Les bicicletes P3 – PLANIFICACIÓ

El nostre projecte es va dur a terme durant el segon trimestre i a finals d’aquest vam dedicar una setmana exclusivament per fer activitats i acabar-lo.

El primer que vam fer com a equip de mestres, triar un tema global a nivell de cicle, en aquest cas educació infantil. Després cada nivell ha triat un tema més específic a partir dels interessos i/o curiositats dels alumnes.

L’equip docent va triar un tema general a finals del primer trimestre a partir d’una pluja d’idees i es va escollir “Els mitjans de transport”. Una vegada vam tenir el tema triat les tutores van deixar en mans dels nens i nenes l’elecció del mitjà de transport concret, i per votacions van triar; P3 la bicicleta, P4 la moto i P5 el tren.

 

Una vegada vam tenir els temes ens vam organitzar amb el cicle i vam fer la planificació d’aquella setmana final. Tot seguit, adjuntem la graella de planificació de P3 (les bicicletes):

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00 -9:15 DESCOBERTA D’UN MATEIX
9:15 -10:15 Visita del ciclista Pere Esqué Visita  del la botiga de bicicletes: Cal Tarragó Pintar les bicicletes reciclades Gimcana internivells: els mitjans de transport Visita exposicions de

C. inicial

10:15-11:00
11:00- 11.30 ESBARJO
11:30- 12.30 Els alumnes de P5 ens expliquen el seu projecte: el tren Pintar dorsal pel circuit Pintar les bicicletes reciclades Pintar trencaclosques dels mitjans  de transport Visita de l’exposició de P4 i P5
           
15.00- 15.15 DESCOBERTA D’UN MATEIX
15:15- 16.15 Construcció d’una bicicleta amb materials reciclats Continuar construint les bicicletes reciclades Circuit de Bicicletes a la pista Skype amb l’escola de Torrelavit Visita de l’associació Guixanet
16:15- 16.30 DESCOBERTA D’UN MATEIX

En total, participaven d’aquest projecte les dues mestres de P3, la TEI i una mestra de reforç. En els grups intercicles també disposàvem de les tutores de P4 i P5, dues mestres més de reforç, dues auxiliars d’EE i una mestra d’EE.

 

 

 

 

L’ALUMNAT OPINA…

La veu dels alumnes ha quedat  bastant reflectida en l’apartat “avaluació” en el qual aquests van tenir l’oportunitat d’expressar mitjançant les rúbriques, les exposicions orals, la realització del Lapbook, el joc del Trivial i l’activitat que vam obrir a les famílies amb el “Inventors World Congress”, com a activitat de cloenda.

En totes elles, l’alumnat ha pogut mostrar tot allò que ha aprés, allò que més els ha agradat, la manera de com ho han dut a terme, com han gestionat les diferències que han sorgit alhora de treballar en grup, etc.

S’han mostrat molt motivats i participatius en totes les activitats, on ells han estat els protagonistes de tot el procés d’aprenentatge.

Aquí us mostrem un petit recull de vídeos on l’alumnat explica les seves vivències entorn al projecte.

 

 

COM IMPLEMENTEM ELS PROJECTES?

En el moment que és necessari cercar informació i investigar, comentem als alumnes que demanin col·laboració a la família o a algun especialista proper que ens pugui ajudar. La informació sobre el projectes es busca per Internet en horari escolar, la poden obtenir de materials que porten de casa o de la Biblioteca Municipal. Aquests materials poden ser: revistes, fotocòpies, fotos, al Bibliopati també recorren al préstec de llibres sobre continguts…

A partir de les informacions recollides de diferents àmbits, es fa una llista i en l’assemblea d’aula s’organitzen les parts (subtemes) en les quals s’aprofundirà. Cada apartat es reflecteix en un document per poder ser treballat en equips i ser capaços d’explicar-ho d’una manera estructurada.

La relació de coneixements previs amb la nova informació s’organitza a partir de les aportacions de l’alumnat, ja que cal comprovar la seva certesa i a partir d’aquesta cerca es plantegen noves preguntes i noves dinàmiques de treball en equip per tractar la informació i adaptar-la per a què pugui ser verbalitzada pels nens i nenes. Les dinàmiques i tècniques cooperatives afavoreixen la participació de tots els alumnes i creen un clima de confiança.

El tractament de la informació és un procés lent, però a cada sessió es situa a l’alumnat en quin moment del procés es troba i que s’espera d’ell (coneixement de l’objectiu de les tasques). El mapa conceptual o el llistat de tasques consensuat amb els alumnes, es la imatge present a l’aula amb l’objectiu de plasmar la interrelació de les idees i conceptes sobre el tema.

És un treball en el qual els nens i les nenes són protagonistes i les mestres fan de guia, les explicacions les donen l’alumnat en el seu equip/grup de treball i un portaveu de cada grup exposa les opinions del seu grup a la resta d’equips/grups.

UN RECULL DEL QUÈ HEM APRÉS

Mitjançant la metodologia per PROJECTES pretenem que l’alumnat sigui el protagonista del seu aprenentatge, intentem proporcionar estratègies que s’adaptin al seu ritme tractant d’assessorar i facilitar aquest aprenentatge. L’ajudem a que construeixi el coneixement col·laborativament, flexibilitzant el temps i tenint en compte les seves necessitats.

Alguns de les evidències o productes elaborats per l’alumnat a partir dels quals s’ha realitzat l’avaluació.

 

La carpeta d’aprenentatge (en la qual hem recollit tot una sèrie d’evidències que han facilitat l’aprenentatge dels nens i nenes i han demostrat l’adquisició de coneixements envers el tema del projecte) . El Lapbook (en el qual l’alumnat amb ajuda de les mestres, han dissenyat una mostra gràfica de tot allò que havien aprés), el TRIVIAL “Visionem el futur”, ( amb un recull molt ampli de preguntes obertes sobre el tema del projecte), L’exposició oral (davant el grup-classe i el recull de preguntes que van plantejar a la resta de grups i que  demostraven el seu coneixement sobre el tema ).  L’autoavaluació i la coavaluació (entre alumnes o alumne-mestre) mitjançant activitats i a través de les diferents rúbriques (treball cooperatiu, individuals i de grup). La comprovació del funcionament de les construccions de dos aparells mitjançant l’activitat de robòtica(4t nivell), i finalment l’exposició davant les famílies (“ Inventors World Congress”).

 

Alguns instruments utilitzats en base a aquestes evidències són:

  • Model rúbrica 1,  per avaluar el treball cooperatiu.
  • Model rúbrica 2, intergrups per avaluar la qualitat de l’exposició oral, entre els diferents grups.
  • Model rúbrica 3, eina de la mestra per avaluar la intervenció oral de cada grup i alumne i diferents nivells qualitatius( comunicació no verbal, us del codi, entonació, elements textuals…etc).
  • Model rúbrica 4, rúbrica d’avaluació de la presentació del producte final i funcionament del grup.

 AVALUACIÓ PROJECTE xarxes annex

 

 

 

LA NOSTRA METODOLOGIA DE TREBALL

En la gestió de l’aula utilitzarem metodologies i estratègies que facilitin la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat. En el disseny d’entorn i propostes d’aprenentatge es selecciona estratègies metodològiques que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumnat pel desenvolupament del projecte durant el curs.

Pel que fa als agrupaments dels alumnes, s’organitza la distribució de les aules en taules agrupades de 4 nens/es i s’utilitza dinàmiques per agrupar els infants en equips heterogenis en el treball cooperatiu, produint un nivell més alt de raonament. Per tant, aquests grups esdevenen mesures i suports educatius ja que són facilitadors d’un bon clima de treball autònom i ajuda entre iguals. En les sessions de projecte, també es prioritza dos docents a l’aula sempre que sigui possible, així anem construint bastida sobre les preguntes de l’alumnat i fem ús dels recursos TIC en els desdoblaments o per equips. Pel que fa al cicle de l’aprenentatge i tipus d’activitats, aquestes marquen una progressió del concret a l’abstracte i del simple al complex.

Referent a les activitats inicials, les primeres sessions varen ser converses en gran grup per contextualitzar el projecte i compartir els coneixements previs (Què farem? Exploració d’idees prèvies). En el cas de les activitats de desenvolupament, s’introdueixen nous continguts amb el visionat de vídeos d’experts per tal de despertar la curiositat dels infants i mantenir la motivació. A partir d’aquestes activitats inicials, les intervencions de l’alumnat ja plantegen múltiples preguntes que cal organitzar per tal de buscar respostes entre tots. S’avança amb la pregunta: Què volem saber? i es fa cerca d’informació a l’aula d’informàtica. A partir d’aquest cerca de respostes,s’aconsegueixen carpetes plenes d’informació que cal analitzar i organitzar per transmetre a la resta de companys. Amb l’observació directa i les experiències dels nens/es (sortides, experts de l’entorn…) es fan hipòtesis anàlisi i es treuen conclusions contrastables: primer una reflexió individualment, es contrasta per parelles i es consensua en equip. Aquesta tasca d’autoregulació progressiva permet una estructuració dels coneixements que s’acaba de concloure amb la presentació a la resta del grup classe. Finalment, a les activitats de síntesi tenen l’oportunitat d’aplicar el coneixement en situacions reals que ho requereixin.

Com ens organitzem?

Es mantenen els grups d’aula durant tot el curs en les sessions de projectes. A partir del grup classe, es divideixen els alumnes en equips heterogenis. Quan el treball dels continguts ho requereix, s’utilitza diferents dinàmiques i tècniques de Treball Cooperatiu les quals faciliten l’intercanvi d’idees i coneixements en petits grups, contrastar idees, reflexionar, prendre decisions per avançar i auto i coavaluar-se.

AVALUACIÓ

Davant de la necessitat d’avaluar com treballen i aprenent els nostres alumnes hem dissenyat alguns instruments d’avaluació inicial, formativa i final per tal de donar respostes als objectius proposats a inici de curs.

En un primer moment s’utilitza un informe KAPSI per tal de concretar els objectius fent partícip a l’alumne d’aprenentatge sobre que s’espera que aprengui. També s’utilitza per a fer diagnòstic del punt de partida i comprovar els èxits i resultats fruit del procés d’aprenentatge.

Durant el procés s’ha emprat un full de seguiment per part de les tutores en el que s’observa en diferents moments de l’elaboració del projecte la participació, l’actitud, l’aprenentatge i l’execució de les diferents tasques que duu a terme l’alumnat; d’aquesta manera es pot anar reconduint el procés d’aprenentatge de cada alumne.

A través de la rúbrica que han elaborat els mateixos alumnes prèviament a la construcció de la línia del temps (mural) corresponent a les diferents etapes de la història del cinema, decideixen els criteris d’avaluació, s’autoavaluen i es coavaluen.

Al finalitzar totes les activitats proposades pel projecte els alumnes reprenen el qüestionari KAPSI per tal d’autoavaluar el seu propi d’aprenentatge i adquirir satisfacció per l’evolució positiva al llarg del procés.

 

PRODUCTE FINAL

En finalitzar el projecte d’“El cinema”, hem obtingut diferents productes els quals s’han plasmat de diverses maneres. Entre altres, s’han realitzat grans murals que donen resposta a totes aquelles curiositats que tenien els nostres alumnes, una línia cronològica de la història del cinema, zoòtrops, ombres xineses, sessions de cinema i, lògicament, no podíem finalitzar aquest projecte sense fer un curtmetratge.

Així que, després de tot el curs investigant sobre el tema en qüestió, els alumnes de cicle superior han elaborat per grups, un petit curtmetratge on han posat en pràctica diferents continguts per a fer la preproducció, la producció i la postproducció d’un film.

En la fase de preproducció, es va fer la planificació del guió. Això volia dir que havien de posar-se d’acord per trobar una idea per al curtmetratge. Decidir de quin gènere es tractaria, quins serien els personatges, com s’estructuraria la història, fer-ne l’escaleta i, finalment, redactar el guió.
Un cop van tenir enllestida la primera fase, es van organitzar per a la fase de producció. En aquesta fase de rodatge, els actors van posar en escena el guió mentre uns altres gravaven.

Finalment, un cop van tenir totes les escenes gravades, van dedicar-se a editar el curt. Una feina entretinguda que requereix el domini de les TIC. No solament es tracta d’unir peces sinó que també s’hi han de fer retocs, afegir text, efectes especials i música.

En aquest moment, els alumnes es troben en la fase d’edició. Una vegada estiguin tots els films editats, els reproduiran a la gran pantalla!

En breu us posarem l’enllaç per a visualitzar els curtmetratges però, de moment, aquí teniu un petit recull de les activitats que s’han realitzat.















A EDUCACIÓ INFANTIL

Accés a la web del centre:

BENVINGUTS AL POMPEU FABRA


• Decoració portes i ambientació dels espais d’educació infantil.
• Festival de Nadal.
• Elaboració joguines òptiques.
• Ombres xineses.
• El dia de la poesia. Gravació d’un poema relacionat amb el cinema.
• Sortida Penelles.
• Jornades Culturals.
o Taller Oscars
o Venda i compra d’entrades cinema.
o Projecció cinematogràfica a les aules amb crispetes.
o Photocall.
o Entrega d’Oscars.
o Ball de gala.
• Creació STOP MOTIONS.
• Sortida Caixafòrum “ El cinema i emocions, un viatge a la Infància”.

Elaboració d’un dossier de treball individual.
Maleta amb material didàctic “ Precinema a infantil” cedida pel Servei Educatiu del Vallés Oriental II.

IMPLEMENTACIÓ

Donat que cada curs escollim un projecte interdisciplinar a nivell de centre, és costum deixar triar als alumnes el tema que volen treballar segons les inquietuds i interessos que els somou i els motiva, de cara al curs vinent.

A nivell d’aula, escollim el tema que més interessa i, després de posar-ho en comú amb tots els altres cursos, es trien els tres de més interès. Posteriorment es porta a terme una votació per part de tot l’alumnat del centre i  els resultats es fan coneixedors abans de finalitzar el curs.

Iniciem el projecte tot fent una pluja d’idees dels coneixements previs de l’alumnat mitjançant el Què en sabem?, per arribar a l’aprofundiment a fi de trobar respostes als seus interessos i motivacions tot preguntant: Què en volem saber?

La informació que facilita el progrés del nostre projecte  s’ obté mitjançant sortides, visites de professionals al centre, cerca d’informació amb la utilització de les noves tecnologies ( tauletes digitals), activitats i tallers duts a terme a l’ aula  i d’altres informacions que han cercat a casa.

La nova informació es relaciona amb els coneixements previs dels alumnes mitjançant: murals d’aula que permeten relacionar els coneixements de forma visual, línies del temps, glossaris, exposicions artístiques,….

Aquest projecte s’ha dut a terme de forma interdisciplinària en treballar competències transversals, en què l’activitat competencial n’és punt de partença i desenvolupament, tot tenint en compte les dimensions a treballar.

Les activitats han abraçat una ampli ventall tipològic, des del caire més artístic i matemàtic al lingüístic i social, tot tenint present que l’alumne és el protagonista del seu  aprenentatge i en el qual, el mestre, esdevé guia del procés.

Algunes de les activitats realitzades han estat:

  • Visualització i cinefòrum.
  • Decoració de portes temàtiques.
  • Elaboració de joguines òptiques ( taumatrop i zoòtrop)
  • Planificació, organització, elaboració i gravació de curtmetratges.
  • Storyboard: planificació gràfica d’una escena.
  • Estudi dels plans: fem de càmeres.
  • Entrevistes a experts relacionats amb el món del cinema.
  • Biografies d’actors i directors de cinema.
  • Elaboració de la línia del temps sobre la història del cinema.
  • Dramatitzacions de teatre utilitzant les ombres xineses.
  • Elaboració de curtmetratges d’animació utilitzant la tècnica Stop-Motion.
  • Lectures comprensives a través de la història del cinema, noticies sobre premis cinematogràfics,…
  • Cerca d’ informació i elaboració de taules sobre els oficis del cinema: contrastant la informació que sabem i ampliant amb els nous coneixements trobats.
  • Gimcanes de cinema: memoris de pel·lícules, joc de les cadires musicals ( bandes sonores), jocs endevinar títols pel·lícules,….
  • Planificació del tallers per la setmana cultural relacionats amb el món del cinema: maquillatge de pel·lícules,….
  • Cloenda final, convertint l’escola en un cinema, on tots alumnes accedien a les sales amb la prèvia reserva de la seva entrada.
  • Escolta activa i anàlisi musical de bandes sonores.
  • Instrumentalització ( flauta ) de bandes sonores.

























METODOLOGIA

En acabar el curs anterior i, mitjançant una votació general de tot  l’alumnat del centre, es va escollir el projecte interdisciplinari que es duria a terme aquest curs 2018-2019, el guanyador  de la qual va ser “Llums, càmera i acció…” (El cinema).

El desenvolupament del projecte s’ha fonamentat en la recerca i la investigació per part de les i els alumnes;  i en el qual,  l’aprenentatge significatiu i el procés reflexiu, n’han estat veritables pals de paller. Donat que l’alumnat n’és el protagonista, el projecte s’articula i es construeix tant de les situacions properes com de les inquietuds llurs que n’han permès la interrelació en l’ampli context de la seva vida quotidiana.

El professorat actua com a guia i mediador, intervé quan es requerit per l’alumnat a fi de  reconduir el procés d’ensenyament-aprenentatge; mitjançant la realització de preguntes adequades, amb l’objectiu d’activar i incentivar la recerca d’informació en el  procés de treball.

Metodològicament, les activitats s’han dut a terme mitjançant petits grups cooperatius (4-5 membres), encarregat de la distribució de les diferents tasques que, posteriorment, s’han posat en comú en gran grup. En moments puntuals també s’ha treballat per parelles.

Encara en aquest aspecte, hem de tenir ben present l’ús de tauletes i ordinadors, no només com a eines de treball, sinó també com a recurs essencial en la recerca d’informació i l’elaboració de textos i presentacions digitals, que han permès tant el treball en diferents aspectes de la competència digital com el coneixement i ús de diferents programaris (softwares).

La munió de treballs i activitats han estat publicades al bloc de l’escola, de manera que les famílies n’han estat partícips durant tot el curs escolar.

Finalment, cal esmentar com la setmana cultural del centre ha estat relacionada amb el projecte, amb el disseny de taller i activitats; la cloenda de la qual va raure en una mena de “transformació” del centre escolar en un cinema, amb tots els seus elements: la cartellera, les sales, les entrades… i on els alumnes havien de protagonitzar tot el procés, des de la tria de les pel·lícules a la “compra” dels tiquets d’entrada; àdhuc de les crispetes!