Tag Archives: pervivència

Gimcana mitològica VII: El cicle prometeic

Γεια σας! Som dues alumnes de grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz que han decidit aprofundir en la mitologia grega, en concret el cicle prometeic. Per ajudar-vos a entendre’l una mica millor hem optat per fer una gimcana sobre aquest tità. Esperem que us serveixi com ajuda per a l’examen!

Abans de tot, ens agradaria fer-vos una petita explicació de què és el cicle prometeic. Doncs bé, el cicle de Prometeu tracta sobre el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de Prometeu, fill d’un tità i, per tant, cosí de Zeus. Aquest conjunt d’episodis es diferència d’altres pel fet que és cosmogònic i no gira al voltant de cap guerra, aventura, viatge o casa reial, sinó que el seu tema central és la benevolència vers els mortals per part de Prometeu. 

A continuació teniu una presentació audiovisual en la qual apareixen una sèrie d’imatges que corresponen a escenes i fets del Cicle de Prometeu. Us deixem a vosaltres la tasca de resoldre a quin dels episodis pertany cadascuna d’elles.

PISTA: les imatges estan ordenades cronològicament, seguint el Cicle prometeic. 😉

Per acabar, com que aquest cicle és bastant conegut, no ens ha costat gaire trobar representacions, tot i que per segons quines imatges, per exemple del diluvi, només trobàvem representacions similars d’altres religions i cultures, com és la judeocristiana. Principalment, les hem aconseguit de Wikimedia, encara que també d’altres fonts com Theoi i pàgines web diverses.

Esperem que us hagi agradat l’article del 2022!

Fins aviat!

Alumnes de 2n de Grec Institut Isaac Albéniz

Mostres de pervivència 20-21 I

Salvete!

En aquest article us mostrarem tres mostres de pervivència que hem trobat. Com sempre, n’heu de dir de dir les tres R. Si no recordeu quines són, consulteu els vostres apunts o l’article de mostres de pervivència de l’any passat.

Les dues primeres imatges utilitzen el terme aqua, ja que estan relacionades amb l’aigua. 

Imatge extreta de la web ie PUBLISHING , que parla sobre la creació i el desenvolupament de la marca Aquarius.

  • Entreu a en aquest apartat de la web oficial de la marca Coca-cola i expliqueu la història de la beguda Aquarius (origen, evolució…). Hi detecteu alguna relació amb un dels temes treballats a classe?
  • Al llistat de begudes n’hi trobareu una altra amb amb la mateixa arrel i un adjectiu llatí que coneixem. Digueu quina és i feu-ne les 3R també.

La fotografía esta extreta de la web Atrápalo, on venen entrades per anar a Caldea.

  • Visita aquest apartat del web de Caldea i digues què significa la paraula SPA, segons la teoria que diu que prové del llatí. Digues una altra de les teories sobre aquesta etimologia.
  • Com eren les termes romanes? Saps algun lloc on n’hi hagi restes? Si no es així, cerca-ho.

    Imatge extreta de la pàgina del diari esportiu MARCA.

    Entra al següent enllaç i digues l’error que hi ha en la referència Sony. En el mateix enllaç trobeu una referència a una marca que conté una paraula del vocabulari treballat al  Capitulum I. Quina és? Feu-ne també les 3R.

    Cristina Rodríguez i Judit Font 4B

 

Mitologia ucraïnesa: filla perduda de la Grècia Antiga?

Aquest és el peculiar títol que he atorgat al meu Treball de Recerca; parlo d’aquell exhaustiu procés temut per qualsevol estudiant de batxillerat. Com podeu sospitar pel títol, el meu Treball va consistir en una anàlisi i comparació entre la mitologia grega i la ucraïnesa, amb intenció d’esbrinar si hi va haver cap influència entre totes dues.

El primer pas per elaborar el meu Treball de Recerca era decidir quin tema voldria abastar. Vaig triar el camp mitològic perquè em va fascinar trobar una visió científica i antropològica en els diferents mites (cosa que vaig descobrir en l’assignatura de Grec), la qual reflectís les preocupacions i la visió del món que tenien els antics. A més, tenia clar que m’agradaria introduir-hi algun assumpte relacionat amb el meu país natal, Ucraïna, ja que em va semblar una bona oportunitat per donar a conèixer una mica més aquest petit i interessant racó del món. Amb la fusió d’aquestes dues idees, ja tenia la base sobre la qual erigiria la meva recerca.

L’objectiu del meu Treball -és a dir, la finalitat per la qual faria la meva investigació- seria esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. La meva hipòtesi (la resposta inicial a la pregunta del meu objectiu) era que sí que hi havia alguna influència entre totes dues mitologies.

Tanmateix, no podia basar un Treball científic en les meves primeres impressions, per la qual cosa hauria de començar fent una investigació general dels temes que tracto, cosa que em va portar a estructurar de manera ordenada el meu Treball de Recerca. Principalment vaig dividir-lo en dos grans blocs: el teòric i el pràctic (com és típic en qualsevol TR), cadascun dividit internament en més apartats i subapartats.

El bloc teòric estava dedicat a una tasca d’investigació, és a dir,  en aquesta meitat del treball em vaig dedicar a recollir tota la informació i les dades necessàries per informar-me dels temes que tractaria. En el meu cas, vaig haver d’investigar, per una banda, en quins moments històrics es van creuar els antics pobles de Grècia i Ucraïna, i, per altra banda, vaig fer una profunda recerca i classificació dels àmbits (o diferents grups) mitològics de cadascuna de les dues cultures.

Una assemblea de divinitats gregues (principalment els dotze olímpics) reben a Psique. Autor: Rafael

En aquest bloc solen tenir molta importància les fonts en què us baseu, és a dir, els llocs dels quals traieu la informació recopilada. Aquestes han de ser fiables i verificades, i, si més no en el cas del departament de clàssiques, com més antigues siguin, millor. (Per exemple, jo he extret fragments d’obres escrites pel grec Demòstenes, o el llatí Plini el Vell).

Un cop conclòs aquest procés, podia passar a analitzar i relacionar tots els conceptes que he recollit, donant peu al bloc pràctic.

El bloc pràctic del meu treball consistia en diverses comparacions entre Grècia Antiga i Ucraïna, pel que fa a diferents aspectes que podien tenir en comú. Primer vaig fer un apartat històric, en el qual analitzava tots els moments en què aquests dos pobles es van creuar, per tal d’esbrinar en quina època exacta es va produir la possible influència. Aquestes dades i anàlisis donarien un pes més científic al meu Treball de Recerca. Després d’analitzar els jaciments arqueològics, la relació social i econòmica entre els dos pobles, etc., vaig descobrir que la influència entre les dues cultures es deu haver donat al voltant del segle VI a.C. Aquesta va ser una època anomenada “la segona etapa de colonitzacions gregues”, quan el poble grec es va aventurar a viatjar per establir moltíssimes colònies al voltant del Mar Mediterrani i el Mar Negre (el qual enllaça les costes ucraïneses amb Grècia).

Seguidament, vaig fer un apartat dedicat a la comparació directa de totes dues mitologies, que vaig estructurar d’una forma esquemàtica. Aquesta part seria la més densa de tot el meu treball, ja que determinaria si la meva hipòtesi es podria mantenir dempeus o no. Els resultats van ser un èxit, ja que vaig trobar-hi moltes semblances entre els diferents àmbits de la mitologia grega i la ucraïnesa.

Afrodita [Ἀφροδίτη] deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat, al costat de Lada [Лада], deessa de la mitologia ucraïnesa que també representa l’amor i la fertilitat.

Per últim, per acabar d’arrodonir la meva Recerca, vaig incloure un apartat en el qual analitzaria dos episodis mítics grecs, els quals estan relacionats amb el territori que envolta el Mar Negre, entre ells, Ucraïna. D’aquests, un episodi abastava el viatge de Jàson a la cerca del Velló d’Or, el qual estava amagat a la Còlquida, i el segon relatava l’estada d’Ifigenia a la Tàuride (la península ucraïnesa, que avui dia coneixem com Crimea). L’objectiu d’aquesta part era trobar alguna influència procedent d’Ucraïna cap a Grècia, ja que en les comparacions anteriors, vaig arribar a la conclusió que tot l’influx mitològic prové des de Grècia cap a Ucraïna.

1) Jàson (de peu) guiant els seus companys argonautes a bord del vaixell Argo a través del Pont Euxí per arribar a la Còlquida. 2)El sacrifici d’Ifigenia, mosaic trobat a Empúries. (Autor desconegut).

Com ja és sabut, en els mites, encara que a primer cop d’ull semblin històries fantàstiques i boges, s’hi amaga un rerefons molt profund,que reflecteix els pensaments i les inquietuds de la vida quotidiana dels antics. Així doncs, després d’analitzar aquests dos episodis mítics, vaig poder deduir quina visió tenien els grecs dels territoris i del poble ucraïnès, i la importància que donaven a un recurs que els unia molt: el blat que exportaven els colons grecs.

La part final del meu Treball de Recerca era un conjunt de conclusions extretes de tota la meva investigació. En aquesta última part és molt important determinar si s’han complert les nostres expectatives del Treball. Per una banda, hem d’indicar si hem complert el nostre objectiu; en el meu cas va ser així, ja que, després de tot l’anterior procés d’investigació, vaig poder esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. Seguidament, s’ha d’establir si la nostra hipòtesi era encertada o no. La meva, per exemple, sí que era correcta, ja que vaig demostrar que l’existència d’un influx cultural entre totes dues civilitzacions. Tanmateix, no us amoïneu si en el vostre cas no es així i la hipòtesi no es compleix, ja que el propòsit del TR és demostrar una teoria, no tenir raó qui investiga. Per últim, vaig recollir i resumir el més important que vaig descobrir durant el procés de la recerca, tot esmentant quina estructura i metodologia he seguit. Aquest apartat havia de reflectir també les dificultats amb què m’hi vaig trobar o els possibles canvis que hagi decidit fer. En el meu cas, aquesta part era molt densa, ja que vaig tenir diversos problemes amb algunes fonts, vaig canviar més d’una vegada l’estructura del treball o, fins i tot, vaig haver d’eliminar alguns apartats que pensava afegir en la part pràctica (per exemple, una enquesta dirigida a gent ucraïnesa), ja que aquesta no aportaria les dades concretes que necessitava per a les meves conclusions.

Per tant, després d’haver passat totes aquestes dificultats, em vaig adonar que l’elaboració del Treball de Recerca és un procés molt volàtil i modelable, que anirà prenent forma només al final d’aquest llarg camí. Tanmateix, considero sincerament que tot l’esforç que hi he posat ha valgut molt la pena.

Marta Verkholyak
2n de Batxillerat, departament de Clàssiques.

Mostres de pervivència 19-20 II

Aquí teniu la segona part de l’article que van començar les nostres companyes. Seguint el fil del que van explicar, ara us deixem més mostres de pervivència. Analitzeu les tres R de cada mostra.

La següent mostra de pervivència que vam trobar va ser Optimus. És una cadena de ferreteries que es troba a Carrer Prim de Badalona. Sabeu quin és el contrari d’optimus en llatí?

[Foto: Judith López]

També vam trobar la marca de cotxes Volvo. Aquesta paraula prové del llatí i vol dir “jo rodo”. A part, la marca i el logo també tenen una referència mitològica, sabríeu dir quina és?

Logo de la marca. Font: marcas.net. Referència compartida per: Lucía Cabrera

L’última mostra de pervivència que vam trobar va ser la marca de roba esportiva Kappa. Kappa és la desena lletra de l’alfabet grec. Veieu l’atribut d’algun déu o alguna frase en llatí en els orígens de la marca? A qui es refereix i quin és el significat de la frase? Quines lletres van abans i després de la K en l’alfabet grec?

Logo de la marca. Font: Pinterest . Referència compartida per: Nerea Aguilera

Aquí ho teniu, doncs. A veure si feu més troballes i podem continuar aquesta sèrie d’articles.

Lucia Cabrera i Nerea Aguilera 4t ESO

Otium i publicitat

Què és l’otium? A què es dedicaven principalment grecs i romans quan en gaudien? Què ens ha quedat d’aquestes activitats? Com ens han influït? Segur que teniu molt a dir sobre aquesta qüestió oi?
Els publicistes sovint hi recorren, com hem vist també en altres àmbits com l’alfabet o els llatinismes. Aquí en teniu algunes mostres que m’han fet arribar d’altres alumnes com vosaltres.

  • Què me’n dieu, d’aquest vídeo? Mireu-lo amb atenció, analitzeu totes les mostres de pervivència clàssica que hi apareixen i especifiqueu-ne el referent, la referència i la relació. Amb quin altre vídeo vist a classe està relacionat? Compara’ls.

  • I aquest altre, no trobeu que hi ha innombrables referències? Feu-ne l’anàlisi com us he demanat a l’anterior i, sobretot, relacioneu-lo amb el que sabeu sobre el tema.

I vosaltres, sou capaços de trobar altres mostres de pervivències clàssica relacionades amb aquest tema? Au, busqueu-ne unes quantes i deixeu-les en el comentari!

TERESA

One Piece, un mar de mitologia

El passat 16 de gener, vaig exposar el meu treball de recerca, anomenat One Piece, un mar de mitologia, en el qual analitzo la presència de la mitologia en aquest anime. En el meu cas, vaig decidir seguir la proposta de la meva tutora i utilitzar el format bloc, ja que d’aquesta manera podia fer servir imatges i fragments de capítols; també vaig acabar de decidir-me gràcies a la possibilitat d’utilitzar enllaços per ampliar informació en alguns casos. Abans de començar a parlar-vos sobre el meu treball, us explicaré breument l’estructura del meu bloc.

Quan s’accedeix el bloc, el primer que es veu, dalt a l’esquerra, és el títol i subtítol del treball; a sota d’aquests es troba la imatge de capçalera, que consisteix en una composició de dues imatges que representen els dos àmbits del meu treball: la de la dreta és la representació del Cèrber en l’anime i a l’esquerra una estàtua de l’ésser mitològic. Sota la imatge hi ha el menú superior, amb les pàgines on presento els apartats que no constitueixen pròpiament el cos del meu treball, compost per una sèrie d’articles als quals es pot accedir des de l’índex.

Centrant-me en el treball en si, abans de començar-lo em vaig plantejar tres objectius a partir dels quals vaig establir les meves hipòtesis. El primer objectiu va ser analitzar quin àmbit de la mitologia s’utilitzava més en les referències, i com a hipòtesi vaig pensar que se centraven més en les divinitats olímpiques. Com a segon objectiu em vaig qüestionar de quina tipologia serien les referències, partint de la hipòtesi que es mantindrien les habilitats o capacitats de l’ésser mitològic en el de l’anime. Per últim, com a tercer objectiu, em vaig preguntar si l’adaptació en l’anime de la mitologia era fidel, i vaig pensar no ho seria del tot, tot i que sí que es mantindria algun aspecte, de tal manera que es notés la referència.

Un cop vaig tenir clars els meus objectius, vaig estructurar el treball en tres parts. El primer apartat consisteix en tot el bloc teòric, en el qual em centro a desenvolupar els dos grans conceptes del meu treball: d’una banda la mitologia i d’altra banda l’anime. El següent apartat consisteix en tota la part pràctica, conformada per un conjunt d’articles que en la seva majoria mostra l’anàlisi de les referències i les conclusions que n’he extret, que a la vegada responen als meus objectius. L’últim apartat consisteix en una pàgina on es mostren les conclusions finals del meu treball, i la confirmació o negació de les hipòtesis.

Per poder realitzar la part pràctica, vaig reduir la quantitat de referències i vaig establir un procediment a seguir a l’hora de l’anàlisi. Aquest procediment es divideix en dues parts: primer de tot em centro en la referència, de la qual explico el context i importància en la trama de l’anime, i faig la descripció del personatge afegint alguna informació complementària; i a continuació, identifico i descric el referent mitològic, recolzat o bé amb un text clàssic o bé esmentant diverses versions, i per finalitzar, comparo els dos elements descrits anteriorment i n’analitzo les similituds i diferències.

Un cop vaig acabar tot l’anàlisi i vaig respondre els objectius, em vaig centrar en les conclusions del meu treball on exposo la comprovació de les meves hipòtesis. De les tres hipòtesis esmentades anteriorment, la primera va ser refutada, ja que tot i que la majoria de les referències es manté en l’àmbit diví, se centra en les divinitats menors, més concretament en els monstres, relacionats amb l’àmbit heroic. La segona hipòtesi va ser confirmada, el que més es manté en la majoria de les referències són les capacitats i habilitats dels referents mitològics, siguin físiques o no. La tercera hipòtesi va ser mig refutada perquè en un principi pensava que es mantindrien menys aspectes del referent clàssic dels que es mantenen en realitat.

Exemple d’una de les referències, en aquest cas Pegas.

  • Entra al bloc, escull una de les referències i fes un resum del que s’hi explica.
  • Ja que el meu treball tracta sobre la pervivència de la mitologia clàssica en l’anime One Piece, has vist alguna producció televisiva, ja sigui sèrie o anime, de la qual es podria fer una anàlisi semblant?

Els tòpics literaris mai passen de moda!

Salvete!

Aquest article va sorgir per casualitat, mentre anava al cotxe amb el meu pare cap a casa dels meus avis i de sobte em va aparèixer un rètol on posava carpe diem. Se’m va encendre la bombeta, així que vaig decidir posar-me a investigar i a confeccionar el meu article.

A partir d’aquesta troballa casual vaig posar en marxa el meu projecte: fer una llista d’establiments (teatres, botigues, bars, etc.) que continguin al nom algun tòpic literari.

També he estat investigant durant aquesta pausa de quasi dues setmanes que hem tingut i vaig continuar la recerca per Londres, però l’únic establiment amb referència clàssica que vaig trobar va ser Argos, una botiga de jardineria.

Vet aquí el meu recull:

  1. Pastisseria Carpe diem (Plaça Francesc Macià 1, Sant Adrià del Besós)
  2. Café Tempus fugit (Avinguda dels Banús 108, Santa Coloma de Gramenet)
  3. Locus amoenus Café (A Pobra do Caramiñal, A Coruña)
  4. Horror Vacui, botiga d’antiguitats (Calle Almoraima, 41,Tomares, Sevilla)
  5. Beatus Ille Sa Agència de viatges (Cnel. Pablo Zufriategui 736, Ituzaingó, Buenos Aires, Argentina)

Després de tanta investigació per la xarxa he arribat a una conclusió: el fet d’anomenar Carpe diem un establiment es deu a la voluntat de l’amo de remarcar que el seu establiment és únic i que allà el client aprofitarà el temps.

Mirem-nos amb detall el tòpic literari CARPE DIEM:

  • Anàlisi formal: oració formada per la segona persona del singular de present d’imperatiu del verb carpeo més l’acusatiu singular de dies, -ei en funció de complement directe.
  • Significat literal: Aprofita el dia.
  • Significat extens: Aprofita les oportunitats, i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat no existeixi. Aquest tòpic prové de l’Oda II d’Horaci.

Si tenim en compte el seu significat, de ben segur que el nom de la pastisseria Carpe Diem dóna entendre que a l’establiment venen productes que, si no els tastes ara, ja no en tornaràs a tastar d’iguals. El que volen els propietaris és què els clients vinguin en aquell moment i comprin els seus productes ara i no el dia de demà, perquè mai no sabem el que ens podem trobar.

I ARA…

  1. Trieu un dels altres tòpics literaris i feu-ne una descripció completa, com jo he fet amb Carpe diem, sense oblidar enllaçar-hi la pàgina corresponent de Llatinismes “in situ
  2. També n’hi ha un més relacionat amb les arts plàstiques. Digues quin és i fes el mateix que amb el literari.
  3. En els dos casos, no oblideu relacionar el significat dels tòpics amb les característiques dels establiments.
  4. Us sembla bé la idea de posar nom els establiments amb tòpics literaris? Imagineu algun establiment que podríeu anomenar amb algun dels llatinismes i expressions llatines estudiats fins ara.

Amicorum Spectaculum

De vegades tinc bastant temps lliure com per fer un cop d’ull a les xarxes socials. Jo segueixo a Instagram una pàgina oficial de Tomorrowland i com alumne de llatí em va cridar l’atenció aquesta imatge…

Resultat d'imatges de amicorum spectaculum
Hi podem veure el lema del festival d’aquest any: Amicorum Spectaculum, el lloc on se celebrarà, les dates i ens dóna molta informació sobre la temàtica del festival d’aquest any.

Tomorrowland és un festival de música electrònica que se celebra cada any a l’àrea recreativa de Schorre a Boom, població de Bèlgica. Es celebra des de l’any 2005 a càrrec de l’empresa ID&T. Aquest acte és un dels festivals del gènere més importants de tot el món, i consta de 15 escenaris, el més important dels quals és el Mainstage, que cada any recrea un món fantàstic fins l’últim detall. Cada any la temàtica del festival canvia, provocant un ambient únic i nou cada any.

tomorrowland-main-stage-2016

El Mainstage de Tomorrowland 2016 amb el lema “Elixir of Life”

Llavors, que significa Amicorum Spectaculum? I per què aquesta ambientació?

Si analitzem Amicorum, trobem que prové del llatí, de la paraula amicus que vol dir amic. I spectaculum també està en llatí i vol dir espectacle. Per a nosaltres que som parlants llatins, ja que parlem llengües que provenen directament del llatí com el català i el castellà, no tenim gaire problemes per entendre el significat d’aquestes paraules, ja que tenen les arrels llatines. Per contra, els que parlen llengües amb arrels no provinents del llatí tenen problemes per la comprensió de la primera paraula. En anglès la paraula amic es diu friend i no té cap relació amb amicorum, però spectaculum en canvi en anglès es diu spectacle, així que per als parlants d’anglès no faria falta explicar el significat d’aquesta paraula.

Trobem com els organitzadors del festival, amb el lema, volen deixar clara la seva finalitat, que volen que tinguin present les persones que gaudiran del festival. Un esdeveniment d’aquesta mena té relació directa amb amicorum spectaculum, ja que un festival com aquest ens ofereix un espectacle de música electrònica on convius amb la gent que comparteix gustos similars. Podem copsar com objectiu d’aquest festival les ganes de passar-ho bé amb una gran quantitat de gent de diferents països i gaudir de bona música.

Dit això us proposo:

  • Segons el que explica aquest article i mostra el vídeo promocional, com creieu que serà el main stage d’aquesta edició?
  • Heu anat algun festival de música d’aquesta mena? A la vostra ciutat o a ciutats properes se celebra algun festival de qualsevol mena, no només de música?
  • Digueu la vostra opinió sobre la utilització del llatí per donar noms a diferents agrupacions de gent i festivals diversos.
  • I per a la gent de Llatí, analitzeu morfosintàcticament Amicorum spectaculum i digueu-ne el significat literal.

Jhon Campaña, 4t ESO

Les Càrites i la caritas

Les Càrites o les Tres Gràcies (en grec Χάριτες i en llatí Gratiae), filles de Zeus i d’Eurínome o d’Hera, eren unes divinitats que representaven la bellesa i l’alegria. Formen part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita. Eren tres germanes: Aglaia, Eufròsine i Talia. Els seus atributs són les roses, la merla i el dau de joc.

File:Les Trois Graces LP 5.jpg

 

 

 

 

Títol: Les Tres Gràcies

Artista: James Pradier.

Data: 1831.

Localització: Museu del Louvre, París.

Font: Wikimedia Commons.

A partir d’un comentari que vaig fer en l’article d’una companya, va sorgir el tema de si aquestes divinitats menors tenien res a veure amb l’associació Càritas.

Aquesta entitat pertany a l’Església catòlica, i té l’objectiu d’orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi, per ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones. Treballa en els sectors socials més desfavorits buscant generar processos que contribueixin al desenvolupament de la persona i la promoció de la justícia social.

Caritas (en llatí, “amor”, “caritat”) es vol mantenir fidel a l’origen de la seva paraula, vol manifestar el seu amor als altres ajudant les persones que ho necessiten, desvetllant i desplegant les possibilitats que tenen com a éssers humans.

Tot i que un nom prové d’uns personatges mitològics grecs i l’altre sigui un nom comú en llatí, José Isabel Mauricio Vargas veu una relació entre els dos conceptes. Les divinitats i l’entitat busquen la voluntat de les persones i l’atreviment per eliminar els errors. I així a través d’aquests elements poden aconseguir el desenvolupament de les nostres virtuts. Volien guiar-los a la transformació, en el treball de l’autoconeixement, en l’orientació i l’ensenyança per buscar la bellesa i l’harmonia en tot el que facin.

http://voluntariat.granollers.cat/sites/voluntariat/files/styles/854x568/public/entitat/caritas.jpg?itok=bFOo_M0s

 

 

 

 

Font: Càritas Diocesana de Terrassa. 

 

  • Busqueu més representacions d’aquest grup de divinitats menors, digueu-ne les dades i enllaceu la imatge.
  • Coneixíeu l’entitat Càritas? Hi heu tingut alguna relació?
  • Sabeu d’alguna altra entitat social que tingui un nom relacionat amb el món clàssic?

Clara Campos Rovira, 4B2

Mitologia futbolera? El futbol tira de clàssics?

Collita pròpia: foto de Maria Sorribes

Foto de Turespaña

Salvete pueri puellaeque!

Fa un mes vaig estar de viatge a Madrid i, aprofitant l’ocasió, vaig fer la ruta futbolera: vaig veure el Calderón, el Bernabeu i les fonts de Cíbeles i Neptú. I llavors em vaig preguntar com és que un espai relacionat amb Cíbeles se li atribuïa al Reial Madrid i el de Neptú a l’Atlético de Madrid.

Cíbeles (Κυβέλη) és la deessa de la terra, pertany a la mitologia oriental i la seva equivalent romana és Rea. Es representava amb una túnica i una corona en forma de muralla al cap. Porta amb ella uns lleons que tiren de la seva carrossa.

Wikimedia Commons 6 de desembre 2005 Fotografia de Quarter Latin

Neptú és el déu del mar i el seu equivalent en grec és Posidó (Ποσειδῶν). És el fill gran de Saturn i Ops, i germà de Júpiter i Plutó, i com atribut porta un trident a la mà. Se’l pot reconèixer també per portar un carro tirat per cavalls i uns dofins que l’acompanyen.

Després de fer recerca per la xarxa, he trobat que aquesta plaça de Cíbeles va ocupar-la en primer lloc l’Atlético, i la de Neptú el Reial Madrid, fins fa 28 anys, quan Espanya s’enfrontava a Dinamarca en els vuitens de final del mundial de Mèxic i Emilio Butragueño va marcar quatre gols, fet que va fer sortir al carrer al Madrid i anar a Cíbeles per primera vegada.

Tanmateix hem de saber que van ser els aficionats de l’Atlético de Madrid els que 20 anys abans havien començat a festejar a Cíbeles els títols del seu equip, però com que veien que els seguidors del Madrid començaven a imitar el lloc de les celebracions, els aficionats colchoneros van decidir baixar uns carrers més avall, cap al Paseo del Prado, per traslladar-se a la font de Neptú.

També he trobat a una pàgina que els colchoneros i els merengues van estar compartint plaça cinc anys fins a dividir-se com en l’actualitat. El 1991 va canviar tot, quan l’Atlètico ja tenia la setena Copa del Rey, en anar a celebrar-lo a Cíbeles un grup de 500 persones de l’Atlético, la gran part empipats perquè el Reial Madrid estigués durant cinc anys amb la deessa, aleshores van decidir separar-se.

La conclusió és que els dos equips s’han copiat mútuament els llocs on celebrar els seus triomfs i després s’han separat.

 

He posat aquests mapes per si voleu saber on estan situades a Madrid aquestes fonts i per si voleu anar-hi alguna vegada.

Després d’investigar per Internet m’he adonat que aquest assumpte no era mitològic, ja que, a diferència del d‘Hebe, aquest no està relacionat amb les característiques de cada divinitat.

Des del meu punt de vista, penso que el Reial Madrid es representa amb Cíbeles per la manera com està representada la deessa, perquè dóna la imatge d’equip senyorial i de classe. En canvi, Neptú per a l’Atlético representa la senzillesa i l’austeritat, un equip més proper al poble.

Alfredo Relaño diu que Cibeles, diosa de la Tierra y la fertilidad, le cuadra más al Madrid, de vocación estable y perpetua ambición i que Neptuno, dios del mar y de las tormentas, evoca más la personalidad del Atlético.

En definitiva, hem comprovat que aquestes adscripcions no estan directament marcades per la mitologia, però potser sí inspirades en els atributs i trets característics de cada divinitat.

  • Sabíeu aquest tema de les fonts abans de llegir l’article?
  • Busqueu informació sobre aquestes fonts, si voleu a partir dels enllaços que us deixo al principi de l’article. Veureu que les dues formen part d’un conjunt anomenat Salón del Prado, on hi ha una font dedicada a una altra divinitat, quina és? De quin estil artístic són i per què les referències mitològiques hi són fonamentals?
  • Coneixeu algun equip que celebri els seus triomfs d’aquesta manera, al voltant d’una font?
  • Coneixeu algun equip esportiu relacionat amb la mitologia o divinitat?

Maria Sorribes  4B2