Tag Archives: reconstrucció històrica

Barcino Oriens ens visita

Aquest passat dimarts 28 de febrer, vam rebre una visita bastant esperada al llarg del 2n trimestre. La notícia que ens va donar la Teresa era que ens visitarien en Ricard Llop i la Sílvia Mozo, dos integrants i dirigents del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. En Ricard Llop és el fundador i director d’aquest grup i, a més, professor de llatí, i Sílvia Mozo, la directora de les ornatricesper tant s’encarrega de tota la part de perruqueria i maquillatge. Poc a poc el grup va anar creixent i actualment són els creadors del festival de reconstrucció Històrica de Barcelona: Barcino Colonia Romae.

Els dos convidats amb la nostra professora. [Font: Totes les fotos de l’article són de la nostra companya Mikela Urciuoli]

Aquest grup sorgeix el 2009 per iniciativa dels alumnes i professors de l’escola Joan Pelegrí de Barcelona, vinculats (o no) directament a la matèria de Llatí i Cultura clàssica del batxillerat d’Humanitats i Ciències socials, per tal d’apropar-nos a la vida romana a través de la vista, el tacte i el fet de posar-se en la pell d’un antic romà. I el seu nom, Barcino oriens, ve de Barcelona en llatí (que és la seva ciutat d’origen) i del verb orior, que vol dir “néixer”.

Tot això, va ser sintetitzat per l’Arnau, en Jhon i en Rafael, integrants del grup de Cultura clàssica i Llatí de 4t. Tot seguit el Ricard i la Sílvia van començar a parlar-nos sobre què és la recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana, i com van començar en aquest món que tant els fascina. I explicaven que en Ricard havia tingut la idea inicial, ja que era professor de Llatí i la seva motivació, segons ell diu, era ensenyar al seus alumnes com li hauria agradat que li haguessin ensenyat a ell. Quan la Sílvia, que té un càrrec sense res a veure amb el món clàssic, se’n va assabentar, ràpidament va voler formar part del grup, i va trobar una part que la va fascinar, les ornatrices.

DSC01785_zpsfzkz3z0e (1)

L’Arnau, el Rafael i el Jhon durant la presentació de l’acte

En Ricard va deixar clar diverses vegades: “nosaltres no ens disfressem de romans, sinó que recreem com es vestien els romans” i que “la recreació és la hipòtesi de com creiem que ho feien i la reconstrucció és quan estem segurs que realment es feia, a partir d’escrits o objectes trobats en excavacions”.

A part de tot això, també ens van explicar i ens van ensenyar objectes que, tot i ser recreats o reconstruïts, s’assemblaven molt als que utilitzem avui en dia en la nostra societat, la seva funció, el seu nom i si eren reconstruïts o recreats. També ens van explicar com estudiaven i recollien tots els avenços que havien fet amb els seus estudis, que són recollits en una base de dades.

DSC01816_zpslzfzpsrl

La Sílvia ens mostra el dossier amb la informació del taller d'”ornatrices”.

Tot seguit la Sílvia i en Ricard ens van fer les seves respectives explicacions i com funciona el grup, en quins festivals participen i moltes coses més sobre la organització del grup de reconstrucció, i al final ens van deixar palpar amb les nostres pròpies mans tots els objectes que portaven i que utilitzaven els romans.

DSC01829_zpsvnuqeva1

Objectes reconstruïts o recreats. Si us hi fixeu bé n’hi ha un d’anacrònic, però ben mirat no és tan diferent d’algun dels romans…

Al final de la presentació, es van acomiadar i ens van donar un petit obsequi en forma de punt de llibre.

DSC01836_zpsrkuyfiix

I ara, a veure si vau estar atents a les seves paraules…

  • Defineix els següents conceptes, esmentats a l’article i treballats a classe: Reconstrucció històrica, Grup de RH i Festival de RH.
  • Digues el nom de tres instruments que apareixen en la segona imatge i la seva funció.
  • Digues el que més et va sorprendre de la presentació i el que més et va agradar.

Día en Augusta Raurica

L’Alejandro, un noi de família sevillana que ha viscut a Catalunya, ens envia un article de la seva experiència en un festival de reconstrucció històrica que té lloc a prop de la seva residència actual, a Suïssa. Actualment està cursant l’equivalent a 3r d’ESO i ja fa Llatí. Què us sembla? 

Instrumentos de la legión

Hola, me llamo Alejandro Rodríguez Pérez y vivo en Suiza. Hace poco estuve en la fiesta romana de “Augusta Raurica” en Augst/Kaiseraugst cerca de Basel (Basilea), que se celebra cada año el último fin de semana de agosto. Para que os animéis a visitarla aquí tenéis algunos detalles.

Tienda de campaña del campamento legionario

Augusta Raurica, ahora Augst, era una ciudad romana situada a la orilla del río Rin haciendo frontera con Alemania (la antigua Germania). En la fiesta romana, que es la más grande de Suiza, había un montón de puestos romanos con herreros, comerciantes de todo tipo de ropa romana, ánforas, etc. También había puestecillos de comida (¡con cochinillo asado!) y mucho más.

Parte del campamento legionario

Había un escenario con bailes romanos e instrumentos de la legión, un campamento de legionarios con armas romanas y romanos enseñando las maniobras militares y cómo usar cada arma. También había una pequeña “escuela” de latín, una pequeña arena para gladiadores, juegos romanos y un terreno para equites/soldados a caballo y cuadrigas romanas. Pero el punto culminante era el teatro romano, el teatro más grande al norte de los Alpes, con los mejores gladiadores y otros tipos de lucha romana. Hacía mucho calor ese día pero eso no impidió que la gente se sentara en el teatro al sol para ver a los gladiadores.

¡El ambiente en el teatro era buenísimo, parecíamos todos romanos! En la fiesta romana había un montón de gente y sobretodo muchas familias con niños. ¡Era para grandes y pequeños!

Historia de Augusta Raurica

Augusta Raurica cerca de Augst / Kaiseraugst era un asentamiento en la orilla sur del Rin, cerca de Basilea. Es de 2000 años de antigüedad. Su nombre viene de la tribu celta Rauriker y Augustus (Octavio Augusto) el primer emperador romano. En sus mejores tiempos vivían en la ciudad unos 20’000 habitantes.  Había talleres y empresas

Legionarios en formación [Fuente: www.renenussbaumer.ch]

comerciales, tabernas, templos, un teatro, un anfiteatro, mercados y baños públicos. Resumiendo, una ciudad importante.

Sobre el año 250 DC hubo un gran terremoto que destruyó gran parte de la ciudad. También fue destruida por la invasión de los germanos. Pero gracias a que no se establecieron ni han establecido pueblos justo encima de Augusta Raurica, lo que queda de esta ciudad está muy bien conservado. Augusta Raurica muestra muchos hallazgos como el tesoro más grande de plata de la antigüedad (por ahora), el parque del animal doméstico romano con antiguas especies animales, y restos arquitectónicos de la ciudad. El Museo tiene muchos objetos de la vida cotidiana de la gente que vivió allí en la época del nacimiento de Cristo.

Gladiadores luchando [Fuente: www.augustaraurica.ch]

Teatro romano [Fuente: www.basellandschaftlichezeitung.ch]

Fotos y texto: Alejandro Rodríguez