Category Archives: LA4

Make Roma great again

Fa uns dies, la Paula Olid, una companya del 4C2, ens va fer arribar un compte de twitter bastant peculiar que va trobar navegant per la xarxa…

“Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”, així es presenta aquest compte amb aproximadament 800 piulades i 5000 seguidors anomenat Cognatus Romae. Només cal fer una petita ullada a la pàgina per deduir quin és el missatge que vol transmetre, quina és la seva ideologia i quina és la seva visió de la societat.

Mitjançant l’humor en les seves piulades aquesta pàgina pretén divulgar un pensament retrògrad i tradicional, de dretes, masclista i fins i tot racista; però aquest compte no es conforma solament amb fer ús de l’humor negre per difondre els seus pensaments, sinó que també les seves piulades tenen un toc bastant peculiar que el fa destacar sobre els altres i pel qual l’estem comentant aquí.

El més probable és que ja us hagueu adonat de quina és la particularitat d’aquesta pàgina, així que anem a comentar-la. Efectivament l’ús recurrent de referències clàssiques com la citació d’antics reis i emperadors romans entre altres i l’adaptació del llatí al llenguatge modern amb paraules com canisflautae.

El que fa falta per comprendre al cent per cent aquest página és tenir clars els referents del món clàssic, per una part, i els actuals, per altra. Aquí us deixo una sèrie de piulades on és veu clarament aquest fet:

Me encanta la cena del Sol Invictus porque puedo hablar del peligro de los populistas de Possumus y de los independentistas de la Dacia. 24/12/2016

La Juno del Pilar dice que no quiere ser de la Galia, que quiere ser centuriona de la tropa de Caesar Augusta Tonadilla hispana. 11/10/2016

¿Cuál fue la última canción que cantó Sócrates? Dame veneno que quiero morir, dame veneeeeno. Jejeje. Puto Sócrates. Artista hasta el final. 29/3/2016

Per últim us invito que feu una petita reflexió. Després de veure com és el compte, la manera com s’expressa, etc., creieu que totes les piulades que es pugen a aquesta página són simple humor o tenen la voluntat d’expandir un missatge en concret? I mirant-ho amb una perspectiva més general, creieu que l’humor té límits o es pot manipular com es vulgui creant pàgines com aquestes?

I per anar una mica més enllà…

Expliqueu una mica a què es refereix i què vol dir la introducció del compte “Opinando sin tener ni puta idea desde tiempos de Rómulo. Liberalis. Veneris Dies Club”.
Busqueu el referent clàssic dels exemples de piulades que he posat i relacioneu el referent amb el present.
Creieu que el contingut de la página s’hauria de censurar o bé controlar o que l’administrador del compte té tot el dret per posar el que vulgui a la xarxa?

Arnau Luque 4C1

Amicorum Spectaculum

17 Replies

De vegades tinc bastant temps lliure com per fer un cop d’ull a les xarxes socials. Jo segueixo a Instagram una pàgina oficial de Tomorrowland i com alumne de llatí em va cridar l’atenció aquesta imatge…

Resultat d'imatges de amicorum spectaculum
Hi podem veure el lema del festival d’aquest any: Amicorum Spectaculum, el lloc on se celebrarà, les dates i ens dóna molta informació sobre la temàtica del festival d’aquest any.

Tomorrowland és un festival de música electrònica que se celebra cada any a l’àrea recreativa de Schorre a Boom, població de Bèlgica. Es celebra des de l’any 2005 a càrrec de l’empresa ID&T. Aquest acte és un dels festivals del gènere més importants de tot el món, i consta de 15 escenaris, el més important dels quals és el Mainstage, que cada any recrea un món fantàstic fins l’últim detall. Cada any la temàtica del festival canvia, provocant un ambient únic i nou cada any.

tomorrowland-main-stage-2016

El Mainstage de Tomorrowland 2016 amb el lema “Elixir of Life”

Llavors, que significa Amicorum Spectaculum? I per què aquesta ambientació?

Si analitzem Amicorum, trobem que prové del llatí, de la paraula amicus que vol dir amic. I spectaculum també està en llatí i vol dir espectacle. Per a nosaltres que som parlants llatins, ja que parlem llengües que provenen directament del llatí com el català i el castellà, no tenim gaire problemes per entendre el significat d’aquestes paraules, ja que tenen les arrels llatines. Per contra, els que parlen llengües amb arrels no provinents del llatí tenen problemes per la comprensió de la primera paraula. En anglès la paraula amic es diu friend i no té cap relació amb amicorum, però spectaculum en canvi en anglès es diu spectacle, així que per als parlants d’anglès no faria falta explicar el significat d’aquesta paraula.

Trobem com els organitzadors del festival, amb el lema, volen deixar clara la seva finalitat, que volen que tinguin present les persones que gaudiran del festival. Un esdeveniment d’aquesta mena té relació directa amb amicorum spectaculum, ja que un festival com aquest ens ofereix un espectacle de música electrònica on convius amb la gent que comparteix gustos similars. Podem copsar com objectiu d’aquest festival les ganes de passar-ho bé amb una gran quantitat de gent de diferents països i gaudir de bona música.

Dit això us proposo:

Segons el que explica aquest article i mostra el vídeo promocional, com creieu que serà el main stage d’aquesta edició?
Heu anat algun festival de música d’aquesta mena? A la vostra ciutat o a ciutats properes se celebra algun festival de qualsevol mena, no només de música?
Digueu la vostra opinió sobre la utilització del llatí per donar noms a diferents agrupacions de gent i festivals diversos.
I per a la gent de Llatí, analitzeu morfosintàcticament Amicorum spectaculum i digueu-ne el significat literal.

Jhon Campaña, 4t ESO

Amazon i les Amàzones

27 Replies

Salvete!

Què és Amazon?

Amazon és una companyia nord-americana de comerç electrònic i serveis de computació en el núvol a tots els nivells, amb seu a la ciutat nord-americana de Seattle, a l’estat de Washington. El seu lema és and you’r done (traduït al català: “estàs preparat”). Va ser una de les primeres grans companyies a vendre béns a través d’Internet.

L’antic nom de l’empresa era Cadabra.com. No obstant això, necessitava un nom d’impacte, un nom que fos exòtic i misteriós al mateix temps. El nom havia de començar per la lletra A, per això Jeff Bezos es va posar a repassar en el diccionari totes les paraules que començaven per aquesta vocal fins a trobar la que, literalment, anava a canviar la seva vida. Va ser amor a primera vista. La paraula trobada era Amazon, ja que incloïa totes les característiques esmentades anteriorment. De fet es tractava d’una paraula coneguda per la majoria de la gent, al mateix temps exòtica i poderosa (és el nom del riu més llarg del món), i el més important de tot, començava amb A. Pot semblar estrany, però el lloc de comerç electrònic més gran del món, deu el seu nom a aquesta recerca duta a terme pel seu actual director general.

I remenant vaig trobar que el nom del riu Amazones prové de la mitologia grega. Orellana el va agafar del mite de les guerreres amazones d’Àsia i Àfrica, narrat per Heròdot i per Diodor.

Les amazones van ser una antiga nació llegendària de guerreres, en un país poblat per dones en els confins del món. Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, però els grecs antics mai deixaren de sorprendre’s d’aquesta inversió dels rols clàssics. En un anticipat ús modern, la paraula fou emprada sovint per referir-se a dones fortes i independents, en contrast amb els estereotips convencionals de dones febles i passives.

Amazones. Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (c. 1820) [Font: Wikimèdia commons]

Llegiu el primer enllaç que us he posat a sota del logo i digueu per què havia de començar per A el nom de la companyia.
Que va ser l’amazonomàquia?
En l’actualitat, què és un vestit d’amazona?
Heu utilitzat mai aquest servei de compra on line? Us havíeu adonat de l’origen del seu nom? Per què podem dir que no és una referència mitològica directa sinó indirecta?

Rafael Cantarero 4ESO

Freud i la mitologia grega

29 Replies

Sigmund Freud (1856-1939) va ser un metge neuròleg austríac. Tot i que com a investigador es va centrar al camp de la neurologia, les seves investigacions van anar prenent un vessant psicològic progressivament, fins al punt que avui dia és conegut com a pare de la psicologia pels seus descobriments en l’àmbit de la psicoanàlisi i la psicoteràpia.

sigmund_freud_um_1905

Ludwig Grillich – Christian Lunzer (ed.): Viena en 1905 – canvi de segle, ÀLBUM Publishing fotografia, Viena

Entre els seus descobriments més coneguts trobem el complex d’Èdip positiu i el complex d’Èdip negatiu en el cas dels nens i el complex d’Electra, (nom proposat per Carl Gustav Jung per a complementar la teoria de Freud) en el cas de les nenes. Ambdós complexos es basen en dos mites pertanyents a la mitologia grega (camp on també estava especialitzat).

Però, què són aquests complexos?

Doncs bé, aquests complexos expliquen com s’estableixen les relacions amb els pares a la primera infància, alhora que també defineixen el desenvolupament psicosexual (que sosté que l’ésser humà, des del naixement, posseeix una libido instintiva) i que comença a la primera infància (entre els tres i sis anys aproximadament) i s’acaba amb l’entrada en el període de latència (als 6/7 anys).

D’acord amb la teoria freudiana, aquest complex reapareixeria en la pubertat, aquest cop obrint pas a la sexualitat adulta (que ja seria escollida per l’individu).

Parlem del complex d’Èdip positiu quan el nen desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, el pare. I parlem de complex d’Èdip negatiu quan l’infant desenvolupa desig sexual i amorós cap al pare del mateix sexe, i odi o rivalitat cap al progenitor del sexe oposat.

Per altra banda, parlem del complex d’Electra quan la nena desenvolupa desig sexual i amorós envers el pare del sexe oposat, i odi o rivalitat cap el progenitor del mateix sexe, és a dir, la mare. En aquest cas no es parla de positiu o negatiu, tot i que també existeix. Una diferència notable amb el complex d’Èdip és que el d’Electra es manifesta durant menys temps, normalment dels 3 als 5 anys.

En la generalitat dels casos, el nen tracta, en el seu desig de superar-lo, d’assemblar-se al seu rival. Acaba llavors per identificar-se amb ell, en una mena de convivència solidària, en la qual el pare es torna un model per al nen. El mateix passa, encara que no de manera simètrica, entre la nena i la seva mare. I en el complex negatiu, el desig d’assemblar-se i de conviure és establert amb la persona del sexe oposat, és a dir, en el cas d’una nena amb el seu pare.

Com ja és molt freqüent en el camp de la psicologia (i de la medicina en general) aquests complexos van ser anomenats tenint en ment els mites d’Èdip i el d’Electra:

Un oracle va advertir al rei Laios que seria assassinat pel seu propi fill i, per fugir del seu destí, va lligar els peus del seu fill acabat de néixer i el va abandonar perquè morís en una muntanya solitària.

El seu fill va ser recollit per un pastor i lliurat al rei de Corint, que li va donar el nom d’Èdip (peu inflat) i el va adoptar com el seu propi fill. El nen no sabia que era adoptat i, quan un oracle va proclamar que mataria el seu pare, va abandonar Corint.

Durant la seva travessia, va trobar i va matar Laios, creient que el rei i els seus acompanyants eren una banda de lladres i així, inesperadament, es va complir la profecia. Sol i sense llar, Èdip va arribar a Tebes. Creient que el rei Laios havia mort en mans d’assaltants desconeguts, i agraïts al viatger per lliurar-los del monstre, els tebans el van recompensar coronant-lo rei i donant-li la reina Jocasta per esposa. Durant molts anys la parella va viure feliç, sense saber que ells eren en realitat mare i fill.

Aviat Èdip va descobrir que involuntàriament havia matat el seu pare. Atribolada per la seva vida incestuosa, Jocasta es va suïcidar i, quan Èdip es va adonar que ella s’havia matat, es va treure els ulls i va abandonar el tron.

Per això l’amor d’un nen amb la mare i l’odi al pare és conegut com a complex d’Èdip.

Èdip i l’esfinx de Gustave Moreau (1864).
Gustave Moreau – The Metropolitain Museum Of Art, base de dades

Per altra banda, el mite d’Electra:

Electra (filla d’Agamèmnon i Clitemnestra) va estar absent quan el seu pare va ser assassinat per Egist, l’amant de Clitemnestra i / o per la mateixa Clitemnestra depenent de la versió, juntament amb Cassandra, l’amant de Agamèmnon.

Els amants passaren a governar Micenes i Electra temia que Egist matés Orestes per evitar que aquest es vengés en un futur, així que amb ajuda de la seva mainadera van portar-lo a la cort del rei Estrofi, que el va criar amb el seu fill.

Amb vint anys d’edat, Orestes va ser enviat per l’oracle de Delfos perquè tornés a casa i vengés la mort del seu pare. D’acord amb Èsquil, es va trobar amb Electra davant la tomba d’Agamèmnon, on tots dos havien anat a rendir ritus als morts; es van reconèixer i Electra va aconseguir la seva revenja matant la seva mare i Egist.

Per això l’amor d’una nena amb el pare i l’odi a la mare és conegut com a complex d’Electra.

Electra a la tomba d’Agamèmnon (c. 1869) de Frederic Leighton.
Frederic Leighton – Art Renewal Center.

I vosaltres, heu sentit algun cop alguna cosa semblant a aquests complexos?
Havíeu escoltat aquests mites abans? Què li va passar a Èdip després de deixar el tron? I a Orestes, després del matricidi?
Què opineu de la decisió del rei Laios? I de la decisió d’Electra de venjar-se?

Paula Olid 4ESO

Banys a la clàssica

8 Replies

Salvete amici amicaeque !

El perquè d’aquest article es troba en la paraula caldo, que sempre m’havia causat dubtes i vaig preguntar la Teresa per què és correcte caldo en català. Em va dir perquè provenia del llatí, doncs jo que pensava una altra cosa quan veia els anuncis de TV3 i 8TV sobre la marca Gallina Blanca i Knorr…; creia fins fa poquet que per dir caldo en català era brou, però al final la normativa ha acceptat aquesta paraula perquè prové del llatí.

gallina-blanca-caldo-de-pollo-bajo-en-grasas-brik-1-lt

Aquesta disquisició etimològica m’ha portat a reflexionar sobre un altre tema que hi està relacionat. Ja fa uns quants anyets que vaig a Andorra i, tot i que mai he estat a Caldea, sempre m’he preguntat per què aquest centre termolúdic rep aquest nom; doncs ara m’ha quedat clara la seva etimologia.

caldea

Caldea

Es tracta de l’adjectiu llatí caldus, en català calent, que dóna nom a la sala calenta de les termes, anomenada caldarium. Els establiments de thermae tenien sales amb aigua a diferents temperatures i sovint es construïen on hi havia aigua termal, per això als llocs que es diuen Caldas, Caldes, etc… podria haver-hi hagut aigua termal en el passat i encara perdurar ara.

Investigant per la xarxa he trobat molts topònims relacionats amb caldus, però com que n’hi havia de tants, he fet un petit recull de topònims espanyols, catalans i andorrans que en provenen i he arribat a una conclusió: és que que totes tenen balneari!

Caldes de Montbui: en aquest municipi de la província de Barcelona hi ha una de les fonts més calentes d’Europa, ja que ens els temps del romans van aprofitar aquella aigua i van construir un balneari, del qual encara hi ha restes arqueològiques. Aquest poble té unes aigües termals amb clor, flúor, brom i iode que serveixen per combatir problemes ossis.
Caldes d’Estrach: està a la província de Barcelona i a la comarca del Maresme, té balneari amb aigua mineromedicinal.
Caldes de Malavella: és a la província de Girona, és famosa per el seu manantial d’aigua amb gas natural i el Vichy Catalan, és veritat que existeixen balnearis amb aigua termal.
Escaldes-Engordany: està a Andorra i té el balneari Caldea, la seva aigua termal és rica en clor, sodi, sulfats, florur, potassi, silici, magnesi, alumini, ferro i amonis.
Caldes de Bohí: està situat a la província de Girona, i les seves aigües termals ajuden a curar malalties reumàtiques.
Caldas de Reis: està situat a Galícia, a la província de Pontevedra, l’aigua termal que hi ha serveix per tractar afeccions reumàtiques, respiratòries, dermatològiques i quirúgiques.

Digueu quins altres espais hi ha a les termes romanes a part dels que he esmentat.
Els que feu llatí, podeu dir de quin gènere és caldarium i declinar el mot en tots els casos que hem estudiat fins ara. Podeu repassar la funció sintàctica a què correspon cadascun d’ells?
Quants gèneres té l’adjectiu caldus? Enuncieu l’adjectiu com surt al vocabulari, en els tres gèneres.
Coneixeu algun altre topònim que comenci així? Si és el cas, esbrineu si té relació amb aigües termals.

Maria Sorribes 4B2

La porta a Milà

31 Replies

Salvete!

Fa poc més d’un any vaig fer un viatge a Milà amb el conservatori, i fa uns dies em vaig adonar que en una de les fotografies que vaig fer hi havia una inscripció en llatí. Aquesta estava situada a la part de dalt d’una de les antigues portes d’aquesta ciutat. Pel que fa al significat, la veritat és que no sabia què volia dir, així que em va semblar interessant esbrinar-ho.

[Foto de Laura Roca]

Aquesta porta s’anomena Porta Ticinese. Va ser creada al segle XVI i era una de les sis entrades a la ciutat de Milà a l’època medieval. Posteriorment l’estructura va ser destruïda i es va reconstruir entre els anys 1802 i 1814. Aquesta va ser dissenyada per Luigi Cangola (arquitecte important d’aquella època) en estil neoclàssic. Està formada per grans columnes jòniques i per un timpà.

En un primer moment rebia el nom de Porta Cicca, després se la va anomenar Porta Marengo, i finalment va arribar al seu nom actual. Porta Ticinese significa porta al Ticino, que és el riu que travessa la Vall del Po situada al sud-est de Milà. El nom en llatí d’aquesta ciutat és Mediolanum i va ser anomenada d’aquesta manera pels romans l’any 222 a.C.

Pel que fa al significat de la inscripció PACI POPVLORVM SOSPITAE, vol dir “a la pau que allibera els pobles”. Aquesta es va afegir al timpà després de les guerres napoleòniques , al 1815, és a dir un any després de la finalització de la construcció de la Porta Ticinese.

Heu estat alguna vegada a Milà? Si és així, heu passat per la Porta Ticinese?
Feu l’anàlisi morfosintàctica de la inscripció. És a dir, dieu el cas, el gènere, el nombre i la funció sintàctica de cadascuna de les paraules.
Coneixeu alguna altra antiga construcció que contingui una inscripció en llatí? Quines?

LAURA ROCA 4C2

Les Càrites i la caritas

13 Replies

Les Càrites o les Tres Gràcies (en grec Χάριτες i en llatí Gratiae), filles de Zeus i d’Eurínome o d’Hera, eren unes divinitats que representaven la bellesa i l’alegria. Formen part del seguici dels déus olímpics, especialment d’Afrodita. Eren tres germanes: Aglaia, Eufròsine i Talia. Els seus atributs són les roses, la merla i el dau de joc.

Títol: Les Tres Gràcies

Artista: James Pradier.

Data: 1831.

Localització: Museu del Louvre, París.

Font: Wikimedia Commons.

A partir d’un comentari que vaig fer en l’article d’una companya, va sorgir el tema de si aquestes divinitats menors tenien res a veure amb l’associació Càritas.

Aquesta entitat pertany a l’Església catòlica, i té l’objectiu d’orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi, per ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones. Treballa en els sectors socials més desfavorits buscant generar processos que contribueixin al desenvolupament de la persona i la promoció de la justícia social.

Caritas (en llatí, “amor”, “caritat”) es vol mantenir fidel a l’origen de la seva paraula, vol manifestar el seu amor als altres ajudant les persones que ho necessiten, desvetllant i desplegant les possibilitats que tenen com a éssers humans.

Tot i que un nom prové d’uns personatges mitològics grecs i l’altre sigui un nom comú en llatí, José Isabel Mauricio Vargas veu una relació entre els dos conceptes. Les divinitats i l’entitat busquen la voluntat de les persones i l’atreviment per eliminar els errors. I així a través d’aquests elements poden aconseguir el desenvolupament de les nostres virtuts. Volien guiar-los a la transformació, en el treball de l’autoconeixement, en l’orientació i l’ensenyança per buscar la bellesa i l’harmonia en tot el que facin.

Font: Càritas Diocesana de Terrassa.

Busqueu més representacions d’aquest grup de divinitats menors, digueu-ne les dades i enllaceu la imatge.
Coneixíeu l’entitat Càritas? Hi heu tingut alguna relació?
Sabeu d’alguna altra entitat social que tingui un nom relacionat amb el món clàssic?

Clara Campos Rovira, 4B2

Mirada clàssica més enllà de l’Institut…

25 Replies

De tant en tant rebo sorpreses, de les agradables, de le bones, de les que animen a continuar la tasca pedagògica. I no puc estar-me de compartir-les amb vosaltres, és clar!

Durant aquestes vacances l’Ainhoa, una exalumna que a hores d’ara està estudiant segon de Filosofia, m’ha fet arribar el següent missatge:

He vist un text en llatí al metro de plaça Espanya i m’ha portat records!

Està clar que l’Ainhoa va aprendre a l’institut a contemplar el seu entorn amb ulls encuriosits i quan això s’aconsegueix, mai no es deixen de trobar petits tresors i de sentir el desig de compartir-los.

Doncs bé, a vosaltres, encara alumnes, us toca intentar treure l’entrellat d’aquesta inscripció. Què hi diu? A què es refereix? Per què està situada precisament en aquesta estació de metro?

Per aconseguir-ho primer heu de transcriure el text (potser en aquesta altra imatge ho veureu més clar) i un cop aconseguit això, el cercador del navegador de ben segur que us portarà a alguna font fiable.

Coneixeu alguna altra estació de metro amb inscripcions en llatí?

Tant de bo dintre d’un temps sigueu vosaltres que m’envieu les vostres troballes. I és que si teniu els ulls i el cor ben obert, segur que trobareu Clàssics arreu!!!

TERESA

Día en Augusta Raurica

39 Replies

L’Alejandro, un noi de família sevillana que ha viscut a Catalunya, ens envia un article de la seva experiència en un festival de reconstrucció històrica que té lloc a prop de la seva residència actual, a Suïssa. Actualment està cursant l’equivalent a 3r d’ESO i ja fa Llatí. Què us sembla?

Instrumentos de la legión

Hola, me llamo Alejandro Rodríguez Pérez y vivo en Suiza. Hace poco estuve en la fiesta romana de “Augusta Raurica” en Augst/Kaiseraugst cerca de Basel (Basilea), que se celebra cada año el último fin de semana de agosto. Para que os animéis a visitarla aquí tenéis algunos detalles.

Tienda de campaña del campamento legionario

Augusta Raurica, ahora Augst, era una ciudad romana situada a la orilla del río Rin haciendo frontera con Alemania (la antigua Germania). En la fiesta romana, que es la más grande de Suiza, había un montón de puestos romanos con herreros, comerciantes de todo tipo de ropa romana, ánforas, etc. También había puestecillos de comida (¡con cochinillo asado!) y mucho más.

Parte del campamento legionario

Había un escenario con bailes romanos e instrumentos de la legión, un campamento de legionarios con armas romanas y romanos enseñando las maniobras militares y cómo usar cada arma. También había una pequeña “escuela” de latín, una pequeña arena para gladiadores, juegos romanos y un terreno para equites/soldados a caballo y cuadrigas romanas. Pero el punto culminante era el teatro romano, el teatro más grande al norte de los Alpes, con los mejores gladiadores y otros tipos de lucha romana. Hacía mucho calor ese día pero eso no impidió que la gente se sentara en el teatro al sol para ver a los gladiadores.

¡El ambiente en el teatro era buenísimo, parecíamos todos romanos! En la fiesta romana había un montón de gente y sobretodo muchas familias con niños. ¡Era para grandes y pequeños!

Historia de Augusta Raurica

Augusta Raurica cerca de Augst / Kaiseraugst era un asentamiento en la orilla sur del Rin, cerca de Basilea. Es de 2000 años de antigüedad. Su nombre viene de la tribu celta Rauriker y Augustus (Octavio Augusto) el primer emperador romano. En sus mejores tiempos vivían en la ciudad unos 20’000 habitantes. Había talleres y empresas

Legionarios en formación [Fuente: www.renenussbaumer.ch]

comerciales, tabernas, templos, un teatro, un anfiteatro, mercados y baños públicos. Resumiendo, una ciudad importante.

Sobre el año 250 DC hubo un gran terremoto que destruyó gran parte de la ciudad. También fue destruida por la invasión de los germanos. Pero gracias a que no se establecieron ni han establecido pueblos justo encima de Augusta Raurica, lo que queda de esta ciudad está muy bien conservado. Augusta Raurica muestra muchos hallazgos como el tesoro más grande de plata de la antigüedad (por ahora), el parque del animal doméstico romano con antiguas especies animales, y restos arquitectónicos de la ciudad. El Museo tiene muchos objetos de la vida cotidiana de la gente que vivió allí en la época del nacimiento de Cristo.

Gladiadores luchando [Fuente: www.augustaraurica.ch]

Teatro romano [Fuente: www.basellandschaftlichezeitung.ch]

Fotos y texto: Alejandro Rodríguez