Tag Archives: Viatges

La porta a Milà

Salvete!

Fa poc més d’un any vaig fer un viatge a Milà amb el conservatori, i fa uns dies em vaig adonar que en una de les fotografies que vaig fer hi havia una inscripció en llatí. Aquesta  estava situada a la part de dalt d’una de les antigues portes d’aquesta ciutat. Pel que fa al significat, la veritat és que no sabia què volia dir, així que em va semblar interessant esbrinar-ho.

portapetita

[Foto de Laura Roca]

Aquesta porta s’anomena Porta Ticinese. Va ser creada al segle XVI i era una de les sis entrades a la ciutat de Milà a l’època medieval. Posteriorment  l’estructura va ser destruïda i es va reconstruir entre els anys 1802 i 1814. Aquesta va ser dissenyada per Luigi Cangola (arquitecte important d’aquella època) en estil neoclàssic. Està formada per grans columnes jòniques i per un timpà.

En un primer moment rebia el nom de Porta Cicca, després se la va anomenar Porta Marengo, i finalment va arribar al seu nom actual. Porta Ticinese significa porta al Ticino, que és el riu que travessa la Vall del Po situada al sud-est de  Milà. El nom en llatí d’aquesta ciutat és Mediolanum i va ser anomenada d’aquesta manera pels romans l’any 222 a.C.

Pel que fa al significat de la inscripció PACI POPVLORVM SOSPITAE, vol dir “a la pau que allibera els pobles”. Aquesta es va afegir al timpà després de les guerres napoleòniques , al 1815, és a dir un any després de la finalització de la construcció de la Porta Ticinese.

  • Heu estat alguna vegada a Milà? Si és així, heu passat per la Porta Ticinese?
  • Feu l’anàlisi morfosintàctica de la inscripció. És a dir, dieu el cas, el gènere, el nombre i la funció sintàctica de cadascuna de les paraules.
  • Coneixeu alguna altra antiga construcció que contingui una inscripció en llatí? Quines?

LAURA ROCA 4C2

Mitologia futbolera? El futbol tira de clàssics?

Collita pròpia: foto de Maria Sorribes

Foto de Turespaña

Salvete pueri puellaeque!

Fa un mes vaig estar de viatge a Madrid i, aprofitant l’ocasió, vaig fer la ruta futbolera: vaig veure el Calderón, el Bernabeu i les fonts de Cíbeles i Neptú. I llavors em vaig preguntar com és que un espai relacionat amb Cíbeles se li atribuïa al Reial Madrid i el de Neptú a l’Atlético de Madrid.

Cíbeles (Κυβέλη) és la deessa de la terra, pertany a la mitologia oriental i la seva equivalent romana és Rea. Es representava amb una túnica i una corona en forma de muralla al cap. Porta amb ella uns lleons que tiren de la seva carrossa.

Wikimedia Commons 6 de desembre 2005 Fotografia de Quarter Latin

Neptú és el déu del mar i el seu equivalent en grec és Posidó (Ποσειδῶν). És el fill gran de Saturn i Ops, i germà de Júpiter i Plutó, i com atribut porta un trident a la mà. Se’l pot reconèixer també per portar un carro tirat per cavalls i uns dofins que l’acompanyen.

Després de fer recerca per la xarxa, he trobat que aquesta plaça de Cíbeles va ocupar-la en primer lloc l’Atlético, i la de Neptú el Reial Madrid, fins fa 28 anys, quan Espanya s’enfrontava a Dinamarca en els vuitens de final del mundial de Mèxic i Emilio Butragueño va marcar quatre gols, fet que va fer sortir al carrer al Madrid i anar a Cíbeles per primera vegada.

Tanmateix hem de saber que van ser els aficionats de l’Atlético de Madrid els que 20 anys abans havien començat a festejar a Cíbeles els títols del seu equip, però com que veien que els seguidors del Madrid començaven a imitar el lloc de les celebracions, els aficionats colchoneros van decidir baixar uns carrers més avall, cap al Paseo del Prado, per traslladar-se a la font de Neptú.

També he trobat a una pàgina que els colchoneros i els merengues van estar compartint plaça cinc anys fins a dividir-se com en l’actualitat. El 1991 va canviar tot, quan l’Atlètico ja tenia la setena Copa del Rey, en anar a celebrar-lo a Cíbeles un grup de 500 persones de l’Atlético, la gran part empipats perquè el Reial Madrid estigués durant cinc anys amb la deessa, aleshores van decidir separar-se.

La conclusió és que els dos equips s’han copiat mútuament els llocs on celebrar els seus triomfs i després s’han separat.

 

He posat aquests mapes per si voleu saber on estan situades a Madrid aquestes fonts i per si voleu anar-hi alguna vegada.

Després d’investigar per Internet m’he adonat que aquest assumpte no era mitològic, ja que, a diferència del d‘Hebe, aquest no està relacionat amb les característiques de cada divinitat.

Des del meu punt de vista, penso que el Reial Madrid es representa amb Cíbeles per la manera com està representada la deessa, perquè dóna la imatge d’equip senyorial i de classe. En canvi, Neptú per a l’Atlético representa la senzillesa i l’austeritat, un equip més proper al poble.

Alfredo Relaño diu que Cibeles, diosa de la Tierra y la fertilidad, le cuadra más al Madrid, de vocación estable y perpetua ambición i que Neptuno, dios del mar y de las tormentas, evoca más la personalidad del Atlético.

En definitiva, hem comprovat que aquestes adscripcions no estan directament marcades per la mitologia, però potser sí inspirades en els atributs i trets característics de cada divinitat.

  • Sabíeu aquest tema de les fonts abans de llegir l’article?
  • Busqueu informació sobre aquestes fonts, si voleu a partir dels enllaços que us deixo al principi de l’article. Veureu que les dues formen part d’un conjunt anomenat Salón del Prado, on hi ha una font dedicada a una altra divinitat, quina és? De quin estil artístic són i per què les referències mitològiques hi són fonamentals?
  • Coneixeu algun equip que celebri els seus triomfs d’aquesta manera, al voltant d’una font?
  • Coneixeu algun equip esportiu relacionat amb la mitologia o divinitat?

Maria Sorribes  4B2