Observeu les imatges, descriviu-les, deduïu-ne el significat i amplieu el que calgui. En definitiva, feu-ne un bon comentari!

I com a comiat d’aquest tema, deixeu-me que us regali un poema d’Agatias l’Escolàstic, un home que va donar veu a la dona grega, tot il·lustrant el seu paper a la Grècia antiga; res a veure amb Llucià… I és que no oblidem que a voltes una paraula val més que mil imatges…

Els nois no tenen la mateixa dissort que a nosaltres

febles noies, ens ha tocat.

Ells tenen companys, amb els quals

bescanvien les penes amb mots confiats,

es lliuren a jocs que els conforten i enmig dels carrers

passegen mirant virolades pintures;

nosaltres, en canvi, ni el dret no tenim de veure la llum,

ans a casa amagades ens consumim en tristes cabòries.

ANGLADA, M. À. Les germanes de Safo. 1983 (pàg. 130)

Que us vagi de gust!!!

TERESA