Author Archives: mariasorribes

Balanç del primer any al projecte Clàssics a l’escola

Clàssics a l’escola és un projecte emmarcat en l’optativa de Cultura de 4t d’ESO Clàssics arreu del nostre institut, que té com plataforma digital aquest bloc que ara mateix visites i que li dóna nom. De fet, aquest curs, el primer que s’imparteix l’optativa, ha estat la prova de foc final per comprovar si realment havíem assolit els objectius plantejats a principi de curs.

El nostre projecte consisteix a difondre la cultura clàssica a partir del llegat greco-romà; per això hem après i hem investigat sobre aquest llegat i la manera com fer-la arribar a un públic pre-adolescent de manera que gaudeixi i aprengui alhora. Concretament, aquest curs s’ha materialitzat amb la realització de tres tallers amb nois i noies de 5è de primària de l’Escola Bufalà.

Entrada de l'Escola Bufalà de Badalona

Entrada de l’Escola Bufalà de Badalona

Per dissenyar-lo hem pres com a referent principal la Magna Celebratio i el projecte Baetulonis Scholaque se celebra cada any a finals d’abril a Badalona. Ens ha orientat sobre quins tallers faríem i també de quina manera, perquè en aquest festival hi participa gent de totes les edats però sobretot el públic infantil i pre-adolescent. També ens han ajudat les tècniques del Museu de Badalona amb el seu taller de jocs, tot i que al final no vam fer-ne cap d’aquesta mena a l’Escola Bufalà.

18157530_10211676737767490_1689977601717785330_n

Foto d’equip a la Magna Celebratio

No ha estat una tasca senzilla, perquè hem hagut de submergir-nos en el món clàssic i dissenyar amb detall el projecte final. Per això, a posteriori, hem fet balanç del nostre primer any en el projecte i exposarem la nostra experiència en aquest article.

Volem que aquest article serveixi d’orientació per als que ocuparan el nostre lloc al projecte del curs 2017/2018, de manera que tinguin un model en el qual inspirar-se, atès els bon resultats que hem tingut enguany.

Després dels dos primers trimestres de curs d’immersió en la cultura greco-llatina i la seva pervivència, al principi del tercer vam fer una pluja d’idees per començar a donar forma al projecte final. No era la primera, perquè a principi de curs ja n’havíem fet una per intentar definir què era per a nosaltres la cultura clàssica.

A continuació, es van decidir les activitats i confeccionar els equips en funció de les propostes i oferiments de cada alumne. Els taller definitius serien d’abillament romà, escriptura amb tauletes de cera i escriptura amb tinta. Els següents passos van ser decidir un coordinador d’equip i repartir-nos les tasques.

piZap_1503644966211

En aquest collage podem veure en primer lloc el taller d’escriptura amb tauletes de cera, en segon lloc el taller d’abillament i abillament romà, en tercer lloc el taller d’escriptura amb tinta i per últim com a fons tenim la foto d’equip a l’entrada de l’escola.

En tornar de les vacances de Setmana Santa ens vam posar a investigar i a treballar en equip i no va ser fins al mes de maig que el nostre projecte va començar a tenir cara i ulls. Llavors vam començar la difícil tasca d’elaborar el material nosaltres mateixos, el paper pergamí en el cas del nostre equip.

En el moment de dur a terme el nostre projecte davant dels nois i noies teníem molta incertesa per si els nens gaudirien o no, però al final la sessió va anar molt bé, perquè els alumnes de 5è mostraven curiositat i no van para de fer preguntes. El que ens va cridar més l’atenció va ser la curiositat i ganes de fer coses noves, i al final vam sortir reconfortats i contents per haver complert el nostre objectiu i veure que els nens s’ho havien passat de meravella!

En aquest projecte he après molt sobre la nostra cultura perquè he assimilat d’on ve, m’he divertit perquè he descobert que m’agrada la Cultura clàssica. La seva realització ha estat difícil perquè vam haver de documentar-nos sobre com escrivien els romans i com es vestien, per després fer el material per als tallers.

pizap.com15036738655061

En aquest collage podem veure primer la confecció dels materials pels tallers, de fons hi ha la foto de l’entrada a l’escola i, per últim, els nois i noies de cinquè fent de públic als nostres tallers.

Desde la perspectiva d’equip també podem dir que ha estat una experiència nova per a nosaltres, perquè hem hagut de presentar un projecte, hem madurat, hem après a expressar-nos en públic sense vergonya, hem aprés treballar junts i sobretot hem gaudit cadascun de nosaltres.

No només hem fet una investigació, sinó que hem apropat la cultura clàssica a nois i noies de 10 a 11 anys, després d’una bona recerca. Ens hem repartit per equips i hem investigat sobre els suports sobre els quals escrivien els romans i, en el cas de l’abillament, sobre la classe social i l’estament a què pertanyia cada tipus de roba.

A les dificultats materials i logístiques i el rigor en la recerca calia afegir la necessitat que els tallers fossin amens i atractius per a l’alumnat de primària. És possible aconseguir-ho i no morir en l’intent?

La resposta és sí, encara que sembli impossible a priori, però no ens hem d’oblidar que si posem interès, tot surt de fàbula. Espero, doncs, que aquest article sigui prou orientador i motivador per a les noves generacions.

Text: Maria Sorribes, 1r de Batxillerat

Imatges: Teresa Devesa

Els tòpics literaris mai passen de moda!

Salvete!

Aquest article va sorgir per casualitat, mentre anava al cotxe amb el meu pare cap a casa dels meus avis i de sobte em va aparèixer un rètol on posava carpe diem. Se’m va encendre la bombeta, així que vaig decidir posar-me a investigar i a confeccionar el meu article.

A partir d’aquesta troballa casual vaig posar en marxa el meu projecte: fer una llista d’establiments (teatres, botigues, bars, etc.) que continguin al nom algun tòpic literari.

També he estat investigant durant aquesta pausa de quasi dues setmanes que hem tingut i vaig continuar la recerca per Londres, però l’únic establiment amb referència clàssica que vaig trobar va ser Argos, una botiga de jardineria.

Vet aquí el meu recull:

  1. Pastisseria Carpe diem (Plaça Francesc Macià 1, Sant Adrià del Besós)
  2. Café Tempus fugit (Avinguda dels Banús 108, Santa Coloma de Gramenet)
  3. Locus amoenus Café (A Pobra do Caramiñal, A Coruña)
  4. Horror Vacui, botiga d’antiguitats (Calle Almoraima, 41,Tomares, Sevilla)
  5. Beatus Ille Sa Agència de viatges (Cnel. Pablo Zufriategui 736, Ituzaingó, Buenos Aires, Argentina)

Després de tanta investigació per la xarxa he arribat a una conclusió: el fet d’anomenar Carpe diem un establiment es deu a la voluntat de l’amo de remarcar que el seu establiment és únic i que allà el client aprofitarà el temps.

Mirem-nos amb detall el tòpic literari CARPE DIEM:

  • Anàlisi formal: oració formada per la segona persona del singular de present d’imperatiu del verb carpeo més l’acusatiu singular de dies, -ei en funció de complement directe.
  • Significat literal: Aprofita el dia.
  • Significat extens: Aprofita les oportunitats, i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat no existeixi. Aquest tòpic prové de l’Oda II d’Horaci.

Si tenim en compte el seu significat, de ben segur que el nom de la pastisseria Carpe Diem dóna entendre que a l’establiment venen productes que, si no els tastes ara, ja no en tornaràs a tastar d’iguals. El que volen els propietaris és què els clients vinguin en aquell moment i comprin els seus productes ara i no el dia de demà, perquè mai no sabem el que ens podem trobar.

I ARA…

  1. Trieu un dels altres tòpics literaris i feu-ne una descripció completa, com jo he fet amb Carpe diem, sense oblidar enllaçar-hi la pàgina corresponent de Llatinismes “in situ
  2. També n’hi ha un més relacionat amb les arts plàstiques. Digues quin és i fes el mateix que amb el literari.
  3. En els dos casos, no oblideu relacionar el significat dels tòpics amb les característiques dels establiments.
  4. Us sembla bé la idea de posar nom els establiments amb tòpics literaris? Imagineu algun establiment que podríeu anomenar amb algun dels llatinismes i expressions llatines estudiats fins ara.

Banys a la clàssica

Salvete amici amicaeque !

El perquè d’aquest article es troba en la paraula caldo, que sempre m’havia causat dubtes i vaig preguntar la Teresa per què és correcte caldo en català. Em va dir perquè provenia del llatí, doncs jo que pensava una altra cosa quan veia els anuncis de TV3 i 8TV sobre la marca Gallina Blanca i Knorr…; creia fins fa poquet que per dir caldo en català era brou, però al final la normativa ha acceptat aquesta paraula perquè prové del llatí.

gallina-blanca-caldo-de-pollo-bajo-en-grasas-brik-1-lt

Aquesta disquisició etimològica m’ha portat a reflexionar sobre un altre tema que hi està relacionat. Ja fa uns quants anyets que vaig a Andorra i, tot i que mai he estat a Caldea, sempre m’he preguntat per què aquest centre termolúdic rep aquest nom; doncs ara m’ha quedat clara la seva etimologia.

caldea

Caldea

Es tracta de l’adjectiu llatí caldusen català calent, que dóna nom a la sala calenta de les termes, anomenada caldarium. Els establiments de thermae tenien sales amb aigua a diferents temperatures i sovint es construïen on hi havia aigua termal, per això als llocs que es diuen Caldas, Caldes, etc… podria haver-hi hagut aigua termal en el passat i encara perdurar ara.

Investigant per la xarxa he trobat molts topònims relacionats amb caldus, però com que n’hi havia de tants, he fet un petit recull de topònims espanyols, catalans i andorrans que en provenen i he arribat a una conclusió: és que que totes tenen balneari!

  1. Caldes de Montbui: en aquest municipi de la província de Barcelona hi ha una de les fonts més calentes d’Europa, ja que ens els temps del romans van aprofitar aquella aigua i van construir un balneari, del qual encara hi ha restes arqueològiques. Aquest poble té unes aigües termals amb clor, flúor, brom i iode que serveixen per combatir problemes ossis.
  2. Caldes d’Estrach: està a la província de Barcelona i a la comarca del Maresme, té balneari amb aigua mineromedicinal.
  3. Caldes de Malavella: és a la província de Girona, és famosa per el seu manantial d’aigua amb gas natural i el Vichy Catalan, és veritat que existeixen balnearis amb aigua termal.
  4. Escaldes-Engordany: està a Andorra i té el balneari Caldea, la seva aigua termal és rica en clor, sodi, sulfats, florur, potassi, silici, magnesi, alumini, ferro i amonis.
  5. Caldes de Bohí: està situat a la província de Girona, i les seves aigües termals ajuden a curar malalties reumàtiques.
  6. Caldas de Reis: està situat a Galícia, a la província de Pontevedra, l’aigua termal que hi ha serveix per tractar afeccions reumàtiques, respiratòries, dermatològiques i quirúgiques.
  • Digueu quins altres espais hi ha a les termes romanes a part dels que he esmentat.
  • Els que feu llatí, podeu dir de quin gènere és caldarium i declinar el mot en tots els casos que hem estudiat fins ara. Podeu repassar la funció sintàctica a què correspon cadascun d’ells?
  • Quants gèneres té l’adjectiu caldus? Enuncieu l’adjectiu com surt al vocabulari, en els tres gèneres.
  • Coneixeu algun altre topònim que comenci així? Si és el cas, esbrineu si té relació amb aigües termals.

Maria Sorribes 4B2

Mitologia futbolera? El futbol tira de clàssics?

Collita pròpia: foto de Maria Sorribes

Foto de Turespaña

Salvete pueri puellaeque!

Fa un mes vaig estar de viatge a Madrid i, aprofitant l’ocasió, vaig fer la ruta futbolera: vaig veure el Calderón, el Bernabeu i les fonts de Cíbeles i Neptú. I llavors em vaig preguntar com és que un espai relacionat amb Cíbeles se li atribuïa al Reial Madrid i el de Neptú a l’Atlético de Madrid.

Cíbeles (Κυβέλη) és la deessa de la terra, pertany a la mitologia oriental i la seva equivalent romana és Rea. Es representava amb una túnica i una corona en forma de muralla al cap. Porta amb ella uns lleons que tiren de la seva carrossa.

Wikimedia Commons 6 de desembre 2005 Fotografia de Quarter Latin

Neptú és el déu del mar i el seu equivalent en grec és Posidó (Ποσειδῶν). És el fill gran de Saturn i Ops, i germà de Júpiter i Plutó, i com atribut porta un trident a la mà. Se’l pot reconèixer també per portar un carro tirat per cavalls i uns dofins que l’acompanyen.

Després de fer recerca per la xarxa, he trobat que aquesta plaça de Cíbeles va ocupar-la en primer lloc l’Atlético, i la de Neptú el Reial Madrid, fins fa 28 anys, quan Espanya s’enfrontava a Dinamarca en els vuitens de final del mundial de Mèxic i Emilio Butragueño va marcar quatre gols, fet que va fer sortir al carrer al Madrid i anar a Cíbeles per primera vegada.

Tanmateix hem de saber que van ser els aficionats de l’Atlético de Madrid els que 20 anys abans havien començat a festejar a Cíbeles els títols del seu equip, però com que veien que els seguidors del Madrid començaven a imitar el lloc de les celebracions, els aficionats colchoneros van decidir baixar uns carrers més avall, cap al Paseo del Prado, per traslladar-se a la font de Neptú.

També he trobat a una pàgina que els colchoneros i els merengues van estar compartint plaça cinc anys fins a dividir-se com en l’actualitat. El 1991 va canviar tot, quan l’Atlètico ja tenia la setena Copa del Rey, en anar a celebrar-lo a Cíbeles un grup de 500 persones de l’Atlético, la gran part empipats perquè el Reial Madrid estigués durant cinc anys amb la deessa, aleshores van decidir separar-se.

La conclusió és que els dos equips s’han copiat mútuament els llocs on celebrar els seus triomfs i després s’han separat.

 

He posat aquests mapes per si voleu saber on estan situades a Madrid aquestes fonts i per si voleu anar-hi alguna vegada.

Després d’investigar per Internet m’he adonat que aquest assumpte no era mitològic, ja que, a diferència del d‘Hebe, aquest no està relacionat amb les característiques de cada divinitat.

Des del meu punt de vista, penso que el Reial Madrid es representa amb Cíbeles per la manera com està representada la deessa, perquè dóna la imatge d’equip senyorial i de classe. En canvi, Neptú per a l’Atlético representa la senzillesa i l’austeritat, un equip més proper al poble.

Alfredo Relaño diu que Cibeles, diosa de la Tierra y la fertilidad, le cuadra más al Madrid, de vocación estable y perpetua ambición i que Neptuno, dios del mar y de las tormentas, evoca más la personalidad del Atlético.

En definitiva, hem comprovat que aquestes adscripcions no estan directament marcades per la mitologia, però potser sí inspirades en els atributs i trets característics de cada divinitat.

  • Sabíeu aquest tema de les fonts abans de llegir l’article?
  • Busqueu informació sobre aquestes fonts, si voleu a partir dels enllaços que us deixo al principi de l’article. Veureu que les dues formen part d’un conjunt anomenat Salón del Prado, on hi ha una font dedicada a una altra divinitat, quina és? De quin estil artístic són i per què les referències mitològiques hi són fonamentals?
  • Coneixeu algun equip que celebri els seus triomfs d’aquesta manera, al voltant d’una font?
  • Coneixeu algun equip esportiu relacionat amb la mitologia o divinitat?

Maria Sorribes  4B2

Hebe: cosmètica a la romana

20161103_132059-1

[Foto de Maria Sorribes] Clica a sobre de la imatge per obtenir més dades de l’establiment

Salvete omnes!

Durant la sortida a Barcino que vam fer fa uns quinze dies, quan vam sortir de la necròpolis, vaig veure una cosa que em va interessar, el nom d’una botiga que es deia Hebe (aquest establiment es troba a Barcelona, al Carrer de la Canuda, 23) i em va cridar l’atenció. Tenia curiositat per saber per què es deia d’aquesta manera.

El nom de la botiga prové d’una deessa que es diu Hebe en grec (Ἥβη) i en llatí Juventas; filla de Zeus i Hera, deessa de la joventut, segons l’Odissea es va casar amb Hèracles. Aquesta deessa porta un vestit blanc sense mànigues amb una copa de nèctar a la mà, a punt de servir-la als déus.

figura-hebe

La botiga és de cosmètica i perfumeria, s’hi venen cremes antiarrugues, tractaments rejovenidors…; ara ja ho sé, que per això li van posar aquest nom: perquè els productes que distribueix l’establiment ens poden mantenir tan joves com la divinitat que li dóna nom.

D’altra banda, les característiques de l’establiment m’han fet pensar en una cosa important que ens va dir la guia al museu.

L’excursió consistia a recórrer la Barcelona romana, fer una visita al MUHBA, per aprendre coses sobre les ciutats romanes, la cultura i vida d’aquesta civilització antiga.

Durant la visita al museu vam veure diferents aspectes de la cultura romana, com per exemple, la tintoreria, la bodega, la domus i per finalitzar, els estris que utilitzaven per a la bellesa (joies, potingues, perfums), com els feien i sobretot com es cuidaven la pell els romans.

Segons ens va dir la guia, els romans es maquillaven i es posaven potingues al cos i a la cara, cosa que també feien a l’Antic Egipte. Eren experts en cosmètica i maquillatge, es feien ells mateixos les cremes, són els predecessors de tot aquest món dels tractaments i cremes per mitigar els efectes de l’edat en la nostra pell. Ves per on, no està tan lluny la botiga objecte del meu article, en ple segle XXI, dels interessos dels habitants d’aquella ciutat fundada a finals del segle I aC!

Fora del museu vam veure els dos aqüeductes que hi havia a Barcelona juntament amb la necròpoli.

File:Hebe.jpg

Bathing Woman (Hebé), Demeter Laccataris,1850 Col·lecció privada

  • Coneixíeu alguna divinitat menor a part d’Hebe que estigui relacionada amb la bellesa i la joventut? Penseu en Afrodita, quins personatges l’acompanyaven sovint…
  • Havíeu sentit alguna vegada el nom d’Hebe? Si és així, expliqueu en quin context.
  • Coneixeu establiments amb noms de divinitats femenines? Si teniu els ulls ben oberts, segur que en trobareu…

Maria Sorribes 4B2