Monthly Archives: gener 2017

Banys a la clàssica

Salvete amici amicaeque !

El perquè d’aquest article es troba en la paraula caldo, que sempre m’havia causat dubtes i vaig preguntar la Teresa per què és correcte caldo en català. Em va dir perquè provenia del llatí, doncs jo que pensava una altra cosa quan veia els anuncis de TV3 i 8TV sobre la marca Gallina Blanca i Knorr…; creia fins fa poquet que per dir caldo en català era brou, però al final la normativa ha acceptat aquesta paraula perquè prové del llatí.

gallina-blanca-caldo-de-pollo-bajo-en-grasas-brik-1-lt

Aquesta disquisició etimològica m’ha portat a reflexionar sobre un altre tema que hi està relacionat. Ja fa uns quants anyets que vaig a Andorra i, tot i que mai he estat a Caldea, sempre m’he preguntat per què aquest centre termolúdic rep aquest nom; doncs ara m’ha quedat clara la seva etimologia.

caldea

Caldea

Es tracta de l’adjectiu llatí caldusen català calent, que dóna nom a la sala calenta de les termes, anomenada caldarium. Els establiments de thermae tenien sales amb aigua a diferents temperatures i sovint es construïen on hi havia aigua termal, per això als llocs que es diuen Caldas, Caldes, etc… podria haver-hi hagut aigua termal en el passat i encara perdurar ara.

Investigant per la xarxa he trobat molts topònims relacionats amb caldus, però com que n’hi havia de tants, he fet un petit recull de topònims espanyols, catalans i andorrans que en provenen i he arribat a una conclusió: és que que totes tenen balneari!

  1. Caldes de Montbui: en aquest municipi de la província de Barcelona hi ha una de les fonts més calentes d’Europa, ja que ens els temps del romans van aprofitar aquella aigua i van construir un balneari, del qual encara hi ha restes arqueològiques. Aquest poble té unes aigües termals amb clor, flúor, brom i iode que serveixen per combatir problemes ossis.
  2. Caldes d’Estrach: està a la província de Barcelona i a la comarca del Maresme, té balneari amb aigua mineromedicinal.
  3. Caldes de Malavella: és a la província de Girona, és famosa per el seu manantial d’aigua amb gas natural i el Vichy Catalan, és veritat que existeixen balnearis amb aigua termal.
  4. Escaldes-Engordany: està a Andorra i té el balneari Caldea, la seva aigua termal és rica en clor, sodi, sulfats, florur, potassi, silici, magnesi, alumini, ferro i amonis.
  5. Caldes de Bohí: està situat a la província de Girona, i les seves aigües termals ajuden a curar malalties reumàtiques.
  6. Caldas de Reis: està situat a Galícia, a la província de Pontevedra, l’aigua termal que hi ha serveix per tractar afeccions reumàtiques, respiratòries, dermatològiques i quirúgiques.
  • Digueu quins altres espais hi ha a les termes romanes a part dels que he esmentat.
  • Els que feu llatí, podeu dir de quin gènere és caldarium i declinar el mot en tots els casos que hem estudiat fins ara. Podeu repassar la funció sintàctica a què correspon cadascun d’ells?
  • Quants gèneres té l’adjectiu caldus? Enuncieu l’adjectiu com surt al vocabulari, en els tres gèneres.
  • Coneixeu algun altre topònim que comenci així? Si és el cas, esbrineu si té relació amb aigües termals.

Maria Sorribes 4B2

La porta a Milà

Salvete!

Fa poc més d’un any vaig fer un viatge a Milà amb el conservatori, i fa uns dies em vaig adonar que en una de les fotografies que vaig fer hi havia una inscripció en llatí. Aquesta  estava situada a la part de dalt d’una de les antigues portes d’aquesta ciutat. Pel que fa al significat, la veritat és que no sabia què volia dir, així que em va semblar interessant esbrinar-ho.

portapetita

[Foto de Laura Roca]

Aquesta porta s’anomena Porta Ticinese. Va ser creada al segle XVI i era una de les sis entrades a la ciutat de Milà a l’època medieval. Posteriorment  l’estructura va ser destruïda i es va reconstruir entre els anys 1802 i 1814. Aquesta va ser dissenyada per Luigi Cangola (arquitecte important d’aquella època) en estil neoclàssic. Està formada per grans columnes jòniques i per un timpà.

En un primer moment rebia el nom de Porta Cicca, després se la va anomenar Porta Marengo, i finalment va arribar al seu nom actual. Porta Ticinese significa porta al Ticino, que és el riu que travessa la Vall del Po situada al sud-est de  Milà. El nom en llatí d’aquesta ciutat és Mediolanum i va ser anomenada d’aquesta manera pels romans l’any 222 a.C.

Pel que fa al significat de la inscripció PACI POPVLORVM SOSPITAE, vol dir “a la pau que allibera els pobles”. Aquesta es va afegir al timpà després de les guerres napoleòniques , al 1815, és a dir un any després de la finalització de la construcció de la Porta Ticinese.

  • Heu estat alguna vegada a Milà? Si és així, heu passat per la Porta Ticinese?
  • Feu l’anàlisi morfosintàctica de la inscripció. És a dir, dieu el cas, el gènere, el nombre i la funció sintàctica de cadascuna de les paraules.
  • Coneixeu alguna altra antiga construcció que contingui una inscripció en llatí? Quines?

LAURA ROCA 4C2

Les Càrites i la caritas

Les Càrites o les Tres Gràcies (en grec Χάριτες i en llatí Gratiae), filles de Zeus i d’Eurínome o d’Hera, eren unes divinitats que representaven la bellesa i l’alegria. Formen part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita. Eren tres germanes: Aglaia, Eufròsine i Talia. Els seus atributs són les roses, la merla i el dau de joc.

File:Les Trois Graces LP 5.jpg

 

 

 

 

Títol: Les Tres Gràcies

Artista: James Pradier.

Data: 1831.

Localització: Museu del Louvre, París.

Font: Wikimedia Commons.

A partir d’un comentari que vaig fer en l’article d’una companya, va sorgir el tema de si aquestes divinitats menors tenien res a veure amb l’associació Càritas.

Aquesta entitat pertany a l’Església catòlica, i té l’objectiu d’orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi, per ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones. Treballa en els sectors socials més desfavorits buscant generar processos que contribueixin al desenvolupament de la persona i la promoció de la justícia social.

Caritas (en llatí, “amor”, “caritat”) es vol mantenir fidel a l’origen de la seva paraula, vol manifestar el seu amor als altres ajudant les persones que ho necessiten, desvetllant i desplegant les possibilitats que tenen com a éssers humans.

Tot i que un nom prové d’uns personatges mitològics grecs i l’altre sigui un nom comú en llatí, José Isabel Mauricio Vargas veu una relació entre els dos conceptes. Les divinitats i l’entitat busquen la voluntat de les persones i l’atreviment per eliminar els errors. I així a través d’aquests elements poden aconseguir el desenvolupament de les nostres virtuts. Volien guiar-los a la transformació, en el treball de l’autoconeixement, en l’orientació i l’ensenyança per buscar la bellesa i l’harmonia en tot el que facin.

http://voluntariat.granollers.cat/sites/voluntariat/files/styles/854x568/public/entitat/caritas.jpg?itok=bFOo_M0s

 

 

 

 

Font: Càritas Diocesana de Terrassa. 

 

  • Busqueu més representacions d’aquest grup de divinitats menors, digueu-ne les dades i enllaceu la imatge.
  • Coneixíeu l’entitat Càritas? Hi heu tingut alguna relació?
  • Sabeu d’alguna altra entitat social que tingui un nom relacionat amb el món clàssic?

Clara Campos Rovira, 4B2

Mirada clàssica més enllà de l’Institut…

De tant en tant rebo sorpreses, de les agradables, de le bones, de les que animen a continuar la tasca pedagògica. I no puc estar-me de compartir-les amb vosaltres, és clar!

Durant aquestes vacances l’Ainhoa, una exalumna que a hores d’ara està estudiant segon de Filosofia, m’ha fet arribar el següent missatge:

He vist un text en llatí al metro de plaça Espanya i m’ha portat records!

15879164_10211505138086756_916422796_n

Està clar que l’Ainhoa va aprendre a l’institut a contemplar el seu entorn amb ulls encuriosits i quan això s’aconsegueix, mai no es deixen de trobar petits tresors i de sentir el desig de compartir-los.

Doncs bé, a vosaltres, encara alumnes, us toca intentar treure l’entrellat d’aquesta inscripció. Què hi diu? A què es refereix? Per què està situada precisament en aquesta estació de metro?

Per aconseguir-ho primer heu de transcriure el text (potser en aquesta altra imatge ho veureu més clar) i un cop aconseguit això, el cercador del navegador de ben segur que us portarà a alguna font fiable.

Coneixeu alguna altra estació de metro amb inscripcions en llatí?

Tant de bo dintre d’un temps sigueu vosaltres que m’envieu les vostres troballes. I és que si teniu els ulls i el cor ben obert, segur que trobareu Clàssics arreu!!!

TERESA