Aquest és el peculiar títol que he atorgat al meu Treball de Recerca; parlo d’aquell exhaustiu procés temut per qualsevol estudiant de batxillerat. Com podeu sospitar pel títol, el meu Treball va consistir en una anàlisi i comparació entre la mitologia grega i la ucraïnesa, amb intenció d’esbrinar si hi va haver cap influència entre totes dues.

El primer pas per elaborar el meu Treball de Recerca era decidir quin tema voldria abastar. Vaig triar el camp mitològic perquè em va fascinar trobar una visió científica i antropològica en els diferents mites (cosa que vaig descobrir en l’assignatura de Grec), la qual reflectís les preocupacions i la visió del món que tenien els antics. A més, tenia clar que m’agradaria introduir-hi algun assumpte relacionat amb el meu país natal, Ucraïna, ja que em va semblar una bona oportunitat per donar a conèixer una mica més aquest petit i interessant racó del món. Amb la fusió d’aquestes dues idees, ja tenia la base sobre la qual erigiria la meva recerca.

L’objectiu del meu Treball -és a dir, la finalitat per la qual faria la meva investigació- seria esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. La meva hipòtesi (la resposta inicial a la pregunta del meu objectiu) era que sí que hi havia alguna influència entre totes dues mitologies.

Tanmateix, no podia basar un Treball científic en les meves primeres impressions, per la qual cosa hauria de començar fent una investigació general dels temes que tracto, cosa que em va portar a estructurar de manera ordenada el meu Treball de Recerca. Principalment vaig dividir-lo en dos grans blocs: el teòric i el pràctic (com és típic en qualsevol TR), cadascun dividit internament en més apartats i subapartats.

El bloc teòric estava dedicat a una tasca d’investigació, és a dir,  en aquesta meitat del treball em vaig dedicar a recollir tota la informació i les dades necessàries per informar-me dels temes que tractaria. En el meu cas, vaig haver d’investigar, per una banda, en quins moments històrics es van creuar els antics pobles de Grècia i Ucraïna, i, per altra banda, vaig fer una profunda recerca i classificació dels àmbits (o diferents grups) mitològics de cadascuna de les dues cultures.

Una assemblea de divinitats gregues (principalment els dotze olímpics) reben a Psique. Autor: Rafael

En aquest bloc solen tenir molta importància les fonts en què us baseu, és a dir, els llocs dels quals traieu la informació recopilada. Aquestes han de ser fiables i verificades, i, si més no en el cas del departament de clàssiques, com més antigues siguin, millor. (Per exemple, jo he extret fragments d’obres escrites pel grec Demòstenes, o el llatí Plini el Vell).

Un cop conclòs aquest procés, podia passar a analitzar i relacionar tots els conceptes que he recollit, donant peu al bloc pràctic.

El bloc pràctic del meu treball consistia en diverses comparacions entre Grècia Antiga i Ucraïna, pel que fa a diferents aspectes que podien tenir en comú. Primer vaig fer un apartat històric, en el qual analitzava tots els moments en què aquests dos pobles es van creuar, per tal d’esbrinar en quina època exacta es va produir la possible influència. Aquestes dades i anàlisis donarien un pes més científic al meu Treball de Recerca. Després d’analitzar els jaciments arqueològics, la relació social i econòmica entre els dos pobles, etc., vaig descobrir que la influència entre les dues cultures es deu haver donat al voltant del segle VI a.C. Aquesta va ser una època anomenada “la segona etapa de colonitzacions gregues”, quan el poble grec es va aventurar a viatjar per establir moltíssimes colònies al voltant del Mar Mediterrani i el Mar Negre (el qual enllaça les costes ucraïneses amb Grècia).

Seguidament, vaig fer un apartat dedicat a la comparació directa de totes dues mitologies, que vaig estructurar d’una forma esquemàtica. Aquesta part seria la més densa de tot el meu treball, ja que determinaria si la meva hipòtesi es podria mantenir dempeus o no. Els resultats van ser un èxit, ja que vaig trobar-hi moltes semblances entre els diferents àmbits de la mitologia grega i la ucraïnesa.

Afrodita [Ἀφροδίτη] deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat, al costat de Lada [Лада], deessa de la mitologia ucraïnesa que també representa l’amor i la fertilitat.

Per últim, per acabar d’arrodonir la meva Recerca, vaig incloure un apartat en el qual analitzaria dos episodis mítics grecs, els quals estan relacionats amb el territori que envolta el Mar Negre, entre ells, Ucraïna. D’aquests, un episodi abastava el viatge de Jàson a la cerca del Velló d’Or, el qual estava amagat a la Còlquida, i el segon relatava l’estada d’Ifigenia a la Tàuride (la península ucraïnesa, que avui dia coneixem com Crimea). L’objectiu d’aquesta part era trobar alguna influència procedent d’Ucraïna cap a Grècia, ja que en les comparacions anteriors, vaig arribar a la conclusió que tot l’influx mitològic prové des de Grècia cap a Ucraïna.

1) Jàson (de peu) guiant els seus companys argonautes a bord del vaixell Argo a través del Pont Euxí per arribar a la Còlquida. 2)El sacrifici d’Ifigenia, mosaic trobat a Empúries. (Autor desconegut).

Com ja és sabut, en els mites, encara que a primer cop d’ull semblin històries fantàstiques i boges, s’hi amaga un rerefons molt profund,que reflecteix els pensaments i les inquietuds de la vida quotidiana dels antics. Així doncs, després d’analitzar aquests dos episodis mítics, vaig poder deduir quina visió tenien els grecs dels territoris i del poble ucraïnès, i la importància que donaven a un recurs que els unia molt: el blat que exportaven els colons grecs.

La part final del meu Treball de Recerca era un conjunt de conclusions extretes de tota la meva investigació. En aquesta última part és molt important determinar si s’han complert les nostres expectatives del Treball. Per una banda, hem d’indicar si hem complert el nostre objectiu; en el meu cas va ser així, ja que, després de tot l’anterior procés d’investigació, vaig poder esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. Seguidament, s’ha d’establir si la nostra hipòtesi era encertada o no. La meva, per exemple, sí que era correcta, ja que vaig demostrar que l’existència d’un influx cultural entre totes dues civilitzacions. Tanmateix, no us amoïneu si en el vostre cas no es així i la hipòtesi no es compleix, ja que el propòsit del TR és demostrar una teoria, no tenir raó qui investiga. Per últim, vaig recollir i resumir el més important que vaig descobrir durant el procés de la recerca, tot esmentant quina estructura i metodologia he seguit. Aquest apartat havia de reflectir també les dificultats amb què m’hi vaig trobar o els possibles canvis que hagi decidit fer. En el meu cas, aquesta part era molt densa, ja que vaig tenir diversos problemes amb algunes fonts, vaig canviar més d’una vegada l’estructura del treball o, fins i tot, vaig haver d’eliminar alguns apartats que pensava afegir en la part pràctica (per exemple, una enquesta dirigida a gent ucraïnesa), ja que aquesta no aportaria les dades concretes que necessitava per a les meves conclusions.

Per tant, després d’haver passat totes aquestes dificultats, em vaig adonar que l’elaboració del Treball de Recerca és un procés molt volàtil i modelable, que anirà prenent forma només al final d’aquest llarg camí. Tanmateix, considero sincerament que tot l’esforç que hi he posat ha valgut molt la pena.

Marta Verkholyak

2n de Batxillerat, departament de Clàssiques.