Tag Archives: món clàssic

Gimcana mitològica VII: El cicle prometeic

Γεια σας! Som dues alumnes de grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz que han decidit aprofundir en la mitologia grega, en concret el cicle prometeic. Per ajudar-vos a entendre’l una mica millor hem optat per fer una gimcana sobre aquest tità. Esperem que us serveixi com ajuda per a l’examen!

Abans de tot, ens agradaria fer-vos una petita explicació de què és el cicle prometeic. Doncs bé, el cicle de Prometeu tracta sobre el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de Prometeu, fill d’un tità i, per tant, cosí de Zeus. Aquest conjunt d’episodis es diferència d’altres pel fet que és cosmogònic i no gira al voltant de cap guerra, aventura, viatge o casa reial, sinó que el seu tema central és la benevolència vers els mortals per part de Prometeu. 

A continuació teniu una presentació audiovisual en la qual apareixen una sèrie d’imatges que corresponen a escenes i fets del Cicle de Prometeu. Us deixem a vosaltres la tasca de resoldre a quin dels episodis pertany cadascuna d’elles.

PISTA: les imatges estan ordenades cronològicament, seguint el Cicle prometeic. 😉

Per acabar, com que aquest cicle és bastant conegut, no ens ha costat gaire trobar representacions, tot i que per segons quines imatges, per exemple del diluvi, només trobàvem representacions similars d’altres religions i cultures, com és la judeocristiana. Principalment, les hem aconseguit de Wikimedia, encara que també d’altres fonts com Theoi i pàgines web diverses.

Esperem que us hagi agradat l’article del 2022!

Fins aviat!

Alumnes de 2n de Grec Institut Isaac Albéniz

MMXVIII AD: Scientiae hebdomas

La setmana de la ciència és un programa per divulgar el coneixement científic per tota Catalunya. Els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz  hem celebrat la 23a edició d’una manera ben especial:

Els alumnes de quart d’ESO hem confeccionat un mural titulat El laberint dels invents. El quid del mural és el mite de Dèdal i Ícar, però també hem explicat tècniques de construcció i la biografia de Vitruvi, un arquitecte i escriptor romà, entre d’altres coses. Primerament, ens vam distribuir en petits grups. Cada grup ha treballat diferents aspectes del mural. Quan tots els grups van enllestir la seva feina, vam ajuntar tots els treballs en el mural. Els alumnes més creatius es van encarregar de la part més artística i estètica, fent un dibuix il·lustratiu del mite de Dèdal i Ícar.

Els alumnes de primer de batxillerat han fet un treball sobre els arcs romans, les tècniques de construcció i els elements constructius d’un arc. Aquests treballs formen part del mural i són molt interessants, ja que ens expliquen com construïen els arcs, les parts d’aquests arcs i ens esmenten tipus de tècniques, com per exemple les que s’utilitzaven per fer les voltes de canó (opus fornicatum).

En aquest muntatge fotogràfic podreu veure com va quedar el mural que vam elaborar els alumnes de quart d’ESO i els de primer de batxillerat. Encara que podreu observar molt millor el mural si aneu a veure’l al costat de la biblioteca del centre!

[Realitzat per Marina Solà i Paula Sorribes amb iMovie]

Per fer aquest article ens hem basat en alguns treballs anteriors d’alumnes de clàssiques del nostre institut. Us deixem els enllaços per si els hi voleu fer una ullada: Setmana de la ciència MMXV AD i Setmana de la ciència MMXII AD.

I per finalitzar, alguns suggeriments per al comentari.

  • Trobeu un llatinisme que hem utilitzat i dieu-ne totes les característiques. Què significa en el nostre text?
  • Expliqueu la vostra aportació al mural i una dels vostres companys que recordeu per l’exposició.
  • Mireu els articles enllaçats d’altres anys i digueu quin era el tema que tractava l’exposició de cadascun. Us atreviu a proposar-ne un de nou per a l’any vinent? Així ajudeu els professors…

Vobis placuisse expectamus!

Marina Solà i Paula Sorribes, 4C2

Barcino Oriens ens visita

Aquest passat dimarts 28 de febrer, vam rebre una visita bastant esperada al llarg del 2n trimestre. La notícia que ens va donar la Teresa era que ens visitarien en Ricard Llop i la Sílvia Mozo, dos integrants i dirigents del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. En Ricard Llop és el fundador i director d’aquest grup i, a més, professor de llatí, i Sílvia Mozo, la directora de les ornatricesper tant s’encarrega de tota la part de perruqueria i maquillatge. Poc a poc el grup va anar creixent i actualment són els creadors del festival de reconstrucció Històrica de Barcelona: Barcino Colonia Romae.

Els dos convidats amb la nostra professora. [Font: Totes les fotos de l’article són de la nostra companya Mikela Urciuoli]

Aquest grup sorgeix el 2009 per iniciativa dels alumnes i professors de l’escola Joan Pelegrí de Barcelona, vinculats (o no) directament a la matèria de Llatí i Cultura clàssica del batxillerat d’Humanitats i Ciències socials, per tal d’apropar-nos a la vida romana a través de la vista, el tacte i el fet de posar-se en la pell d’un antic romà. I el seu nom, Barcino oriens, ve de Barcelona en llatí (que és la seva ciutat d’origen) i del verb orior, que vol dir “néixer”.

Tot això, va ser sintetitzat per l’Arnau, en Jhon i en Rafael, integrants del grup de Cultura clàssica i Llatí de 4t. Tot seguit el Ricard i la Sílvia van començar a parlar-nos sobre què és la recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana, i com van començar en aquest món que tant els fascina. I explicaven que en Ricard havia tingut la idea inicial, ja que era professor de Llatí i la seva motivació, segons ell diu, era ensenyar al seus alumnes com li hauria agradat que li haguessin ensenyat a ell. Quan la Sílvia, que té un càrrec sense res a veure amb el món clàssic, se’n va assabentar, ràpidament va voler formar part del grup, i va trobar una part que la va fascinar, les ornatrices.

DSC01785_zpsfzkz3z0e (1)

L’Arnau, el Rafael i el Jhon durant la presentació de l’acte

En Ricard va deixar clar diverses vegades: “nosaltres no ens disfressem de romans, sinó que recreem com es vestien els romans” i que “la recreació és la hipòtesi de com creiem que ho feien i la reconstrucció és quan estem segurs que realment es feia, a partir d’escrits o objectes trobats en excavacions”.

A part de tot això, també ens van explicar i ens van ensenyar objectes que, tot i ser recreats o reconstruïts, s’assemblaven molt als que utilitzem avui en dia en la nostra societat, la seva funció, el seu nom i si eren reconstruïts o recreats. També ens van explicar com estudiaven i recollien tots els avenços que havien fet amb els seus estudis, que són recollits en una base de dades.

DSC01816_zpslzfzpsrl

La Sílvia ens mostra el dossier amb la informació del taller d'”ornatrices”.

Tot seguit la Sílvia i en Ricard ens van fer les seves respectives explicacions i com funciona el grup, en quins festivals participen i moltes coses més sobre la organització del grup de reconstrucció, i al final ens van deixar palpar amb les nostres pròpies mans tots els objectes que portaven i que utilitzaven els romans.

DSC01829_zpsvnuqeva1

Objectes reconstruïts o recreats. Si us hi fixeu bé n’hi ha un d’anacrònic, però ben mirat no és tan diferent d’algun dels romans…

Al final de la presentació, es van acomiadar i ens van donar un petit obsequi en forma de punt de llibre.

DSC01836_zpsrkuyfiix

I ara, a veure si vau estar atents a les seves paraules…

  • Defineix els següents conceptes, esmentats a l’article i treballats a classe: Reconstrucció històrica, Grup de RH i Festival de RH.
  • Digues el nom de tres instruments que apareixen en la segona imatge i la seva funció.
  • Digues el que més et va sorprendre de la presentació i el que més et va agradar.

El Bàsquet més Clàssic

Com hem pogut observar al llarg del curs, hi ha referències clàssiques per tot arreu, fins i tot a l’esport. Així alguns companys han fet articles sobre la relació entre algun esport i la cultura clàssica grecoromana, concretament el futbol. I jo, com a bon amant del bàsquet que sóc vaig pensar: hi haurà referències clàssiques en l’àmbit basquetbolístic?

Doncs és clar que n’hi ha! I a més a més, en són bastants. Vaig començar la meva recerca pels equips de les lligues professionals de Grècia i Itàlia, ja que la Teresa així m’ho va aconsellar.

Vaig començar cercant en l’A1 Ethniki (la lliga grega de bàsquet), considerada la tercera millor lliga d’Europa i em vaig trobar amb equips com l’AE Apollon Patras, que té com a referència el nom d’Apol·lo, déu de la música i la poesia. Després vaig trobar l’Aries Trikala B.C. que té a veure  amb Aries i la llegenda del velló d’or. També existeix el Kolossos Rodou B.C., que fa referència als colossos, les estàtues de mida desmesurada o de dimensions gegantesques. El Promitheas Patras B.C. és un club que fa referència a Prometeu, el Tità que va robar el foc dels déus per cedir-lo als mortals. Per acabar amb els equips grecs vaig trobar l’Iraklis B.C. que menciona a l’heroi i fill de Zeus, Heràcles.

Més tard, vaig seguir la meva cerca amb els equips de la Lega Basket Serie A (la lliga italiana de bàsquet). En aquesta em vaig trobar clubs com el Virtus Pallanecastro Bologna i el Pallanecastro Virtus Roma que van tenir jugadors com Manu Ginobili o Brandon Jennings. Aquests dos equips fan referència a la paraula llatina virtus que significa valentia, coratge, valor… També vaig trobar el Mens Sana Basket de Siena que fa referència a la cita llatina Mens sana in corpore sano. Després vaig trobar l’Olimpia Milano que va tenir jugadors destacats com Danilo Gallinari i Bob McAdoo. Aquest club fa referència a Olimpia, la seu dels antics i originals jocs olímpics. I per finalitzar, el Fortitudo Pallacanestro Bologna, que fa referència a la paraula llatina fortitudo que significa coratge, força, valentía… igual que virtus.

200px-bc_fortitudo_bologna_logo    thinksvnsu    olimpia_milano

Més endavant vaig cercar equips de l’NBA a la recerca de referències clàssiques, però no vaig trobar cap equip. Només en vaig trobar un de l’NCAA (la lliga universitària de bàsquet d’Estats Units), els Michigan Spartans. Aquest equip ha format jugadors NBA com Zach Randolph, Jason Richardson, Draymond Green i el màxim assistent històric de la lliga i considerat un dels millors jugadors de la història, Earvin “Magic” Johnson. Fa referència als espartans, pobladors de l’antiga Esparta, que van tenir un dels millors exèrcits militars de la historia.5525_michigan_state_spartans-alternate-1987

Cercant per Estats Units no he trobat equips, però sí que vaig trobar una llarga llista de pavellons anomenats arena, fent referència al camp de batalla on els gladiadors lluitaven entre si o contra diferents animals. Aquests pavellons són: American Airlines Arena (Miami Heat), Amway Arena (Orlando Magic), Chesapeake Energy Arena (Oklahoma City Thunder), Key Arena (Seattle Super Sonics), Oracle Arena (Golden State Warriors), Philips Arena (Atlanta Hawks), Quicken Loans Arena (Cleveland Cavaliers), Sleep Train Arena (Sacramento Kings), Talking Stick Resort Arena (Phoenix Suns) i Energy Solutions Arena (Utah Jazz). També n’és una referència el pavelló del mític equip d’aquesta ciutat, l’Olímpic de Badalona on juga la Penya. Construït per als Jocs Olímpics del 1992, aquest és només una altra mostra de la gran relació de la nostra ciutat amb el magnífic món clàssic.

Així que aquesta ha estat la meva recerca de referents clàssics en el bàsquet. N’he trobat més dels que m’esperava en un principi i molts de sorprenents. No m’agradaria entrar en comparacions amb altres esports, però realment hi ha moltes referències clàssiques, i és que, en aquest món, me’n surten de sota les pedres…

 I ara us toca reflexionar a vosaltres…

  • En l’article s’esmenta la Llegenda del velló d’or, la podríeu explicar?
  • Què vol dir l’expressió Mens sana in corpore sano esmentada al text? Qui la va encunyar?
  • Podríeu explicar la referència clàssica indirecta que es troba en el nom del pavelló de Badalona? 
  • Seríeu capaços de trobar la referència indirecta del Club Esportiu Sícoris de Lleida?
  • Per acabar, coneixíeu algun dels equips o pavellons esmentats en l’article? Sabeu d’alguna altra referència clàssica en el bàsquet?

Guillem Méndez 4t C2