Monthly Archives: març 2017

La síndrome de Diògenes

22 Replies

En un article d’aquest bloc sobre els complexos d’Èdip i d’Electra fet per la Paula Olid vaig comentar una altra síndrome psicològica amb nom clàssic, la síndrome de Diògenes. No sabia gaire cosa sobre aquest trastorn, però coneixia el més bàsic i el nom em sonava a referència clàssica.

La síndrome de Diògenes és un trastorn del comportament que es caracteritza per l’aïllament voluntari del malalt a la seva llar, l’acumulació de grans quantitats d’escombraries domèstiques i l’abandonament higiènic i social, amb el deteriorament físic conseqüent. Comportaments d’aquest tipus se solen trobar més sovint en persones d’avançada edat, però també en joves. Generalment són persones que viuen o se senten soles, no han superat la mort d’un cònjuge o familiar molt proper, presenten quadres depressius o tenen trets de personalitat amb tendència a l’aïllament social.

Gordon Stewart's house

La llar d’en Gordon Stewart

En aquesta notícia podem veure un cas del 2009 al Regne Unit d’una persona que sofria la síndrome de Diògenes. Gordon Stewart, un home excèntric i solitari, va acumular escombraries a casa seva i va fer una xarxa de túnels amb elles. Aquest laberint de residus a la seva llar es va tornar tan gran i complex que es creu que el senyor es va quedar atrapat a dins i va morir de deshidratació i gana. Veïns deien que Gordon va acumular escombraries a la seva casa durant 10 anys; s’hi van trobar bosses, mobles trencats, electrodomèstics, etc.

Waterhouse-Diogenes.jpg

Diogenes, John William Waterhouse 1881. Art Gallery of New South Wales.

Diògenes va ser un filòsof grec nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC. i mort a Corint el 323 aC. Va ser un dels filòsofs més reconeguts i representatius de l’escola cínica. Aquesta escola, fundada pel grec Antístenes a la segona meitat del segle IV a.C, considerava que la forma de vida de la civilització era un mal i que la felicitat venia donada seguint una vida simple i d’acord amb la natura, menyspreaven les riqueses i qualsevol preocupació material. Els cínics van ser coneguts per les seves excentricitats i per la composició de sàtires sovint irreverents contra les costums i els vicis de la societat grega de l’època. Diògenes va viure com un rodamón als carrers d’Atenes, convertint la pobresa extrema en una virtut, es diu que vivia en un tonell, en lloc d’una casa. Va utilitzar el seu estil de vida i comportament senzill per criticar els valors socials i institucions del que va veure com una societat corrupta i confusa.

Estàtua de Diògenes a Sinope, Turquia.

Es comportava com “un autèntic gos” (d’on deriva el nom de cínic), molta gent el deia com aquest animal amb una intenció despectiva, però Diògenes va trobar apropiat el qualificatiu, el va acceptar i va lloar les virtuts del gos. D’una manera molt poc tradicional, tenia una reputació de dormir i menjar on volgués. Fins i tot va rebutjar les idees normals sobre la decència humana: menjava al mercat, orinava en algunes persones que l’insultaven, defecava en el teatre, i es masturbava en públic. Es va declarar un cosmopolita i un ciutadà del món en lloc de reclamar lleialtat a un sol lloc. Menyspreava no només la família i l’organització social política, sinó també els drets de propietat i la reputació. Plató va definir Diògenes com un Sòcrates embogit.

Una de les anècdotes més conegudes de Diògenes de Sinope va ser una trobada amb el rei Alexandre el Gran a Corint. Mentre que Diògenes estava relaxat al sol del matí, Alexandre el Gran, encantat de conèixer el famós filòsof, va preguntar si hi havia algun favor que podria fer per ell. Diògenes va respondre: “et demano que no em tapis el sol.” Tot i que Alexandre el Gran l’oferia moltes coses que a qualsevol altra persona li agradarien, a Diògenes només l’interessaven les coses bàsiques de la vida.

Diògenes assegut al seu tonell, Jean-Léon Gérôme 1860. Paris.

Si comparem el terme psicològic amb el seu referent clàssic, l’element comú és el fet de deixar l’estil de vida convencional i perdre la preocupació per la higiene. Molts consideren aquesta denominació incorrecta perquè la gent que pateix la síndrome acumula molts objectes materials i Diògenes promulgava deixar aquests béns, a més que Diògenes sovint tenia o buscava companyia humana.

I tu què en penses?

  • Coneixes o has sentit parlar d’algun cas d’aquesta síndrome? Explica’n algun cas.
  • Havies escoltat mai la història de Diògenes? Investiga com va ser la seva infantesa i joventut? Quan va decidir portar aquest estil de vida?
  • Coneixes d’altres conceptes psicològics que tingui un nom d’origen clàssic?

Sebastián Lindo 4t ESO

Barcino Oriens ens visita

27 Replies

Aquest passat dimarts 28 de febrer, vam rebre una visita bastant esperada al llarg del 2n trimestre. La notícia que ens va donar la Teresa era que ens visitarien en Ricard Llop i la Sílvia Mozo, dos integrants i dirigents del grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. En Ricard Llop és el fundador i director d’aquest grup i, a més, professor de llatí, i Sílvia Mozo, la directora de les ornatrices, per tant s’encarrega de tota la part de perruqueria i maquillatge. Poc a poc el grup va anar creixent i actualment són els creadors del festival de reconstrucció Històrica de Barcelona: Barcino Colonia Romae.

Els dos convidats amb la nostra professora. [Font: Totes les fotos de l’article són de la nostra companya Mikela Urciuoli]

Aquest grup sorgeix el 2009 per iniciativa dels alumnes i professors de l’escola Joan Pelegrí de Barcelona, vinculats (o no) directament a la matèria de Llatí i Cultura clàssica del batxillerat d’Humanitats i Ciències socials, per tal d’apropar-nos a la vida romana a través de la vista, el tacte i el fet de posar-se en la pell d’un antic romà. I el seu nom, Barcino oriens, ve de Barcelona en llatí (que és la seva ciutat d’origen) i del verb orior, que vol dir “néixer”.

Tot això, va ser sintetitzat per l’Arnau, en Jhon i en Rafael, integrants del grup de Cultura clàssica i Llatí de 4t. Tot seguit el Ricard i la Sílvia van començar a parlar-nos sobre què és la recreació, reconstrucció i divulgació històrica romana, i com van començar en aquest món que tant els fascina. I explicaven que en Ricard havia tingut la idea inicial, ja que era professor de Llatí i la seva motivació, segons ell diu, era ensenyar al seus alumnes com li hauria agradat que li haguessin ensenyat a ell. Quan la Sílvia, que té un càrrec sense res a veure amb el món clàssic, se’n va assabentar, ràpidament va voler formar part del grup, i va trobar una part que la va fascinar, les ornatrices.

DSC01785_zpsfzkz3z0e (1)

L’Arnau, el Rafael i el Jhon durant la presentació de l’acte

En Ricard va deixar clar diverses vegades: “nosaltres no ens disfressem de romans, sinó que recreem com es vestien els romans” i que “la recreació és la hipòtesi de com creiem que ho feien i la reconstrucció és quan estem segurs que realment es feia, a partir d’escrits o objectes trobats en excavacions”.

A part de tot això, també ens van explicar i ens van ensenyar objectes que, tot i ser recreats o reconstruïts, s’assemblaven molt als que utilitzem avui en dia en la nostra societat, la seva funció, el seu nom i si eren reconstruïts o recreats. També ens van explicar com estudiaven i recollien tots els avenços que havien fet amb els seus estudis, que són recollits en una base de dades.

DSC01816_zpslzfzpsrl

La Sílvia ens mostra el dossier amb la informació del taller d'”ornatrices”.

Tot seguit la Sílvia i en Ricard ens van fer les seves respectives explicacions i com funciona el grup, en quins festivals participen i moltes coses més sobre la organització del grup de reconstrucció, i al final ens van deixar palpar amb les nostres pròpies mans tots els objectes que portaven i que utilitzaven els romans.

DSC01829_zpsvnuqeva1

Objectes reconstruïts o recreats. Si us hi fixeu bé n’hi ha un d’anacrònic, però ben mirat no és tan diferent d’algun dels romans…

Al final de la presentació, es van acomiadar i ens van donar un petit obsequi en forma de punt de llibre.

DSC01836_zpsrkuyfiix

I ara, a veure si vau estar atents a les seves paraules…

  • Defineix els següents conceptes, esmentats a l’article i treballats a classe: Reconstrucció històrica, Grup de RH i Festival de RH.
  • Digues el nom de tres instruments que apareixen en la segona imatge i la seva funció.
  • Digues el que més et va sorprendre de la presentació i el que més et va agradar.

El Bàsquet més Clàssic

20 Replies

Com hem pogut observar al llarg del curs, hi ha referències clàssiques per tot arreu, fins i tot a l’esport. Així alguns companys han fet articles sobre la relació entre algun esport i la cultura clàssica grecoromana, concretament el futbol. I jo, com a bon amant del bàsquet que sóc vaig pensar: hi haurà referències clàssiques en l’àmbit basquetbolístic?

Doncs és clar que n’hi ha! I a més a més, en són bastants. Vaig començar la meva recerca pels equips de les lligues professionals de Grècia i Itàlia, ja que la Teresa així m’ho va aconsellar.

Vaig començar cercant en l’A1 Ethniki (la lliga grega de bàsquet), considerada la tercera millor lliga d’Europa i em vaig trobar amb equips com l’AE Apollon Patras, que té com a referència el nom d’Apol·lo, déu de la música i la poesia. Després vaig trobar l’Aries Trikala B.C. que té a veure  amb Aries i la llegenda del velló d’or. També existeix el Kolossos Rodou B.C., que fa referència als colossos, les estàtues de mida desmesurada o de dimensions gegantesques. El Promitheas Patras B.C. és un club que fa referència a Prometeu, el Tità que va robar el foc dels déus per cedir-lo als mortals. Per acabar amb els equips grecs vaig trobar l’Iraklis B.C. que menciona a l’heroi i fill de Zeus, Heràcles.

Més tard, vaig seguir la meva cerca amb els equips de la Lega Basket Serie A (la lliga italiana de bàsquet). En aquesta em vaig trobar clubs com el Virtus Pallanecastro Bologna i el Pallanecastro Virtus Roma que van tenir jugadors com Manu Ginobili o Brandon Jennings. Aquests dos equips fan referència a la paraula llatina virtus que significa valentia, coratge, valor… També vaig trobar el Mens Sana Basket de Siena que fa referència a la cita llatina Mens sana in corpore sano. Després vaig trobar l’Olimpia Milano que va tenir jugadors destacats com Danilo Gallinari i Bob McAdoo. Aquest club fa referència a Olimpia, la seu dels antics i originals jocs olímpics. I per finalitzar, el Fortitudo Pallacanestro Bologna, que fa referència a la paraula llatina fortitudo que significa coratge, força, valentía… igual que virtus.

200px-bc_fortitudo_bologna_logo    thinksvnsu    olimpia_milano

Més endavant vaig cercar equips de l’NBA a la recerca de referències clàssiques, però no vaig trobar cap equip. Només en vaig trobar un de l’NCAA (la lliga universitària de bàsquet d’Estats Units), els Michigan Spartans. Aquest equip ha format jugadors NBA com Zach Randolph, Jason Richardson, Draymond Green i el màxim assistent històric de la lliga i considerat un dels millors jugadors de la història, Earvin “Magic” Johnson. Fa referència als espartans, pobladors de l’antiga Esparta, que van tenir un dels millors exèrcits militars de la historia.5525_michigan_state_spartans-alternate-1987

Cercant per Estats Units no he trobat equips, però sí que vaig trobar una llarga llista de pavellons anomenats arena, fent referència al camp de batalla on els gladiadors lluitaven entre si o contra diferents animals. Aquests pavellons són: American Airlines Arena (Miami Heat), Amway Arena (Orlando Magic), Chesapeake Energy Arena (Oklahoma City Thunder), Key Arena (Seattle Super Sonics), Oracle Arena (Golden State Warriors), Philips Arena (Atlanta Hawks), Quicken Loans Arena (Cleveland Cavaliers), Sleep Train Arena (Sacramento Kings), Talking Stick Resort Arena (Phoenix Suns) i Energy Solutions Arena (Utah Jazz). També n’és una referència el pavelló del mític equip d’aquesta ciutat, l’Olímpic de Badalona on juga la Penya. Construït per als Jocs Olímpics del 1992, aquest és només una altra mostra de la gran relació de la nostra ciutat amb el magnífic món clàssic.

Així que aquesta ha estat la meva recerca de referents clàssics en el bàsquet. N’he trobat més dels que m’esperava en un principi i molts de sorprenents. No m’agradaria entrar en comparacions amb altres esports, però realment hi ha moltes referències clàssiques, i és que, en aquest món, me’n surten de sota les pedres…

 I ara us toca reflexionar a vosaltres…

  • En l’article s’esmenta la Llegenda del velló d’or, la podríeu explicar?
  • Què vol dir l’expressió Mens sana in corpore sano esmentada al text? Qui la va encunyar?
  • Podríeu explicar la referència clàssica indirecta que es troba en el nom del pavelló de Badalona? 
  • Seríeu capaços de trobar la referència indirecta del Club Esportiu Sícoris de Lleida?
  • Per acabar, coneixíeu algun dels equips o pavellons esmentats en l’article? Sabeu d’alguna altra referència clàssica en el bàsquet?

Guillem Méndez 4t C2

Make Roma great again

23 Replies

Fa uns dies, la Paula Olid, una companya del 4C2, ens va fer arribar un compte de twitter bastant peculiar que va trobar navegant per la xarxa…

cognatus

“Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”, així es presenta aquest compte amb aproximadament 800 piulades i 5000 seguidors anomenat Cognatus Romae. Només cal  fer una petita ullada a la pàgina per deduir quin és el missatge que vol transmetre, quina és la seva ideologia i quina és la seva visió de la societat.

Mitjançant l’humor en les seves piulades aquesta pàgina pretén divulgar un pensament retrògrad i tradicional, de dretes, masclista i fins i tot racista; però aquest compte no es conforma solament amb fer ús de l’humor negre per difondre els seus pensaments, sinó que també les seves piulades tenen un toc bastant peculiar que el fa destacar sobre els altres i pel qual l’estem comentant aquí.

El més probable és que ja us hagueu adonat de quina és la particularitat d’aquesta pàgina, així que anem a comentar-la. Efectivament l’ús recurrent de referències clàssiques com la citació d’antics reis i emperadors romans entre altres i l’adaptació del llatí al llenguatge modern amb paraules com canisflautae. 

El que fa falta per comprendre al cent per cent aquest página és tenir clars els referents del món clàssic, per una part, i els actuals, per altra. Aquí us deixo una sèrie de piulades on és veu clarament aquest fet:

Me encanta la cena del Sol Invictus porque puedo hablar del peligro de los populistas de Possumus y de los independentistas de la Dacia.                                                                          24/12/2016

La Juno del Pilar dice que no quiere ser de la Galia, que quiere ser centuriona de la tropa de Caesar Augusta Tonadilla hispana.                                                                                                 11/10/2016

¿Cuál fue la última canción que cantó Sócrates? Dame veneno que quiero morir, dame veneeeeno. Jejeje. Puto Sócrates. Artista hasta el final.                                                                  29/3/2016

Per últim us invito que feu una petita reflexió. Després de veure com és el compte, la manera com s’expressa, etc., creieu que totes les piulades que es pugen a aquesta página són simple humor o tenen la voluntat d’expandir un missatge en concret? I mirant-ho amb una perspectiva més general, creieu que l’humor té límits o es pot manipular com es vulgui creant pàgines com aquestes?

I per anar una mica més enllà…

  • Expliqueu una mica a què es refereix i què vol dir la introducció del compte “Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”.
  • Busqueu el referent clàssic dels exemples de piulades que he posat i relacioneu el referent amb el present.
  • Creieu que el contingut de la página s’hauria de censurar o bé controlar o que l’administrador del compte té tot el dret per posar el que vulgui a la xarxa?

Arnau Luque 4C1