Aquest article s’ha creat en base a un altre sobre Les Càrites i la caritas (fet per Clara Campos) en el qual l’Aina Ortega s’ha inspirat per fer un treball sobre aquest mite en la història de l’art.
El seu treball consta de quatre apartats, més una recollida d’imatges d’altres obres menys reconegudes: en el primer apartat explica què són, en el segon ens parla sobre una obra de la Roma antiga amb els seus cànons de bellesa. Seguidament presenta un apartat amb obres de l’època moderna (Renaixement i Barroc), també amb els cànons de bellesa. Per últim, trobem un recull sobre les obres de l’època contemporània (avantguardes) on també s’explica els cànons de bellesa.
QUÈ SÓN?
D’acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites, tres divinitats menors filles de Zeus (en llatí Júpiter) i Hera (en llatí Juno), representaven l’alegria i la bellesa. Formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita (en llatí Venus), i formaven cor de vegades amb les Muses d’Apol·lo. Les tres germanes s’anomenaven Aglaia, Eufròsine i Talia.
Pintura a Roma antiga: La pintura romana és la part de l’art romà de la qual es conserven menys restes. Només excepcionalment ens han arribat mostres de les pintures romanes, i de fet, només han sobreviscut les pintures sobre materials resistents.
Fresc pompeià (Casa de P. Dentatus Panthera, IX, 2, 16, tablulí k) – Artista desconegut – Data de creació: s. I a.C – Tècnica: fresc (pintura feta directament a les parets d’una “domus”) – Estil Pompeià – Ubicació: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols [Font: Wikimedia]
Cànons de bellesa de l’època: Malucs amplis, cames carnoses en contraposició als pits que eren petits i ferms. Pell normalment blanca i expressions de timidesa i algun que altre somriure.
La pintura del Renaixement pren com a punt de partida l’afany de veritat, l’intent de representar el món com és en la realitat. Algunes de les característiques que es poden apreciar en aquest quadre són:
- Les figures amb volum, efectes de perspectiva, la visió frontal i de perfil.
- Els termes religiosos tenen gran importància: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.
Artista: Raffaello Sanzio – Data creació: 1500-1505 – Tècnica: Oli sobre fusta – Estil: Alt Renaixement Ubicació: Museu Condé (Chantilly) [Font: Wikimedia]
Un altre aspecte en què l’Aina s’ha fixat és l’angularitat dels cossos, els seus moviments quasi perfectes i també en la posició dels caps, on trobem quasi sempre una d’esquenes i dues de cara, molt típic de les esquenes clàssiques.
Cànons de bellesa de l’època: Destacaven els cossos rodons, mans i peus fins, pits petits i ferms, pell blanca i galtes rosades, llavis vermells, cabell ros i llarg, ulls clars i grans. Un exemple del model ideal de dona d’aquesta època seria la Venus de Boticcelli o la Monalisa de Leonardo Da Vinci.
Es diu que el quadre representa tres tipus de dona: a la dreta verge, tímida i difícilment accessible; a l’esquerra la dona activa, coqueta i temptadora; i al mig el punt just entre l’una i l’altra.
La pintura del Barroc té com a característiques bàsiques les següents: gran decoració, grandiositat de les construccions, gest exaltat i gran moviment, predomini del color sobre el dibuix, línies en diagonal, l’obra continua més enllà del quadre, la importància de la llum i apareixen nous temes com el paisatge o el bodegó (gènere pictòric que engloba les representacions d’objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.)
Artista: Peter Paul Rubens Data creació: 1639 Tècnica: Pintura a l’oli Ubicació: Museu del Prado (Madrid) [Font: Wikimedia]
Cànons de bellesa de l’època: Destaquen sobretot els cossos més grassonets i estilitzats, malucs més amplis i cintura més estreta, braços més carnosos, es manté la pell blanca però els pits agraden més ressaltats amb l’ajut de les cotilles. Sovint utilitzen perruques, s’inicia el món de la perfumeria, pigues pintades o de pega i molts encaixos. El maquillatge també marca fort aquesta època.
Les Tres Gràcies de Raffaello poden citar-se com a tipus de bellesa ideal, mentre les de Rubens poden ser-ho de la bellesa més sensual. Aglaia, Eufròsine i Talia no van ser per a Rubens més que una excusa per pintar tres figures acadèmiques femenines, reproducció de les exuberants formes dels seus habituals models. Es diu que almenys una de les figures és reproducció de la segona dona de Rubens, Hélène Fourment, o també variacions sobre el mateix rostre de la seva esposa. Altres creuen reconèixer les faccions de les dues esposes del pintor Isabella Brant i Hélène Fourment.
ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (AVANTGUARDES)
Sobre aquesta època l’Aina ha seleccionat dues representacions de les tres Gràcies. Una es basa en l’art cubista, on els objectes es trenquen, s’analitzen i es reconstrueixen en una forma abstracta. L’artista pinta el motiu des d’una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.
Artista: Robert Delaunay – Data de creació: 1912 – Tècnica: oli sobre llenç – [Font: Wikimedia]
L’altra pertany a l’art figuratiu, que consisteix en representacions d’imatges identificables a través de les seves figures.
Artista: Yvonne Jeanette Karlsen – Data: 2008 – Estil figuratiu [Font: Por el amor al arte]
Cànons de bellesa: A partir dels anys 90 s’imposen dones atlètiques amb cossos prims però no massa. Aquí estava molt de moda sobretot els cabells totalment llisos. També dominaven els cabells curts suaus i la cabellera de lleó. Utilitzaven un maquillatge poc carregat amb un to natural.
Doncs bé, després d’aquest viatge al llarg de la història de l’art, l’Aina enfrontà el seu propi procés creatiu, del qual va sorgir aquesta obra que presentem com a primícia en el nostre bloc. Qui sap si acaba esdevenint una artista famosa i aquesta obra de joventut adquireix un valor considerable…
Mireu-lo amb atenció i comenteu-lo tenint en compte les qüestions següents:
- Quines influències detecteu dels diferents estils pictòrics presentats prèviament?
- Quines diferències introdueix la pintora respecte a la representació canònica d’aquestes divinitats? Quin us sembla que és el motiu?
- I el més important, ¿què us suggereix el quadre? Quines sensacions us produeix i quin creieu que és el missatge que l’autora pretén transmetre pel que fa als cànons de bellesa femenins?
“Les tres Gràcies”
Autora: Aina Ortega
Data: 2017
Tècnica: oli sobre tela
Ubicació: Institut Isaac Albéniz (Badalona)
Ainhoa Fernández – Aina Ortega
4ESO
Salve!
– Les influències que detecto dels diferents estils pictòrics trobo que es basen segons l’època i la forma de vida en aquells moments, com per exemple en l’edat contemporània on va sorgir el cubisme que es una forma de rebel·lar-se contra lo antic i busquen una forma d’entendre l’art més rebuscada.
– Les diferències que trobo sobre el quadre de la Aina en quant a les representacions canòniques d’aquestes divinitats antigues penso que es el fet de trencar amb lo tradicional i de donar-li un punt de vista més modern i més actual en quant a les dones de avui en dia.
– Aquest quadre em dona una sensació de rebel·lió contra lo tradicional i contra lo ”correcte” que se suposa que ”ha de ser” una dona en tots els aspectes.
Penso que el missatge que vol donar l’autora pot ser sigui el fet de que no ha d’haver un cànon de bellesa assignat tradicional i correcte a hores d’ara tenint en compte la societat d’avui en dia ja que tothom ha de ser lliure de ser com vol i que tots tenim la nostra pròpia bellesa.
Per cert, m’ha agradat molt el teu quadre Aina!
Salve!
Un quadre molt maco!
Crec que hi ha en el quadre de l’Aina hi ha relació amb els cànons de bellesa respecte a els anys 90, ja que les dones representades tenen un cos més prim que les de les èpoques anteriors i el cabell totalment llis, en canvi, en les altres es pot veure com totes el tenen ondulat o recollit.
Aquest quadre suggereix sensualitat per la manera que estan les dones, de manera provocativa.
La representació em suggereix que l’autora vol fer veure unes dones amb bon cos sense fixar-se en els cànons que hi ha actualment, on has d’estar pràcticament esquelètica, i en realitat pots estar de qualsevol manera i produir el mateix efecte que les altres.
Salve!
M’ha agradat molt aquest quadre.
El quadre de L’Aina té relació amb els canons de bellesa a partir dels anys 90, les dones eres atlètiques amb cossos prims però no massa. En aquest quadre les dones tenen el cabell molt llarg i llis respecte dels altres quadres que les dones tenen el cabell ondulat o amb monyos.
Ami el que em provoca aquest quadre és sensació de sensualitat, per com estan dibuixades les dones, per el cabell que el tenen cap a un costat. És molt exuberant i també destaca pel colors cridaners.
SALVE!
·El primer quadre, em fa recordar a la Mona Lisa de Leonardo da Vinci, el segon quadre, em fa recodar a el Naixement de Venus de Sandro Botticelli, el terce quadre, em fa recordar a qualsevol quadre de Picasso.
· Les diferencies son que la dona que està dreta està fument, jo crec que vol dir que com el canon de les dones canvia, dons aquest quadre l’han volgut fer així.
· Crec que vol transmetre que els canons canvien al llarg dels temps.
Salve!
Quines influències detecteu dels diferents estils pictòrics presentats prèviament?
S’apropa especialment als estils contemporanis, ja que el cos de les noies és com el cànon actual. Tot i això, manté les referències clàssiques com la poma. També (encara que no sé si es por considerar influència) es pot veure com al seu quadre dues de les noies estan d’esquena i l’altra està mirant cap a davant, fet que contrasta amb els quadres de la Roma antiga, el Renaixement i el Barroc.
Quines diferències introdueix la pintora respecte a la representació canònica d’aquestes divinitats? Quin us sembla que és el motiu?
Mostra una imatge menys idealitzada d’elles, és a dir, manté la sensualitat que s’intenta transmetre a la resta, però se les mostra de manera menys infantil i d’una manera més “fosca” (l’estampat del vestit o el fet que una d’elles estigui fumant és un exemple). Crec que amb això, l’autora del quadre ha intentat mostrar una imatge diferent de les Tres Gràcies, que al mateix temps ha aportat més personalitat.
I el més important, ¿què us suggereix el quadre? Quines sensacions us produeix i quin creieu que és el missatge que l’autora pretén transmetre pel que fa als cànons de bellesa femenins?
El quadre em transmet la impressió que els personatges representats són més forts i independents que els de la resta. Sembla que, per la seva posició corporal, són més segures i transmeten més personalitat. Crec que l’Aina ha volgut mostrar la varietat que hi ha en el cos de cada persona.
-Té influències de l’art contemporani i art figuratiu.
-Les divinitats es representen d’una manera diferent i més moderna. El motiu pot ser per ser més original i per actualitza-les.
-No estic segur de que suggereix.
-Quines influències detecteu dels diferents estils pictòrics presentats prèviament?
Te influencia dels anys 90 en el canon de bellesa però també te un toc més clàssic amb aquest fons sense decoració que fa ressaltar la pell blanca de les noies.
-Quines diferències introdueix la pintora respecte a la representació canònica d’aquestes divinitats? Quin us sembla que és el motiu?
Potser el canvi que trobo es que son una mica mes primes del que es comenta en els canons més antics. Suposo que la fet per adaptar-si al canon de bellesa actual.
-I el més important, ¿què us suggereix el quadre? Quines sensacions us produeix i quin creieu que és el missatge que l’autora pretén transmetre pel que fa als cànons de bellesa femenins?
El quadre el que intenta es produir desig en la gent que l’observa, i a primera vista ho ha aconseguit,això també es simbolitza amb la poma que es al mig. Des de el meu punt de vista era això el que l’Aina pretenia.
Només he pogut trobat dos possibles quadres amb influències de dos autors bastant populars. El quadre dels principis del Renaixement de Rafaello Sanzio, si et fixes bé té un aire en la cara i les faccions a les pintures de Leonardo Da Vinci com per exemple “La Mona-lisa”. L’altre és el de l’època Contemporània (avantguardes) de Robert Delaunay ,aquest quadre és cubista, del qual podria haver-se influenciat de Picasso, un dels més importants cubistes del món. Les diferències que té aquest quadre amb la “tradició” o “la manera” de com s’han de pintar les divinitats és la seva posició, cada una està en una posició completament diferent: sentada en una cadira, estirada al terra i de peu. També una d’elles va vestida amb uns colors nous, les altres no van vestides però tenen un color de pell tan blanc que no se’ls hi veu res, a ninguna se li veu la cara, la expressió que podria tenir, etc
Crec que des de el meu punt de vista el que ens indica en el quadre és un missatge subliminal, la llibertat de la dona, sensacions de seguretat i respecte, els drets de la dona, no sempre ha de ser com s’ha dit, pot cambiar, no se, ho trobo com un missatge de reflexió cap a la dona.
Salue!!!
Quines influències detecteu dels diferents estils pictòrics presentats prèviament?
Podem veure en aquest fons obscur, dues dones, dos d’espatlles i una de cara. Amb posició sensual, els cabells llargs i llisos. Els cossos són prims amb el. La de la cadira suporta dos pomes, mentre que la que esta dreta porta un vestit de color taronja i negre.
Té semblança amb el renaixement, perquè relacionen els mateixos colors. Però aquest conté menys detalls i no hi ha tanta precisió.
Quines diferències introdueix la pintora respecte a la representació canònica d’aquestes divinitats? Quin us sembla que és el motiu?
Les diferència canònica que l’autora destaca més es el vestit, sobresurt del quadre pels seus colors. Perquè vol que sigui el centre d’atenció de tot el quadre, tapant mig cos de la dona dreta.
I el més important, ¿què us suggereix el quadre? Quines sensacions us produeix i quin creieu que és el missatge que l’autora pretén transmetre pel que fa als cànons de bellesa femenins?
Tranquilitat, sensualitat, la bellesa de la dona, la perfecció del cos…etc
Em transmet equilibri per les seves posicions. I finalment, l’autora transmetre els punts forts i bonics de la dona despullada o amb roba.
Aina Ortega.
Salvete internautae!
L’Aina el què vol explicar és que cada gràcia té unes qualitats diferents i vol expressar sentiments d e cada gràcia.
El seu quadre el situo a les avantguardes perquè utilitza una gamma de cromàtica molt alegre i variada i cada color ens mostra sentiments i suggerències diferents.
Els cabells són lisos i de diferents colors, els cossos i altures són diferents.
L’artista ens vol mostrar el fet que tothom som diferents i únics, tothom ha de ser autèntic i el que vol ser a la vida.
El món actual se seguida es fica amb les persones que no compleixen els estereotips, les consideren estranyes i això fa que la societat sigui mediocre i fa que rebutgi les coses diferents o alternatives.
Reclama la autodeterminació i a personalitat pròpia, és a dir que no ens deixem portar per la gent tan fàcilment.
SIMBOLOGIA DELS COLORS:
En primer lloc utilitza uns colors molt vius com el lila i el vermell.
Color vermell: és el color de les passions bones i dolentes, dóna la sensació de caràcter fort, persona molt extravertida.
També és el color de la guerra i de l’agressivitat.
Color lila : és el color de les persones segures i sense prejudicis.
Aquest quadre ens ensenya a voler el cos tal com el tenim i que entri en el nostre cap que mai hi ha un cos perfecte.
M’ha agradat el teu quadre 🙂 !
Ave!
Algunes influències, es basen a l’època i forma de la vida en l’edat contemporanea, que es on va sorgir el cubisme.
Es un quadre mes modern, representant a figura de la dona.
Aquest quadre em dona una sensació de rebel·lió contra lo tradicional i contra lo ”correcte” que se suposa que ”ha de ser” una dona en tots els aspectes.
El que vol transmetre és que no totes les dones han de ser iguals, poden ser mes grasses, menys grasses, amb més coses o menys.
SALVE!!!
Les influències detectades en el quadre per les diferents èpoques i etapes de l’arts en són moltes. Començant per la pell de les dones, que ens tots els casos és pàl·lida i a acabant per la forma nua de representar a la dona en l’art. També trobem objectes que hi apareixen en més d’un cas com la poma, que és un objecte simbòlic amb origens religiosos representant el pecat. I finalment, jo he volgut destacar també la postura de les dones, que en tots casos és una postura relaxada, sensual i femenina, a més amés del cabell, que tot i haver canviat de color segueix sent llis.
Al mateix temps que hi ha similituts també trobem diferències en funció de l’època del quadre. La dona en cada cas és diferent. Primer lloc, a l’antiga Roma els cosos de les dones a les pintureseren pintats amb més volum per la part inferior, i no tant a la part superioren i no d’una constitució rodona sinó d’una forma més acampanada. En el cas del Renaixement com ens ha dit l’Aina, els càons de bellesa es basaven en la visió d’una dona amb un cos rodó, en el cas del Barroc aquest també ho eren però eren pintades amb més detalls i rugositats a la pell. Després a l’edat Contemporània en les que aquestes tenien un cos més fibrat i potser més estret en comparació als dos anteriors.
En funció de l’opinió i dels gustos de la societat i de les idees que té aquesta,l’art es veu influenciat i també la forma de veure una bellesa idealitzada.
El quadre dóna una sensació de seducció per part de les tres dones. Té molt de color, i això dóna vitalitat al quadre, sobretot podem veure que hi ha una barreja entre colors càlids i freds, que donen irregularitat al cuadre. Els estampats d’animal en les robes de les dones donen una sensació de transportació a temps llunyans, fent referència a les pells d’animals.
Jo crec que l’autora del quadre volia donar una sensació de modernitat en comparació als demés quadres i fer una versió més actual incluint així colors i dones amb cànons de bellesa de l’actualitat.
Salve!
Crec que aquesta obra està influenciada bàsicament per l’art figuratiu ja que els canons de bellesa d’aquest estil coincideixen a la perfecció (dones primes, cabells llisos…). També, per això, crec que té una mica d’influència barroca ja que el color resalta molt sobre el dibuix.
Aquest quadre produeix unes sensacions de calor ( ja que els colors utilitzats són càlids) i transmet una mica de misteri o indiferència degut a què les Gràcies no tenen cara. També crec que suggereix el rebuig cap al passat i la tradició ja que l’estil utilitzat és modern i diferent al que s’havia fet fins ara .
Per últim m’agradaria felicitar l’Aina per la seva obra, segur que ha requerit esforç i s’ha vist reflectit en el resultat, li ha quedat molt bé!
Salve!
Quines influències detecteu dels diferents estils pictòrics presentats prèviament?
Des de el meu punt de vista, aquest quadre pertany als 90. Referint-me als cànons de bellesa que hi ha al text, el quadre de l’Aina encaixa perfectament. L’Aina representa dónes bastant primes i porten un cabell totalment llis. Encara que pels pits petits i ferms seria, en aquest aspecte, a un quadre més de la roma antiga i té alguna característica del barroc com la pell pàl•lida.
M’ha sobtat la poma que té dibuixada al braç una de les dónes i he buscat el significat trobant que era el significat de rejovenir i religiosament la salvació.
Quines diferències introdueix la pintora respecte a la representació canònica d’aquestes divinitats? Quin us sembla que és el motiu?
Al llarg del temps l’art va evolucionant com l’Aina ens ha explicat. En la Roma antiga si us fixeu està més desdibuixat ja que el material amb el que pintaven i on pintaven era força dolent i a demés comparant-ho amb el que s’ha fet servir més posteriorment eren materials bastant dolents i també per aquesta raó s’han conservat poques pintures. En el Renaixement es vol representar la veritat i les figures són amb volum i els termes religiosos tenen gran importància, en el quadre de l’Aina podríem trobar aquest element religiós de la poma dibuixada a la mà d’una de les dónes. També crec que en el quadre de l’Aina s’ha inspirat en això de que una dóna miri cap endarrere i les altres dues cap endavant, ja que ella fa que dues mirin endarrere i una cap endavant. En el Barroc ja destaquen cossos més grassonets on hi ha més decoració, un gran moviment, predomini del color… En el barroc ja es busquen cossos més realistes i més grassonets i que tinguin més pit. En el cubisme (avantguardes) el que es vol és agafar una imatge, desmuntar-la i després tornar-la a muntar però amb les peces girades i mal posades, de manera ràpida reivindicant així com és el món, que tot està mal posat. I ja finalment l’art figuratiu ja són figures molt més realistes.
El motiu de cada una canvia amb el temps i el context històric, ja que no pintaran igual si estan en guerra que en temps de pau… Ja que l’art és un altre mètode de mostrar com et sents.
I el més important, ¿què us suggereix el quadre? Quines sensacions us produeix i quin creieu que és el missatge que l’autora pretén transmetre pel que fa als cànons de bellesa femenins?
La sensació que em transmet el quadre que ha fet l’Aina és una sensació de llibertat, de que cada una d’elles fa el que vol i com vol. A part fa servir aquests colors càlids i a la vegada freds i aquesta contraposició li dóna molta gràcia al quadre.
Salve!
La forma del cos de les dones segueix el canon dels 90 però en canvi la idea de la poma esta basada en la pintura del renaixement.
La nova obra és més fosca, esta menys detallada i te una composició totalment diferent.
Aquest quadre em suggereix la visió de la dona actual, lliure i mostrant la seva bellesa. Penso que això és el que està intentant transmetre l’autora.
Salve!
Les dones tenen un cos bastant prim, contrastant amb els altres quadres , deixant a part els malucs i cames grosses, així trencant el canon de bellesa antic i donant pas a un nou estil propi.
És un estil nou, ja que les Càrites estan tapades amb unes pells/mantes de tigre que no es un estampat propi de l’època sino que mes bé dels 80/90. Crec que amb aquesta obra has intentat representar l’art antic pero amb un to renovat i més modern, gràcies a les pells, que donen una sensació de modernitat , els cabells no están recollits donant un pensament de llibertat i per últim les Càrites mes primes, que fan representació a la dona actual, on no importa un canon de bellesa sino tal com ets, ja sigui prim o gras.
officium bonum!
Les tres Gràcies eren tres divinitats menors filles de Zeus (en llatí Júpiter) i Hera (en llatí Juno), representaven l’alegria i la bellesa. Cada una d’elles tenia una personalitat o volia expressar coses diferents.
Podem trobar un dels primers cànons de bellesa a l’època romana on hi destacaven malucs amplis, cames carnoses en contraposició als pits que eren petits i ferms. Pell normalment blanca i expressions de timidesa i algun somriure. Que bàsicament és el que podem trobar a l’obra de les tres Gràcies
Si ens anem al Renaixement troben un art que intenta representar el món com és en la realitat. Destacaven els cossos rodons, mans i peus fins, pits petits i ferms, pell blanca i galtes rosades, llavis vermells, cabell ros i llarg, ulls clars i grans. Pràcticament l’únic canvi que trobem és el color clar tant dels ulls com del cabell i poc més.
En l’obra Barroca hi ha molta més decoració i la iluminació sobre la pintura juga un paper molt important. Podem contemplar cossos més grassonets que els que hi havia en els altres quadres, malucs amplis i caderas més estretes.
En l’art contemporani, podem trobar a les Gràcies amb un perfil semblant a les de l’art roma, ja que tornem a tenir cossos prims atlètics, però no massa, cabells no gaire llargs i llisos i una pell natural no tan adornada. Això acord amb el cànon de bellesa de l’època actual, on a partir dels anys 90 s’imposen dones atlètiques amb cossos prims però no massa. Sobretot amb els cabells totalment llisos, curts i suaus. També, utilitzaven un maquillatge poc carregat amb un to natural.
En conclusió crec que la societat actual en general continua mantenint els ideals romans en cara que al llarg de la història s’han anat incorporant algunes petites modificacions.
A més cada obra la qual representa una època diferent expressa diferents idees mitjançant color, elements nous que s’incorporen per expressar les idees d’una època nova. No participant els mateixos elements en l’obra del Renaixement o Barroc que en les obres més actuals com pot ser la cubista, figurativa on en l’obra de l’Aina on tot és més subjectiu. A més els colors, reflexa molt com va la societat o el que l’autor vol expressar sobre ella, per exemple si és una mala època on hi ha guerres, fam, pobresa econòmica i social, etc., podrem contemplar diferents tons de violeta, verds, grisos, en general colors més apagats, mentre que si passem per una etapa més harmoniosa, notarem que hi ha presència de colors més vius.
A les pintures de Rubens són fàcils de reconèixer degut a les seves figures robustes i el seu dinamisme (tot i que “Les tres gràcies” no sigui un quadre del tot dinàmic), altres aspectes que predominen en les seves obres són el tracte del color, domina el color, la llum molt semblant a l’estil de Caravaggio, va anar a veure obres seves, feia servir el clarobscur. Presenta un cert dinamisme característic de les seves obres, i sempre intentava equilibrar la part sensual i la part intel·lectual.
Les seves figures eres robustes i corpulentes inspirades en l’estil de Miquel Àngel. Altres aspectes a destacar de les seves obres és el color que recorda al tractament del color que feien a les escoles venecianes i el tractament de la llum, que està inspirat en Caravaggio.
Durant la seva estada a Espanya va fer amistat amb Velázquez
Salve!
He observat que el quadre de l’Aina trenca amb tots els cànons dels quadres anteriors (encara que no passa tant amb el quadre cubista o el figuratiu), ja que les dones es mostren atrevides i descarades, fumant i ballant sensualment. En aquest quadre hi veig influències d’art contemporani i modern, m’ha semblat un treball bastant original.
A part del quadre de les tres gràcies, podem trobar-nos més, com el del naixement de Venus, fet per Sandro Botticelli en 1485, sens dubte una de les obres d’art més famoses i apreciades del món, s’ha convertit en un símbol de la pintura italiana del segle XV, plena de significats i referència a l’antiguitat i que actualment està exposat a la ” Galeria dels Uffizi “en Florencia.El tema deriva de la literatura llatina de la Metamorfosi d’Ovidi. Venus és retratada nua sobre una petxina a la vora del mar, a l’esquerra els vents bufen suaument acariciant el seu cabell amb una pluja de roses, a la seva dreta una serva (Ora) espera a la Deessa per vestir-la. a la praderia podem veure violetes, símbol de modèstia, i moltes vegades utilitzades per crear pocions d’amor.