Tag Archives: cultura clàssica

Mostres de pervivència 19-20 I

Salvete!

En aquest article us ensenyarem les diferents mostres de pervivència que hem anat trobant a Badalona al llarg del primer trimestre.
Un clàssic és quelcom que existia i agradava en època grecollatina, i encara es recorda amb la mateixa admiració. Quan en l’actualitat s’esmenta o utilitza algun aspecte d’aquesta cultura, ens trobem amb una mostra de pervivència clàssica.

Aquests són els elements que contenen les mostres de pervivència clàssiques i les seves definicions:

Referent: És l’element de la cultura clàssica en la qual s’inspira la referència.

Referència: És l’element de la realitat que s’inspira en el referent clàssic.

Relació: És el motiu pel qual s’utilitza un referent clàssic en una referència.

La primera mostra de pervivència que vam trobar, va ser Alfasom, una empresa d’audiovisuals que està situada al Carrer de Ramon Martí Alsina de Badalona, però està tancada permanentment.

Façana de l’empresa Alfasom de Badalona [Foto: Daniela Soler]

La següent la vam veure a la Via Augusta, és una botiga que és diuVeritas” .

Façana de la botiga “Veritas”. [Foto: Judith López]

L’última és un anunci del cotxe DS3 Crossback. Està situada a la Morera, la vam veure quan anàvem de camí a l’institut.

Cartell del cotxe DS3 Crossback. [Foto: Judith López]

Ara ens agradaria que participéssiu vosaltres. Aquí us deixem uns suggeriments de comentari.

  • Analitzeu les mostres de pervivència que hem trobat.
  • Expliqueu-nos alguna mostra de pervivència clàssica que hàgiu trobat. Deixeu alguna imatge o enllaç perquè puguem veure-la i analitzeu-la també.
  • Què és la Via Augusta? Quan es va fer? Relacioneu-ho amb el darrer tema explicat a classe.

Daniela Soler i Judith López 4t ESO

One Piece, un mar de mitologia

El passat 16 de gener, vaig exposar el meu treball de recerca, anomenat One Piece, un mar de mitologia, en el qual analitzo la presència de la mitologia en aquest anime. En el meu cas, vaig decidir seguir la proposta de la meva tutora i utilitzar el format bloc, ja que d’aquesta manera podia fer servir imatges i fragments de capítols; també vaig acabar de decidir-me gràcies a la possibilitat d’utilitzar enllaços per ampliar informació en alguns casos. Abans de començar a parlar-vos sobre el meu treball, us explicaré breument l’estructura del meu bloc.

Quan s’accedeix el bloc, el primer que es veu, dalt a l’esquerra, és el títol i subtítol del treball; a sota d’aquests es troba la imatge de capçalera, que consisteix en una composició de dues imatges que representen els dos àmbits del meu treball: la de la dreta és la representació del Cèrber en l’anime i a l’esquerra una estàtua de l’ésser mitològic. Sota la imatge hi ha el menú superior, amb les pàgines on presento els apartats que no constitueixen pròpiament el cos del meu treball, compost per una sèrie d’articles als quals es pot accedir des de l’índex.

Centrant-me en el treball en si, abans de començar-lo em vaig plantejar tres objectius a partir dels quals vaig establir les meves hipòtesis. El primer objectiu va ser analitzar quin àmbit de la mitologia s’utilitzava més en les referències, i com a hipòtesi vaig pensar que se centraven més en les divinitats olímpiques. Com a segon objectiu em vaig qüestionar de quina tipologia serien les referències, partint de la hipòtesi que es mantindrien les habilitats o capacitats de l’ésser mitològic en el de l’anime. Per últim, com a tercer objectiu, em vaig preguntar si l’adaptació en l’anime de la mitologia era fidel, i vaig pensar no ho seria del tot, tot i que sí que es mantindria algun aspecte, de tal manera que es notés la referència.

Un cop vaig tenir clars els meus objectius, vaig estructurar el treball en tres parts. El primer apartat consisteix en tot el bloc teòric, en el qual em centro a desenvolupar els dos grans conceptes del meu treball: d’una banda la mitologia i d’altra banda l’anime. El següent apartat consisteix en tota la part pràctica, conformada per un conjunt d’articles que en la seva majoria mostra l’anàlisi de les referències i les conclusions que n’he extret, que a la vegada responen als meus objectius. L’últim apartat consisteix en una pàgina on es mostren les conclusions finals del meu treball, i la confirmació o negació de les hipòtesis.

Per poder realitzar la part pràctica, vaig reduir la quantitat de referències i vaig establir un procediment a seguir a l’hora de l’anàlisi. Aquest procediment es divideix en dues parts: primer de tot em centro en la referència, de la qual explico el context i importància en la trama de l’anime, i faig la descripció del personatge afegint alguna informació complementària; i a continuació, identifico i descric el referent mitològic, recolzat o bé amb un text clàssic o bé esmentant diverses versions, i per finalitzar, comparo els dos elements descrits anteriorment i n’analitzo les similituds i diferències.

Un cop vaig acabar tot l’anàlisi i vaig respondre els objectius, em vaig centrar en les conclusions del meu treball on exposo la comprovació de les meves hipòtesis. De les tres hipòtesis esmentades anteriorment, la primera va ser refutada, ja que tot i que la majoria de les referències es manté en l’àmbit diví, se centra en les divinitats menors, més concretament en els monstres, relacionats amb l’àmbit heroic. La segona hipòtesi va ser confirmada, el que més es manté en la majoria de les referències són les capacitats i habilitats dels referents mitològics, siguin físiques o no. La tercera hipòtesi va ser mig refutada perquè en un principi pensava que es mantindrien menys aspectes del referent clàssic dels que es mantenen en realitat.

Exemple d’una de les referències, en aquest cas Pegas.

  • Entra al bloc, escull una de les referències i fes un resum del que s’hi explica.
  • Ja que el meu treball tracta sobre la pervivència de la mitologia clàssica en l’anime One Piece, has vist alguna producció televisiva, ja sigui sèrie o anime, de la qual es podria fer una anàlisi semblant?

MMXVIII AD: Scientiae hebdomas

La setmana de la ciència és un programa per divulgar el coneixement científic per tota Catalunya. Els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz  hem celebrat la 23a edició d’una manera ben especial:

Els alumnes de quart d’ESO hem confeccionat un mural titulat El laberint dels invents. El quid del mural és el mite de Dèdal i Ícar, però també hem explicat tècniques de construcció i la biografia de Vitruvi, un arquitecte i escriptor romà, entre d’altres coses. Primerament, ens vam distribuir en petits grups. Cada grup ha treballat diferents aspectes del mural. Quan tots els grups van enllestir la seva feina, vam ajuntar tots els treballs en el mural. Els alumnes més creatius es van encarregar de la part més artística i estètica, fent un dibuix il·lustratiu del mite de Dèdal i Ícar.

Els alumnes de primer de batxillerat han fet un treball sobre els arcs romans, les tècniques de construcció i els elements constructius d’un arc. Aquests treballs formen part del mural i són molt interessants, ja que ens expliquen com construïen els arcs, les parts d’aquests arcs i ens esmenten tipus de tècniques, com per exemple les que s’utilitzaven per fer les voltes de canó (opus fornicatum).

En aquest muntatge fotogràfic podreu veure com va quedar el mural que vam elaborar els alumnes de quart d’ESO i els de primer de batxillerat. Encara que podreu observar molt millor el mural si aneu a veure’l al costat de la biblioteca del centre!

[vimeo width=”600″ height=”500″]https://vimeo.com/313446879[/vimeo]

[Realitzat per Marina Solà i Paula Sorribes amb iMovie]

Per fer aquest article ens hem basat en alguns treballs anteriors d’alumnes de clàssiques del nostre institut. Us deixem els enllaços per si els hi voleu fer una ullada: Setmana de la ciència MMXV AD i Setmana de la ciència MMXII AD.

I per finalitzar, alguns suggeriments per al comentari.

  • Trobeu un llatinisme que hem utilitzat i dieu-ne totes les característiques. Què significa en el nostre text?
  • Expliqueu la vostra aportació al mural i una dels vostres companys que recordeu per l’exposició.
  • Mireu els articles enllaçats d’altres anys i digueu quin era el tema que tractava l’exposició de cadascun. Us atreviu a proposar-ne un de nou per a l’any vinent? Així ajudeu els professors…

Vobis placuisse expectamus!

Marina Solà i Paula Sorribes, 4C2

Walking on sunshine, de Max Giwa i Dania Pasquini

FITXA TÈCNICA

Títol original: Walking on sunshine

Director: Max Giwa i Dania Pasquini

Guionista: Joshua St. Johnson

Música: Anne Dudley

Any: 2014

País: Regne Unit

Durada: 97 min

Idioma original: Anglès

Repartiment: Annabel Scholey, Giulio Berruti, Hannah Arterton, Leona Lewis, Katy brand, Greg Wise, Danny Kirrane, Giulio Corso.

Gènere: Comèdia romàntica, Musical, Drama

ARGUMENT

Maddie, una noia jove amb molta experiència en els temes d’amor, està decidida a organitzar el seu casament amb en Raf, el seu promès, un noi jove que dedica el temps a estar a la platja amb els seus amics, i convida la seva germana Taylor sense saber que els dos van tenir un amor d’estiu temps enrere. Aquest triangle amorós és un dels molts obstacles que hauran de superar amb molt drama, molta amistat i molta música abans de donar-se el “sí vull”.

(Font: Youtube)

CRÍTICA

Walking on sunshine” és la típica pel·lícula musical que ens explica una història d’amor on hi ha diversos obstacles fins que al final s’aconsegueix l’objectiu marcat. Ensenya les seves cartes des de el principi i tot i ser una comèdia romàntica, en introduir el triangle amorós ja fa que ens canviï la nostra perspectiva d’aquest estil tot combinant-lo amb el fet de ser un musical. És una pel·lícula per gaudir si t’agraden en especial les cançons dels 80, tot i que són cançons que tots coneixem i hem sentit més d’un cop. En el moment que comencen a sonar aquestes cançons i veiem les coreografies és impossible estar-se quiet al seient perquè immediatament entren ganes de ballar. En conclusió, la pel·lícula l’únic que demana és passar-s’ho bé i deixar-se portar pel ritme.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES A LA PEL·LÍCULA

Les referències clàssiques d’aquesta pel·lícula són poques, per ser més concreta una, perquè el tema principal no és aquest. Es tracta d’una escena de la pel·lícula en què sona la cançó Venus de Bananarama. Maddie està explicant a la seva germana i a la seva tieta que es casarà, quan de cop comença a sonar la cançó i comencen a coordinar el que diu la cançó amb el que estan fent. Efectivament, la cançó fa una clara referència a la deessa Venus i l’escena representa un famós quadre protagonitzat per aquesta divinitat, i l’estil del vestuari i maquillatge reforcen aquesta referència.

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

  1. Característiques de la deessa Venus: nom en grec i en llatí, genealogia, simbologia i atributs. Quins d’aquests atributs apareixen a l’escena?
  2. A quin quadre fa referencia l’escena musical? Digueu-ne les dades i enllaceu-ne la imatge. Com està adaptat a la pel·lícula?
  3. Visioneu el vídeo de la cançó original de Bananarama, que teniu enllaçat més amunt, i comenteu com l’ha versionat la pel·lícula. Digueu també si hi ha també referències clàssiques i quins altres personatges d’altres mitologies hi apareixen.
  4. Mireu la lletra de la cançó i comenteu com s’utilitza la referència clàssica. Que volen dir amb I’m your Venus?

Gimcana mitològica V: El cicle argonàutic

Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Isaac Albéniz ens hem volgut endinsar de nou en un cicle mític, en aquest cas, el cicle Argonàutic. I per fer-ho, hem creat una gimcana del cicle mític amb la intenció d’aprendre i repassar el que ja hem treballat, com ja han fet en el bloc Aracne fila i fila, sobre el cicle troià, el tebà i el micènic.

Abans de tot, us faré una breu definició sobre el cicle argonàutic: és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de l’expedició dels argonautes en busca del velló d’or; el protagonista és Jàson.

La gimcana consisteix que esbrineu a quin episodi o moment del cicle correspon la imatge. A continuació teniu la presentació amb un total de 8 imatges ordenades cronològicament. Hi ha un personatge infiltrat, a veure si esbrineu qui és.

Esperem que us hagi agradat la gimcana!

Clara Campos, Clara Galiano i Albert Muñoz
1r batxillerat

The Emperor’s club, de Michael Hoffman

FITXA TÈCNICA

Títol Original: The Emperor’s club

Director: Michael Hoffman

Guionista: Ethan Canin, Neil Tolkin

Any: 2002

País: Estats Units

Durada: 110 min

Idioma original: Anglés

Repartiment: Kevin Kline, Emile Hirsch, Embeth Davidtz, Rob Morrow, Edward Herrmann, Harris Yulin, Paul Dano, Jesse Eisenberg, Katherine O’ Sullivan, Elizabeth Hobgood, Purva Bedi, Deirdre Lorenz, James Shanklin, Rishi Mehta.

Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula tracta sobre un professor anomenat William Hundert que ha sigut convocat a una reunió amb antics alumnes seus en un luxós hotel. Durant la pel·lícula li ve el record d’aquell curs del 72, en la prestigiosa escola de St. Benedict. Aquell any va apassionar els seus alumnes amb l’ensenyament de la història de Roma. Utilitza recursos per alimentar la curiositat natural dels adolescents: com el de fer llegir la inscripció que precedeix el fons de la classe, que narra els fets d’un rei que, en l’actualitat, ningú recorda. Hundert no només els ensenya una assignatura, sinó que els forma com a persones per al futur i, a part, els ajuda a forjar la seva personalitat. Però amb el curs començat arriba un nou alumne a classe, Sedgewick Bell. És un noi molt llest, però va a la seva, no té un bon caràcter i fa distreure i riure als seus companys. Ell se sent pressionat pel seu pare, que no està molt per ell, però vol el seu triomf social. A final de curs Sedgewick aconsegueix ser un dels tres millors alumnes de classe i entra al concurs Juli César, on s’enfrontarà amb els altres dos millors alumnes per demostrar qui sap més sobre la matèria, de manera que descobrirem si realment Sedgewick ha canviat i és un bon alumne.

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula dirigida per Michael Hoffman ens mostra la vida d’una escola americana on estudien un grup de nois a qui el seu professor tracta de inculcar uns valors en unes edats difícils. Tot i el que els va inculcar, ells seran lliures per escollir la seva manera d’actuar davant de la vida.

Sedgewick Bell és l’alumne que arriba amb el curs començat, és problemàtic i el professor Hundert l’aguanta, tot i què no ho hauria de fer, perquè creu que sota la seva estupidesa s’amaga un bon alumne. L’afavoreix, l’ajuda, el disculpa, fins que passa el temps i s’adona que no ho hauria d’haver fet.

Una escena molt important és quan el professor Hundert fa sortir Bell a la pissarra perquè respongui una pregunta i ell es riu de la pregunta i tots els altres alumnes també. Llavors, Hundert li diu una frase clàssica d’Aristófanes a mode de consell per tots i Bell s’hi identifica: “La joventut pasa, la immaduresa se supera, la ignorància es cura amb l’educació i l’embriaguesa amb sobrietat, però, l’estupidesa dura per sempre.”

Aquest professor és estimat pels seus alumnes per la seva saviesa, autoritat, disciplina, serietat i valors.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES EN LA PEL·LÍCULA

En aquesta pel·lícula hi ha moltes referències clàssiques, ja que tracta sobre un professor de Grec i Llatí, que explica específicament la civilització romana. Per aquest motiu, hem fet una selecció i hem organitzat les referències en diferents apartats.

Els personatges més importants que anomena el professor Hundert són filòsofs com Aristòtil, Plató, Sòcrates, Ciceró, Antístenes i Heraclit.

També anomena reis i emperadors com César, August, Shutruk-Nahhunte, que és el rei sobirà de la terra d’Elam, Ptolemeu XVIII, Valentinià I, Claudi, Ròmul, August i Teodosi II.

Un personatge a destacar és Marc Aureli, que va ser filòsof i emperador.

A part, esmenta les togues, que eren la vestimenta distintiva de l’antiga Roma, i que els personatges de la pel·lícula utilitzen al concurs Juli César.

Imatge del concurs Juli César, en el què participen els tres millors alumnes de S.Benedict.

[Font: PELICULASONLINEYA]

Per últim, es pronuncien expressions llatines com “Non sibi” que significa “No per a un mateix”, “Finis origine pendet” que significa “El final depèn del principi”. Una de les més importants a destacar és “Alea iacta est”, que significa “La sort està llençada” i el professor Hundert els explica que aquesta frase la va dir Cèsar desafiant el seu govern.

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

1.Recordeu en quin tema i context vam utilitzar a classe un fragment del film?
2.Havíeu llegit mai la frase d’Aristòfanes? Feu recerca sobre aquest autor i la seva obra.
3.Coneixeu tots els filòsofs esmentats a les referències? I els reis i emperadors? Expliqueu-ne dos de cada.
4.Esbrineu què eren les togues i qui les utilitzava.
5.I per últim, coneixíeu alguna d’aquestes expressions llatines? Trieu-ne una i expliqueu-la.

Importància de les lletres gregues

Si abans de començar el batxillerat m’haguessin preguntat si l’alfabet grec tenia molta importància arreu del món, hagués contestat, sense dubtar, que no perquè, després de tot, jo no en sabia gaire sobre l’alfabet. Hi havia algunes lletres que coneixia per ciències, el que ja ens demostra que són internacionalment conegudes i importants, o per haver llegit el nom en altres àmbits. Per aquest motiu, quan la Teresa ens va demanar que busquéssim la utilització de lletres gregues en diversos àmbits, no em va costar trobar-ne. Vaig preguntar a diverses persones, vaig buscar per internet i amb el que ja sabia he fet un recull, que no se centra en una sola cultura, sinó que n’abraça de diverses. Aquests són alguns exemples:

Àmbit científic

  • Matemàtiques

Càlcul de l’error absolut: és la diferència entre el valor exacte i el valor aproximat. Hi podem distingir dues lletres gregues, la Sigma, Σ, ressaltada en gran, i la Qui, Χ, en la fórmula de dalt.

  • Tecnologia:

Dibujo sin título(1)La Llei d’Ohm relaciona tres magnituds, la intensitat, el voltatge i la resistència. Com a unitat de la resistència escollida pel sistema internacional tenim els ohms que es representen amb la lletra òmega, Ω.

Àmbit d’entreteniment

  • Anime

Saint Seiya Ω

Tot i que no és molt normal veure en cultures asiàtiques un anime o manga on apareguin elements de cultura clàssica, en l’anime Saint Seiya en trobem alguns, entre els quals es troba el nom de l’última lletra de l’alfabet grec, l’òmega, en el títol d’un spin-off.

Macross Δ

macross-deltaÉs un anime de 26 capítols, que es va emetre entre abril i setembre de 2016. Aquesta temporada de la franquícia Macross, és l’única que té una lletra grega com a títol.

  • Manga

γ

gammaÉs un manga de Jun Ogino, dividit en 5 volums, publicat en castellà per l’editorial Ivrea. Com es pot apreciar en la imatge, el títol és γ (gamma).

  • K-pop

Alphabat

És un grup de música, actualment format per tres nois i un que està inactiu, de Corea del Sur. El nom del grup ja conté dues lletres de l’alfabet grec en anglès, Alpha i Beta. Si tenim en compte els antics membres, 7 de 10 membres tenien com a nom artístic el nom referent a alguna lletra de l’alfabet grec però en anglès.

Empúries

El passat dimarts 10 d’octubre vam anar, tots els alumnes que fem clàssiques, a Empúries. Durant el trajecte vam veure que més endavant nostre hi havia una furgoneta amb la lletra alfa!

IMG_5161


[Foto Alfonso Campo]

I per si no fos suficient coincidència, quan ja havíem arribat a l’Escala, en una rotonda hi havia una estàtua amb quatre dones i els seus noms escrits en grec. Es tracta del Miratge grecuna estàtua de Lluís Roura inaugurada el 15 de març de 2015. Representa el coll d’una àmfora grega adornat amb imatges gregues trobades a Empúries. Com explica Lluís Roura, està ubicada a la rotonda cap a Empúries, representant un miratge d’un record de la civilització grega que hi havia. En aquest enllaç hi trobaràs una entrevista als artistes d’aquesta estàtua.

miratgegrec

L’escultor, al centre, i l’alcalde de l’Escala a l’esquerra. [Font: L’Escala Marinera i de Festa]

Activitats

  • En la llei d’Ohm generalitzada, l’òmega no és l’única lletra grega que hi ha, investiga quina altra s’hi utilitza.
  • En l’article es fa referència a l’anime Saint Seiya, però no s’explica gaire. Podríeu buscar algun element, dintre de l’anime, que faci referència a la llengua o a la cultura grega?
  • Tal com s’esmenta, els membres del grup AlphaBAT tenen com a nom artístic el nom anglès d’algunes lletres gregues, busqueu quins són. El nom del fandom d’AlphaBAT és Alpha, sabries dir per què? Hi ha cap relació entre el nom dels membres i el del fandom?
  • En l’estàtua del Miratge Grec hi ha quatre noms escrits en grec, sabries dir quins són i què tenen a veure amb les imatges trobades a Empúries? Sabent que és la transcripció i la transliteració, sabries dir si en aquest cas han estats transcrits o transliterats? Podries dir quines característiques, si n’hi ha, es poden distingir?

Neus Borniquel Duran, batxillerat 1.2.

Balanç del primer any al projecte Clàssics a l’escola

Clàssics a l’escola és un projecte emmarcat en l’optativa de Cultura de 4t d’ESO Clàssics arreu del nostre institut, que té com plataforma digital aquest bloc que ara mateix visites i que li dóna nom. De fet, aquest curs, el primer que s’imparteix l’optativa, ha estat la prova de foc final per comprovar si realment havíem assolit els objectius plantejats a principi de curs.

El nostre projecte consisteix a difondre la cultura clàssica a partir del llegat greco-romà; per això hem après i hem investigat sobre aquest llegat i la manera com fer-la arribar a un públic pre-adolescent de manera que gaudeixi i aprengui alhora. Concretament, aquest curs s’ha materialitzat amb la realització de tres tallers amb nois i noies de 5è de primària de l’Escola Bufalà.

Entrada de l'Escola Bufalà de Badalona

Entrada de l’Escola Bufalà de Badalona

Per dissenyar-lo hem pres com a referent principal la Magna Celebratio i el projecte Baetulonis Scholaque se celebra cada any a finals d’abril a Badalona. Ens ha orientat sobre quins tallers faríem i també de quina manera, perquè en aquest festival hi participa gent de totes les edats però sobretot el públic infantil i pre-adolescent. També ens han ajudat les tècniques del Museu de Badalona amb el seu taller de jocs, tot i que al final no vam fer-ne cap d’aquesta mena a l’Escola Bufalà.

18157530_10211676737767490_1689977601717785330_n

Foto d’equip a la Magna Celebratio

No ha estat una tasca senzilla, perquè hem hagut de submergir-nos en el món clàssic i dissenyar amb detall el projecte final. Per això, a posteriori, hem fet balanç del nostre primer any en el projecte i exposarem la nostra experiència en aquest article.

Volem que aquest article serveixi d’orientació per als que ocuparan el nostre lloc al projecte del curs 2017/2018, de manera que tinguin un model en el qual inspirar-se, atès els bon resultats que hem tingut enguany.

Després dels dos primers trimestres de curs d’immersió en la cultura greco-llatina i la seva pervivència, al principi del tercer vam fer una pluja d’idees per començar a donar forma al projecte final. No era la primera, perquè a principi de curs ja n’havíem fet una per intentar definir què era per a nosaltres la cultura clàssica.

A continuació, es van decidir les activitats i confeccionar els equips en funció de les propostes i oferiments de cada alumne. Els taller definitius serien d’abillament romà, escriptura amb tauletes de cera i escriptura amb tinta. Els següents passos van ser decidir un coordinador d’equip i repartir-nos les tasques.

piZap_1503644966211

En aquest collage podem veure en primer lloc el taller d’escriptura amb tauletes de cera, en segon lloc el taller d’abillament i abillament romà, en tercer lloc el taller d’escriptura amb tinta i per últim com a fons tenim la foto d’equip a l’entrada de l’escola.

En tornar de les vacances de Setmana Santa ens vam posar a investigar i a treballar en equip i no va ser fins al mes de maig que el nostre projecte va començar a tenir cara i ulls. Llavors vam començar la difícil tasca d’elaborar el material nosaltres mateixos, el paper pergamí en el cas del nostre equip.

En el moment de dur a terme el nostre projecte davant dels nois i noies teníem molta incertesa per si els nens gaudirien o no, però al final la sessió va anar molt bé, perquè els alumnes de 5è mostraven curiositat i no van para de fer preguntes. El que ens va cridar més l’atenció va ser la curiositat i ganes de fer coses noves, i al final vam sortir reconfortats i contents per haver complert el nostre objectiu i veure que els nens s’ho havien passat de meravella!

En aquest projecte he après molt sobre la nostra cultura perquè he assimilat d’on ve, m’he divertit perquè he descobert que m’agrada la Cultura clàssica. La seva realització ha estat difícil perquè vam haver de documentar-nos sobre com escrivien els romans i com es vestien, per després fer el material per als tallers.

pizap.com15036738655061

En aquest collage podem veure primer la confecció dels materials pels tallers, de fons hi ha la foto de l’entrada a l’escola i, per últim, els nois i noies de cinquè fent de públic als nostres tallers.

Desde la perspectiva d’equip també podem dir que ha estat una experiència nova per a nosaltres, perquè hem hagut de presentar un projecte, hem madurat, hem après a expressar-nos en públic sense vergonya, hem aprés treballar junts i sobretot hem gaudit cadascun de nosaltres.

No només hem fet una investigació, sinó que hem apropat la cultura clàssica a nois i noies de 10 a 11 anys, després d’una bona recerca. Ens hem repartit per equips i hem investigat sobre els suports sobre els quals escrivien els romans i, en el cas de l’abillament, sobre la classe social i l’estament a què pertanyia cada tipus de roba.

A les dificultats materials i logístiques i el rigor en la recerca calia afegir la necessitat que els tallers fossin amens i atractius per a l’alumnat de primària. És possible aconseguir-ho i no morir en l’intent?

La resposta és sí, encara que sembli impossible a priori, però no ens hem d’oblidar que si posem interès, tot surt de fàbula. Espero, doncs, que aquest article sigui prou orientador i motivador per a les noves generacions.

Text: Maria Sorribes, 1r de Batxillerat

Imatges: Teresa Devesa

Barcino Oriens ens visita

Aquest passat dimarts 28 de febrer, vam rebre una visita bastant esperada al llarg del 2n trimestre. La notícia que ens va donar la Teresa era que ens visitarien en Ricard Llop i la Sílvia Mozo, dos integrants i dirigents del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. En Ricard Llop és el fundador i director d’aquest grup i, a més, professor de llatí, i Sílvia Mozo, la directora de les ornatricesper tant s’encarrega de tota la part de perruqueria i maquillatge. Poc a poc el grup va anar creixent i actualment són els creadors del festival de reconstrucció Històrica de Barcelona: Barcino Colonia Romae.

Els dos convidats amb la nostra professora. [Font: Totes les fotos de l’article són de la nostra companya Mikela Urciuoli]

Aquest grup sorgeix el 2009 per iniciativa dels alumnes i professors de l’escola Joan Pelegrí de Barcelona, vinculats (o no) directament a la matèria de Llatí i Cultura clàssica del batxillerat d’Humanitats i Ciències socials, per tal d’apropar-nos a la vida romana a través de la vista, el tacte i el fet de posar-se en la pell d’un antic romà. I el seu nom, Barcino oriens, ve de Barcelona en llatí (que és la seva ciutat d’origen) i del verb orior, que vol dir “néixer”.

Tot això, va ser sintetitzat per l’Arnau, en Jhon i en Rafael, integrants del grup de Cultura clàssica i Llatí de 4t. Tot seguit el Ricard i la Sílvia van començar a parlar-nos sobre què és la recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana, i com van començar en aquest món que tant els fascina. I explicaven que en Ricard havia tingut la idea inicial, ja que era professor de Llatí i la seva motivació, segons ell diu, era ensenyar al seus alumnes com li hauria agradat que li haguessin ensenyat a ell. Quan la Sílvia, que té un càrrec sense res a veure amb el món clàssic, se’n va assabentar, ràpidament va voler formar part del grup, i va trobar una part que la va fascinar, les ornatrices.

DSC01785_zpsfzkz3z0e (1)

L’Arnau, el Rafael i el Jhon durant la presentació de l’acte

En Ricard va deixar clar diverses vegades: “nosaltres no ens disfressem de romans, sinó que recreem com es vestien els romans” i que “la recreació és la hipòtesi de com creiem que ho feien i la reconstrucció és quan estem segurs que realment es feia, a partir d’escrits o objectes trobats en excavacions”.

A part de tot això, també ens van explicar i ens van ensenyar objectes que, tot i ser recreats o reconstruïts, s’assemblaven molt als que utilitzem avui en dia en la nostra societat, la seva funció, el seu nom i si eren reconstruïts o recreats. També ens van explicar com estudiaven i recollien tots els avenços que havien fet amb els seus estudis, que són recollits en una base de dades.

DSC01816_zpslzfzpsrl

La Sílvia ens mostra el dossier amb la informació del taller d'”ornatrices”.

Tot seguit la Sílvia i en Ricard ens van fer les seves respectives explicacions i com funciona el grup, en quins festivals participen i moltes coses més sobre la organització del grup de reconstrucció, i al final ens van deixar palpar amb les nostres pròpies mans tots els objectes que portaven i que utilitzaven els romans.

DSC01829_zpsvnuqeva1

Objectes reconstruïts o recreats. Si us hi fixeu bé n’hi ha un d’anacrònic, però ben mirat no és tan diferent d’algun dels romans…

Al final de la presentació, es van acomiadar i ens van donar un petit obsequi en forma de punt de llibre.

DSC01836_zpsrkuyfiix

I ara, a veure si vau estar atents a les seves paraules…

  • Defineix els següents conceptes, esmentats a l’article i treballats a classe: Reconstrucció històrica, Grup de RH i Festival de RH.
  • Digues el nom de tres instruments que apareixen en la segona imatge i la seva funció.
  • Digues el que més et va sorprendre de la presentació i el que més et va agradar.

El Bàsquet més Clàssic

Com hem pogut observar al llarg del curs, hi ha referències clàssiques per tot arreu, fins i tot a l’esport. Així alguns companys han fet articles sobre la relació entre algun esport i la cultura clàssica grecoromana, concretament el futbol. I jo, com a bon amant del bàsquet que sóc vaig pensar: hi haurà referències clàssiques en l’àmbit basquetbolístic?

Doncs és clar que n’hi ha! I a més a més, en són bastants. Vaig començar la meva recerca pels equips de les lligues professionals de Grècia i Itàlia, ja que la Teresa així m’ho va aconsellar.

Vaig començar cercant en l’A1 Ethniki (la lliga grega de bàsquet), considerada la tercera millor lliga d’Europa i em vaig trobar amb equips com l’AE Apollon Patras, que té com a referència el nom d’Apol·lo, déu de la música i la poesia. Després vaig trobar l’Aries Trikala B.C. que té a veure  amb Aries i la llegenda del velló d’or. També existeix el Kolossos Rodou B.C., que fa referència als colossos, les estàtues de mida desmesurada o de dimensions gegantesques. El Promitheas Patras B.C. és un club que fa referència a Prometeu, el Tità que va robar el foc dels déus per cedir-lo als mortals. Per acabar amb els equips grecs vaig trobar l’Iraklis B.C. que menciona a l’heroi i fill de Zeus, Heràcles.

Més tard, vaig seguir la meva cerca amb els equips de la Lega Basket Serie A (la lliga italiana de bàsquet). En aquesta em vaig trobar clubs com el Virtus Pallanecastro Bologna i el Pallanecastro Virtus Roma que van tenir jugadors com Manu Ginobili o Brandon Jennings. Aquests dos equips fan referència a la paraula llatina virtus que significa valentia, coratge, valor… També vaig trobar el Mens Sana Basket de Siena que fa referència a la cita llatina Mens sana in corpore sano. Després vaig trobar l’Olimpia Milano que va tenir jugadors destacats com Danilo Gallinari i Bob McAdoo. Aquest club fa referència a Olimpia, la seu dels antics i originals jocs olímpics. I per finalitzar, el Fortitudo Pallacanestro Bologna, que fa referència a la paraula llatina fortitudo que significa coratge, força, valentía… igual que virtus.

200px-bc_fortitudo_bologna_logo    thinksvnsu    olimpia_milano

Més endavant vaig cercar equips de l’NBA a la recerca de referències clàssiques, però no vaig trobar cap equip. Només en vaig trobar un de l’NCAA (la lliga universitària de bàsquet d’Estats Units), els Michigan Spartans. Aquest equip ha format jugadors NBA com Zach Randolph, Jason Richardson, Draymond Green i el màxim assistent històric de la lliga i considerat un dels millors jugadors de la història, Earvin “Magic” Johnson. Fa referència als espartans, pobladors de l’antiga Esparta, que van tenir un dels millors exèrcits militars de la historia.5525_michigan_state_spartans-alternate-1987

Cercant per Estats Units no he trobat equips, però sí que vaig trobar una llarga llista de pavellons anomenats arena, fent referència al camp de batalla on els gladiadors lluitaven entre si o contra diferents animals. Aquests pavellons són: American Airlines Arena (Miami Heat), Amway Arena (Orlando Magic), Chesapeake Energy Arena (Oklahoma City Thunder), Key Arena (Seattle Super Sonics), Oracle Arena (Golden State Warriors), Philips Arena (Atlanta Hawks), Quicken Loans Arena (Cleveland Cavaliers), Sleep Train Arena (Sacramento Kings), Talking Stick Resort Arena (Phoenix Suns) i Energy Solutions Arena (Utah Jazz). També n’és una referència el pavelló del mític equip d’aquesta ciutat, l’Olímpic de Badalona on juga la Penya. Construït per als Jocs Olímpics del 1992, aquest és només una altra mostra de la gran relació de la nostra ciutat amb el magnífic món clàssic.

Així que aquesta ha estat la meva recerca de referents clàssics en el bàsquet. N’he trobat més dels que m’esperava en un principi i molts de sorprenents. No m’agradaria entrar en comparacions amb altres esports, però realment hi ha moltes referències clàssiques, i és que, en aquest món, me’n surten de sota les pedres…

 I ara us toca reflexionar a vosaltres…

  • En l’article s’esmenta la Llegenda del velló d’or, la podríeu explicar?
  • Què vol dir l’expressió Mens sana in corpore sano esmentada al text? Qui la va encunyar?
  • Podríeu explicar la referència clàssica indirecta que es troba en el nom del pavelló de Badalona? 
  • Seríeu capaços de trobar la referència indirecta del Club Esportiu Sícoris de Lleida?
  • Per acabar, coneixíeu algun dels equips o pavellons esmentats en l’article? Sabeu d’alguna altra referència clàssica en el bàsquet?

Guillem Méndez 4t C2