborar les rúbriques, com RubiStar home.

Molt interessant l’espai Programacioaula, feu un cop d’ull a l’apartat Productes i rúbriques.

ASPECTES QUE INTERVENEN EN L’ESCRIPTURA

Leave a reply

cliqueu a sobre la imatge per a poder-la veure millor.

Quins aspectes hem de tenir en compte a l’hora d’ensenyar a escriure, i en conseqüència, en l’avaluació de la producció escrita?

En primer lloc, cal provocar moments d’escriptura funcional i significativa. L’escriure ha de ser quelcom freqüent a l’aula. En l’experiència d’escriure hem de tenir present:

1. El procés d’adquisició del codi, és a dir, l’etapa evolutiva en que es troba l’infant (escriptures no diferenciades, diferenciades, sil.làbiques, sil.labicoalfabètiques, alfabètiques).

2. Cal treballar les habilitats psicomotrius i els aspectes formals, o sigui, tot allò que té a veure amb el gest gràfic (direccionalitat, fluidesa, traç, pressió, etc), i amb la presentació (tipus de lletra, distribució en el paper, etc)

3. Les habilitats de composició escrita, dit d’una altra manera, el procés de composició 8contextualització, planificació, redacció, correcció i revisió, reelaboració i edició final).

4. Cal tenir present tot allò que té a veure en la gramàtica (ortografia, morfosintaxi, lèxic) i la semàntica (significat de les paraules).

5. I sense obviar les qualitats del text (coherència, cohesió…) i l‘estructura (segons tipologia textual)

I per a finalitzar us diria… cal escriure més, i deixar de fer fitxes d’omplir buits!

 

QUINA LLETRA HEM D’ENSENYAR A FER?

1 Reply

Quina lletra hem d’ensenyar a fer després d’haver introduït l’escriptura amb lletra majúscula? lletra manuscrita o lletra scrib? El debat està servit.

A continuació us proposo alguns arguments per a cada cas que els autors han emprat a favor de la utilització dels diferents models de grafia (extret de la tesi doctora “L’aprenentatge del traçat gràfic de l’escriptura” de Sònia Blanco):

Entre els arguments favorables a la utilització de la grafia script trobem:escrivint_fernando-vicente2

  • L’aprenentatge de la lletra script és més fàcil. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • La lletra script és més rítmica. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • La nitidesa i la llegibilitat de les grafies script interfereixen en treballsescrits, com poden ser l’ortografia i la composició. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • L’escriptura script és més llegible que la cursiva. (Gray, 1957)
  • La simplicitat de la forma dels caràcters script permet satisfer el desig d’escriure dels nens petits. (Teberosky, 1991)

Entre els arguments favorables a la utilització de la grafia cursiva trobem:

  • Els caràcters cursius permeten una escriptura personificada, a diferència dels caràcters script, que la fan estereotipada. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • Els nens que han après a escriure amb script poden trobar dificultats a llegir la lletra cursiva dels grans. Voorhis (Dottrens, 1950)
  • La lletra cursiva és més ràpida de traçar i possibilita la velocitat que posteriorment serà exigida. (Borel-Maisonny, 1978)
  • Els grafemes de la lletra script són més fàcilment confusibles, des del punt de vist discriminatiu, que els presentats amb una grafia cursiva. En situacions dispedagògiques, els alumnes presentaran constants confusions de lletres de semblant orientació. (Jiménez, 1983)
  • La lletra cursiva té més fluïdesa a l’hora de realitzar-la i per la idea de globalitat que transmet; en canvi, la lletra script, de més simplicitat motriu, comporta la separació de lletres, la pèrdua de la idea de globalitat i més lentitud. (Acebes i Martínez, 1996)

Sigui com sigui, el més important és fer escriure cada dia.

Ja us  l’he recomanat vàries vegades, però em sembla prou interessant per a tornar-ho a fer. Us recomano el llibre Llegir i escriure per viure de la Montserrat Fons.