Tag Archives: Clàssics

Mitologia ucraïnesa: filla perduda de la Grècia Antiga?

Aquest és el peculiar títol que he atorgat al meu Treball de Recerca; parlo d’aquell exhaustiu procés temut per qualsevol estudiant de batxillerat. Com podeu sospitar pel títol, el meu Treball va consistir en una anàlisi i comparació entre la mitologia grega i la ucraïnesa, amb intenció d’esbrinar si hi va haver cap influència entre totes dues.

El primer pas per elaborar el meu Treball de Recerca era decidir quin tema voldria abastar. Vaig triar el camp mitològic perquè em va fascinar trobar una visió científica i antropològica en els diferents mites (cosa que vaig descobrir en l’assignatura de Grec), la qual reflectís les preocupacions i la visió del món que tenien els antics. A més, tenia clar que m’agradaria introduir-hi algun assumpte relacionat amb el meu país natal, Ucraïna, ja que em va semblar una bona oportunitat per donar a conèixer una mica més aquest petit i interessant racó del món. Amb la fusió d’aquestes dues idees, ja tenia la base sobre la qual erigiria la meva recerca.

L’objectiu del meu Treball -és a dir, la finalitat per la qual faria la meva investigació- seria esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. La meva hipòtesi (la resposta inicial a la pregunta del meu objectiu) era que sí que hi havia alguna influència entre totes dues mitologies.

Tanmateix, no podia basar un Treball científic en les meves primeres impressions, per la qual cosa hauria de començar fent una investigació general dels temes que tracto, cosa que em va portar a estructurar de manera ordenada el meu Treball de Recerca. Principalment vaig dividir-lo en dos grans blocs: el teòric i el pràctic (com és típic en qualsevol TR), cadascun dividit internament en més apartats i subapartats.

El bloc teòric estava dedicat a una tasca d’investigació, és a dir,  en aquesta meitat del treball em vaig dedicar a recollir tota la informació i les dades necessàries per informar-me dels temes que tractaria. En el meu cas, vaig haver d’investigar, per una banda, en quins moments històrics es van creuar els antics pobles de Grècia i Ucraïna, i, per altra banda, vaig fer una profunda recerca i classificació dels àmbits (o diferents grups) mitològics de cadascuna de les dues cultures.

Una assemblea de divinitats gregues (principalment els dotze olímpics) reben a Psique. Autor: Rafael

En aquest bloc solen tenir molta importància les fonts en què us baseu, és a dir, els llocs dels quals traieu la informació recopilada. Aquestes han de ser fiables i verificades, i, si més no en el cas del departament de clàssiques, com més antigues siguin, millor. (Per exemple, jo he extret fragments d’obres escrites pel grec Demòstenes, o el llatí Plini el Vell).

Un cop conclòs aquest procés, podia passar a analitzar i relacionar tots els conceptes que he recollit, donant peu al bloc pràctic.

El bloc pràctic del meu treball consistia en diverses comparacions entre Grècia Antiga i Ucraïna, pel que fa a diferents aspectes que podien tenir en comú. Primer vaig fer un apartat històric, en el qual analitzava tots els moments en què aquests dos pobles es van creuar, per tal d’esbrinar en quina època exacta es va produir la possible influència. Aquestes dades i anàlisis donarien un pes més científic al meu Treball de Recerca. Després d’analitzar els jaciments arqueològics, la relació social i econòmica entre els dos pobles, etc., vaig descobrir que la influència entre les dues cultures es deu haver donat al voltant del segle VI a.C. Aquesta va ser una època anomenada “la segona etapa de colonitzacions gregues”, quan el poble grec es va aventurar a viatjar per establir moltíssimes colònies al voltant del Mar Mediterrani i el Mar Negre (el qual enllaça les costes ucraïneses amb Grècia).

Seguidament, vaig fer un apartat dedicat a la comparació directa de totes dues mitologies, que vaig estructurar d’una forma esquemàtica. Aquesta part seria la més densa de tot el meu treball, ja que determinaria si la meva hipòtesi es podria mantenir dempeus o no. Els resultats van ser un èxit, ja que vaig trobar-hi moltes semblances entre els diferents àmbits de la mitologia grega i la ucraïnesa.

Afrodita [Ἀφροδίτη] deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat, al costat de Lada [Лада], deessa de la mitologia ucraïnesa que també representa l’amor i la fertilitat.

Per últim, per acabar d’arrodonir la meva Recerca, vaig incloure un apartat en el qual analitzaria dos episodis mítics grecs, els quals estan relacionats amb el territori que envolta el Mar Negre, entre ells, Ucraïna. D’aquests, un episodi abastava el viatge de Jàson a la cerca del Velló d’Or, el qual estava amagat a la Còlquida, i el segon relatava l’estada d’Ifigenia a la Tàuride (la península ucraïnesa, que avui dia coneixem com Crimea). L’objectiu d’aquesta part era trobar alguna influència procedent d’Ucraïna cap a Grècia, ja que en les comparacions anteriors, vaig arribar a la conclusió que tot l’influx mitològic prové des de Grècia cap a Ucraïna.

1) Jàson (de peu) guiant els seus companys argonautes a bord del vaixell Argo a través del Pont Euxí per arribar a la Còlquida. 2)El sacrifici d’Ifigenia, mosaic trobat a Empúries. (Autor desconegut).

Com ja és sabut, en els mites, encara que a primer cop d’ull semblin històries fantàstiques i boges, s’hi amaga un rerefons molt profund,que reflecteix els pensaments i les inquietuds de la vida quotidiana dels antics. Així doncs, després d’analitzar aquests dos episodis mítics, vaig poder deduir quina visió tenien els grecs dels territoris i del poble ucraïnès, i la importància que donaven a un recurs que els unia molt: el blat que exportaven els colons grecs.

La part final del meu Treball de Recerca era un conjunt de conclusions extretes de tota la meva investigació. En aquesta última part és molt important determinar si s’han complert les nostres expectatives del Treball. Per una banda, hem d’indicar si hem complert el nostre objectiu; en el meu cas va ser així, ja que, després de tot l’anterior procés d’investigació, vaig poder esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. Seguidament, s’ha d’establir si la nostra hipòtesi era encertada o no. La meva, per exemple, sí que era correcta, ja que vaig demostrar que l’existència d’un influx cultural entre totes dues civilitzacions. Tanmateix, no us amoïneu si en el vostre cas no es així i la hipòtesi no es compleix, ja que el propòsit del TR és demostrar una teoria, no tenir raó qui investiga. Per últim, vaig recollir i resumir el més important que vaig descobrir durant el procés de la recerca, tot esmentant quina estructura i metodologia he seguit. Aquest apartat havia de reflectir també les dificultats amb què m’hi vaig trobar o els possibles canvis que hagi decidit fer. En el meu cas, aquesta part era molt densa, ja que vaig tenir diversos problemes amb algunes fonts, vaig canviar més d’una vegada l’estructura del treball o, fins i tot, vaig haver d’eliminar alguns apartats que pensava afegir en la part pràctica (per exemple, una enquesta dirigida a gent ucraïnesa), ja que aquesta no aportaria les dades concretes que necessitava per a les meves conclusions.

Per tant, després d’haver passat totes aquestes dificultats, em vaig adonar que l’elaboració del Treball de Recerca és un procés molt volàtil i modelable, que anirà prenent forma només al final d’aquest llarg camí. Tanmateix, considero sincerament que tot l’esforç que hi he posat ha valgut molt la pena.

Marta Verkholyak
2n de Batxillerat, departament de Clàssiques.

Mostres de pervivència 19-20 I

Salvete!

En aquest article us ensenyarem les diferents mostres de pervivència que hem anat trobant a Badalona al llarg del primer trimestre.
Un clàssic és quelcom que existia i agradava en època grecollatina, i encara es recorda amb la mateixa admiració. Quan en l’actualitat s’esmenta o utilitza algun aspecte d’aquesta cultura, ens trobem amb una mostra de pervivència clàssica.

Aquests són els elements que contenen les mostres de pervivència clàssiques i les seves definicions:

Referent: És l’element de la cultura clàssica en la qual s’inspira la referència.

Referència: És l’element de la realitat que s’inspira en el referent clàssic.

Relació: És el motiu pel qual s’utilitza un referent clàssic en una referència.

La primera mostra de pervivència que vam trobar, va ser Alfasom, una empresa d’audiovisuals que està situada al Carrer de Ramon Martí Alsina de Badalona, però està tancada permanentment.

Façana de l’empresa Alfasom de Badalona [Foto: Daniela Soler]

La següent la vam veure a la Via Augusta, és una botiga que és diuVeritas” .

Façana de la botiga “Veritas”. [Foto: Judith López]

L’última és un anunci del cotxe DS3 Crossback. Està situada a la Morera, la vam veure quan anàvem de camí a l’institut.

Cartell del cotxe DS3 Crossback. [Foto: Judith López]

Ara ens agradaria que participéssiu vosaltres. Aquí us deixem uns suggeriments de comentari.

  • Analitzeu les mostres de pervivència que hem trobat.
  • Expliqueu-nos alguna mostra de pervivència clàssica que hàgiu trobat. Deixeu alguna imatge o enllaç perquè puguem veure-la i analitzeu-la també.
  • Què és la Via Augusta? Quan es va fer? Relacioneu-ho amb el darrer tema explicat a classe.

Daniela Soler i Judith López 4t ESO

MMXVIII AD: Scientiae hebdomas

La setmana de la ciència és un programa per divulgar el coneixement científic per tota Catalunya. Els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz  hem celebrat la 23a edició d’una manera ben especial:

Els alumnes de quart d’ESO hem confeccionat un mural titulat El laberint dels invents. El quid del mural és el mite de Dèdal i Ícar, però també hem explicat tècniques de construcció i la biografia de Vitruvi, un arquitecte i escriptor romà, entre d’altres coses. Primerament, ens vam distribuir en petits grups. Cada grup ha treballat diferents aspectes del mural. Quan tots els grups van enllestir la seva feina, vam ajuntar tots els treballs en el mural. Els alumnes més creatius es van encarregar de la part més artística i estètica, fent un dibuix il·lustratiu del mite de Dèdal i Ícar.

Els alumnes de primer de batxillerat han fet un treball sobre els arcs romans, les tècniques de construcció i els elements constructius d’un arc. Aquests treballs formen part del mural i són molt interessants, ja que ens expliquen com construïen els arcs, les parts d’aquests arcs i ens esmenten tipus de tècniques, com per exemple les que s’utilitzaven per fer les voltes de canó (opus fornicatum).

En aquest muntatge fotogràfic podreu veure com va quedar el mural que vam elaborar els alumnes de quart d’ESO i els de primer de batxillerat. Encara que podreu observar molt millor el mural si aneu a veure’l al costat de la biblioteca del centre!

[Realitzat per Marina Solà i Paula Sorribes amb iMovie]

Per fer aquest article ens hem basat en alguns treballs anteriors d’alumnes de clàssiques del nostre institut. Us deixem els enllaços per si els hi voleu fer una ullada: Setmana de la ciència MMXV AD i Setmana de la ciència MMXII AD.

I per finalitzar, alguns suggeriments per al comentari.

  • Trobeu un llatinisme que hem utilitzat i dieu-ne totes les característiques. Què significa en el nostre text?
  • Expliqueu la vostra aportació al mural i una dels vostres companys que recordeu per l’exposició.
  • Mireu els articles enllaçats d’altres anys i digueu quin era el tema que tractava l’exposició de cadascun. Us atreviu a proposar-ne un de nou per a l’any vinent? Així ajudeu els professors…

Vobis placuisse expectamus!

Marina Solà i Paula Sorribes, 4C2

Make Roma great again

Fa uns dies, la Paula Olid, una companya del 4C2, ens va fer arribar un compte de twitter bastant peculiar que va trobar navegant per la xarxa…

cognatus

“Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”, així es presenta aquest compte amb aproximadament 800 piulades i 5000 seguidors anomenat Cognatus Romae. Només cal  fer una petita ullada a la pàgina per deduir quin és el missatge que vol transmetre, quina és la seva ideologia i quina és la seva visió de la societat.

Mitjançant l’humor en les seves piulades aquesta pàgina pretén divulgar un pensament retrògrad i tradicional, de dretes, masclista i fins i tot racista; però aquest compte no es conforma solament amb fer ús de l’humor negre per difondre els seus pensaments, sinó que també les seves piulades tenen un toc bastant peculiar que el fa destacar sobre els altres i pel qual l’estem comentant aquí.

El més probable és que ja us hagueu adonat de quina és la particularitat d’aquesta pàgina, així que anem a comentar-la. Efectivament l’ús recurrent de referències clàssiques com la citació d’antics reis i emperadors romans entre altres i l’adaptació del llatí al llenguatge modern amb paraules com canisflautae. 

El que fa falta per comprendre al cent per cent aquest página és tenir clars els referents del món clàssic, per una part, i els actuals, per altra. Aquí us deixo una sèrie de piulades on és veu clarament aquest fet:

Me encanta la cena del Sol Invictus porque puedo hablar del peligro de los populistas de Possumus y de los independentistas de la Dacia.                                                                          24/12/2016

La Juno del Pilar dice que no quiere ser de la Galia, que quiere ser centuriona de la tropa de Caesar Augusta Tonadilla hispana.                                                                                                 11/10/2016

¿Cuál fue la última canción que cantó Sócrates? Dame veneno que quiero morir, dame veneeeeno. Jejeje. Puto Sócrates. Artista hasta el final.                                                                  29/3/2016

Per últim us invito que feu una petita reflexió. Després de veure com és el compte, la manera com s’expressa, etc., creieu que totes les piulades que es pugen a aquesta página són simple humor o tenen la voluntat d’expandir un missatge en concret? I mirant-ho amb una perspectiva més general, creieu que l’humor té límits o es pot manipular com es vulgui creant pàgines com aquestes?

I per anar una mica més enllà…

  • Expliqueu una mica a què es refereix i què vol dir la introducció del compte “Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”.
  • Busqueu el referent clàssic dels exemples de piulades que he posat i relacioneu el referent amb el present.
  • Creieu que el contingut de la página s’hauria de censurar o bé controlar o que l’administrador del compte té tot el dret per posar el que vulgui a la xarxa?

Arnau Luque 4C1

Amicorum Spectaculum

De vegades tinc bastant temps lliure com per fer un cop d’ull a les xarxes socials. Jo segueixo a Instagram una pàgina oficial de Tomorrowland i com alumne de llatí em va cridar l’atenció aquesta imatge…

Resultat d'imatges de amicorum spectaculum
Hi podem veure el lema del festival d’aquest any: Amicorum Spectaculum, el lloc on se celebrarà, les dates i ens dóna molta informació sobre la temàtica del festival d’aquest any.

Tomorrowland és un festival de música electrònica que se celebra cada any a l’àrea recreativa de Schorre a Boom, població de Bèlgica. Es celebra des de l’any 2005 a càrrec de l’empresa ID&T. Aquest acte és un dels festivals del gènere més importants de tot el món, i consta de 15 escenaris, el més important dels quals és el Mainstage, que cada any recrea un món fantàstic fins l’últim detall. Cada any la temàtica del festival canvia, provocant un ambient únic i nou cada any.

tomorrowland-main-stage-2016

El Mainstage de Tomorrowland 2016 amb el lema “Elixir of Life”

Llavors, que significa Amicorum Spectaculum? I per què aquesta ambientació?

Si analitzem Amicorum, trobem que prové del llatí, de la paraula amicus que vol dir amic. I spectaculum també està en llatí i vol dir espectacle. Per a nosaltres que som parlants llatins, ja que parlem llengües que provenen directament del llatí com el català i el castellà, no tenim gaire problemes per entendre el significat d’aquestes paraules, ja que tenen les arrels llatines. Per contra, els que parlen llengües amb arrels no provinents del llatí tenen problemes per la comprensió de la primera paraula. En anglès la paraula amic es diu friend i no té cap relació amb amicorum, però spectaculum en canvi en anglès es diu spectacle, així que per als parlants d’anglès no faria falta explicar el significat d’aquesta paraula.

Trobem com els organitzadors del festival, amb el lema, volen deixar clara la seva finalitat, que volen que tinguin present les persones que gaudiran del festival. Un esdeveniment d’aquesta mena té relació directa amb amicorum spectaculum, ja que un festival com aquest ens ofereix un espectacle de música electrònica on convius amb la gent que comparteix gustos similars. Podem copsar com objectiu d’aquest festival les ganes de passar-ho bé amb una gran quantitat de gent de diferents països i gaudir de bona música.

Dit això us proposo:

  • Segons el que explica aquest article i mostra el vídeo promocional, com creieu que serà el main stage d’aquesta edició?
  • Heu anat algun festival de música d’aquesta mena? A la vostra ciutat o a ciutats properes se celebra algun festival de qualsevol mena, no només de música?
  • Digueu la vostra opinió sobre la utilització del llatí per donar noms a diferents agrupacions de gent i festivals diversos.
  • I per a la gent de Llatí, analitzeu morfosintàcticament Amicorum spectaculum i digueu-ne el significat literal.

Jhon Campaña, 4t ESO

Mitologia futbolera? El futbol tira de clàssics?

Collita pròpia: foto de Maria Sorribes

Foto de Turespaña

Salvete pueri puellaeque!

Fa un mes vaig estar de viatge a Madrid i, aprofitant l’ocasió, vaig fer la ruta futbolera: vaig veure el Calderón, el Bernabeu i les fonts de Cíbeles i Neptú. I llavors em vaig preguntar com és que un espai relacionat amb Cíbeles se li atribuïa al Reial Madrid i el de Neptú a l’Atlético de Madrid.

Cíbeles (Κυβέλη) és la deessa de la terra, pertany a la mitologia oriental i la seva equivalent romana és Rea. Es representava amb una túnica i una corona en forma de muralla al cap. Porta amb ella uns lleons que tiren de la seva carrossa.

Wikimedia Commons 6 de desembre 2005 Fotografia de Quarter Latin

Neptú és el déu del mar i el seu equivalent en grec és Posidó (Ποσειδῶν). És el fill gran de Saturn i Ops, i germà de Júpiter i Plutó, i com atribut porta un trident a la mà. Se’l pot reconèixer també per portar un carro tirat per cavalls i uns dofins que l’acompanyen.

Després de fer recerca per la xarxa, he trobat que aquesta plaça de Cíbeles va ocupar-la en primer lloc l’Atlético, i la de Neptú el Reial Madrid, fins fa 28 anys, quan Espanya s’enfrontava a Dinamarca en els vuitens de final del mundial de Mèxic i Emilio Butragueño va marcar quatre gols, fet que va fer sortir al carrer al Madrid i anar a Cíbeles per primera vegada.

Tanmateix hem de saber que van ser els aficionats de l’Atlético de Madrid els que 20 anys abans havien començat a festejar a Cíbeles els títols del seu equip, però com que veien que els seguidors del Madrid començaven a imitar el lloc de les celebracions, els aficionats colchoneros van decidir baixar uns carrers més avall, cap al Paseo del Prado, per traslladar-se a la font de Neptú.

També he trobat a una pàgina que els colchoneros i els merengues van estar compartint plaça cinc anys fins a dividir-se com en l’actualitat. El 1991 va canviar tot, quan l’Atlètico ja tenia la setena Copa del Rey, en anar a celebrar-lo a Cíbeles un grup de 500 persones de l’Atlético, la gran part empipats perquè el Reial Madrid estigués durant cinc anys amb la deessa, aleshores van decidir separar-se.

La conclusió és que els dos equips s’han copiat mútuament els llocs on celebrar els seus triomfs i després s’han separat.

 

He posat aquests mapes per si voleu saber on estan situades a Madrid aquestes fonts i per si voleu anar-hi alguna vegada.

Després d’investigar per Internet m’he adonat que aquest assumpte no era mitològic, ja que, a diferència del d‘Hebe, aquest no està relacionat amb les característiques de cada divinitat.

Des del meu punt de vista, penso que el Reial Madrid es representa amb Cíbeles per la manera com està representada la deessa, perquè dóna la imatge d’equip senyorial i de classe. En canvi, Neptú per a l’Atlético representa la senzillesa i l’austeritat, un equip més proper al poble.

Alfredo Relaño diu que Cibeles, diosa de la Tierra y la fertilidad, le cuadra más al Madrid, de vocación estable y perpetua ambición i que Neptuno, dios del mar y de las tormentas, evoca más la personalidad del Atlético.

En definitiva, hem comprovat que aquestes adscripcions no estan directament marcades per la mitologia, però potser sí inspirades en els atributs i trets característics de cada divinitat.

  • Sabíeu aquest tema de les fonts abans de llegir l’article?
  • Busqueu informació sobre aquestes fonts, si voleu a partir dels enllaços que us deixo al principi de l’article. Veureu que les dues formen part d’un conjunt anomenat Salón del Prado, on hi ha una font dedicada a una altra divinitat, quina és? De quin estil artístic són i per què les referències mitològiques hi són fonamentals?
  • Coneixeu algun equip que celebri els seus triomfs d’aquesta manera, al voltant d’una font?
  • Coneixeu algun equip esportiu relacionat amb la mitologia o divinitat?

Maria Sorribes  4B2