Salvete amici amicaeque !

El perquè d’aquest article es troba en la paraula caldo, que sempre m’havia causat dubtes i vaig preguntar la Teresa per què és correcte caldo en català. Em va dir perquè provenia del llatí, doncs jo que pensava una altra cosa quan veia els anuncis de TV3 i 8TV sobre la marca Gallina Blanca i Knorr…; creia fins fa poquet que per dir caldo en català era brou, però al final la normativa ha acceptat aquesta paraula perquè prové del llatí.

Aquesta disquisició etimològica m’ha portat a reflexionar sobre un altre tema que hi està relacionat. Ja fa uns quants anyets que vaig a Andorra i, tot i que mai he estat a Caldea, sempre m’he preguntat per què aquest centre termolúdic rep aquest nom; doncs ara m’ha quedat clara la seva etimologia.

Caldea

Es tracta de l’adjectiu llatí caldus, en català calent, que dóna nom a la sala calenta de les termes, anomenada caldarium. Els establiments de thermae tenien sales amb aigua a diferents temperatures i sovint es construïen on hi havia aigua termal, per això als llocs que es diuen Caldas, Caldes, etc… podria haver-hi hagut aigua termal en el passat i encara perdurar ara.

Investigant per la xarxa he trobat molts topònims relacionats amb caldus, però com que n’hi havia de tants, he fet un petit recull de topònims espanyols, catalans i andorrans que en provenen i he arribat a una conclusió: és que que totes tenen balneari!

1. Caldes de Montbui: en aquest municipi de la província de Barcelona hi ha una de les fonts més calentes d’Europa, ja que ens els temps del romans van aprofitar aquella aigua i van construir un balneari, del qual encara hi ha restes arqueològiques. Aquest poble té unes aigües termals amb clor, flúor, brom i iode que serveixen per combatir problemes ossis.
2. Caldes d’Estrach: està a la província de Barcelona i a la comarca del Maresme, té balneari amb aigua mineromedicinal.
3. Caldes de Malavella: és a la província de Girona, és famosa per el seu manantial d’aigua amb gas natural i el Vichy Catalan, és veritat que existeixen balnearis amb aigua termal.
4. Escaldes-Engordany: està a Andorra i té el balneari Caldea, la seva aigua termal és rica en clor, sodi, sulfats, florur, potassi, silici, magnesi, alumini, ferro i amonis.
5. Caldes de Bohí: està situat a la província de Girona, i les seves aigües termals ajuden a curar malalties reumàtiques.
   
6. Caldas de Reis: està situat a Galícia, a la província de Pontevedra, l’aigua termal que hi ha serveix per tractar afeccions reumàtiques, respiratòries, dermatològiques i quirúgiques.

• Digueu quins altres espais hi ha a les termes romanes a part dels que he esmentat.
• Els que feu llatí, podeu dir de quin gènere és caldarium i declinar el mot en tots els casos que hem estudiat fins ara. Podeu repassar la funció sintàctica a què correspon cadascun d’ells?
• Quants gèneres té l’adjectiu caldus? Enuncieu l’adjectiu com surt al vocabulari, en els tres gèneres.
  
• Coneixeu algun altre topònim que comenci així? Si és el cas, esbrineu si té relació amb aigües termals.

Maria Sorribes 4B2