Category Archives: pervivència

Mostres de pervivència 20-21 II

Salvete!

Aquest article té l’objectiu de presentar-vos les mostres de pervivència que hem trobat fins ara en àmbits molt diferents. A cada mostra haureu de contestar les preguntes que us posarem a continuació de cada imatge, i sobretot, n’heu de dir les tres R (podeu trobar el significat de cadascuna en els vostres apunts o l’article de mostres de pervivència de l’any passat).

  1. Les dues primeres mostres es relacionen amb roba venuda “on line” a la pàgina redbubble que porta llatinismes. Aquí us deixem aquests models, però en podem trobar moltes més, com per exemple pantalons o mitjons.

 

 

 

 

 

 

A la pàgina web “redbubble“, hi ha diferents peces de roba que poden interessar.

Una companya de batxillerat també ens ha proporcionat l’adreça de la botiga Mènade. Vet aquí una de les seves samarretes.

En aquest cas és la botiga “Ménade“.

  • A Redbubble busca una altra peça de roba que et sembli interessant i que contingui algun  altre llatinisme o expressió llatina (intenta no repetir la samarreta ni la dassuadora). Analitza’n també el Referent, la Referència i la Relació.

  • Per que fa a Mènade, consulta l’apartat “Sobre nosotros” i explica el que s’exposa a cadascun dels seus 3 apartats. T’ajudarà a fer les 3R d’aquesta marca. Finalment comenta l’estampat de la samarreta de la imatge i explica què representa.

2. Aquesta mostra és d’un perfum molt famós anomenat “Olympéa”, de Paco Rabanne, que sovint es reconeix d’una manera masclista per ser el perfum de dones relacionat amb la d’homes, “Invictus”:

Imatge extreta de la web “fraganceNet“, hi ha molts més perfums i altres coses

  • A part de buscar les 3R, mira els vídeos promocionals d’aquest perfum i l’esmentat anteriorment (Invictus) i digues què apareix a cadascun. Després compara’ls i  relaciona’ls amb alguns dels temes treballats fins al moment.

  • Informa’t d’algun altre perfum que també tingui un nom amb referència clàssica. Quan el trobis,  explica’n les tres R d’aquest i digues perquè l’has escollit.

Leah López i Helen Batzin – 4tB

Mostres de pervivència 20-21 I

Salvete!

En aquest article us mostrarem tres mostres de pervivència que hem trobat. Com sempre, n’heu de dir de dir les tres R. Si no recordeu quines són, consulteu els vostres apunts o l’article de mostres de pervivència de l’any passat.

Les dues primeres imatges utilitzen el terme aqua, ja que estan relacionades amb l’aigua. 

Imatge extreta de la web ie PUBLISHING , que parla sobre la creació i el desenvolupament de la marca Aquarius.

  • Entreu a en aquest apartat de la web oficial de la marca Coca-cola i expliqueu la història de la beguda Aquarius (origen, evolució…). Hi detecteu alguna relació amb un dels temes treballats a classe?
  • Al llistat de begudes n’hi trobareu una altra amb amb la mateixa arrel i un adjectiu llatí que coneixem. Digueu quina és i feu-ne les 3R també.

La fotografía esta extreta de la web Atrápalo, on venen entrades per anar a Caldea.

  • Visita aquest apartat del web de Caldea i digues què significa la paraula SPA, segons la teoria que diu que prové del llatí. Digues una altra de les teories sobre aquesta etimologia.
  • Com eren les termes romanes? Saps algun lloc on n’hi hagi restes? Si no es així, cerca-ho.

    Imatge extreta de la pàgina del diari esportiu MARCA.

    Entra al següent enllaç i digues l’error que hi ha en la referència Sony. En el mateix enllaç trobeu una referència a una marca que conté una paraula del vocabulari treballat al  Capitulum I. Quina és? Feu-ne també les 3R.

    Cristina Rodríguez i Judit Font 4B

 

Mostres de pervivència 19-20 II

Aquí teniu la segona part de l’article que van començar les nostres companyes. Seguint el fil del que van explicar, ara us deixem més mostres de pervivència. Analitzeu les tres R de cada mostra.

La següent mostra de pervivència que vam trobar va ser Optimus. És una cadena de ferreteries que es troba a Carrer Prim de Badalona. Sabeu quin és el contrari d’optimus en llatí?

[Foto: Judith López]

També vam trobar la marca de cotxes Volvo. Aquesta paraula prové del llatí i vol dir “jo rodo”. A part, la marca i el logo també tenen una referència mitològica, sabríeu dir quina és?

Logo de la marca. Font: marcas.net. Referència compartida per: Lucía Cabrera

L’última mostra de pervivència que vam trobar va ser la marca de roba esportiva Kappa. Kappa és la desena lletra de l’alfabet grec. Veieu l’atribut d’algun déu o alguna frase en llatí en els orígens de la marca? A qui es refereix i quin és el significat de la frase? Quines lletres van abans i després de la K en l’alfabet grec?

Logo de la marca. Font: Pinterest . Referència compartida per: Nerea Aguilera

Aquí ho teniu, doncs. A veure si feu més troballes i podem continuar aquesta sèrie d’articles.

Lucia Cabrera i Nerea Aguilera 4t ESO

Mostres de pervivència 19-20 I

Salvete!

En aquest article us ensenyarem les diferents mostres de pervivència que hem anat trobant a Badalona al llarg del primer trimestre.
Un clàssic és quelcom que existia i agradava en època grecollatina, i encara es recorda amb la mateixa admiració. Quan en l’actualitat s’esmenta o utilitza algun aspecte d’aquesta cultura, ens trobem amb una mostra de pervivència clàssica.

Aquests són els elements que contenen les mostres de pervivència clàssiques i les seves definicions:

Referent: És l’element de la cultura clàssica en la qual s’inspira la referència.

Referència: És l’element de la realitat que s’inspira en el referent clàssic.

Relació: És el motiu pel qual s’utilitza un referent clàssic en una referència.

La primera mostra de pervivència que vam trobar, va ser Alfasom, una empresa d’audiovisuals que està situada al Carrer de Ramon Martí Alsina de Badalona, però està tancada permanentment.

Façana de l’empresa Alfasom de Badalona [Foto: Daniela Soler]

La següent la vam veure a la Via Augusta, és una botiga que és diuVeritas” .

Façana de la botiga “Veritas”. [Foto: Judith López]

L’última és un anunci del cotxe DS3 Crossback. Està situada a la Morera, la vam veure quan anàvem de camí a l’institut.

Cartell del cotxe DS3 Crossback. [Foto: Judith López]

Ara ens agradaria que participéssiu vosaltres. Aquí us deixem uns suggeriments de comentari.

  • Analitzeu les mostres de pervivència que hem trobat.
  • Expliqueu-nos alguna mostra de pervivència clàssica que hàgiu trobat. Deixeu alguna imatge o enllaç perquè puguem veure-la i analitzeu-la també.
  • Què és la Via Augusta? Quan es va fer? Relacioneu-ho amb el darrer tema explicat a classe.

Daniela Soler i Judith López 4t ESO

Otium i publicitat

Què és l’otium? A què es dedicaven principalment grecs i romans quan en gaudien? Què ens ha quedat d’aquestes activitats? Com ens han influït? Segur que teniu molt a dir sobre aquesta qüestió oi?
Els publicistes sovint hi recorren, com hem vist també en altres àmbits com l’alfabet o els llatinismes. Aquí en teniu algunes mostres que m’han fet arribar d’altres alumnes com vosaltres.

  • Què me’n dieu, d’aquest vídeo? Mireu-lo amb atenció, analitzeu totes les mostres de pervivència clàssica que hi apareixen i especifiqueu-ne el referent, la referència i la relació. Amb quin altre vídeo vist a classe està relacionat? Compara’ls.

  • I aquest altre, no trobeu que hi ha innombrables referències? Feu-ne l’anàlisi com us he demanat a l’anterior i, sobretot, relacioneu-lo amb el que sabeu sobre el tema.

I vosaltres, sou capaços de trobar altres mostres de pervivències clàssica relacionades amb aquest tema? Au, busqueu-ne unes quantes i deixeu-les en el comentari!

TERESA

One Piece, un mar de mitologia

El passat 16 de gener, vaig exposar el meu treball de recerca, anomenat One Piece, un mar de mitologia, en el qual analitzo la presència de la mitologia en aquest anime. En el meu cas, vaig decidir seguir la proposta de la meva tutora i utilitzar el format bloc, ja que d’aquesta manera podia fer servir imatges i fragments de capítols; també vaig acabar de decidir-me gràcies a la possibilitat d’utilitzar enllaços per ampliar informació en alguns casos. Abans de començar a parlar-vos sobre el meu treball, us explicaré breument l’estructura del meu bloc.

Quan s’accedeix el bloc, el primer que es veu, dalt a l’esquerra, és el títol i subtítol del treball; a sota d’aquests es troba la imatge de capçalera, que consisteix en una composició de dues imatges que representen els dos àmbits del meu treball: la de la dreta és la representació del Cèrber en l’anime i a l’esquerra una estàtua de l’ésser mitològic. Sota la imatge hi ha el menú superior, amb les pàgines on presento els apartats que no constitueixen pròpiament el cos del meu treball, compost per una sèrie d’articles als quals es pot accedir des de l’índex.

Centrant-me en el treball en si, abans de començar-lo em vaig plantejar tres objectius a partir dels quals vaig establir les meves hipòtesis. El primer objectiu va ser analitzar quin àmbit de la mitologia s’utilitzava més en les referències, i com a hipòtesi vaig pensar que se centraven més en les divinitats olímpiques. Com a segon objectiu em vaig qüestionar de quina tipologia serien les referències, partint de la hipòtesi que es mantindrien les habilitats o capacitats de l’ésser mitològic en el de l’anime. Per últim, com a tercer objectiu, em vaig preguntar si l’adaptació en l’anime de la mitologia era fidel, i vaig pensar no ho seria del tot, tot i que sí que es mantindria algun aspecte, de tal manera que es notés la referència.

Un cop vaig tenir clars els meus objectius, vaig estructurar el treball en tres parts. El primer apartat consisteix en tot el bloc teòric, en el qual em centro a desenvolupar els dos grans conceptes del meu treball: d’una banda la mitologia i d’altra banda l’anime. El següent apartat consisteix en tota la part pràctica, conformada per un conjunt d’articles que en la seva majoria mostra l’anàlisi de les referències i les conclusions que n’he extret, que a la vegada responen als meus objectius. L’últim apartat consisteix en una pàgina on es mostren les conclusions finals del meu treball, i la confirmació o negació de les hipòtesis.

Per poder realitzar la part pràctica, vaig reduir la quantitat de referències i vaig establir un procediment a seguir a l’hora de l’anàlisi. Aquest procediment es divideix en dues parts: primer de tot em centro en la referència, de la qual explico el context i importància en la trama de l’anime, i faig la descripció del personatge afegint alguna informació complementària; i a continuació, identifico i descric el referent mitològic, recolzat o bé amb un text clàssic o bé esmentant diverses versions, i per finalitzar, comparo els dos elements descrits anteriorment i n’analitzo les similituds i diferències.

Un cop vaig acabar tot l’anàlisi i vaig respondre els objectius, em vaig centrar en les conclusions del meu treball on exposo la comprovació de les meves hipòtesis. De les tres hipòtesis esmentades anteriorment, la primera va ser refutada, ja que tot i que la majoria de les referències es manté en l’àmbit diví, se centra en les divinitats menors, més concretament en els monstres, relacionats amb l’àmbit heroic. La segona hipòtesi va ser confirmada, el que més es manté en la majoria de les referències són les capacitats i habilitats dels referents mitològics, siguin físiques o no. La tercera hipòtesi va ser mig refutada perquè en un principi pensava que es mantindrien menys aspectes del referent clàssic dels que es mantenen en realitat.

Exemple d’una de les referències, en aquest cas Pegas.

  • Entra al bloc, escull una de les referències i fes un resum del que s’hi explica.
  • Ja que el meu treball tracta sobre la pervivència de la mitologia clàssica en l’anime One Piece, has vist alguna producció televisiva, ja sigui sèrie o anime, de la qual es podria fer una anàlisi semblant?

Gimcana de les llegendes

Us proposo que poseu en pràctica els vostres coneixements sobre les llegendes fundacionals amb aquest qüestionari iconogràfic. Intenteu identificar els personatges i l’escena representada en cada diapositiva i exposeu-ne tota la informació que pugueu. A més, les imatges estan no estan ordenades cronològicament, per tant, haureu de dir quina és la seqüència correcta.
No us n’esteu, si en sou capaços, de fer un comentari de les diferents representacions des del punt de vista de la Història de l’art. Identifiqueu l’autor o, si més no, el seu estil? Potser podreu dir el títol d’alguna de les obres? Voleu destacar algun detall tècnic d’una d’elles?…

Fortuna Secunda!

Alfonso Campo

Les tres Gràcies en l’art

Aquest article s’ha creat en base a un altre sobre Les Càrites i la caritas  (fet per Clara Campos) en el qual l’Aina Ortega s’ha inspirat per fer un treball sobre aquest mite en la història de l’art.

El seu treball consta de quatre apartats, més una recollida d’imatges d’altres obres menys reconegudes: en el primer apartat explica què són, en el segon ens parla sobre una obra de la Roma antiga amb els seus cànons de bellesa. Seguidament presenta un apartat amb obres de l’època moderna (Renaixement i Barroc), també amb els cànons de bellesa. Per últim, trobem un recull sobre les obres de l’època contemporània (avantguardes) on també s’explica els cànons de bellesa.

QUÈ SÓN?

D’acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites, tres divinitats menors filles de Zeus (en llatí Júpiter) i Hera (en llatí Juno), representaven l’alegria i la bellesa. Formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita (en llatí Venus), i formaven cor de vegades amb les Muses d’Apol·lo. Les tres germanes s’anomenaven Aglaia, Eufròsine i Talia.

ROMA ANTIGA

Pintura a Roma antiga: La pintura romana és la part de l’art romà de la qual es conserven menys restes. Només excepcionalment ens han arribat mostres de les pintures romanes, i de fet, només han sobreviscut les pintures sobre materials resistents.

Fresc pompeià (Casa de P. Dentatus Panthera, IX, 2, 16, tablulí k) – Artista desconegut – Data de creació: s. I a.C – Tècnica: fresc (pintura feta directament a les parets d’una “domus”) – Estil Pompeià – Ubicació: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols [Font: Wikimedia]

Cànons de bellesa de l’època: Malucs amplis, cames carnoses en contraposició als pits que eren petits i ferms. Pell normalment blanca i expressions de timidesa i algun que altre somriure.

ÈPOCA MODERNA

Renaixement

La pintura del Renaixement pren com a punt de partida l’afany de veritat, l’intent de representar el món com és en la realitat. Algunes de les característiques que es poden apreciar en aquest quadre són:

  • Les figures amb volum, efectes de perspectiva, la visió frontal i de perfil.
  • Els termes religiosos tenen gran importància: el retrat, les al·legories, el paisatge i els temes mitològics són els principals.

Artista: Raffaello Sanzio – Data creació: 1500-1505 – Tècnica: Oli sobre fusta – Estil: Alt Renaixement Ubicació: Museu Condé (Chantilly) [Font: Wikimedia]

Un altre aspecte en què l’Aina s’ha fixat és l’angularitat dels cossos, els seus moviments quasi perfectes i també en la posició dels caps, on trobem quasi sempre una d’esquenes i dues de cara, molt típic de les esquenes clàssiques.

Cànons de bellesa de l’època: Destacaven els cossos rodons, mans i peus fins, pits petits i ferms, pell blanca i galtes rosades, llavis vermells, cabell ros i llarg, ulls clars i grans. Un exemple del model ideal de dona d’aquesta època seria la Venus de Boticcelli o la Monalisa de Leonardo Da Vinci.

Es diu que el quadre representa tres tipus de dona: a la dreta verge, tímida i difícilment accessible; a l’esquerra la dona activa, coqueta i temptadora; i al mig el punt just entre l’una i l’altra.

BARROC

La pintura del Barroc té com a característiques bàsiques les següents: gran decoració, grandiositat de les construccions, gest exaltat i gran moviment, predomini del color sobre el dibuix, línies en diagonal, l’obra continua més enllà del quadre, la importància de la llum i apareixen nous temes com el paisatge o el bodegó (gènere pictòric que engloba les representacions d’objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.)

Artista: Peter Paul Rubens Data creació: 1639 Tècnica: Pintura a l’oli Ubicació: Museu del Prado (Madrid) [Font: Wikimedia]

Cànons de bellesa de l’època: Destaquen sobretot els cossos més grassonets i estilitzats, malucs més amplis i cintura més estreta, braços més carnosos, es manté la pell blanca però els pits agraden més ressaltats amb l’ajut de les cotilles. Sovint utilitzen perruques, s’inicia el món de la perfumeria, pigues pintades o de pega i molts encaixos. El maquillatge també marca fort aquesta època.

Les Tres Gràcies de Raffaello poden citar-se com a tipus de bellesa ideal, mentre les de Rubens poden ser-ho de la bellesa més sensual. Aglaia, Eufròsine i Talia no van ser per a Rubens més que una excusa per pintar tres figures acadèmiques femenines, reproducció de les exuberants formes dels seus habituals models. Es diu que almenys una de les figures és reproducció de la segona dona de Rubens, Hélène Fourment, o també variacions sobre el mateix rostre de la seva esposa. Altres creuen reconèixer les faccions de les dues esposes del pintor Isabella Brant i Hélène Fourment.

ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (AVANTGUARDES)

Sobre aquesta època l’Aina ha seleccionat dues representacions de les tres Gràcies. Una es basa en l’art cubista, on els objectes es trenquen, s’analitzen i es reconstrueixen en una forma abstracta. L’artista pinta el motiu des d’una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.

Artista: Robert Delaunay – Data de creació: 1912 – Tècnica: oli sobre llenç – [Font: Wikimedia]

L’altra pertany a l’art figuratiu, que consisteix en representacions d’imatges identificables a través de les seves figures.

Artista: Yvonne Jeanette Karlsen – Data: 2008 – Estil figuratiu [Font: Por el amor al arte]

Cànons de bellesa: A partir dels anys 90 s’imposen dones atlètiques amb cossos prims però no massa. Aquí estava molt de moda sobretot els cabells totalment llisos. També dominaven els cabells curts suaus i la cabellera de lleó. Utilitzaven un maquillatge poc carregat amb un to natural.

Doncs bé, després d’aquest viatge al llarg de la història de l’art, l’Aina enfrontà el seu propi procés creatiu, del qual va sorgir aquesta obra que presentem com a primícia en el nostre bloc. Qui sap si acaba esdevenint una artista famosa i aquesta obra de joventut adquireix un valor considerable…

Mireu-lo amb atenció i comenteu-lo tenint en compte les qüestions següents:

  • Quines influències detecteu dels diferents estils pictòrics presentats prèviament?
  • Quines diferències introdueix la pintora respecte a la representació canònica d’aquestes divinitats? Quin us sembla que és el motiu?
  • I el més important, ¿què us suggereix el quadre? Quines sensacions us produeix i quin creieu que és el missatge que l’autora pretén transmetre pel que fa als cànons de bellesa femenins?
"Les tres Gràcies" Autora: Aina Ortega Data: 2017 Tècnica: oli sobre tela Ubicació: Institut Isaac Albéniz (Badalona)

“Les tres Gràcies”
Autora: Aina Ortega
Data: 2017
Tècnica: oli sobre tela
Ubicació: Institut Isaac Albéniz (Badalona)

Ainhoa Fernández – Aina Ortega

4ESO

Els tòpics literaris mai passen de moda!

Salvete!

Aquest article va sorgir per casualitat, mentre anava al cotxe amb el meu pare cap a casa dels meus avis i de sobte em va aparèixer un rètol on posava carpe diem. Se’m va encendre la bombeta, així que vaig decidir posar-me a investigar i a confeccionar el meu article.

A partir d’aquesta troballa casual vaig posar en marxa el meu projecte: fer una llista d’establiments (teatres, botigues, bars, etc.) que continguin al nom algun tòpic literari.

També he estat investigant durant aquesta pausa de quasi dues setmanes que hem tingut i vaig continuar la recerca per Londres, però l’únic establiment amb referència clàssica que vaig trobar va ser Argos, una botiga de jardineria.

Vet aquí el meu recull:

  1. Pastisseria Carpe diem (Plaça Francesc Macià 1, Sant Adrià del Besós)
  2. Café Tempus fugit (Avinguda dels Banús 108, Santa Coloma de Gramenet)
  3. Locus amoenus Café (A Pobra do Caramiñal, A Coruña)
  4. Horror Vacui, botiga d’antiguitats (Calle Almoraima, 41,Tomares, Sevilla)
  5. Beatus Ille Sa Agència de viatges (Cnel. Pablo Zufriategui 736, Ituzaingó, Buenos Aires, Argentina)

Després de tanta investigació per la xarxa he arribat a una conclusió: el fet d’anomenar Carpe diem un establiment es deu a la voluntat de l’amo de remarcar que el seu establiment és únic i que allà el client aprofitarà el temps.

Mirem-nos amb detall el tòpic literari CARPE DIEM:

  • Anàlisi formal: oració formada per la segona persona del singular de present d’imperatiu del verb carpeo més l’acusatiu singular de dies, -ei en funció de complement directe.
  • Significat literal: Aprofita el dia.
  • Significat extens: Aprofita les oportunitats, i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat no existeixi. Aquest tòpic prové de l’Oda II d’Horaci.

Si tenim en compte el seu significat, de ben segur que el nom de la pastisseria Carpe Diem dóna entendre que a l’establiment venen productes que, si no els tastes ara, ja no en tornaràs a tastar d’iguals. El que volen els propietaris és què els clients vinguin en aquell moment i comprin els seus productes ara i no el dia de demà, perquè mai no sabem el que ens podem trobar.

I ARA…

  1. Trieu un dels altres tòpics literaris i feu-ne una descripció completa, com jo he fet amb Carpe diem, sense oblidar enllaçar-hi la pàgina corresponent de Llatinismes “in situ
  2. També n’hi ha un més relacionat amb les arts plàstiques. Digues quin és i fes el mateix que amb el literari.
  3. En els dos casos, no oblideu relacionar el significat dels tòpics amb les característiques dels establiments.
  4. Us sembla bé la idea de posar nom els establiments amb tòpics literaris? Imagineu algun establiment que podríeu anomenar amb algun dels llatinismes i expressions llatines estudiats fins ara.