Monthly Archives: abril 2010

Titelles romans a la Magna Celebratio

27 Replies

Titelles Marc Antoni i Cleopatra
Foto: Genovesa

Dissabte passat vaig tenir l’honor d’assistir a un espectacle de titelles romans al Museu de Badalona dins les reconstruccions històriques de la Magna Celebratio MMX. En època romana ja hi havia representacions de teatre de titelles. Genovesa Narratives Teatrals va portar a escena Marc Antoni i Cleopatra a partir de textos de Plutarc i de W. Shakespeare. Un narrador titellaire i el seu ajudant donen a conèixer l’apassionada història d’amor entre Marc Antoni i Cleopatra, també es reviu l’escenari de la batalla d’Actium.

Si us ho vàreu perdre, els dies 28 i 29 de maig a les Muralles-Espai Minerva a Tarragona podreu reviure el món titellaire romà dins el festival Tàrraco Viva. S’ho ben val i per demostrar-ho aquí teniu una mostra de l’espectacle que amablement em van deixar enregistrar a la Magna Celebratio.

Per cert, aquests titelles no us recorden la nina articulada de Tàrraco?

Sant Jordi MMX: Emmirallant-se en “Aracne”

4 Replies

Sant Jordi i "El Nom de la rosa"

Fa dies que El Fil de les Clàssiques s’està emmirallant en el bloc dels alumnes de clàssiques de l’INS. Cristòfol Ferrer, obert a la col·laboració d’altres centres i interessants en el món clàssic, Aracne fila i fila. Si no el coneixeu a partir d’ara quan ens visiteu també aneu a ARACNE (lateral superior dret) i veureu la seva magnífica feina.

Si no ho sabeu, acaben d’arribar a la fase final d’Edublogs 2010 en la categoria de blocs d’alumnes de batxillerat. Quin goig! Quina alegria! Jo ja n’estic molt i molt contenta: ser finalistes a Edublogs és tot un èxit però potser els déus voldran que guanyin! D’esforçar-se, s’hi esforcen! Molta sort, discipuli discipulaeque!

Aquesta setmana cultural de Sant Jordi El Fil de les Clàssiques s’ha traslladat a Aracne fila i fila perquè els alumnes han agafat el bastó de comandament i han esdevingut, com no, els autèntics protagonistes de la festa i allí han publicat tots els apunts de la diada (de més antic a més recent):

i també de  les sortides:

L’enhorabona a tots i a totes que heu fet possible una setmana cultural de sant Jordi inoblidable, fins i tot treballant des de casa! Feliciter!

Xavier Serrahima, premiat per l’adaptació de “L’ase d’or”

6 Replies
Xavier Serrahima

Xavier Serrahima. Foto de Ferran Martí.

L’altre dia l’editorial Teide, com a autora i col·laboradora, em va convidar al lliurament del primer premi d’Adaptació Literària Biblioteca Teide 2010 . El poeta, novel·lista i professor d’educació secundària de llengua i literatura César Ibáñez París fou guardonat amb  el I Premio de Adaptación Literaria Biblioteca Teide, destinat a fomentar els clàssics de la literatura universal entre el públic  juvenil amb l’adaptació de l’obra Tartufo o el impostor de Molière.

Quina alegria vaig tenir quan es va llegir el veredicte i L‘ase d’or d’Apuleu de l’escriptor  egarenc   Xavier Serrahima en va resultar ex aequo finalista juntament amb Ignacio Gamen. Visca el llatí! Visca la literatura! L’enhorabona Xavier  i tots els premiats! També voldria donar l’enhorabona al Frederic i a l’Anna per tenir la bona idea de premiar les adaptacions literàries i de pensar en un públic lector com vosaltres.

Frederic Rahola, president de Teide i els premiats César Ibáñez, Ignacio Gamen i Xavier Serrahima i Anna Folqué, editora de Biblioteca Teide

Sabeu quin conte ben conegut per tots vosaltres conté aquesta obra d’Apuleu i segur que en Xavier no el deu haver eliminat. Ja tinc ganes de llegir-ne la seva adaptació i de compartir-la amb tots vosaltres. De ben segur que us agradarà!

Per cert, si en Xavier és egarenc, de quina ciutat és?

Voleu saber què en pensa en Xavier Serrahima d’escriure? Doncs, aquí reprodueixo uns bells mots seus: “Escriure és i ha estat sempre per a mi una necessitat vital ineludible. Podríem dir que escriure és -o és, també-la meva manera de viure. De viure, de veure i d’entendre. De viure els dies que em pertoquin; de veure i tractar de comprendre el món i tot el que m’envolta. Els llibres, des de ben jove, han estat els meus companys més fidels: Plaute, Terenci, Dostoievski, Tolstoi, Dickens, Pla, Ausiàs March, Rimbaud i tants d’altres m’han fet costat i m’han guiat en el navegar incert i atzarós de l’existència”.

A veure si l’Anna Folqué ens pot visitar amb en Xavier Serrahima, quan Teide li publiqui el llibre, tal com va fer amb l’Antoni Garcia Llorca!

Bona diada de Sant Jordi!

No us oblideu del llibre ni de la rosa! Ni de llegir, ni d’escriure!

“El nom de la rosa” i Sant Pere de Galligants

4 Replies

Aquest dijous anirem a Gerunda i visitarem, entre altres, el monestir de Sant Pere de Galligants. Per anar escalfant motors, us demano que visioneu aquest fragment de El nom de la rosa i hi detecteu totes les relacions possibles amb el llatí i amb la nostra visita al monestir (ja sabeu allò de l’Ora et labora i dels Beats, veritat?). Potser la nostra sortida us inspira i aviat tindrem recreacions literàries com a scriptores dels monestirs de l’Edat mitjana i, fins i tot, noves inscripcions llatines després d’interpretar-hi les inscripcions romanes. Qui scribit, bis legit!

Poetes evocant l'”Odissea” (II part)

6 Replies

S’apropa Sant Jordi! Hem parlat de l’Odissea. Hem llegit Les aventures d’Ulisses. Per la diada, visionarem i comentarem O Brother. Where Art Thou?... és, doncs, el moment de continuar evocant l’Odissea amb els poetes Agustí Bartra i Luisa Futoransky, després d’haver-ho fet amb Joan Margarit i Jordi Pàmies.

LA CANÇÓ DE NAUSICA

Del record immens d’Ulisses
sóc l’esposa de blancor:
sal de llàgrimes ventisses
i mocador.

A l’adéu visc enasprada,
tinc el cor a dalt del gest.
¿Què faré de ma mirada
tan plena d’est?

Ai, quina aspra primavera
tot de sobte s’ha badat
en ma llarga cabellera
de soledat!

Cada nit em desamarro
del meu viure ple de vels
per pujar dalt l’altre Carro
dels set estels,

i, deserta d’esperança,
poso a estendre al firmament
el llençol d’una enyorança
teixida amb vent.

Trobo una ombra d’abraçada
esperant-me al meu racó.
Sols em dringa l’arracada
quan dic que no.

El roig liquen de la febre
va pujant pel meu turmell…
Ja s’encén, a ma palpebra,
la imatge d’ell.

Mon dolor no té ferida,
no em tocà l’ala del foc.
Ai, del blanc de la florida
passaré al groc!

Cançó d’odi cantaria
contra el mar que m’ha vençut,
aquest mar que el portà un dia
i se l’ha endut…

La meva ànima, descalça
com la pluja, se me’n va,
i en el vent que, rient, l’alça
romp a plorar…

Agustí Bartra


CIRCERÍA

A estos hombres
los transformé en versitos
y los confiné libros y revistas
porque, con los tiempos
que corren, no es cosa
de andar encima procurándoles bellotas ni margaritas, para los días
de guardar.

En cuanto al Ulises, ese, de Ítaca,
díganle que de áspides, sapos
y mastodontes como él
tengo llena la sartén.
Además, el juego (circense)
de las resurrecciones
no es más una especialidad mía.
Yo ahora, tejo.
Créanme.

Luisa Futoransky

Qui ens els recita? Sant Jordi passat el vàrem celebrar tot llegint Maria Àngels Anglada i l’anterior amb Catul, potser enguany també en Dani ens musica algun poema i la Coty ens el recita, no?.

Sorpreneu-me al Simposi! Bona diada de Sant Jordi!

Noms actuals i antics topònims llatins

14 Replies

De tornada amb Fundamentos léxicos en el aula de clásicas a les VI Jornadas de Cultura Clásica.com a Mèrida, on el llatí sobretot oral ha tingut un pes molt específic, he pensat que si bé teníem un Google maps amb la localització de mots actuals que provenen d’antics topònims grecs, el llatí no podia ser menys i també hauríem de començar a buscar noms actuals que provinguin d’antics topònims llatins. He posat fil a l’agulla i ja en tenim alguns. Ara serà qüestió de badar bé els ulls i anar completant els dos mapes o deixar els suggeriments en comentari.

 


Veure Mots actuals a partir de topònims llatins en un mapa més gran

Què vol dir i d’on prové “nefelibata”?

10 Replies

Us deixo aquí, a més de la feina digital al Fil Moodle, dos fragments literaris en què Rubén Darío i Antonio Machado fan ús d’aquest mot tan curiós. Jo amb ell me’n vaig cap a Mèrida a formar part de les VI Jornadas de Cultura Clásica.com on m’han convidat a parlar de Fundamentos léxicos en el aula de Clásicas. No entenc encara per què els déus m’honoren amb tal esdeveniment? però, vosaltres també veniu amb mi, nefelibata!

 

…Mi maldita visión sentimental del mundo me aprieta el corazón,
y así cualquier tunante me explotará a su gusto.
Soy así. Se me puede burlar con calma. Es justo.
Por eso los astutos, los listos, dicen que
no conozco el valor del dinero. ¡Lo sé!
Que ando, nefelibata, por las nubes… Entiendo.
Que no soy hombre práctico en la vida… ¡Estupendo!…

Rubén Darío (1867-1916), Epístola

 

Sube y sube, pero ten
cuidado, Nefelibata,
que entre las nubes también
se puede meter la pata.

Antonio Machado (1875-1939),  Cancionero Apócrifo

Ens veiem a la Magna Celebratio!

6 Replies

La gran festa de reconstrucció història de Badalona és a punt de començar! A l’espera del programa definitiu, escalfem motors i fem pinya! Ja ho vaig anunciar fa dies al meu FriendFeed i en el de Chiron. Els badalonins ens hi han convidat i allí estarem! A Aracne fila i fila hi trobareu més informació.

N.B.:

Ens han posat El Fil de les Clàssiques com a bloc de difusió i de didàctica del món romà! Quin honor!

“Jònica”, de Kavafis amb Subirachs

11 Replies

Tot passejant per Ciutat de Mallorca, en els jardins de S’Hort del Rei es pot contemplar des del 1983 una bella escultura antropomorfa femenina altament eròtica de Josep Maria Subirachs, intitulada “Jònica” feta de marbre (143,5 x 57 x 41 cm) amb una inscripció que no és altra cosa que la primera estrofa del poema de Konstandinos Kavafis a qui ret homenatge.

Aquesta escultura és una síntesi perfecta del món clàssic. Subirachs ha sabut unir l’anatomia eròtica i l’estètica del geòmetra amb el passat grecoromà.

Encetem el mes d’abril, mes molt especial per a mi, i també ho va ser per a Kavafis: la seva existència dissortada ancorada en el passat grecoromà es va veure marcada pel mes d’abril, nascut un mes d’abril moriria un altre mes d’abril, a l’abric dels idus de març.

Jònica

Per bé que trossejaren llurs estàtues,

per bé que els bandejaren de llurs temples,

no per això moriren pas els déus.

Oh terra de la Jònia, a tu encara t’estimen,

guarden els teus records llurs ànimes encara.

Quan un matí d’aquests s’aixeca damunt teu

per la seva atmostera

revé com una saba de llur vida,

i de vegades una aèria, jovenívola forma

indefinida, amb trànsit prompte

pels cims dels teus pujols es veu com passa.

Konstandinos P. Kavafis, 1911 (traducció de Carles Riba)

Manuscrit de Kavafis:

Venus en la nomenclatura botànica popular

11 Replies

Venus, antiga divinitat itàlica de la primavera, protectora dels camps, de la vegetació  i dels jardins, conservà aquest caràcter fins i tot quan fou assimilada  a partir del segle II aC amb l’Afrodita grega, dea de l’amor i de la bellesa femenina. La gens Iulia que pretenia ser descendent d’Eneas la considerava una avantpassada seva. Era present a totes les llars i a Roma i arreu era venerada. Quan Juli Cèsar fou destinat a Hispània com a Cònsol en va promoure la devoció i, a més de les nombroses representacions plàstiques, Venus resta encara ben vigent en la nostra cultura popular.

És primavera! Després d’un cru hivern de ventades, gelades i nevades, la natura reneix com si un miracle esdevingués i potser ha arribat el moment de recordar els vestigis populars de Venus en el nom de les plantes.

Al Parc del Laberint ja us vaig assenyalar  la capil·lera  dita Adiantum Capillus Veneris, “cabells de Venus” per la semblança dels fins i abundants pecíols negres a una cabellera.
  • La Cuscuta europaea és també coneguda en català com “cabells de Venus” per la seva tija filiforme, afil·la amb flors albo-rosades.
  • La planta anual, ornamental, de fulles sèssils i oblongues  Specularia speculum és anomenada popularment “espill de Venus” i en anglès “Venus’ looking glass”.
  • La planta vivaç Umbiculus-veneris se’n diu “llombrígol de Venus” i en castellà “Ombligo de Venus”. Té un pecíol llarg en el centre del limbe. Hipòcrates recomanava les seves fulles per concebre nens mascles, no crec que la cosa funcioni però almenys tenen un ús similar a les tiretes si ens encetem els peus mentre caminem pel camp.
  • La Scandix pecten-veneris, tota ella eriçada de flors blanques,  és dita “pinta de Venus” i en castellà “peine de Venus”.
  • La Nymphaea alba de flors blanques, solitàries, que suren damunt les aigües és coneguda també com a “rosa de Venus” i en castellà “rosa de Venus”. Es creu que és anafrodisíaca i s’empra en nimfomanies i priapismes (la mitologia us donarà un bon cop de mà a l’hora d’esbrinar el significat d’aquests termes!).
  • La planta herbàcea d’un metre i mig d’alçada Dipsacus fullonum es diu en castellà “baño de Venus”.
  • L’orquídea terrestre  Calypso bulbosa en castellà se la coneix amb el nom de “zapatilla de Venus”.
  • A la planta carnívora Dionea muscipula  li diuen”Venus atrapamoscas” en castellà i “Venus Flytrap” en anglès.

    • Si observeu bé totes aquestes plantes auctòctones unes i altres tropicals de ben segur sabreu per què la gent les ha relacionat amb Venus. Juli Cèsar deu estar ben content i satisfet ja que el seu llegat continua ben vigent!

    Gaudiu de la natura! Gaudiu de la primavera!