Tag Archives: llatí

Mostres de pervivència 19-20 II

Aquí teniu la segona part de l’article que van començar les nostres companyes. Seguint el fil del que van explicar, ara us deixem més mostres de pervivència. Analitzeu les tres R de cada mostra.

La següent mostra de pervivència que vam trobar va ser Optimus. És una cadena de ferreteries que es troba a Carrer Prim de Badalona. Sabeu quin és el contrari d’optimus en llatí?

[Foto: Judith López]

També vam trobar la marca de cotxes Volvo. Aquesta paraula prové del llatí i vol dir “jo rodo”. A part, la marca i el logo també tenen una referència mitològica, sabríeu dir quina és?

Logo de la marca. Font: marcas.net. Referència compartida per: Lucía Cabrera

L’última mostra de pervivència que vam trobar va ser la marca de roba esportiva Kappa. Kappa és la desena lletra de l’alfabet grec. Veieu l’atribut d’algun déu o alguna frase en llatí en els orígens de la marca? A qui es refereix i quin és el significat de la frase? Quines lletres van abans i després de la K en l’alfabet grec?

Logo de la marca. Font: Pinterest . Referència compartida per: Nerea Aguilera

Aquí ho teniu, doncs. A veure si feu més troballes i podem continuar aquesta sèrie d’articles.

Lucia Cabrera i Nerea Aguilera 4t ESO

MMXVIII AD: Scientiae hebdomas

La setmana de la ciència és un programa per divulgar el coneixement científic per tota Catalunya. Els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz  hem celebrat la 23a edició d’una manera ben especial:

Els alumnes de quart d’ESO hem confeccionat un mural titulat El laberint dels invents. El quid del mural és el mite de Dèdal i Ícar, però també hem explicat tècniques de construcció i la biografia de Vitruvi, un arquitecte i escriptor romà, entre d’altres coses. Primerament, ens vam distribuir en petits grups. Cada grup ha treballat diferents aspectes del mural. Quan tots els grups van enllestir la seva feina, vam ajuntar tots els treballs en el mural. Els alumnes més creatius es van encarregar de la part més artística i estètica, fent un dibuix il·lustratiu del mite de Dèdal i Ícar.

Els alumnes de primer de batxillerat han fet un treball sobre els arcs romans, les tècniques de construcció i els elements constructius d’un arc. Aquests treballs formen part del mural i són molt interessants, ja que ens expliquen com construïen els arcs, les parts d’aquests arcs i ens esmenten tipus de tècniques, com per exemple les que s’utilitzaven per fer les voltes de canó (opus fornicatum).

En aquest muntatge fotogràfic podreu veure com va quedar el mural que vam elaborar els alumnes de quart d’ESO i els de primer de batxillerat. Encara que podreu observar molt millor el mural si aneu a veure’l al costat de la biblioteca del centre!

[vimeo width=”600″ height=”500″]https://vimeo.com/313446879[/vimeo]

[Realitzat per Marina Solà i Paula Sorribes amb iMovie]

Per fer aquest article ens hem basat en alguns treballs anteriors d’alumnes de clàssiques del nostre institut. Us deixem els enllaços per si els hi voleu fer una ullada: Setmana de la ciència MMXV AD i Setmana de la ciència MMXII AD.

I per finalitzar, alguns suggeriments per al comentari.

  • Trobeu un llatinisme que hem utilitzat i dieu-ne totes les característiques. Què significa en el nostre text?
  • Expliqueu la vostra aportació al mural i una dels vostres companys que recordeu per l’exposició.
  • Mireu els articles enllaçats d’altres anys i digueu quin era el tema que tractava l’exposició de cadascun. Us atreviu a proposar-ne un de nou per a l’any vinent? Així ajudeu els professors…

Vobis placuisse expectamus!

Marina Solà i Paula Sorribes, 4C2

Els tòpics literaris mai passen de moda!

Salvete!

Aquest article va sorgir per casualitat, mentre anava al cotxe amb el meu pare cap a casa dels meus avis i de sobte em va aparèixer un rètol on posava carpe diem. Se’m va encendre la bombeta, així que vaig decidir posar-me a investigar i a confeccionar el meu article.

A partir d’aquesta troballa casual vaig posar en marxa el meu projecte: fer una llista d’establiments (teatres, botigues, bars, etc.) que continguin al nom algun tòpic literari.

També he estat investigant durant aquesta pausa de quasi dues setmanes que hem tingut i vaig continuar la recerca per Londres, però l’únic establiment amb referència clàssica que vaig trobar va ser Argos, una botiga de jardineria.

Vet aquí el meu recull:

  1. Pastisseria Carpe diem (Plaça Francesc Macià 1, Sant Adrià del Besós)
  2. Café Tempus fugit (Avinguda dels Banús 108, Santa Coloma de Gramenet)
  3. Locus amoenus Café (A Pobra do Caramiñal, A Coruña)
  4. Horror Vacui, botiga d’antiguitats (Calle Almoraima, 41,Tomares, Sevilla)
  5. Beatus Ille Sa Agència de viatges (Cnel. Pablo Zufriategui 736, Ituzaingó, Buenos Aires, Argentina)

Després de tanta investigació per la xarxa he arribat a una conclusió: el fet d’anomenar Carpe diem un establiment es deu a la voluntat de l’amo de remarcar que el seu establiment és únic i que allà el client aprofitarà el temps.

Mirem-nos amb detall el tòpic literari CARPE DIEM:

  • Anàlisi formal: oració formada per la segona persona del singular de present d’imperatiu del verb carpeo més l’acusatiu singular de dies, -ei en funció de complement directe.
  • Significat literal: Aprofita el dia.
  • Significat extens: Aprofita les oportunitats, i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat no existeixi. Aquest tòpic prové de l’Oda II d’Horaci.

Si tenim en compte el seu significat, de ben segur que el nom de la pastisseria Carpe Diem dóna entendre que a l’establiment venen productes que, si no els tastes ara, ja no en tornaràs a tastar d’iguals. El que volen els propietaris és què els clients vinguin en aquell moment i comprin els seus productes ara i no el dia de demà, perquè mai no sabem el que ens podem trobar.

I ARA…

  1. Trieu un dels altres tòpics literaris i feu-ne una descripció completa, com jo he fet amb Carpe diem, sense oblidar enllaçar-hi la pàgina corresponent de Llatinismes “in situ
  2. També n’hi ha un més relacionat amb les arts plàstiques. Digues quin és i fes el mateix que amb el literari.
  3. En els dos casos, no oblideu relacionar el significat dels tòpics amb les característiques dels establiments.
  4. Us sembla bé la idea de posar nom els establiments amb tòpics literaris? Imagineu algun establiment que podríeu anomenar amb algun dels llatinismes i expressions llatines estudiats fins ara.

Barcino Oriens ens visita

Aquest passat dimarts 28 de febrer, vam rebre una visita bastant esperada al llarg del 2n trimestre. La notícia que ens va donar la Teresa era que ens visitarien en Ricard Llop i la Sílvia Mozo, dos integrants i dirigents del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. En Ricard Llop és el fundador i director d’aquest grup i, a més, professor de llatí, i Sílvia Mozo, la directora de les ornatricesper tant s’encarrega de tota la part de perruqueria i maquillatge. Poc a poc el grup va anar creixent i actualment són els creadors del festival de reconstrucció Històrica de Barcelona: Barcino Colonia Romae.

Els dos convidats amb la nostra professora. [Font: Totes les fotos de l’article són de la nostra companya Mikela Urciuoli]

Aquest grup sorgeix el 2009 per iniciativa dels alumnes i professors de l’escola Joan Pelegrí de Barcelona, vinculats (o no) directament a la matèria de Llatí i Cultura clàssica del batxillerat d’Humanitats i Ciències socials, per tal d’apropar-nos a la vida romana a través de la vista, el tacte i el fet de posar-se en la pell d’un antic romà. I el seu nom, Barcino oriens, ve de Barcelona en llatí (que és la seva ciutat d’origen) i del verb orior, que vol dir “néixer”.

Tot això, va ser sintetitzat per l’Arnau, en Jhon i en Rafael, integrants del grup de Cultura clàssica i Llatí de 4t. Tot seguit el Ricard i la Sílvia van començar a parlar-nos sobre què és la recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana, i com van començar en aquest món que tant els fascina. I explicaven que en Ricard havia tingut la idea inicial, ja que era professor de Llatí i la seva motivació, segons ell diu, era ensenyar al seus alumnes com li hauria agradat que li haguessin ensenyat a ell. Quan la Sílvia, que té un càrrec sense res a veure amb el món clàssic, se’n va assabentar, ràpidament va voler formar part del grup, i va trobar una part que la va fascinar, les ornatrices.

DSC01785_zpsfzkz3z0e (1)

L’Arnau, el Rafael i el Jhon durant la presentació de l’acte

En Ricard va deixar clar diverses vegades: “nosaltres no ens disfressem de romans, sinó que recreem com es vestien els romans” i que “la recreació és la hipòtesi de com creiem que ho feien i la reconstrucció és quan estem segurs que realment es feia, a partir d’escrits o objectes trobats en excavacions”.

A part de tot això, també ens van explicar i ens van ensenyar objectes que, tot i ser recreats o reconstruïts, s’assemblaven molt als que utilitzem avui en dia en la nostra societat, la seva funció, el seu nom i si eren reconstruïts o recreats. També ens van explicar com estudiaven i recollien tots els avenços que havien fet amb els seus estudis, que són recollits en una base de dades.

DSC01816_zpslzfzpsrl

La Sílvia ens mostra el dossier amb la informació del taller d'”ornatrices”.

Tot seguit la Sílvia i en Ricard ens van fer les seves respectives explicacions i com funciona el grup, en quins festivals participen i moltes coses més sobre la organització del grup de reconstrucció, i al final ens van deixar palpar amb les nostres pròpies mans tots els objectes que portaven i que utilitzaven els romans.

DSC01829_zpsvnuqeva1

Objectes reconstruïts o recreats. Si us hi fixeu bé n’hi ha un d’anacrònic, però ben mirat no és tan diferent d’algun dels romans…

Al final de la presentació, es van acomiadar i ens van donar un petit obsequi en forma de punt de llibre.

DSC01836_zpsrkuyfiix

I ara, a veure si vau estar atents a les seves paraules…

  • Defineix els següents conceptes, esmentats a l’article i treballats a classe: Reconstrucció històrica, Grup de RH i Festival de RH.
  • Digues el nom de tres instruments que apareixen en la segona imatge i la seva funció.
  • Digues el que més et va sorprendre de la presentació i el que més et va agradar.