Us deixo aquí, a més de la feina digital al Fil Moodle, dos fragments literaris en què Rubén Darío i Antonio Machado fan ús d’aquest mot tan curiós. Jo amb ell me’n vaig cap a Mèrida a formar part de les VI Jornadas de Cultura Clásica.com on m’han convidat a parlar de Fundamentos léxicos en el aula de Clásicas. No entenc encara per què els déus m’honoren amb tal esdeveniment? però, vosaltres també veniu amb mi, nefelibata!
…Mi maldita visión sentimental del mundo me aprieta el corazón,
y así cualquier tunante me explotará a su gusto.
Soy así. Se me puede burlar con calma. Es justo.
Por eso los astutos, los listos, dicen que
no conozco el valor del dinero. ¡Lo sé!
Que ando, nefelibata, por las nubes… Entiendo.
Que no soy hombre práctico en la vida… ¡Estupendo!…
Rubén Darío (1867-1916), Epístola
Sube y sube, pero ten
cuidado, Nefelibata,
que entre las nubes también
se puede meter la pata.
Antonio Machado (1875-1939), Cancionero Apócrifo
Hola!!
Nefelibata, provè de la formació culta del grec, νεφέλη(núvol), y βάτης, nom d’un agent, de βαίνω, caminar).
La paraula vol dir: Caminar pels núvols, per tant somiadora
Salve!
Nefelibata s’utilitza per parlar de una persona somiadora,que viu en els núvols.
HOla:)
Quina paraula més extranya, he llegit en el google la definició i aixó és lo que he entes:
Nefelibata: és una somiadora, que va pels núvols.
De per si la paraula és bonica, sonora, amb encant i força, el seu significat l’acompanya del tot. Un terme que és capaç en només deu lletres d’identificar un estat tan complex com el dels somiadors.
:)És molt bunica la paraula i els poemes també.Dels dos autors només conec al Antonio Machado, que el vem estudiar el trimestre passat si no m’equivoco!
ara ya se com es diu el meu estat!
nefelibata 🙂
Unas jornadas de cultura clásica recuperan el uso del latín en foros de debate de Mérida “2.000 años más tarde”: http://es.noticias.yahoo.com/5/20100407/ten-unas-jornadas-de-cultura-clsica-recu-d798d35.html
Holaa!
Els poemes de tots dos poetes són molt bells, i la paraula “nefelibata” els fa més encara, bueno doncs el seu significat és el d’una persona somiadora, que camina sobre els núvols.
Aquesta paraula també està escrita en uns curiosos graffitis de gats fets amb plantilles ubicats en el Albaicín de la preciosa ciutat de Granada.
adéuu!
Nefelibata: Actualment es far servir aquesta expressió per anomenar aquell que és somiador i camina pels nuvols, caminar pels nuvols és el seu significat literari provinent del grec clàssic. νεφέλη(núvol), y βάτης (caminant).
I parlant de camiants et posaré un enllaç Margalida del meu poema liric preferit.
http://www.youtube.com/watch?v=QBdCLizaSiw
Vale Margalida!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » El llatí i el nom dels núvols
Memorandum gràfic de les VI Jornadas de Cultura Clásica.com.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Sísif, d’Agustí Bartra