Category Archives: General

Gimcana mitològica III: El cicle micènic

Deixant enrere torrons, nadales, dinars en família, el caliu de la llar de foc…, les alumnes de grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albénz hem començat amb moltes ganes d’endinsar-nos de nou en el món clàssic de l’Antiga Grècia. I ho fem amb un repte molt especial, una gimcana sobre el cicle micènic que hem preparat entre totes i del qual esperem que aprofiteu, aprengueu i gaudiu.

Abans de tot, com a escriptora de l’article, m’agradaria fer-vos una breu definició sobre el cicle micènic, tot i que si teniu qualsevol dubte sempre podeu consultar aquest enllaç de la professora de clàssiques de l’institut, Teresa Devesa Monclús, el qual us serà molt útil per entendre les etapes del cicle treballat. Doncs bé, el cicle micènic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes (Μυκῆναι) i tenen com a personatge central Agamèmnon (Ἀγαμέμνων).

A continuació teniu una presentació audiovisual en la qual apareixen una sèrie d’imatges que corresponen a escenes i fets del Cicle Micènic. Deixem a les vostres mans que resolgueu a quin dels episodis pertany cadascuna d’elles. Però com que no volem ser massa estrictes, us donem un parell de pistes:

  • Les imatges estan ordenades cronològicament, seguint el Cicle Micènic
  • Els episodis de què hem trobat més imatges han estat Tàntal i PèlopsAgamèmnon i Clitemnestra i Orestes i Electra

Per acabar volia apuntar que la recerca de les imatges ha estat complicada, ja sigui perquè no hem trobat una fotografia per cadascun dels episodis o bé perquè la font de la fotografia no era fiable. Alguns dels espais web que hem utilitzat han estat TheoiWikimedia CommonsXtecAncient Rome (RU)…

Esperem que us hagi agradat el nostre primer article de l’any 2015! Estigueu atents perquè d’aquí uns dies publicarem, en un comentari, les respostes correctes a cada número i la seva corresponent font.

Fins aviat aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n de Grec Institut Isaac Albéniz

Gimcana mitològica III: El cicle tebà

Les alumnes de 2n batxillerat de l’Albéniz aquest any ens endinsem de fons en els cicles mítics. I ho fem amb el cicle tebà. Seguint la feina de les companyes de l’any passat, hem elaborat una Gimcana mitològica d’aquest cicle, perquè a part que ens serveix per repassar-ho, també vosaltres podreu aprendre i gaudir d’aquesta història.

Per a algú que sigui una mica desconegut en el món de la mitologia grega aclareixo el dubte i deixo la definició. El cicle tebà és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).

Aquesta gimcana consisteix que vosaltres esbrineu a quin episodi o moment del cicle tebà correspon la imatge. Per això, a continuació, teniu una presentació on hi ha un total de nou obres d’art que mostren els diferents moments del cicle, tots ordenats cronològicament, seguint el cicle Tebà.

Abans que comenceu us dono una pista: la majoria d’imatges que hem trobat corresponen als episodis d’Europa, Antígona i Èdip.

La recerca d’imatges no ha estat gens fácil. Hi ha episodis en que prácticament no hi havia imatges o a vegades no trobavem bé les fonts. On més em trobat obres d’art ha sigut en la página de Wikimedia Commons. Allà em trobat una gran quantitat d’imatges i amb totes les dades necessàries.

Esperem que us hagi agradat aquesta gimcana i que hagueu aprés una història més de la complexa mitologia grega, nosaltres també ho em fet!

Abans, però, dir-vos que d’aquí uns dies publicarem les respostes en els comentaris, perquè pogueu comprovar si heu encertat.

Fins el próxim article aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n batxilerat humanístic Institut Isaac Albéniz.

Marina Ruiz

Mostres de pervivència 20-21 II

Salvete!

Aquest article té l’objectiu de presentar-vos les mostres de pervivència que hem trobat fins ara en àmbits molt diferents. A cada mostra haureu de contestar les preguntes que us posarem a continuació de cada imatge, i sobretot, n’heu de dir les tres R (podeu trobar el significat de cadascuna en els vostres apunts o l’article de mostres de pervivència de l’any passat).

  1. Les dues primeres mostres es relacionen amb roba venuda “on line” a la pàgina redbubble que porta llatinismes. Aquí us deixem aquests models, però en podem trobar moltes més, com per exemple pantalons o mitjons.

 

 

 

 

 

 

A la pàgina web “redbubble“, hi ha diferents peces de roba que poden interessar.

Una companya de batxillerat també ens ha proporcionat l’adreça de la botiga Mènade. Vet aquí una de les seves samarretes.

En aquest cas és la botiga “Ménade“.

  • A Redbubble busca una altra peça de roba que et sembli interessant i que contingui algun  altre llatinisme o expressió llatina (intenta no repetir la samarreta ni la dassuadora). Analitza’n també el Referent, la Referència i la Relació.

  • Per que fa a Mènade, consulta l’apartat “Sobre nosotros” i explica el que s’exposa a cadascun dels seus 3 apartats. T’ajudarà a fer les 3R d’aquesta marca. Finalment comenta l’estampat de la samarreta de la imatge i explica què representa.

2. Aquesta mostra és d’un perfum molt famós anomenat “Olympéa”, de Paco Rabanne, que sovint es reconeix d’una manera masclista per ser el perfum de dones relacionat amb la d’homes, “Invictus”:

Imatge extreta de la web “fraganceNet“, hi ha molts més perfums i altres coses

  • A part de buscar les 3R, mira els vídeos promocionals d’aquest perfum i l’esmentat anteriorment (Invictus) i digues què apareix a cadascun. Després compara’ls i  relaciona’ls amb alguns dels temes treballats fins al moment.

  • Informa’t d’algun altre perfum que també tingui un nom amb referència clàssica. Quan el trobis,  explica’n les tres R d’aquest i digues perquè l’has escollit.

Leah López i Helen Batzin – 4tB

Mostres de pervivència 20-21 I

Salvete!

En aquest article us mostrarem tres mostres de pervivència que hem trobat. Com sempre, n’heu de dir de dir les tres R. Si no recordeu quines són, consulteu els vostres apunts o l’article de mostres de pervivència de l’any passat.

Les dues primeres imatges utilitzen el terme aqua, ja que estan relacionades amb l’aigua. 

Imatge extreta de la web ie PUBLISHING , que parla sobre la creació i el desenvolupament de la marca Aquarius.

  • Entreu a en aquest apartat de la web oficial de la marca Coca-cola i expliqueu la història de la beguda Aquarius (origen, evolució…). Hi detecteu alguna relació amb un dels temes treballats a classe?
  • Al llistat de begudes n’hi trobareu una altra amb amb la mateixa arrel i un adjectiu llatí que coneixem. Digueu quina és i feu-ne les 3R també.

La fotografía esta extreta de la web Atrápalo, on venen entrades per anar a Caldea.

  • Visita aquest apartat del web de Caldea i digues què significa la paraula SPA, segons la teoria que diu que prové del llatí. Digues una altra de les teories sobre aquesta etimologia.
  • Com eren les termes romanes? Saps algun lloc on n’hi hagi restes? Si no es així, cerca-ho.

    Imatge extreta de la pàgina del diari esportiu MARCA.

    Entra al següent enllaç i digues l’error que hi ha en la referència Sony. En el mateix enllaç trobeu una referència a una marca que conté una paraula del vocabulari treballat al  Capitulum I. Quina és? Feu-ne també les 3R.

    Cristina Rodríguez i Judit Font 4B

 

Gimcana Vida quotidiana al British Museum

Si a Londinium III, ja us presentava l’entrada del Museu Britànic i un dels tresors que guarda al seu interior, el temple de les Nereïdes de Xantos, acudeixo a d’altres peces allotjades a les seves entranyes per il·lustrar el tema de la vida quotidiana a Grècia.

Obriu bé els ulls i la ment i demostreu, amb aquesta nova gimcana iconogràfica, que sabeu treure el suc a les imatges i relacionar-les amb allò que heu après a les classes.

Καλή τύχη!


[Fotos: Josep Lario i Teresa Devesa]

[Els altres lliuraments d’aquesta sèrie són Londinium I i II]

TERESA

Gimcana sobre ceràmica grega

Per practicar el que heu après sobre ceràmica grega en el tema Economia i treball, ve’t aquí un nou recull d’imatges que vull que comenteu des de tots els punts de vista, tant sobre el vas en si com sobre la decoració i les dades identificatives: personatges, abillament, vida quotidiana… D’uns en podreu dir més coses, d’altres menys, però les il·lustracions són prou clares per poder identificar-los. Algunes d’elles són pròpies i d’altres provenen de Wikimedia, per tant són de llicència lliure.

TERESA

Mitologia ucraïnesa: filla perduda de la Grècia Antiga?

Aquest és el peculiar títol que he atorgat al meu Treball de Recerca; parlo d’aquell exhaustiu procés temut per qualsevol estudiant de batxillerat. Com podeu sospitar pel títol, el meu Treball va consistir en una anàlisi i comparació entre la mitologia grega i la ucraïnesa, amb intenció d’esbrinar si hi va haver cap influència entre totes dues.

El primer pas per elaborar el meu Treball de Recerca era decidir quin tema voldria abastar. Vaig triar el camp mitològic perquè em va fascinar trobar una visió científica i antropològica en els diferents mites (cosa que vaig descobrir en l’assignatura de Grec), la qual reflectís les preocupacions i la visió del món que tenien els antics. A més, tenia clar que m’agradaria introduir-hi algun assumpte relacionat amb el meu país natal, Ucraïna, ja que em va semblar una bona oportunitat per donar a conèixer una mica més aquest petit i interessant racó del món. Amb la fusió d’aquestes dues idees, ja tenia la base sobre la qual erigiria la meva recerca.

L’objectiu del meu Treball -és a dir, la finalitat per la qual faria la meva investigació- seria esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. La meva hipòtesi (la resposta inicial a la pregunta del meu objectiu) era que sí que hi havia alguna influència entre totes dues mitologies.

Tanmateix, no podia basar un Treball científic en les meves primeres impressions, per la qual cosa hauria de començar fent una investigació general dels temes que tracto, cosa que em va portar a estructurar de manera ordenada el meu Treball de Recerca. Principalment vaig dividir-lo en dos grans blocs: el teòric i el pràctic (com és típic en qualsevol TR), cadascun dividit internament en més apartats i subapartats.

El bloc teòric estava dedicat a una tasca d’investigació, és a dir,  en aquesta meitat del treball em vaig dedicar a recollir tota la informació i les dades necessàries per informar-me dels temes que tractaria. En el meu cas, vaig haver d’investigar, per una banda, en quins moments històrics es van creuar els antics pobles de Grècia i Ucraïna, i, per altra banda, vaig fer una profunda recerca i classificació dels àmbits (o diferents grups) mitològics de cadascuna de les dues cultures.

Una assemblea de divinitats gregues (principalment els dotze olímpics) reben a Psique. Autor: Rafael

En aquest bloc solen tenir molta importància les fonts en què us baseu, és a dir, els llocs dels quals traieu la informació recopilada. Aquestes han de ser fiables i verificades, i, si més no en el cas del departament de clàssiques, com més antigues siguin, millor. (Per exemple, jo he extret fragments d’obres escrites pel grec Demòstenes, o el llatí Plini el Vell).

Un cop conclòs aquest procés, podia passar a analitzar i relacionar tots els conceptes que he recollit, donant peu al bloc pràctic.

El bloc pràctic del meu treball consistia en diverses comparacions entre Grècia Antiga i Ucraïna, pel que fa a diferents aspectes que podien tenir en comú. Primer vaig fer un apartat històric, en el qual analitzava tots els moments en què aquests dos pobles es van creuar, per tal d’esbrinar en quina època exacta es va produir la possible influència. Aquestes dades i anàlisis donarien un pes més científic al meu Treball de Recerca. Després d’analitzar els jaciments arqueològics, la relació social i econòmica entre els dos pobles, etc., vaig descobrir que la influència entre les dues cultures es deu haver donat al voltant del segle VI a.C. Aquesta va ser una època anomenada “la segona etapa de colonitzacions gregues”, quan el poble grec es va aventurar a viatjar per establir moltíssimes colònies al voltant del Mar Mediterrani i el Mar Negre (el qual enllaça les costes ucraïneses amb Grècia).

Seguidament, vaig fer un apartat dedicat a la comparació directa de totes dues mitologies, que vaig estructurar d’una forma esquemàtica. Aquesta part seria la més densa de tot el meu treball, ja que determinaria si la meva hipòtesi es podria mantenir dempeus o no. Els resultats van ser un èxit, ja que vaig trobar-hi moltes semblances entre els diferents àmbits de la mitologia grega i la ucraïnesa.

Afrodita [Ἀφροδίτη] deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat, al costat de Lada [Лада], deessa de la mitologia ucraïnesa que també representa l’amor i la fertilitat.

Per últim, per acabar d’arrodonir la meva Recerca, vaig incloure un apartat en el qual analitzaria dos episodis mítics grecs, els quals estan relacionats amb el territori que envolta el Mar Negre, entre ells, Ucraïna. D’aquests, un episodi abastava el viatge de Jàson a la cerca del Velló d’Or, el qual estava amagat a la Còlquida, i el segon relatava l’estada d’Ifigenia a la Tàuride (la península ucraïnesa, que avui dia coneixem com Crimea). L’objectiu d’aquesta part era trobar alguna influència procedent d’Ucraïna cap a Grècia, ja que en les comparacions anteriors, vaig arribar a la conclusió que tot l’influx mitològic prové des de Grècia cap a Ucraïna.

1) Jàson (de peu) guiant els seus companys argonautes a bord del vaixell Argo a través del Pont Euxí per arribar a la Còlquida. 2)El sacrifici d’Ifigenia, mosaic trobat a Empúries. (Autor desconegut).

Com ja és sabut, en els mites, encara que a primer cop d’ull semblin històries fantàstiques i boges, s’hi amaga un rerefons molt profund,que reflecteix els pensaments i les inquietuds de la vida quotidiana dels antics. Així doncs, després d’analitzar aquests dos episodis mítics, vaig poder deduir quina visió tenien els grecs dels territoris i del poble ucraïnès, i la importància que donaven a un recurs que els unia molt: el blat que exportaven els colons grecs.

La part final del meu Treball de Recerca era un conjunt de conclusions extretes de tota la meva investigació. En aquesta última part és molt important determinar si s’han complert les nostres expectatives del Treball. Per una banda, hem d’indicar si hem complert el nostre objectiu; en el meu cas va ser així, ja que, després de tot l’anterior procés d’investigació, vaig poder esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. Seguidament, s’ha d’establir si la nostra hipòtesi era encertada o no. La meva, per exemple, sí que era correcta, ja que vaig demostrar que l’existència d’un influx cultural entre totes dues civilitzacions. Tanmateix, no us amoïneu si en el vostre cas no es així i la hipòtesi no es compleix, ja que el propòsit del TR és demostrar una teoria, no tenir raó qui investiga. Per últim, vaig recollir i resumir el més important que vaig descobrir durant el procés de la recerca, tot esmentant quina estructura i metodologia he seguit. Aquest apartat havia de reflectir també les dificultats amb què m’hi vaig trobar o els possibles canvis que hagi decidit fer. En el meu cas, aquesta part era molt densa, ja que vaig tenir diversos problemes amb algunes fonts, vaig canviar més d’una vegada l’estructura del treball o, fins i tot, vaig haver d’eliminar alguns apartats que pensava afegir en la part pràctica (per exemple, una enquesta dirigida a gent ucraïnesa), ja que aquesta no aportaria les dades concretes que necessitava per a les meves conclusions.

Per tant, després d’haver passat totes aquestes dificultats, em vaig adonar que l’elaboració del Treball de Recerca és un procés molt volàtil i modelable, que anirà prenent forma només al final d’aquest llarg camí. Tanmateix, considero sincerament que tot l’esforç que hi he posat ha valgut molt la pena.

Marta Verkholyak
2n de Batxillerat, departament de Clàssiques.

Gimcana mitològica III: El cicle micènic

Deixant enrere torrons, nadales, dinars en família, el caliu de la llar de foc…, les alumnes de grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albénz hem començat amb moltes ganes d’endinsar-nos de nou en el món clàssic de l’Antiga Grècia. I ho fem amb un repte molt especial, una gimcana sobre el cicle micènic que hem preparat entre totes i del qual esperem que aprofiteu, aprengueu i gaudiu.

Abans de tot, com a escriptora de l’article, m’agradaria fer-vos una breu definició sobre el cicle micènic, tot i que si teniu qualsevol dubte sempre podeu consultar aquest enllaç de la professora de clàssiques de l’institut, Teresa Devesa Monclús, el qual us serà molt útil per entendre les etapes del cicle treballat. Doncs bé, el cicle micènic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes (Μυκῆναι) i tenen com a personatge central Agamèmnon (Ἀγαμέμνων).

A continuació teniu una presentació audiovisual en la qual apareixen una sèrie d’imatges que corresponen a escenes i fets del Cicle Micènic. Deixem a les vostres mans que resolgueu a quin dels episodis pertany cadascuna d’elles. Però com que no volem ser massa estrictes, us donem un parell de pistes:

  • Les imatges estan ordenades cronològicament, seguint el Cicle Micènic
  • Els episodis de què hem trobat més imatges han estat Tàntal i PèlopsAgamèmnon i Clitemnestra i Orestes i Electra

Per acabar volia apuntar que la recerca de les imatges ha estat complicada, ja sigui perquè no hem trobat una fotografia per cadascun dels episodis o bé perquè la font de la fotografia no era fiable. Alguns dels espais web que hem utilitzat han estat TheoiWikimedia CommonsXtecAncient Rome (RU)…

Esperem que us hagi agradat el nostre primer article de l’any 2015! Estigueu atents perquè d’aquí uns dies publicarem, en un comentari, les respostes correctes a cada número i la seva corresponent font.

Fins aviat aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n de Grec Institut Isaac Albéniz

Battle of Olympus: un videojoc amb referències clàssiques

Tal i com vam veure en l’article Assassin’s Creed, hi ha molts videojocs en què podem trobar referències clàssiques. Nosaltres avui us en presentem un que també en té.

Battle of Olympus

Els protagonistes al final del joc veient un temple

[Font: Game museum]

Aquest joc se situa en l’època on els déus i els humans convivien. En un poble anomenat Elis, el protagonista, Orfeu, va jurar amor a una doncella anomenada Helena, pero un dia Helena va ser víctima d’una serp, i a partir d’allà comença la història.

Pantalla del joc BATTLE OF OLYMPUS

El joc està ambientat en l’antiga Grècia. Després de la pèrdua dela seva enamorada, va escoltar la veu d’Afrodita, la deessa de l’amor, que li digué que realment Helena estava viva, i en aquell moment Orfeu comença la cerca de la seva enamorada per  salvar-la.

  • Heu jugat alguna vegada al joc o havíeu sentit parlar-ne? 
  • Qui és Orfeu? Busca el mite que protagonitza i digues en quines coses no és fidel el videojoc.
  • I finalment, un repàs de mitologia. Què és l’Olimp? Quina divinitat surt esmentada? Digue’n les característiques.

Martí Colomé i Iker Rueda (4ESO)

Mostres de pervivència 19-20 II

Aquí teniu la segona part de l’article que van començar les nostres companyes. Seguint el fil del que van explicar, ara us deixem més mostres de pervivència. Analitzeu les tres R de cada mostra.

La següent mostra de pervivència que vam trobar va ser Optimus. És una cadena de ferreteries que es troba a Carrer Prim de Badalona. Sabeu quin és el contrari d’optimus en llatí?

[Foto: Judith López]

També vam trobar la marca de cotxes Volvo. Aquesta paraula prové del llatí i vol dir “jo rodo”. A part, la marca i el logo també tenen una referència mitològica, sabríeu dir quina és?

Logo de la marca. Font: marcas.net. Referència compartida per: Lucía Cabrera

L’última mostra de pervivència que vam trobar va ser la marca de roba esportiva Kappa. Kappa és la desena lletra de l’alfabet grec. Veieu l’atribut d’algun déu o alguna frase en llatí en els orígens de la marca? A qui es refereix i quin és el significat de la frase? Quines lletres van abans i després de la K en l’alfabet grec?

Logo de la marca. Font: Pinterest . Referència compartida per: Nerea Aguilera

Aquí ho teniu, doncs. A veure si feu més troballes i podem continuar aquesta sèrie d’articles.

Lucia Cabrera i Nerea Aguilera 4t ESO