En un article d’aquest bloc sobre els complexos d’Èdip i d’Electra fet per la Paula Olid vaig comentar una altra síndrome psicològica amb nom clàssic, la síndrome de Diògenes. No sabia gaire cosa sobre aquest trastorn, però coneixia el més bàsic i el nom em sonava a referència clàssica.
La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que es caracteritza per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar, l’acumulació de grans quantitats d’escombraries domèstiques i l’abandonament higiènic i social, amb el deteriorament físic conseqüent. Comportaments d’aquest tipus se solen trobar més sovint en persones d’avançada edat, però també en joves. Generalment són persones que viuen o se senten soles, no han superat la mort d’un cònjuge o familiar molt proper, presenten quadres depressius o tenen trets de personalitat amb tendència a l’aïllament social.
La llar d’en Gordon Stewart
En aquesta notícia podem veure un cas del 2009 al Regne Unit d’una persona que sofria la síndrome de Diògenes. Gordon Stewart, un home excèntric i solitari, va acumular escombraries a casa seva i va fer una xarxa de túnels amb elles. Aquest laberint de residus a la seva llar es va tornar tan gran i complex que es creu que el senyor es va quedar atrapat a dins i va morir de deshidratació i gana. Veïns deien que Gordon va acumular escombraries a la seva casa durant 10 anys; s’hi van trobar bosses, mobles trencats, electrodomèstics, etc.
Diogenes, John William Waterhouse 1881. Art Gallery of New South Wales.
Diògenes va ser un filòsof grec nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC. i mort a Corint el 323 aC. Va ser un dels filòsofs més reconeguts i representatius de l’escola cínica. Aquesta escola, fundada pel grec Antístenes a la segona meitat del segle IV a.C, considerava que la forma de vida de la civilització era un mal i que la felicitat venia donada seguint una vida simple i d’acord amb la natura, menyspreaven les riqueses i qualsevol preocupació material. Els cínics van ser coneguts per les seves excentricitats i per la composició de sàtires sovint irreverents contra les costums i els vicis de la societat grega de l’època. Diògenes va viure com un rodamón als carrers d’Atenes, convertint la pobresa extrema en una virtut, es diu que vivia en un tonell, en lloc d’una casa. Va utilitzar el seu estil de vida i comportament senzill per criticar els valors socials i institucions del que va veure com una societat corrupta i confusa.
Estàtua de Diògenes a Sinope, Turquia.
Es comportava com “un autèntic gos” (d’on deriva el nom de cínic), molta gent el deia com aquest animal amb una intenció despectiva, però Diògenes va trobar apropiat el qualificatiu, el va acceptar i va lloar les virtuts del gos. D’una manera molt poc tradicional, tenia una reputació de dormir i menjar on volgués. Fins i tot va rebutjar les idees normals sobre la decència humana: menjava al mercat, orinava en algunes persones que l’insultaven, defecava en el teatre, i es masturbava en públic. Es va declarar un cosmopolita i un ciutadà del món en lloc de reclamar lleialtat a un sol lloc. Menyspreava no només la família i l’organització social política, sinó també els drets de propietat i la reputació. Plató va definir Diògenes com un Sòcrates embogit.
Una de les anècdotes més conegudes de Diògenes de Sinope va ser una trobada amb el rei Alexandre el Gran a Corint. Mentre que Diògenes estava relaxat al sol del matí, Alexandre el Gran, encantat de conèixer el famós filòsof, va preguntar si hi havia algun favor que podria fer per ell. Diògenes va respondre: “et demano que no em tapis el sol.” Tot i que Alexandre el Gran l’oferia moltes coses que a qualsevol altra persona li agradarien, a Diògenes només l’interessaven les coses bàsiques de la vida.
Diògenes assegut al seu tonell, Jean-Léon Gérôme 1860. Paris.
Si comparem el terme psicològic amb el seu referent clàssic, l’element comú és el fet de deixar l’estil de vida convencional i perdre la preocupació per la higiene. Molts consideren aquesta denominació incorrecta perquè la gent que pateix la síndrome acumula molts objectes materials i Diògenes promulgava deixar aquests béns, a més que Diògenes sovint tenia o buscava companyia humana.
I tu què en penses?
- Coneixes o has sentit parlar d’algun cas d’aquesta síndrome? Explica’n algun cas.
- Havies escoltat mai la història de Diògenes? Investiga com va ser la seva infantesa i joventut? Quan va decidir portar aquest estil de vida?
- Coneixes d’altres conceptes psicològics que tingui un nom d’origen clàssic?
Sebastián Lindo 4t ESO
