Category Archives: LA4

Titelles clàssiques

Salvete!

A l’Institut Isaac Albéniz som conscients de la importància de les col·laboracions intergeneracionals i interdisciplinàries, és per això que, aprofitant la presència de temes clàssics, unes companyes de la nostra classe de Llatí han fet un projecte col·laboratiu amb l’alumnat de l’optativa de titelles de 3r d’ESO. Aquests volen fer una representació del mite de l’Óssa Major, inclòs a l’adaptació del llibre Metamorfosis d’Ovidi de l’editorial Vicens Vives.

Abans de tot, les companyes van haver de llegir el mite i comprendre’l, a partir d’aquí es van fixar en com eren els personatges principals: Diana, Júpiter, Juno, Arcas i Cal·listo, per així tenir una idea del que havien de fer. A continuació, van buscar informació sobre aquests personatges, com el seu nom llatí, la seva genealogia, atributs i simbologia. Hi havia dos déus i dos semidéus, no van trobar gaire informació en el cas de Cal·listo i Arcas, així que van haver d’inspirar-se en altres personatges semblants a aquests (ex: Cal·listo –nimfes). Pel que fa a la recerca iconogràfica, han optat per buscar fotografies d’una escultura, una pintura i un dibuix actual, que presenten amb la seva informació corresponent a peu de foto. A partir d’aquí van dibuixar els personatges del mite i, amb tota la informació recopilada, van fer un xerrada als alumnes de tercer per tal que ells poguessin crear les titelles necessàries per a la seva optativa.

A continuació tenim els dibuixos que les nostres companyes han fet:

Arcas (dibuix: Lucía Ramos)

Cal·listo (dibuix: Llidia Silveira)

Diana (dibuix: Lucía Otero, Maria del Mar Oncins i Aitana Cañete)

Juno (dibuix: Lucía Ramos i Maria del Mar Oncins)

Júpiter (dibuix: Lucía Otero, Maria del Mar Oncins i Aitana Cañete)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com a conseqüència del bon resultat d’aquest “petit experiment” és segur que es tornaran a produir d’altres col·laboracions com aquesta.

Aquí us deixem uns suggeriments de comentari.

  • Què és un metamorfosi? Quins d’aquests personatges pateixen una metamorfosi i per què? En un dels enllaços us hem posat el text per si no el recordeu o no el teniu.

  • Podríeu esmentar tota la informació i/o característiques possibles dels déus i semidéus anomenats prèviament? Podeu consultar el document enllaçat.

  • Recordeu algún altre mite del mateix llibre? Si es així, expliqueu-lo.

Noah Gómez 4t ESO

Milites, gladiatores et ornatrices nos visitant!

Dijous 21 de febrer del 2019 va venir a visitar-nos el grup de reconstrucció històrica Barcino oriens, per tant, ens vam organitzar per rebre’n els quatre integrants (l’Arnau, l’Ariadna, en Fernand i l’Antoni):

  • La Carla Marín i la Brenda Morilla van ser les presentadores del grup. Van arribar deu minuts abans de la gala per fer preguntes, parlar i informar-se sobre què feia cadascun dels integrants.
  • La Sonia Ballestero i la Paula Torres van ser les amfitriones. Van arribar deu minuts abans per guiar-los per l’institut.

Com ja sabeu, abans d’una presentació sempre hi ha una preparació, durant la qual aquests integrants organitzaven el que anaven a utilitzar per ensenyar-nos com feien els romans les coses. Mentre ells organitzaven tot això, darrera seu hi havia el grup de teatre assajant una coreografia.

Quan ja van arribar tots els alumnes, tant de Cultura clàssica com de Llatí, la Carla i la Brenda van començar a presentar la gala.

Després l’Arnau va fer una petita explicació sobre el que cadascun d’ells feia al grup, sobre com es va formar, com es van assabentar que existia i com s’hi van introduir.

Seguidament, el Fernand, que anava vestit de soldat romà, ens va parlar sobre com es vestien els membres de l’exèrcit, ens va dir que l’armadura no pesava tant com semblava i que de cap manera el seu abillament no era una disfressa.

A continuació, l’Antoni va explicar-nos una mica com anava el tema dels gladiadors.

Acabada l’explicació, ens van deixar aixecar i triar a quina de les tres taules que hi havia volíem anar, per saber els objectes que hi havia, per a què servien i com s’utilizaven.

A la taula de l’Ariadna hi havia productes de bellesa personal. Dues de les coses que més va destacar va ser que les romanes es depilaven amb nous calentes tot el cos i es feien l’entrecella posant-se formigues seques i altres tipus d’insectes.

A la taula del Fernand tres persones o quatre es van posar l’armadura romana per veure com se sentien els romans amb tot aquest pes.

I a la taula de l’Antoni una de les alumnes es va posar un casc de gladiador i l’Antoni ens va explicar els diferents tipus de escuts per cobrir-se quan estan en plena lluita.

En definitiva, va ser una jornada interessant i plena de sorpreses que ens va permetre fer un viatge pel temps, ni que fos per una hora.

Text: Carla Marín i Paula Torres

Fotografies: Óscar Rodríguez i Arnau Saumell

One Piece, un mar de mitologia

El passat 16 de gener, vaig exposar el meu treball de recerca, anomenat One Piece, un mar de mitologia, en el qual analitzo la presència de la mitologia en aquest anime. En el meu cas, vaig decidir seguir la proposta de la meva tutora i utilitzar el format bloc, ja que d’aquesta manera podia fer servir imatges i fragments de capítols; també vaig acabar de decidir-me gràcies a la possibilitat d’utilitzar enllaços per ampliar informació en alguns casos. Abans de començar a parlar-vos sobre el meu treball, us explicaré breument l’estructura del meu bloc.

Quan s’accedeix el bloc, el primer que es veu, dalt a l’esquerra, és el títol i subtítol del treball; a sota d’aquests es troba la imatge de capçalera, que consisteix en una composició de dues imatges que representen els dos àmbits del meu treball: la de la dreta és la representació del Cèrber en l’anime i a l’esquerra una estàtua de l’ésser mitològic. Sota la imatge hi ha el menú superior, amb les pàgines on presento els apartats que no constitueixen pròpiament el cos del meu treball, compost per una sèrie d’articles als quals es pot accedir des de l’índex.

Centrant-me en el treball en si, abans de començar-lo em vaig plantejar tres objectius a partir dels quals vaig establir les meves hipòtesis. El primer objectiu va ser analitzar quin àmbit de la mitologia s’utilitzava més en les referències, i com a hipòtesi vaig pensar que se centraven més en les divinitats olímpiques. Com a segon objectiu em vaig qüestionar de quina tipologia serien les referències, partint de la hipòtesi que es mantindrien les habilitats o capacitats de l’ésser mitològic en el de l’anime. Per últim, com a tercer objectiu, em vaig preguntar si l’adaptació en l’anime de la mitologia era fidel, i vaig pensar no ho seria del tot, tot i que sí que es mantindria algun aspecte, de tal manera que es notés la referència.

Un cop vaig tenir clars els meus objectius, vaig estructurar el treball en tres parts. El primer apartat consisteix en tot el bloc teòric, en el qual em centro a desenvolupar els dos grans conceptes del meu treball: d’una banda la mitologia i d’altra banda l’anime. El següent apartat consisteix en tota la part pràctica, conformada per un conjunt d’articles que en la seva majoria mostra l’anàlisi de les referències i les conclusions que n’he extret, que a la vegada responen als meus objectius. L’últim apartat consisteix en una pàgina on es mostren les conclusions finals del meu treball, i la confirmació o negació de les hipòtesis.

Per poder realitzar la part pràctica, vaig reduir la quantitat de referències i vaig establir un procediment a seguir a l’hora de l’anàlisi. Aquest procediment es divideix en dues parts: primer de tot em centro en la referència, de la qual explico el context i importància en la trama de l’anime, i faig la descripció del personatge afegint alguna informació complementària; i a continuació, identifico i descric el referent mitològic, recolzat o bé amb un text clàssic o bé esmentant diverses versions, i per finalitzar, comparo els dos elements descrits anteriorment i n’analitzo les similituds i diferències.

Un cop vaig acabar tot l’anàlisi i vaig respondre els objectius, em vaig centrar en les conclusions del meu treball on exposo la comprovació de les meves hipòtesis. De les tres hipòtesis esmentades anteriorment, la primera va ser refutada, ja que tot i que la majoria de les referències es manté en l’àmbit diví, se centra en les divinitats menors, més concretament en els monstres, relacionats amb l’àmbit heroic. La segona hipòtesi va ser confirmada, el que més es manté en la majoria de les referències són les capacitats i habilitats dels referents mitològics, siguin físiques o no. La tercera hipòtesi va ser mig refutada perquè en un principi pensava que es mantindrien menys aspectes del referent clàssic dels que es mantenen en realitat.

Exemple d’una de les referències, en aquest cas Pegas.

  • Entra al bloc, escull una de les referències i fes un resum del que s’hi explica.
  • Ja que el meu treball tracta sobre la pervivència de la mitologia clàssica en l’anime One Piece, has vist alguna producció televisiva, ja sigui sèrie o anime, de la qual es podria fer una anàlisi semblant?

MMXVIII AD: Scientiae hebdomas

La setmana de la ciència és un programa per divulgar el coneixement científic per tota Catalunya. Els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz  hem celebrat la 23a edició d’una manera ben especial:

Els alumnes de quart d’ESO hem confeccionat un mural titulat El laberint dels invents. El quid del mural és el mite de Dèdal i Ícar, però també hem explicat tècniques de construcció i la biografia de Vitruvi, un arquitecte i escriptor romà, entre d’altres coses. Primerament, ens vam distribuir en petits grups. Cada grup ha treballat diferents aspectes del mural. Quan tots els grups van enllestir la seva feina, vam ajuntar tots els treballs en el mural. Els alumnes més creatius es van encarregar de la part més artística i estètica, fent un dibuix il·lustratiu del mite de Dèdal i Ícar.

Els alumnes de primer de batxillerat han fet un treball sobre els arcs romans, les tècniques de construcció i els elements constructius d’un arc. Aquests treballs formen part del mural i són molt interessants, ja que ens expliquen com construïen els arcs, les parts d’aquests arcs i ens esmenten tipus de tècniques, com per exemple les que s’utilitzaven per fer les voltes de canó (opus fornicatum).

En aquest muntatge fotogràfic podreu veure com va quedar el mural que vam elaborar els alumnes de quart d’ESO i els de primer de batxillerat. Encara que podreu observar molt millor el mural si aneu a veure’l al costat de la biblioteca del centre!

[vimeo width=”600″ height=”500″]https://vimeo.com/313446879[/vimeo]

[Realitzat per Marina Solà i Paula Sorribes amb iMovie]

Per fer aquest article ens hem basat en alguns treballs anteriors d’alumnes de clàssiques del nostre institut. Us deixem els enllaços per si els hi voleu fer una ullada: Setmana de la ciència MMXV AD i Setmana de la ciència MMXII AD.

I per finalitzar, alguns suggeriments per al comentari.

  • Trobeu un llatinisme que hem utilitzat i dieu-ne totes les característiques. Què significa en el nostre text?
  • Expliqueu la vostra aportació al mural i una dels vostres companys que recordeu per l’exposició.
  • Mireu els articles enllaçats d’altres anys i digueu quin era el tema que tractava l’exposició de cadascun. Us atreviu a proposar-ne un de nou per a l’any vinent? Així ajudeu els professors…

Vobis placuisse expectamus!

Marina Solà i Paula Sorribes, 4C2

The Emperor’s club, de Michael Hoffman

FITXA TÈCNICA

Títol Original: The Emperor’s club

Director: Michael Hoffman

Guionista: Ethan Canin, Neil Tolkin

Any: 2002

País: Estats Units

Durada: 110 min

Idioma original: Anglés

Repartiment: Kevin Kline, Emile Hirsch, Embeth Davidtz, Rob Morrow, Edward Herrmann, Harris Yulin, Paul Dano, Jesse Eisenberg, Katherine O’ Sullivan, Elizabeth Hobgood, Purva Bedi, Deirdre Lorenz, James Shanklin, Rishi Mehta.

Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula tracta sobre un professor anomenat William Hundert que ha sigut convocat a una reunió amb antics alumnes seus en un luxós hotel. Durant la pel·lícula li ve el record d’aquell curs del 72, en la prestigiosa escola de St. Benedict. Aquell any va apassionar els seus alumnes amb l’ensenyament de la història de Roma. Utilitza recursos per alimentar la curiositat natural dels adolescents: com el de fer llegir la inscripció que precedeix el fons de la classe, que narra els fets d’un rei que, en l’actualitat, ningú recorda. Hundert no només els ensenya una assignatura, sinó que els forma com a persones per al futur i, a part, els ajuda a forjar la seva personalitat. Però amb el curs començat arriba un nou alumne a classe, Sedgewick Bell. És un noi molt llest, però va a la seva, no té un bon caràcter i fa distreure i riure als seus companys. Ell se sent pressionat pel seu pare, que no està molt per ell, però vol el seu triomf social. A final de curs Sedgewick aconsegueix ser un dels tres millors alumnes de classe i entra al concurs Juli César, on s’enfrontarà amb els altres dos millors alumnes per demostrar qui sap més sobre la matèria, de manera que descobrirem si realment Sedgewick ha canviat i és un bon alumne.

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula dirigida per Michael Hoffman ens mostra la vida d’una escola americana on estudien un grup de nois a qui el seu professor tracta de inculcar uns valors en unes edats difícils. Tot i el que els va inculcar, ells seran lliures per escollir la seva manera d’actuar davant de la vida.

Sedgewick Bell és l’alumne que arriba amb el curs començat, és problemàtic i el professor Hundert l’aguanta, tot i què no ho hauria de fer, perquè creu que sota la seva estupidesa s’amaga un bon alumne. L’afavoreix, l’ajuda, el disculpa, fins que passa el temps i s’adona que no ho hauria d’haver fet.

Una escena molt important és quan el professor Hundert fa sortir Bell a la pissarra perquè respongui una pregunta i ell es riu de la pregunta i tots els altres alumnes també. Llavors, Hundert li diu una frase clàssica d’Aristófanes a mode de consell per tots i Bell s’hi identifica: “La joventut pasa, la immaduresa se supera, la ignorància es cura amb l’educació i l’embriaguesa amb sobrietat, però, l’estupidesa dura per sempre.”

Aquest professor és estimat pels seus alumnes per la seva saviesa, autoritat, disciplina, serietat i valors.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES EN LA PEL·LÍCULA

En aquesta pel·lícula hi ha moltes referències clàssiques, ja que tracta sobre un professor de Grec i Llatí, que explica específicament la civilització romana. Per aquest motiu, hem fet una selecció i hem organitzat les referències en diferents apartats.

Els personatges més importants que anomena el professor Hundert són filòsofs com Aristòtil, Plató, Sòcrates, Ciceró, Antístenes i Heraclit.

També anomena reis i emperadors com César, August, Shutruk-Nahhunte, que és el rei sobirà de la terra d’Elam, Ptolemeu XVIII, Valentinià I, Claudi, Ròmul, August i Teodosi II.

Un personatge a destacar és Marc Aureli, que va ser filòsof i emperador.

A part, esmenta les togues, que eren la vestimenta distintiva de l’antiga Roma, i que els personatges de la pel·lícula utilitzen al concurs Juli César.

Imatge del concurs Juli César, en el què participen els tres millors alumnes de S.Benedict.

[Font: PELICULASONLINEYA]

Per últim, es pronuncien expressions llatines com “Non sibi” que significa “No per a un mateix”, “Finis origine pendet” que significa “El final depèn del principi”. Una de les més importants a destacar és “Alea iacta est”, que significa “La sort està llençada” i el professor Hundert els explica que aquesta frase la va dir Cèsar desafiant el seu govern.

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

1.Recordeu en quin tema i context vam utilitzar a classe un fragment del film?
2.Havíeu llegit mai la frase d’Aristòfanes? Feu recerca sobre aquest autor i la seva obra.
3.Coneixeu tots els filòsofs esmentats a les referències? I els reis i emperadors? Expliqueu-ne dos de cada.
4.Esbrineu què eren les togues i qui les utilitzava.
5.I per últim, coneixíeu alguna d’aquestes expressions llatines? Trieu-ne una i expliqueu-la.

Importància de les lletres gregues

Si abans de començar el batxillerat m’haguessin preguntat si l’alfabet grec tenia molta importància arreu del món, hagués contestat, sense dubtar, que no perquè, després de tot, jo no en sabia gaire sobre l’alfabet. Hi havia algunes lletres que coneixia per ciències, el que ja ens demostra que són internacionalment conegudes i importants, o per haver llegit el nom en altres àmbits. Per aquest motiu, quan la Teresa ens va demanar que busquéssim la utilització de lletres gregues en diversos àmbits, no em va costar trobar-ne. Vaig preguntar a diverses persones, vaig buscar per internet i amb el que ja sabia he fet un recull, que no se centra en una sola cultura, sinó que n’abraça de diverses. Aquests són alguns exemples:

Àmbit científic

  • Matemàtiques

Càlcul de l’error absolut: és la diferència entre el valor exacte i el valor aproximat. Hi podem distingir dues lletres gregues, la Sigma, Σ, ressaltada en gran, i la Qui, Χ, en la fórmula de dalt.

  • Tecnologia:

Dibujo sin título(1)La Llei d’Ohm relaciona tres magnituds, la intensitat, el voltatge i la resistència. Com a unitat de la resistència escollida pel sistema internacional tenim els ohms que es representen amb la lletra òmega, Ω.

Àmbit d’entreteniment

  • Anime

Saint Seiya Ω

Tot i que no és molt normal veure en cultures asiàtiques un anime o manga on apareguin elements de cultura clàssica, en l’anime Saint Seiya en trobem alguns, entre els quals es troba el nom de l’última lletra de l’alfabet grec, l’òmega, en el títol d’un spin-off.

Macross Δ

macross-deltaÉs un anime de 26 capítols, que es va emetre entre abril i setembre de 2016. Aquesta temporada de la franquícia Macross, és l’única que té una lletra grega com a títol.

  • Manga

γ

gammaÉs un manga de Jun Ogino, dividit en 5 volums, publicat en castellà per l’editorial Ivrea. Com es pot apreciar en la imatge, el títol és γ (gamma).

  • K-pop

Alphabat

És un grup de música, actualment format per tres nois i un que està inactiu, de Corea del Sur. El nom del grup ja conté dues lletres de l’alfabet grec en anglès, Alpha i Beta. Si tenim en compte els antics membres, 7 de 10 membres tenien com a nom artístic el nom referent a alguna lletra de l’alfabet grec però en anglès.

Empúries

El passat dimarts 10 d’octubre vam anar, tots els alumnes que fem clàssiques, a Empúries. Durant el trajecte vam veure que més endavant nostre hi havia una furgoneta amb la lletra alfa!

IMG_5161


[Foto Alfonso Campo]

I per si no fos suficient coincidència, quan ja havíem arribat a l’Escala, en una rotonda hi havia una estàtua amb quatre dones i els seus noms escrits en grec. Es tracta del Miratge grecuna estàtua de Lluís Roura inaugurada el 15 de març de 2015. Representa el coll d’una àmfora grega adornat amb imatges gregues trobades a Empúries. Com explica Lluís Roura, està ubicada a la rotonda cap a Empúries, representant un miratge d’un record de la civilització grega que hi havia. En aquest enllaç hi trobaràs una entrevista als artistes d’aquesta estàtua.

miratgegrec

L’escultor, al centre, i l’alcalde de l’Escala a l’esquerra. [Font: L’Escala Marinera i de Festa]

Activitats

  • En la llei d’Ohm generalitzada, l’òmega no és l’única lletra grega que hi ha, investiga quina altra s’hi utilitza.
  • En l’article es fa referència a l’anime Saint Seiya, però no s’explica gaire. Podríeu buscar algun element, dintre de l’anime, que faci referència a la llengua o a la cultura grega?
  • Tal com s’esmenta, els membres del grup AlphaBAT tenen com a nom artístic el nom anglès d’algunes lletres gregues, busqueu quins són. El nom del fandom d’AlphaBAT és Alpha, sabries dir per què? Hi ha cap relació entre el nom dels membres i el del fandom?
  • En l’estàtua del Miratge Grec hi ha quatre noms escrits en grec, sabries dir quins són i què tenen a veure amb les imatges trobades a Empúries? Sabent que és la transcripció i la transliteració, sabries dir si en aquest cas han estats transcrits o transliterats? Podries dir quines característiques, si n’hi ha, es poden distingir?

Neus Borniquel Duran, batxillerat 1.2.

Les tres Gràcies en l’art

Aquest article s’ha creat en base a un altre sobre Les Càrites i la caritas  (fet per Clara Campos) en el qual l’Aina Ortega s’ha inspirat per fer un treball sobre aquest mite en la història de l’art.

El seu treball consta de quatre apartats, més una recollida d’imatges d’altres obres menys reconegudes: en el primer apartat explica què són, en el segon ens parla sobre una obra de la Roma antiga amb els seus cànons de bellesa. Seguidament presenta un apartat amb obres de l’època moderna (Renaixement i Barroc), també amb els cànons de bellesa. Per últim, trobem un recull sobre les obres de l’època contemporània (avantguardes) on també s’explica els cànons de bellesa.

QUÈ SÓN?

D’acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites, tres divinitats menors filles de Zeus (en llatí Júpiter) i Hera (en llatí Juno), representaven l’alegria i la bellesa. Formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita (en llatí Venus), i formaven cor de vegades amb les Muses d’Apol·lo. Les tres germanes s’anomenaven Aglaia, Eufròsine i Talia.

ROMA ANTIGA

Pintura a Roma antiga: La pintura romana és la part de l’art romà de la qual es conserven menys restes. Només excepcionalment ens han arribat mostres de les pintures romanes, i de fet, només han sobreviscut les pintures sobre materials resistents.

Fresc pompeià (Casa de P. Dentatus Panthera, IX, 2, 16, tablulí k) – Artista desconegut – Data de creació: s. I a.C – Tècnica: fresc (pintura feta directament a les parets d’una “domus”) – Estil Pompeià – Ubicació: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols [Font: Wikimedia]

Cànons de bellesa de l’època: Malucs amplis, cames carnoses en contraposició als pits que eren petits i ferms. Pell normalment blanca i expressions de timidesa i algun que altre somriure.

ÈPOCA MODERNA

Renaixement

La pintura del Renaixement pren com a punt de partida l’afany de veritat, l’intent de representar el món com és en la realitat. Algunes de les característiques que es poden apreciar en aquest quadre són:

  • Les figures amb volum, efectes de perspectiva, la visió frontal i de perfil.
  • Els termes religiosos tenen gran importància: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.

Artista: Raffaello Sanzio – Data creació: 1500-1505 – Tècnica: Oli sobre fusta – Estil: Alt Renaixement Ubicació: Museu Condé (Chantilly) [Font: Wikimedia]

Un altre aspecte en què l’Aina s’ha fixat és l’angularitat dels cossos, els seus moviments quasi perfectes i també en la posició dels caps, on trobem quasi sempre una d’esquenes i dues de cara, molt típic de les esquenes clàssiques.

Cànons de bellesa de l’època: Destacaven els cossos rodons, mans i peus fins, pits petits i ferms, pell blanca i galtes rosades, llavis vermells, cabell ros i llarg, ulls clars i grans. Un exemple del model ideal de dona d’aquesta època seria la Venus de Boticcelli o la Monalisa de Leonardo Da Vinci.

Es diu que el quadre representa tres tipus de dona: a la dreta verge, tímida i difícilment accessible; a l’esquerra la dona activa, coqueta i temptadora; i al mig el punt just entre l’una i l’altra.

BARROC

La pintura del Barroc té com a característiques bàsiques les següents: gran decoració, grandiositat de les construccions, gest exaltat i gran moviment, predomini del color sobre el dibuix, línies en diagonal, l’obra continua més enllà del quadre, la importància de la llum i apareixen nous temes com el paisatge o el bodegó (gènere pictòric que engloba les representacions d’objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.)

Artista: Peter Paul Rubens Data creació: 1639 Tècnica: Pintura a l’oli Ubicació: Museu del Prado (Madrid) [Font: Wikimedia]

Cànons de bellesa de l’època: Destaquen sobretot els cossos més grassonets i estilitzats, malucs més amplis i cintura més estreta, braços més carnosos, es manté la pell blanca però els pits agraden més ressaltats amb l’ajut de les cotilles. Sovint utilitzen perruques, s’inicia el món de la perfumeria, pigues pintades o de pega i molts encaixos. El maquillatge també marca fort aquesta època.

Les Tres Gràcies de Raffaello poden citar-se com a tipus de bellesa ideal, mentre les de Rubens poden ser-ho de la bellesa més sensual. Aglaia, Eufròsine i Talia no van ser per a Rubens més que una excusa per pintar tres figures acadèmiques femenines, reproducció de les exuberants formes dels seus habituals models. Es diu que almenys una de les figures és reproducció de la segona dona de Rubens, Hélène Fourment, o també variacions sobre el mateix rostre de la seva esposa. Altres creuen reconèixer les faccions de les dues esposes del pintor Isabella Brant i Hélène Fourment.

ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (AVANTGUARDES)

Sobre aquesta època l’Aina ha seleccionat dues representacions de les tres Gràcies. Una es basa en l’art cubista, on els objectes es trenquen, s’analitzen i es reconstrueixen en una forma abstracta. L’artista pinta el motiu des d’una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.

Artista: Robert Delaunay – Data de creació: 1912 – Tècnica: oli sobre llenç – [Font: Wikimedia]

L’altra pertany a l’art figuratiu, que consisteix en representacions d’imatges identificables a través de les seves figures.

Artista: Yvonne Jeanette Karlsen – Data: 2008 – Estil figuratiu [Font: Por el amor al arte]

Cànons de bellesa: A partir dels anys 90 s’imposen dones atlètiques amb cossos prims però no massa. Aquí estava molt de moda sobretot els cabells totalment llisos. També dominaven els cabells curts suaus i la cabellera de lleó. Utilitzaven un maquillatge poc carregat amb un to natural.

Doncs bé, després d’aquest viatge al llarg de la història de l’art, l’Aina enfrontà el seu propi procés creatiu, del qual va sorgir aquesta obra que presentem com a primícia en el nostre bloc. Qui sap si acaba esdevenint una artista famosa i aquesta obra de joventut adquireix un valor considerable…

Mireu-lo amb atenció i comenteu-lo tenint en compte les qüestions següents:

  • Quines influències detecteu dels diferents estils pictòrics presentats prèviament?
  • Quines diferències introdueix la pintora respecte a la representació canònica d’aquestes divinitats? Quin us sembla que és el motiu?
  • I el més important, ¿què us suggereix el quadre? Quines sensacions us produeix i quin creieu que és el missatge que l’autora pretén transmetre pel que fa als cànons de bellesa femenins?
"Les tres Gràcies" Autora: Aina Ortega Data: 2017 Tècnica: oli sobre tela Ubicació: Institut Isaac Albéniz (Badalona)

“Les tres Gràcies”
Autora: Aina Ortega
Data: 2017
Tècnica: oli sobre tela
Ubicació: Institut Isaac Albéniz (Badalona)

Ainhoa Fernández – Aina Ortega

4ESO

Els tòpics literaris mai passen de moda!

Salvete!

Aquest article va sorgir per casualitat, mentre anava al cotxe amb el meu pare cap a casa dels meus avis i de sobte em va aparèixer un rètol on posava carpe diem. Se’m va encendre la bombeta, així que vaig decidir posar-me a investigar i a confeccionar el meu article.

A partir d’aquesta troballa casual vaig posar en marxa el meu projecte: fer una llista d’establiments (teatres, botigues, bars, etc.) que continguin al nom algun tòpic literari.

També he estat investigant durant aquesta pausa de quasi dues setmanes que hem tingut i vaig continuar la recerca per Londres, però l’únic establiment amb referència clàssica que vaig trobar va ser Argos, una botiga de jardineria.

Vet aquí el meu recull:

  1. Pastisseria Carpe diem (Plaça Francesc Macià 1, Sant Adrià del Besós)
  2. Café Tempus fugit (Avinguda dels Banús 108, Santa Coloma de Gramenet)
  3. Locus amoenus Café (A Pobra do Caramiñal, A Coruña)
  4. Horror Vacui, botiga d’antiguitats (Calle Almoraima, 41,Tomares, Sevilla)
  5. Beatus Ille Sa Agència de viatges (Cnel. Pablo Zufriategui 736, Ituzaingó, Buenos Aires, Argentina)

Després de tanta investigació per la xarxa he arribat a una conclusió: el fet d’anomenar Carpe diem un establiment es deu a la voluntat de l’amo de remarcar que el seu establiment és únic i que allà el client aprofitarà el temps.

Mirem-nos amb detall el tòpic literari CARPE DIEM:

  • Anàlisi formal: oració formada per la segona persona del singular de present d’imperatiu del verb carpeo més l’acusatiu singular de dies, -ei en funció de complement directe.
  • Significat literal: Aprofita el dia.
  • Significat extens: Aprofita les oportunitats, i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat no existeixi. Aquest tòpic prové de l’Oda II d’Horaci.

Si tenim en compte el seu significat, de ben segur que el nom de la pastisseria Carpe Diem dóna entendre que a l’establiment venen productes que, si no els tastes ara, ja no en tornaràs a tastar d’iguals. El que volen els propietaris és què els clients vinguin en aquell moment i comprin els seus productes ara i no el dia de demà, perquè mai no sabem el que ens podem trobar.

I ARA…

  1. Trieu un dels altres tòpics literaris i feu-ne una descripció completa, com jo he fet amb Carpe diem, sense oblidar enllaçar-hi la pàgina corresponent de Llatinismes “in situ
  2. També n’hi ha un més relacionat amb les arts plàstiques. Digues quin és i fes el mateix que amb el literari.
  3. En els dos casos, no oblideu relacionar el significat dels tòpics amb les característiques dels establiments.
  4. Us sembla bé la idea de posar nom els establiments amb tòpics literaris? Imagineu algun establiment que podríeu anomenar amb algun dels llatinismes i expressions llatines estudiats fins ara.

Barcino Oriens ens visita

Aquest passat dimarts 28 de febrer, vam rebre una visita bastant esperada al llarg del 2n trimestre. La notícia que ens va donar la Teresa era que ens visitarien en Ricard Llop i la Sílvia Mozo, dos integrants i dirigents del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. En Ricard Llop és el fundador i director d’aquest grup i, a més, professor de llatí, i Sílvia Mozo, la directora de les ornatricesper tant s’encarrega de tota la part de perruqueria i maquillatge. Poc a poc el grup va anar creixent i actualment són els creadors del festival de reconstrucció Històrica de Barcelona: Barcino Colonia Romae.

Els dos convidats amb la nostra professora. [Font: Totes les fotos de l’article són de la nostra companya Mikela Urciuoli]

Aquest grup sorgeix el 2009 per iniciativa dels alumnes i professors de l’escola Joan Pelegrí de Barcelona, vinculats (o no) directament a la matèria de Llatí i Cultura clàssica del batxillerat d’Humanitats i Ciències socials, per tal d’apropar-nos a la vida romana a través de la vista, el tacte i el fet de posar-se en la pell d’un antic romà. I el seu nom, Barcino oriens, ve de Barcelona en llatí (que és la seva ciutat d’origen) i del verb orior, que vol dir “néixer”.

Tot això, va ser sintetitzat per l’Arnau, en Jhon i en Rafael, integrants del grup de Cultura clàssica i Llatí de 4t. Tot seguit el Ricard i la Sílvia van començar a parlar-nos sobre què és la recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana, i com van començar en aquest món que tant els fascina. I explicaven que en Ricard havia tingut la idea inicial, ja que era professor de Llatí i la seva motivació, segons ell diu, era ensenyar al seus alumnes com li hauria agradat que li haguessin ensenyat a ell. Quan la Sílvia, que té un càrrec sense res a veure amb el món clàssic, se’n va assabentar, ràpidament va voler formar part del grup, i va trobar una part que la va fascinar, les ornatrices.

DSC01785_zpsfzkz3z0e (1)

L’Arnau, el Rafael i el Jhon durant la presentació de l’acte

En Ricard va deixar clar diverses vegades: “nosaltres no ens disfressem de romans, sinó que recreem com es vestien els romans” i que “la recreació és la hipòtesi de com creiem que ho feien i la reconstrucció és quan estem segurs que realment es feia, a partir d’escrits o objectes trobats en excavacions”.

A part de tot això, també ens van explicar i ens van ensenyar objectes que, tot i ser recreats o reconstruïts, s’assemblaven molt als que utilitzem avui en dia en la nostra societat, la seva funció, el seu nom i si eren reconstruïts o recreats. També ens van explicar com estudiaven i recollien tots els avenços que havien fet amb els seus estudis, que són recollits en una base de dades.

DSC01816_zpslzfzpsrl

La Sílvia ens mostra el dossier amb la informació del taller d'”ornatrices”.

Tot seguit la Sílvia i en Ricard ens van fer les seves respectives explicacions i com funciona el grup, en quins festivals participen i moltes coses més sobre la organització del grup de reconstrucció, i al final ens van deixar palpar amb les nostres pròpies mans tots els objectes que portaven i que utilitzaven els romans.

DSC01829_zpsvnuqeva1

Objectes reconstruïts o recreats. Si us hi fixeu bé n’hi ha un d’anacrònic, però ben mirat no és tan diferent d’algun dels romans…

Al final de la presentació, es van acomiadar i ens van donar un petit obsequi en forma de punt de llibre.

DSC01836_zpsrkuyfiix

I ara, a veure si vau estar atents a les seves paraules…

  • Defineix els següents conceptes, esmentats a l’article i treballats a classe: Reconstrucció històrica, Grup de RH i Festival de RH.
  • Digues el nom de tres instruments que apareixen en la segona imatge i la seva funció.
  • Digues el que més et va sorprendre de la presentació i el que més et va agradar.

Make Roma great again

Fa uns dies, la Paula Olid, una companya del 4C2, ens va fer arribar un compte de twitter bastant peculiar que va trobar navegant per la xarxa…

cognatus

“Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”, així es presenta aquest compte amb aproximadament 800 piulades i 5000 seguidors anomenat Cognatus Romae. Només cal  fer una petita ullada a la pàgina per deduir quin és el missatge que vol transmetre, quina és la seva ideologia i quina és la seva visió de la societat.

Mitjançant l’humor en les seves piulades aquesta pàgina pretén divulgar un pensament retrògrad i tradicional, de dretes, masclista i fins i tot racista; però aquest compte no es conforma solament amb fer ús de l’humor negre per difondre els seus pensaments, sinó que també les seves piulades tenen un toc bastant peculiar que el fa destacar sobre els altres i pel qual l’estem comentant aquí.

El més probable és que ja us hagueu adonat de quina és la particularitat d’aquesta pàgina, així que anem a comentar-la. Efectivament l’ús recurrent de referències clàssiques com la citació d’antics reis i emperadors romans entre altres i l’adaptació del llatí al llenguatge modern amb paraules com canisflautae. 

El que fa falta per comprendre al cent per cent aquest página és tenir clars els referents del món clàssic, per una part, i els actuals, per altra. Aquí us deixo una sèrie de piulades on és veu clarament aquest fet:

Me encanta la cena del Sol Invictus porque puedo hablar del peligro de los populistas de Possumus y de los independentistas de la Dacia.                                                                          24/12/2016

La Juno del Pilar dice que no quiere ser de la Galia, que quiere ser centuriona de la tropa de Caesar Augusta Tonadilla hispana.                                                                                                 11/10/2016

¿Cuál fue la última canción que cantó Sócrates? Dame veneno que quiero morir, dame veneeeeno. Jejeje. Puto Sócrates. Artista hasta el final.                                                                  29/3/2016

Per últim us invito que feu una petita reflexió. Després de veure com és el compte, la manera com s’expressa, etc., creieu que totes les piulades que es pugen a aquesta página són simple humor o tenen la voluntat d’expandir un missatge en concret? I mirant-ho amb una perspectiva més general, creieu que l’humor té límits o es pot manipular com es vulgui creant pàgines com aquestes?

I per anar una mica més enllà…

  • Expliqueu una mica a què es refereix i què vol dir la introducció del compte “Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”.
  • Busqueu el referent clàssic dels exemples de piulades que he posat i relacioneu el referent amb el present.
  • Creieu que el contingut de la página s’hauria de censurar o bé controlar o que l’administrador del compte té tot el dret per posar el que vulgui a la xarxa?

Arnau Luque 4C1