Tag Archives: mitologia

Mitologia ucraïnesa: filla perduda de la Grècia Antiga?

Aquest és el peculiar títol que he atorgat al meu Treball de Recerca; parlo d’aquell exhaustiu procés temut per qualsevol estudiant de batxillerat. Com podeu sospitar pel títol, el meu Treball va consistir en una anàlisi i comparació entre la mitologia grega i la ucraïnesa, amb intenció d’esbrinar si hi va haver cap influència entre totes dues.

El primer pas per elaborar el meu Treball de Recerca era decidir quin tema voldria abastar. Vaig triar el camp mitològic perquè em va fascinar trobar una visió científica i antropològica en els diferents mites (cosa que vaig descobrir en l’assignatura de Grec), la qual reflectís les preocupacions i la visió del món que tenien els antics. A més, tenia clar que m’agradaria introduir-hi algun assumpte relacionat amb el meu país natal, Ucraïna, ja que em va semblar una bona oportunitat per donar a conèixer una mica més aquest petit i interessant racó del món. Amb la fusió d’aquestes dues idees, ja tenia la base sobre la qual erigiria la meva recerca.

L’objectiu del meu Treball -és a dir, la finalitat per la qual faria la meva investigació- seria esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. La meva hipòtesi (la resposta inicial a la pregunta del meu objectiu) era que sí que hi havia alguna influència entre totes dues mitologies.

Tanmateix, no podia basar un Treball científic en les meves primeres impressions, per la qual cosa hauria de començar fent una investigació general dels temes que tracto, cosa que em va portar a estructurar de manera ordenada el meu Treball de Recerca. Principalment vaig dividir-lo en dos grans blocs: el teòric i el pràctic (com és típic en qualsevol TR), cadascun dividit internament en més apartats i subapartats.

El bloc teòric estava dedicat a una tasca d’investigació, és a dir,  en aquesta meitat del treball em vaig dedicar a recollir tota la informació i les dades necessàries per informar-me dels temes que tractaria. En el meu cas, vaig haver d’investigar, per una banda, en quins moments històrics es van creuar els antics pobles de Grècia i Ucraïna, i, per altra banda, vaig fer una profunda recerca i classificació dels àmbits (o diferents grups) mitològics de cadascuna de les dues cultures.

Una assemblea de divinitats gregues (principalment els dotze olímpics) reben a Psique. Autor: Rafael

En aquest bloc solen tenir molta importància les fonts en què us baseu, és a dir, els llocs dels quals traieu la informació recopilada. Aquestes han de ser fiables i verificades, i, si més no en el cas del departament de clàssiques, com més antigues siguin, millor. (Per exemple, jo he extret fragments d’obres escrites pel grec Demòstenes, o el llatí Plini el Vell).

Un cop conclòs aquest procés, podia passar a analitzar i relacionar tots els conceptes que he recollit, donant peu al bloc pràctic.

El bloc pràctic del meu treball consistia en diverses comparacions entre Grècia Antiga i Ucraïna, pel que fa a diferents aspectes que podien tenir en comú. Primer vaig fer un apartat històric, en el qual analitzava tots els moments en què aquests dos pobles es van creuar, per tal d’esbrinar en quina època exacta es va produir la possible influència. Aquestes dades i anàlisis donarien un pes més científic al meu Treball de Recerca. Després d’analitzar els jaciments arqueològics, la relació social i econòmica entre els dos pobles, etc., vaig descobrir que la influència entre les dues cultures es deu haver donat al voltant del segle VI a.C. Aquesta va ser una època anomenada “la segona etapa de colonitzacions gregues”, quan el poble grec es va aventurar a viatjar per establir moltíssimes colònies al voltant del Mar Mediterrani i el Mar Negre (el qual enllaça les costes ucraïneses amb Grècia).

Seguidament, vaig fer un apartat dedicat a la comparació directa de totes dues mitologies, que vaig estructurar d’una forma esquemàtica. Aquesta part seria la més densa de tot el meu treball, ja que determinaria si la meva hipòtesi es podria mantenir dempeus o no. Els resultats van ser un èxit, ja que vaig trobar-hi moltes semblances entre els diferents àmbits de la mitologia grega i la ucraïnesa.

Afrodita [Ἀφροδίτη] deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat, al costat de Lada [Лада], deessa de la mitologia ucraïnesa que també representa l’amor i la fertilitat.

Per últim, per acabar d’arrodonir la meva Recerca, vaig incloure un apartat en el qual analitzaria dos episodis mítics grecs, els quals estan relacionats amb el territori que envolta el Mar Negre, entre ells, Ucraïna. D’aquests, un episodi abastava el viatge de Jàson a la cerca del Velló d’Or, el qual estava amagat a la Còlquida, i el segon relatava l’estada d’Ifigenia a la Tàuride (la península ucraïnesa, que avui dia coneixem com Crimea). L’objectiu d’aquesta part era trobar alguna influència procedent d’Ucraïna cap a Grècia, ja que en les comparacions anteriors, vaig arribar a la conclusió que tot l’influx mitològic prové des de Grècia cap a Ucraïna.

1) Jàson (de peu) guiant els seus companys argonautes a bord del vaixell Argo a través del Pont Euxí per arribar a la Còlquida. 2)El sacrifici d’Ifigenia, mosaic trobat a Empúries. (Autor desconegut).

Com ja és sabut, en els mites, encara que a primer cop d’ull semblin històries fantàstiques i boges, s’hi amaga un rerefons molt profund,que reflecteix els pensaments i les inquietuds de la vida quotidiana dels antics. Així doncs, després d’analitzar aquests dos episodis mítics, vaig poder deduir quina visió tenien els grecs dels territoris i del poble ucraïnès, i la importància que donaven a un recurs que els unia molt: el blat que exportaven els colons grecs.

La part final del meu Treball de Recerca era un conjunt de conclusions extretes de tota la meva investigació. En aquesta última part és molt important determinar si s’han complert les nostres expectatives del Treball. Per una banda, hem d’indicar si hem complert el nostre objectiu; en el meu cas va ser així, ja que, després de tot l’anterior procés d’investigació, vaig poder esbrinar si realment hi havia una influència entre la mitologia grega i la ucraïnesa. Seguidament, s’ha d’establir si la nostra hipòtesi era encertada o no. La meva, per exemple, sí que era correcta, ja que vaig demostrar que l’existència d’un influx cultural entre totes dues civilitzacions. Tanmateix, no us amoïneu si en el vostre cas no es així i la hipòtesi no es compleix, ja que el propòsit del TR és demostrar una teoria, no tenir raó qui investiga. Per últim, vaig recollir i resumir el més important que vaig descobrir durant el procés de la recerca, tot esmentant quina estructura i metodologia he seguit. Aquest apartat havia de reflectir també les dificultats amb què m’hi vaig trobar o els possibles canvis que hagi decidit fer. En el meu cas, aquesta part era molt densa, ja que vaig tenir diversos problemes amb algunes fonts, vaig canviar més d’una vegada l’estructura del treball o, fins i tot, vaig haver d’eliminar alguns apartats que pensava afegir en la part pràctica (per exemple, una enquesta dirigida a gent ucraïnesa), ja que aquesta no aportaria les dades concretes que necessitava per a les meves conclusions.

Per tant, després d’haver passat totes aquestes dificultats, em vaig adonar que l’elaboració del Treball de Recerca és un procés molt volàtil i modelable, que anirà prenent forma només al final d’aquest llarg camí. Tanmateix, considero sincerament que tot l’esforç que hi he posat ha valgut molt la pena.

Marta Verkholyak
2n de Batxillerat, departament de Clàssiques.

Gimcana mitològica III: El cicle micènic

Deixant enrere torrons, nadales, dinars en família, el caliu de la llar de foc…, les alumnes de grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Isaac Albénz hem començat amb moltes ganes d’endinsar-nos de nou en el món clàssic de l’Antiga Grècia. I ho fem amb un repte molt especial, una gimcana sobre el cicle micènic que hem preparat entre totes i del qual esperem que aprofiteu, aprengueu i gaudiu.

Abans de tot, com a escriptora de l’article, m’agradaria fer-vos una breu definició sobre el cicle micènic, tot i que si teniu qualsevol dubte sempre podeu consultar aquest enllaç de la professora de clàssiques de l’institut, Teresa Devesa Monclús, el qual us serà molt útil per entendre les etapes del cicle treballat. Doncs bé, el cicle micènic és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Micenes (Μυκῆναι) i tenen com a personatge central Agamèmnon (Ἀγαμέμνων).

A continuació teniu una presentació audiovisual en la qual apareixen una sèrie d’imatges que corresponen a escenes i fets del Cicle Micènic. Deixem a les vostres mans que resolgueu a quin dels episodis pertany cadascuna d’elles. Però com que no volem ser massa estrictes, us donem un parell de pistes:

  • Les imatges estan ordenades cronològicament, seguint el Cicle Micènic
  • Els episodis de què hem trobat més imatges han estat Tàntal i PèlopsAgamèmnon i Clitemnestra i Orestes i Electra

Per acabar volia apuntar que la recerca de les imatges ha estat complicada, ja sigui perquè no hem trobat una fotografia per cadascun dels episodis o bé perquè la font de la fotografia no era fiable. Alguns dels espais web que hem utilitzat han estat TheoiWikimedia CommonsXtecAncient Rome (RU)…

Esperem que us hagi agradat el nostre primer article de l’any 2015! Estigueu atents perquè d’aquí uns dies publicarem, en un comentari, les respostes correctes a cada número i la seva corresponent font.

Fins aviat aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n de Grec Institut Isaac Albéniz

Battle of Olympus: un videojoc amb referències clàssiques

Tal i com vam veure en l’article Assassin’s Creed, hi ha molts videojocs en què podem trobar referències clàssiques. Nosaltres avui us en presentem un que també en té.

Battle of Olympus

Els protagonistes al final del joc veient un temple

[Font: Game museum]

Aquest joc se situa en l’època on els déus i els humans convivien. En un poble anomenat Elis, el protagonista, Orfeu, va jurar amor a una doncella anomenada Helena, pero un dia Helena va ser víctima d’una serp, i a partir d’allà comença la història.

Pantalla del joc BATTLE OF OLYMPUS

El joc està ambientat en l’antiga Grècia. Després de la pèrdua dela seva enamorada, va escoltar la veu d’Afrodita, la deessa de l’amor, que li digué que realment Helena estava viva, i en aquell moment Orfeu comença la cerca de la seva enamorada per  salvar-la.

  • Heu jugat alguna vegada al joc o havíeu sentit parlar-ne? 
  • Qui és Orfeu? Busca el mite que protagonitza i digues en quines coses no és fidel el videojoc.
  • I finalment, un repàs de mitologia. Què és l’Olimp? Quina divinitat surt esmentada? Digue’n les característiques.

Martí Colomé i Iker Rueda (4ESO)

Titelles clàssiques

Salvete!

A l’Institut Isaac Albéniz som conscients de la importància de les col·laboracions intergeneracionals i interdisciplinàries, és per això que, aprofitant la presència de temes clàssics, unes companyes de la nostra classe de Llatí han fet un projecte col·laboratiu amb l’alumnat de l’optativa de titelles de 3r d’ESO. Aquests volen fer una representació del mite de l’Óssa Major, inclòs a l’adaptació del llibre Metamorfosis d’Ovidi de l’editorial Vicens Vives.

Abans de tot, les companyes van haver de llegir el mite i comprendre’l, a partir d’aquí es van fixar en com eren els personatges principals: Diana, Júpiter, Juno, Arcas i Cal·listo, per així tenir una idea del que havien de fer. A continuació, van buscar informació sobre aquests personatges, com el seu nom llatí, la seva genealogia, atributs i simbologia. Hi havia dos déus i dos semidéus, no van trobar gaire informació en el cas de Cal·listo i Arcas, així que van haver d’inspirar-se en altres personatges semblants a aquests (ex: Cal·listo –nimfes). Pel que fa a la recerca iconogràfica, han optat per buscar fotografies d’una escultura, una pintura i un dibuix actual, que presenten amb la seva informació corresponent a peu de foto. A partir d’aquí van dibuixar els personatges del mite i, amb tota la informació recopilada, van fer un xerrada als alumnes de tercer per tal que ells poguessin crear les titelles necessàries per a la seva optativa.

A continuació tenim els dibuixos que les nostres companyes han fet:

Arcas (dibuix: Lucía Ramos)

Cal·listo (dibuix: Llidia Silveira)

Diana (dibuix: Lucía Otero, Maria del Mar Oncins i Aitana Cañete)

Juno (dibuix: Lucía Ramos i Maria del Mar Oncins)

Júpiter (dibuix: Lucía Otero, Maria del Mar Oncins i Aitana Cañete)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com a conseqüència del bon resultat d’aquest “petit experiment” és segur que es tornaran a produir d’altres col·laboracions com aquesta.

Aquí us deixem uns suggeriments de comentari.

  • Què és un metamorfosi? Quins d’aquests personatges pateixen una metamorfosi i per què? En un dels enllaços us hem posat el text per si no el recordeu o no el teniu.

  • Podríeu esmentar tota la informació i/o característiques possibles dels déus i semidéus anomenats prèviament? Podeu consultar el document enllaçat.

  • Recordeu algún altre mite del mateix llibre? Si es així, expliqueu-lo.

Noah Gómez 4t ESO

Assassin’s creed

Tal com vam veure en l’article Videojocs amb referències clàssiques, en els videojocs sovint trobem referències clàssiques i jo us he portat el joc Assassin’s creeduna sèrie de videojocs d’acció i d’aventura històrica, amb uns punts de ciència-ficció. La primera edició es va publicar al 2007
He trobat en el joc que us he presentat referències clàssiques interessants. Són aquests que teniu a continuació:

Assassin’s Creed Origins

En aquest joc el protagonista té una al·lucinació i somnia que lluita contra el déu Anubis. [Font: Vida extra]

Aquest joc està ambientat en l’antic Egipte, durant el regnat de Cleopatra, dominat per la República romana, al voltant de l’any 49 a.C. Tracta sobre un personatge que és un medjay que protegeix la gent del regne Ptolemaic.

Assassin’s Creed Odyssey

El protagonista (Kassandra o Alexios) viatja a Grècia. (Font: overlock3.)

El joc està ambientat en l’antiga Grècia, concretament en la guerra del Peloponnès, i és el primer de la saga on et donen a escollir el personatge que vols (Kassandra o Alexios). Els dos protagonistes són germans i tots dos van néixer a Esparta.

  • Coneixíeu aquests jocs? Hi heu jugat alguna vegada? Estàveu al cas de la novetat de l’edició sobre Grècia? Heu trobat alguna referència clàssica en una altre joc? No fa falta que sigui en la saga Assassin’s creed.

  • Coneixeu alguna cosa de la mitologia egipcia? Digueu-me tres característiques sobre el déu Anubis que surt en la primera fotografia (si cal podeu cercar-ne informació). 

  • Reconeixeu el déu que surt en la segona fotografia? Expliqueu-ne els trets característics.

  • Quin és el temple que surt a la segona fotografia? Expliqueu-ne tot el que en sapigueu.

Héctor Fernández 4t ESO

 

One Piece, un mar de mitologia

El passat 16 de gener, vaig exposar el meu treball de recerca, anomenat One Piece, un mar de mitologia, en el qual analitzo la presència de la mitologia en aquest anime. En el meu cas, vaig decidir seguir la proposta de la meva tutora i utilitzar el format bloc, ja que d’aquesta manera podia fer servir imatges i fragments de capítols; també vaig acabar de decidir-me gràcies a la possibilitat d’utilitzar enllaços per ampliar informació en alguns casos. Abans de començar a parlar-vos sobre el meu treball, us explicaré breument l’estructura del meu bloc.

Quan s’accedeix el bloc, el primer que es veu, dalt a l’esquerra, és el títol i subtítol del treball; a sota d’aquests es troba la imatge de capçalera, que consisteix en una composició de dues imatges que representen els dos àmbits del meu treball: la de la dreta és la representació del Cèrber en l’anime i a l’esquerra una estàtua de l’ésser mitològic. Sota la imatge hi ha el menú superior, amb les pàgines on presento els apartats que no constitueixen pròpiament el cos del meu treball, compost per una sèrie d’articles als quals es pot accedir des de l’índex.

Centrant-me en el treball en si, abans de començar-lo em vaig plantejar tres objectius a partir dels quals vaig establir les meves hipòtesis. El primer objectiu va ser analitzar quin àmbit de la mitologia s’utilitzava més en les referències, i com a hipòtesi vaig pensar que se centraven més en les divinitats olímpiques. Com a segon objectiu em vaig qüestionar de quina tipologia serien les referències, partint de la hipòtesi que es mantindrien les habilitats o capacitats de l’ésser mitològic en el de l’anime. Per últim, com a tercer objectiu, em vaig preguntar si l’adaptació en l’anime de la mitologia era fidel, i vaig pensar no ho seria del tot, tot i que sí que es mantindria algun aspecte, de tal manera que es notés la referència.

Un cop vaig tenir clars els meus objectius, vaig estructurar el treball en tres parts. El primer apartat consisteix en tot el bloc teòric, en el qual em centro a desenvolupar els dos grans conceptes del meu treball: d’una banda la mitologia i d’altra banda l’anime. El següent apartat consisteix en tota la part pràctica, conformada per un conjunt d’articles que en la seva majoria mostra l’anàlisi de les referències i les conclusions que n’he extret, que a la vegada responen als meus objectius. L’últim apartat consisteix en una pàgina on es mostren les conclusions finals del meu treball, i la confirmació o negació de les hipòtesis.

Per poder realitzar la part pràctica, vaig reduir la quantitat de referències i vaig establir un procediment a seguir a l’hora de l’anàlisi. Aquest procediment es divideix en dues parts: primer de tot em centro en la referència, de la qual explico el context i importància en la trama de l’anime, i faig la descripció del personatge afegint alguna informació complementària; i a continuació, identifico i descric el referent mitològic, recolzat o bé amb un text clàssic o bé esmentant diverses versions, i per finalitzar, comparo els dos elements descrits anteriorment i n’analitzo les similituds i diferències.

Un cop vaig acabar tot l’anàlisi i vaig respondre els objectius, em vaig centrar en les conclusions del meu treball on exposo la comprovació de les meves hipòtesis. De les tres hipòtesis esmentades anteriorment, la primera va ser refutada, ja que tot i que la majoria de les referències es manté en l’àmbit diví, se centra en les divinitats menors, més concretament en els monstres, relacionats amb l’àmbit heroic. La segona hipòtesi va ser confirmada, el que més es manté en la majoria de les referències són les capacitats i habilitats dels referents mitològics, siguin físiques o no. La tercera hipòtesi va ser mig refutada perquè en un principi pensava que es mantindrien menys aspectes del referent clàssic dels que es mantenen en realitat.

Exemple d’una de les referències, en aquest cas Pegas.

  • Entra al bloc, escull una de les referències i fes un resum del que s’hi explica.
  • Ja que el meu treball tracta sobre la pervivència de la mitologia clàssica en l’anime One Piece, has vist alguna producció televisiva, ja sigui sèrie o anime, de la qual es podria fer una anàlisi semblant?

MMXVIII AD: Scientiae hebdomas

La setmana de la ciència és un programa per divulgar el coneixement científic per tota Catalunya. Els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz  hem celebrat la 23a edició d’una manera ben especial:

Els alumnes de quart d’ESO hem confeccionat un mural titulat El laberint dels invents. El quid del mural és el mite de Dèdal i Ícar, però també hem explicat tècniques de construcció i la biografia de Vitruvi, un arquitecte i escriptor romà, entre d’altres coses. Primerament, ens vam distribuir en petits grups. Cada grup ha treballat diferents aspectes del mural. Quan tots els grups van enllestir la seva feina, vam ajuntar tots els treballs en el mural. Els alumnes més creatius es van encarregar de la part més artística i estètica, fent un dibuix il·lustratiu del mite de Dèdal i Ícar.

Els alumnes de primer de batxillerat han fet un treball sobre els arcs romans, les tècniques de construcció i els elements constructius d’un arc. Aquests treballs formen part del mural i són molt interessants, ja que ens expliquen com construïen els arcs, les parts d’aquests arcs i ens esmenten tipus de tècniques, com per exemple les que s’utilitzaven per fer les voltes de canó (opus fornicatum).

En aquest muntatge fotogràfic podreu veure com va quedar el mural que vam elaborar els alumnes de quart d’ESO i els de primer de batxillerat. Encara que podreu observar molt millor el mural si aneu a veure’l al costat de la biblioteca del centre!

[vimeo width=”600″ height=”500″]https://vimeo.com/313446879[/vimeo]

[Realitzat per Marina Solà i Paula Sorribes amb iMovie]

Per fer aquest article ens hem basat en alguns treballs anteriors d’alumnes de clàssiques del nostre institut. Us deixem els enllaços per si els hi voleu fer una ullada: Setmana de la ciència MMXV AD i Setmana de la ciència MMXII AD.

I per finalitzar, alguns suggeriments per al comentari.

  • Trobeu un llatinisme que hem utilitzat i dieu-ne totes les característiques. Què significa en el nostre text?
  • Expliqueu la vostra aportació al mural i una dels vostres companys que recordeu per l’exposició.
  • Mireu els articles enllaçats d’altres anys i digueu quin era el tema que tractava l’exposició de cadascun. Us atreviu a proposar-ne un de nou per a l’any vinent? Així ajudeu els professors…

Vobis placuisse expectamus!

Marina Solà i Paula Sorribes, 4C2

Simbad: la llegenda del set mars, de Patrick Gilmore i Tim Johnson

FITXA TÈCNICA

Títol Original: Sinbad, The Legend Of The Seven Seas

Directors: Tim Johnson i Patrick Gilmore

Guionista: John Logan

Any: 2003

País: Estats Units

Durada: 88 minuts

Idioma Original: Anglès

Veus: Brad Pitt, Catherine Zeta-Jones, Michelle Pfeiffer, Joseph Fiennes, Dennis Haysbert, Timothy West, Adriano Giannini, Raman Hui, Chung Chan, Jim Cummings, Conrad Vernon, Andrew Birch

Gènere: Animació, comèdia, aventura

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula tracta sobre Simbad, un pirata. Ell estava aguaitant un vaixell que es dirigia a la ciutat de Siracusa quan Eris, la deessa del caos, va enviar una de les seves criatures a destruir la nau. Juntament amb un amic de la infància, Proteu, aconsegueix derrotar la criatura, però aquesta l’agafa per la cama abans de caure a la mar i se l’emporta amb ella. Sota el mar parla amb Eris, que li proposa robar el llibre de la pau per a ella, i Simbad accepta. Però quan arriben a Siracusa es fa enrere i no el vol robar, i Eris es transforma en ell i roba el llibre, de manera que la resta de la gent pensi que ha estat en Simbad i el condemnin a mort. Proteu, que confia cegament en ell, proposa un tracte: si Simbad no tornava a Siracusa al cap de 10 dies amb el llibre, Proteu moriria. Al dia següent, Simbad se’n va amb la seva tripulació cap a les illes Fiji i sense cap intenció de tornar, però la promesa de Proteus, Marina, l’obliga a anar al Tàrtar a buscar el llibre. Durant el viatge superen diferents obstacles, però finalment aconsegueixen arribar al Tàrtar. Hi entren Marina i Simbad, i intenten aconseguir el llibre. Eris li diu que si contestava a una pregunta amb sinceritat, jurava tornar-li el llibre. Si aconseguia el llibre, tornaria a Siracusa per salvar Proteu? Ell afirma, i comença a caminar per agafar-lo, però el terra es comença a trencar perquè havia mentit. Acaben en Simbad i la Marina en una petita illa deserta esperant que la tripulació els vingui a buscar. Al dia 10, Simbad apareix a Siracusa i salva Proteu, el qual estan a punt de matar.  Es posa en el lloc on abans estava el seu amic i, just quan la espasa toca el seu coll, aquesta es trenca en mil trossos i apareix Eris. Com que Simbad sí havia tornat, no havia mentit, i per tant ella li havia de donar el llibre. La pau és restaurada a Siracusa. Simbad marxa a la recerca de noves aventures, i la seva tripulació, i ara també la Marina, l’acompanyaran on ell vagi.

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula ofereix una fantasia d’aventures amb acció, romanç i humor en les batalles de gènere. Es valora l’amistat en una contraposició de destins i psicologies, la gosadia i la valentia en situacions límit amb éssers monstruosos de diferent naturalesa i diferents escenaris (marítim, nevat, etc.)

Una escena que em va agradar molt és quan en Proteu s’ofereix a ocupar el lloc d’en Simbad per donar-li l’oportunitat de recuperar el llibre de la pau. A més de disfrutar de la pel·lícula, aquesta ens inculca valors d’amistat, igualtat i tolerància.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES A LA PEL·LÍCULA

En aquesta pel·lícula hi ha moltes referències clàssiques, tot i que està basada en el conte Simbad el Marí, una de les narracions de Les mil i una nitsLa presència del món mitològic grecollatí es fa palesa sobretot en algunes de les criatures que hi apareixen i el nom que reben. Aquestes són les referències que he trobat:

  • Un dels personatges principals és la deessa de la discòrdia i la baralla. Aquesta s’anomena Eris, i és filla de Nix. Eris viu al Tàrtar, la regió més profunda del món situada per sota dels inferns.

Eris en el moment que Simbad entra al Tàrtar.  [Font: Super power wiki]

    • En un moment de la pel·lícula apareix una criatura semblant a un calamar que Eris anomena Cetus. El nom d’aquest animal prové d’un monstre marí mitològic, que donarà nom a una constel·lació de l’hemisferi sud en una regió coneguda com l’Aigua. Aquesta constel·lació es troba al costat de Perseu, AndròmedaCefeu i Cassiopea, personatges relacionats amb l’episodi mític en què participa Cetus.
    • Una altra referència que he trobat ha sigut la presència de les sirenes, com a l’Odissea d’Homer. Són éssers mitològics amb cua de peix i cos de dona, i tenen un cant magnífic que hipnotitza els homes i fa que, en escoltar-lo, es llancin a l’aigua per buscar d’on prové, de manera que les sirenes aprofiten i fan que morin ofegats.
    • També l’episodi dels Ciclops, un altre ésser fantàstic vençut per Odisseu està versionat a la pel·lícula.

  • La última referència que he trobat ha estat del personatge Proteu. A la pel·lícula és simplement un príncep, però segons la mitologia grega, Proteu era un déu marí, fill d’Ocèan i de Tetis, però també se’l considerava fill de Posidó.

Proteu ambel seu trident. Emblema CLXXXIII  del “Llibre d’emblemes” d’Andrea Alciatio, 1531 [Font. Wikipedia]

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

1. En les referències he parlat sobre la constel·lació Cetus, pero també he anomenat alguns personatges com Cefeu o Andròmeda. Quina relació hi ha entre tots aquests personatges mitològics i el nom de la constel·lació? Busqueu i expliqueu l’episodi mític de Cetus. 

2. A la pel·lícula, Cetus és representat com una mena de calamar, però quin és l’animal que en la mitologia clàssica dóna forma a aquest monstre? Quin nom científic rep la família zoològica d’aquest animal?

3. Busqueu informació sobre les sirenes. Com se les representaven en l’Antiguitat Clàssica? En quina important obra literària protagonitzen una de les aventures de l’heroi protagonista? Han tingut sempre cos de dona i cua de peix?

4. Busca alguna representació artística del ciclop Polifem (deixa l’enllaç) i compara-la amb el de la pel·lícula.

5. A la il·lustració Proteu sosté un trident. Coneixes alguna altra divinitat que el tingui com atribut? Digues-ne les dades essencials, tal com hem après a classe. Quina relació té Proteu amb aquest déu?

 

Gimcana mitològica VI: Mitologia heroica

Després haver fet recerca sobre diferents representacions de les divinitats, és hora d’aplicar els nostres coneixements sobre l’univers heroic. Identifiqueu els personatges i episodis que protagonitzen aquestes representacions artístiques, i definiu-los amb totes les dades significatives. Si, a més, aporteu comentaris sobre la fidelitat a la font clàssica i el tractament iconogràfic que en fa cada autor, molt millor!

Walking on sunshine, de Max Giwa i Dania Pasquini

FITXA TÈCNICA

Títol original: Walking on sunshine

Director: Max Giwa i Dania Pasquini

Guionista: Joshua St. Johnson

Música: Anne Dudley

Any: 2014

País: Regne Unit

Durada: 97 min

Idioma original: Anglès

Repartiment: Annabel Scholey, Giulio Berruti, Hannah Arterton, Leona Lewis, Katy brand, Greg Wise, Danny Kirrane, Giulio Corso.

Gènere: Comèdia romàntica, Musical, Drama

ARGUMENT

Maddie, una noia jove amb molta experiència en els temes d’amor, està decidida a organitzar el seu casament amb en Raf, el seu promès, un noi jove que dedica el temps a estar a la platja amb els seus amics, i convida la seva germana Taylor sense saber que els dos van tenir un amor d’estiu temps enrere. Aquest triangle amorós és un dels molts obstacles que hauran de superar amb molt drama, molta amistat i molta música abans de donar-se el “sí vull”.

(Font: Youtube)

CRÍTICA

Walking on sunshine” és la típica pel·lícula musical que ens explica una història d’amor on hi ha diversos obstacles fins que al final s’aconsegueix l’objectiu marcat. Ensenya les seves cartes des de el principi i tot i ser una comèdia romàntica, en introduir el triangle amorós ja fa que ens canviï la nostra perspectiva d’aquest estil tot combinant-lo amb el fet de ser un musical. És una pel·lícula per gaudir si t’agraden en especial les cançons dels 80, tot i que són cançons que tots coneixem i hem sentit més d’un cop. En el moment que comencen a sonar aquestes cançons i veiem les coreografies és impossible estar-se quiet al seient perquè immediatament entren ganes de ballar. En conclusió, la pel·lícula l’únic que demana és passar-s’ho bé i deixar-se portar pel ritme.

REFERÈNCIES CLÀSSIQUES A LA PEL·LÍCULA

Les referències clàssiques d’aquesta pel·lícula són poques, per ser més concreta una, perquè el tema principal no és aquest. Es tracta d’una escena de la pel·lícula en què sona la cançó Venus de Bananarama. Maddie està explicant a la seva germana i a la seva tieta que es casarà, quan de cop comença a sonar la cançó i comencen a coordinar el que diu la cançó amb el que estan fent. Efectivament, la cançó fa una clara referència a la deessa Venus i l’escena representa un famós quadre protagonitzat per aquesta divinitat, i l’estil del vestuari i maquillatge reforcen aquesta referència.

SUGGERIMENTS DE COMENTARI

  1. Característiques de la deessa Venus: nom en grec i en llatí, genealogia, simbologia i atributs. Quins d’aquests atributs apareixen a l’escena?
  2. A quin quadre fa referencia l’escena musical? Digueu-ne les dades i enllaceu-ne la imatge. Com està adaptat a la pel·lícula?
  3. Visioneu el vídeo de la cançó original de Bananarama, que teniu enllaçat més amunt, i comenteu com l’ha versionat la pel·lícula. Digueu també si hi ha també referències clàssiques i quins altres personatges d’altres mitologies hi apareixen.
  4. Mireu la lletra de la cançó i comenteu com s’utilitza la referència clàssica. Que volen dir amb I’m your Venus?