Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Isaac Albéniz ens hem volgut endinsar de nou en un cicle mític, en aquest cas, el cicle Argonàutic. I per fer-ho, hem creat una gimcana del cicle mític amb la intenció d’aprendre i repassar el que ja hem treballat, com ja han fet en el bloc Aracne fila i fila, sobre el cicle troià, el tebà i el micènic.
Abans de tot, us faré una breu definició sobre el cicle argonàutic: és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de l’expedició dels argonautes en busca del velló d’or; el protagonista és Jàson.
La gimcana consisteix que esbrineu a quin episodi o moment del cicle correspon la imatge. A continuació teniu la presentació amb un total de 8 imatges. Hi ha un personatge infiltrat, a veure si esbrineu qui és.
Esperem que us hagi agradat la gimcana!
Clara Campos, Clara Galiano i Albert Muñoz
1r batxillerat
Χαίρε!
M’ha agradat conèixer sobre el cicle argonàutic perquè la protagonista femenina és molt diferent en comparació a les de la resta d’obres o cicles mítics que hem llegit fins ara com el cicle micènic o troià. És clar, que això és degut a l’interès que tenia el seu autor, el tràgic Eurípides, per investigar la psique femenina. En aquesta gimcana ens permeten conèixer el cicle argonàutic en ordre cronològic a traves d’obres artístiques com escultures o quadres. Les escenes representades són les següents.
Abans de tot, cal dir que el cicle argonàutic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de l’expedició dels argonautes a la recerca del velló d’or i que té com a principal protagonista l’heroi Jàson.
1. Hèracles i el lleó de Nemea
Aquesta representació mítica és la que no té relació amb el cicle argonàutic. A l’escultura s’observa a l’heroi grec Hèracles, fill de Zeus i de la mortal Alcmena, assegut sostenint la maça enarborada amb la qual va perseguir al lleó de Nemea i que finalment, va matar escanyant-lo amb el braç.
Hèracles i el lleó de Nemea és el primer dels dotze treballs que el semideu va realitzar encarregats pel rei de l’Argòlida, Euristeu. Li va imposar dotze treballs que creia impossibles d’aconseguir. Hèracles va sortir triomfador de totes les missions, obtenint així la immortalitat i guanyant-se un lloc entre els déus de l’Olimp.
2. Corint
La zona de la Grècia meridional que està encerclada pel cercle vermell és Corint, avui un canal per on passen els vaixells. Allà arriben Jàson i Medea després d’haver ser exiliats de Iolcos pel poble a causa d’haver matat Pèlies per venjança.
3. L’Argo
A la pintura realitzada per Lorenzo Costa el Viejo entre els anys 1500-1530 i que es troba al museu cívic de Pàdua (Itàlia), es representa la nau Argo que va servir com a transport de l’heroi Jàson i qui l’acompanyaven, els argonautes, en la seva recerca del velló d’or.
Jàson va reunir els homes més valents de Grècia per a un viatge ideat per l’oncle de Jàson, Pèlies, en el seu desig que aquest no anés endavant per evitar tornar-li el regne que li havia usurpat.
La nau va ser construïda amb fusta de roure del bosc sagrat de Dodona. Al quadre s’observa els homes acomodant-se en l’estructura i més que arriben baixant per la muntanya.
4. Medea i Jàson
Jàson i els argonautes arriben a la Còlquida. El rei del territori és Eetes, qui té diversos fills, entre ells Medea, aquesta s’enamora de Jáson i l’ajuda a aconseguir el velló d’or.
Aprofitant els poders de fetillera que havia après de la seva tieta, la deessa i maga Circe, al quadre es representa Medea fent una poció màgica per Jàson, que, prenent-la, aconseguirà completar la missió.
Jàson està vestit amb la protecció tradicional del soldat grec, amb casc i defenses a les cames. La toga és blava, amb un cinturó o pretina vermella. Medea es concentra al seu petrolier daurat, que està bellament decorat amb joies. Aboca lentament d’una olla, preparant la beguda per a Jàson, qui observa pacientment.
5. Medea rejoveneix Pèlies
Medea per poder ajudar Jàson, va haver de trair i abandonar a la seva família, roba al seu pare el velló d’or. Fuig amb Jàson cap a Grècia, però el seu pare va enrere amb un vaixell. Medea s’emporta els seus germans per esquarterar-los, perquè sap que el seu pare s’aturarà a recollir-los al mar. Aconsegueix aturar Eetes i tornar a Iolcos. Torna a ajudar al seu estimat; per venjar-se de Pèlies, fa que les seves filles, les Pelíades, acabin matant al seu pare. Les convenç dient-les que si ho fan i el fiquen a una olla sortirà jove. Els mostra l’exemple que es representa a l’àmfora, el de l’ovella, que en realitat és el pare de Jàson. Amb Pèlies acaba malament perquè no funciona i acaba morint, el poble fa fora a ella i a Jàson.
6. Medea matant els seus fills
Seguidament, arriben a Corint amb els seus fills, on té lloc la tragèdia. Jàson s’encarrega de seduir a la filla del rei Creont, es vol casar amb ella amb l’objectiu de convertir-se en rei i perquè es cansa de l’actitud de Medea.
L’abandó i la ingratitud del seu marit provoquen la fúria salvatge de Medea. Creont, tement la seva possible venjança contra ell mateix i contra la seva filla, anuncia immediatament el desterrament de Medea i dels seus dos fills. Ella aconsegueix posposar un dia la seva marxa, dia que aprofita per venjar-se: per mitjà dels seus fills envia a la filla del rei uns presents, una túnica i una diadema enverinades, que la faran morir. No sabent bé què fer, opta finalment per matar els seus propis fills (escena representada a la imatge), en part per deixar Jàson sense descendència i en part perquè, ja que segurament moriran, és millor que sigui per la seva pròpia mà.
7. Medea fuig de Corint
Després de l’infanticidi, Medea fuig de Corint amb els fills morts en el carro d’Hèlios fins al bosc sagrat d’Hera, a Atenes (imatge). Medea va arribar a la ciutat d’Atenes, el rei de la qual, Egeu, no només li va oferir hospitalitat sinó que es va casar amb ella amb l’esperança que les seves bruixeries li permetessin concebre un fill malgrat l’avançat de la seva edat. La fetillera va complir les seves expectatives, tenint d’ell un fill a qui van anomenar Medo.
8. Bust d’Eurípides
Aquesta escultura és un bust de l’autor de l’obra, Eurípides (Εὐριπίδης) en marbre i data del 330 aC. Eurípides va néixer el 484 aC i va morir el 480 aC a l’illa de Salamina. Va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs de l’antiguitat, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Era un individu poc interessat en la vida social i dedicat a la literatura, en cultivar-se a sí mateix. Va escriure varietat d’obres clàssiques, entre elles: Alcestis, cicle tebà, Hipòlit, cicle atenès, Andròmaca, cicle troià i etc.
Algunes de les característiques de les obres d’Eurípides són les següents: no afegeix més actors; el nombre de coreutes es manté; l’escenografia es complica més amb tramolles, grues; s’interessa pels personatges femenins de la mitologia heroica. Alguns tenen molt de caràcter i defensa pròpia; entra un concepte molt important a la tragèdia: τύχη. Atzar, els Déus no tenen tanta importància, les coses passen per atzar. Com a tècnica dramàtica, al final una divinitat apareix in extremis i soluciona l’escena.
Es diu que va morir destrossat per les dones d’Atenes, perquè no agradava com les representava a les seves tragèdies. Està relacionada amb “les Bacants”. Cultes a Dionís, déu del vi. Presenta dones que fan aquests cultes, en què una mare acaba matant al seu fill i menjant-se’l. Les ateneses es van emprenyar per això.
Per descomptat, un cicle mític ben portat que ens permet aprofundir de ple en els aspectes més foscos de l’ésser humà com donar mort als fills o l’avarícia per conservar o obtenir el tron reial a cost de fer qualsevol cosa sense importar el grau de malícia implicat.
Aποχαιρετισμὸς!
Ben fet, Almudena. Bona introducció i conclúsió, sobretot perquè hasaprofitat per repassar el tema que hem estat treballant a classe. No obstant, hi continuen faltant els blocs del cicle, la 1 no està ben resolta i utilitzes alguns termes -suposo que traduïts automàticament- que no tenen sentit, com “petrolier daurat”????, “Déus” amb majúscula…
GIMCANA MITOLÒGICA V: EL CICLE ARGONÀUTIC
– El cicle argonàutic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de l’expedició dels argonautes en busca del velló d’or, i tenen com a personatge central Jàson (Ἰάσων).
Com bé diu la tasca, hi ha un personatge infiltrat que no té res a veure amb el cicle argonàutic que estem treballant, i en aquest cas és Hèracles. Hèrcules és la versió romana de l’heroi grec Hèracles. La seva existència es deu a la relació adúltera de Zeus que va motivar la fúria d’Hera en engendrar Hèrcules a Alcmena fent-se passar per Amfitrió. Era fill de Júpiter (Zeus), i la mortal Alcmena. Es caracteritzava per la seva monstruosa força física sobrenatural.
Va dur a terme dotze grans treballs ordenats per Aristeu, anomenats “Els dotze treballs d’Hèracles” i va ser divinitzat. Eren actes teòricament impossibles i en els quals també buscava l’esforç de l’heroi per “trobar la mort”; però va ser capaç de realitzar-los tots. El primer treball i el relacionat amb la imatge era en el que havia de matar el lleó de Nemea, la pell del qual va passar a ser part de la indumentària de l’heroi. Per això apareix sobre d’ell i amb la maça a la mà, tot representat en l’escultura.
En el següent dibuix apareix marcat l’Isme de Corint. Corint (Κόρινθος) és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital de la unitat perifèrica de Coríntia. Pertanyent a l’episodi mític de l’exiliació de Medea i Jàson a Corint des de Iolcos, i on tindrà lloc la tragèdia d’aquest cicle argonàutic. Després d’aconseguir el velló d’or a Còlquida, van tornar a Iolcos, la ciutat natal de Jàson. On succeirien certes desgràcies que acabarien provocant l’expulsió d’aquests dos de Iolcos, així exiliant-se a Corint.
En la tercera il·lustració, els personatges que hi apareixen són tots els argonautes pujats al vaixell Argo. Pertany a l’episodi mític de l’expedició de Jàson i els Argonautes a la recerca del Velló d’Or. Jàson descobreix que ell és l’hereu del tron, així que Pèlias li envia a una expedició a buscar el velló d’or; la realitat és que li està enviant a un pou sense sortida. A la seva expedició, Jàson va demanar que li construïssin un vaixell, l’Argo (construït per Argos, d’aquí el nom), i també a mariners que l’acompanyin, per això s’anomenen argonautes; entre els quals hi ha Hèracles, Orfeu, i Argos. Jàson va reunir els homes més valents de Grècia per a un viatge ideat per l’oncle de Jàson, Pèlias, en el seu desig que aquest fracasses per evitar tornar-li el regne que li havia usurpat.
Seguidament, en aquesta altra pintura apareixen els protagonistes: Medea i Jàson.
Medea sempre ha sigut una dona mítica amb una gran força i autonomia; tant, que va portar a la victòria els famosos Argonautes gràcies als seus coneixements sobre la màgia. En altres paraules, era una Hermione grega: es dedicava a salvar a Jàson i als seus homes. S’associa el seu poder màgic amb la manipulació de diferents herbes i beuratges. Allò que, indubtablement, s’assembla molt més a la nostra versió medieval de la bruixa.
L’episodi mític al qual pertany comença en l’expedició de la recerca del velló d’or. Pèlias fa que es dirigeixen des de Iolcos cap a Còlquida, on el rei és Eetes (Αἰήτης), el qual té molts fills i un d’ells és Medea (Μήδεια). Jàson sedueix a Medea i ella s’enamora, així doncs ella l’ajuda a aconseguir el velló d’or (rovelli al seu pare), però per poder ajudar-lo va haver de trair i abandonar a la seva família. Medea i Jàson van a Iolcos amb l’Argo, però Eetes els persegueix. Com Medea ja sabia que el seu pare els anava a perseguir, va obligar els seus germans a anar amb ells; perquè així durant el seu viatge i la persecució, els mataria i esquarteraria per anar-los llençant al mar i que el seu pare s’hagués d’aturar a recollir-los.
Quan Medea i Jàson aconsegueixen el velló d’or, tornen cap a Iolcos. Anteriorment, havia esmentat unes “certes desgràcies” les quals es veuen reflectides en aquest episodi.
Com que Medea era maga i feia el que fos per obtenir que Jàson estigués feliç i obtingués totes les victòries possibles, en arribar a Iolcos va planejar una venjança per Pèlias. Aquest li va treure el tron a Jàson, conseqüentment va fer que les seves pròpies filles (les Pelíades) acabin matant al seu pare, convencent-les amb un truc de màgia. Els hi va oferir el següent: . Les Pelíades volien que Pèlies assolís rejovenir-se i agradar-se, però l’única cosa que van aconseguir va ser la seva mort. I d’aquí el tràgic desenllaç de l’exiliació de Medea i Jàson cap a Corint.
Un cop a Corint i començada la tragèdia, Medea i Jàson s’instal·len i creen una nova vida allà amb dos fills que tindrien poc després.
Jàson, en cada dificultat que se li presenta va prenent reiterades decisions de lliurar o abandonar Medea per salvar la vida; tot i això, ella continua resolent-los. És per això que Medea va ser a l’única que la va sorprendre que Jàson seduís a la filla del rei, Íole, i acabés deixant-la per casar-se amb aquesta nova amb la finalitat de ser rei, ja que a Iolcos no va poder ser-ho. Medea, morta per la gelosia, decideix fer-los un regal als promesos. Li envia a Íole una capa que, en posar-se-la, la cremaria viva. Com a venjança cap a Jàson, decideix també assassinar els seus propis fills.
Després que Medea matés als seus fills i a la nova dona del seu exmarit Jàson, va fugir a Atenes amb els cadàvers dels seus propis fills en la seva quadriga tirada per dracs alats, on va trobar la protecció del rei Egeu que, encara que es pensava que era estèril, va tenir Medo amb ella.
En aquesta pintura es veu clarament a Medea amb un rostre d’indiferència, però al mateix temps de satisfacció per haver aconseguit que Jàson es quedés sol, sufrint i sense res; sense fills, ni dona ni família, ja que va deixar de ser benvingut a Iolcos en el moment que Medea va “matar” a Pèlias. Medea amb els seus fills morts era un tema d’inspiració romàntica, ple de connotacions tràgiques en què es barrejaven l’amor, la traïció, el buit interior, la venjança, la solitud i la desesperació ocasionada per la mort, a les mans, dels seus propis fills. Els fills morts tirats per terra enganxats al seu carro.
Eurípides, l’individu, era una persona poc interessat en la vida social i en cultivar-se a ell mateix. Es diu que va néixer a la batalla de Salamina. Era un home tancat, solitari i molt llegidor; no li importava lluitar, ni la política ni la societat. Va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs de l’antiguitat, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Va escriure moltes obres, però cal destacar la lectura d’aquest trimestre, Medea, que pertany al cicle treballat en aquesta tasca, el cicle argonàutic. Tenint en compte les característiques de l’obra, la més rellevant és el protagonisme completament enfocat en l’egoisme de l’home, on també sovint està rodejat per personatges femenins. Com a obra dramàtica, Eurípides fa aparèixer una divinitat “in extremis” que li fa un gir de 360° a l’escena, posant-se ella com a nova protagonista venjadora.
El mateix que al cicle micènic, Leah. Falta alguna concreció important, com per exemple de qui és el carro amb el qual fuig Medea. Fas de bé de posar els noms grecs quan surten. La primera no està ben resolta, tot i que fas bé de definir Hèracles segons les dades que vam utilitzar al quadre d’herois.
1. Jàson
2. Corint
3. Els argonàutes arriben a la Còlquida.
4. Medea ajuda amb la seva màgia a Jàson.
5. Medea convenç a les filles de Pèlies que es capaç de rejovenir el seu pare. Agafa una ovella, la mata, la talla i la posa dintre d’una poció d’on surt un petit xai.
6. Medea mata i esquarta els seus germans perque el seu pare reculli tots els trossos per enterrar-los i, d’aquesta manera, no l’enxampi.
7. “deus ex machina” (Medea fuig de Corint en el carro del seu avi Hèlios)
8. Jàson