Implementació

A la pregunta de quina és la malaltia que interessaria conèixer millor a cada grup d’alumnes, trobaríem una única resposta amb el nom de la malaltia escollida. Tot i així, en alguns casos es van triar algunes malalties que tenien unes característiques comunes (malalties relacionades amb l’alimentació) que és van considerar de manera conjunta per l’interès entre els adolescents.

La informació s’obtenia bàsicament a Internet, però també hi ha havien recerques bibliogràfiques a llibres de la biblioteca d’Alpicat i llibres particulars.

La nova informació s’anava relacionant amb els coneixements previs, a través dels interessos de l’alumnat. Majoritàriament, les malalties escollides són les que els alumnes tenien un coneixement previ per algún cas proper o simplement per interès propi.

A través de la realització de debats s’anaven relacionant i sistematitzant els resultats que obtenien els alumnes a l’hora de crear coneixement sobre les mesures de prevenció d’aquestes malalties i mitjançant la creació d’uns roll-ups quedava reflectida la recerca realitzada.

Tot el procés d’aprenentatge, estava autoregulat a través del diari d’aprenentatge, l’autoavaluació i la coavaluació.

En els següents projectes i/o activitats pròpies de les matèries,els alumnes han estat conscients de com ha quedat reflectida la transferència de continguts i competències de manera notable. En aquest cas han transferit els aprenentatges en recerca en el següent projecte on també hi havia una part important de recerca.

Per finalitzar s’ha documentat el propi procés de producció a través de la creació de roll-ups i tríptics i el treball de recerca amb la informació de cada malaltia i on aquest es van exposar en una fira solidària oberta a la comunitat on quedava reflectit tot el treball realitzat sobre les diferents malalties.

TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS

Mitjançant les reunions de projectes ens coordinàvem per presentar els continguts procedents de les diverses matèries de manera integrada i si havia algun aspecte d’una altra matèria que no tenia representació en l’equip de projectes, parlàvem amb la persona encarregada d’aquesta matèria per saber quina seria la millor manera d’afrontar aquesta part sota el seu punt de vista

Els objectius d’aprenentatge, les competències i els continguts treballats inicials i els de tot el procés, estaven identificats en el document mare del projecte, on s’especifica el punt de partida, el desenvolupament, l’avaluació, les competències treballades, la temporització, el material necessari, les agrupacions, els responsables de cada tasca, els tutors i les observacions i consideracions que siguin necessàries.

Entre tot el professorat que entrava a l’hora de projectes intentàvem guiar per ajudar als alumnes a fer-se bones preguntes i superar dificultats i ho aconseguiem parlant molt entre tots nosaltres.

La persona encarregada de la coordinació conjuntament amb els project planners i la resta de professorat quan era convenient ens organitzavem per anar documentant el projecte. Tot i que els dos primers desenvolupen un paper prioritari sobre la documentació, ho feiem tot entre tots.

Com valoració final, creiem que hem assolit un nivell d’excel·lència tot i que es podria haver millorat a l’hora d’afegir estratègies per a treballar la lectura de textos complicats (glossaris,vocabulari tècnic), realitzar una planificació d’algun material necessari per a l’exposició.

També es podria haver dissenyat el rollup unitari amb qui es compartia espai i millorar el retorn en algunes dinàmiques amb els especialistes.

Josep Ramon Medrano

L’avaluació

L’avaluació ens permet anticipar  i planificar la resolució de les activitats i fer-los a mans els criteris d’avaluació per a què se’ls facin seus.

És per això de la conveniència de la varietat d’activitats i instruments d’avaluació, així com la utilització de mecanismes d’autoavaluació i coavaluació.  

Permet comprovar el nivell de l’alumne en el procés d’assoliment de les competències (avaluació qualificadora), tant pel que fa a les dels àmbits de coneixement que agrupen les diferents matèries com per a les competències transversals (comunicativa, de l’àmbit digital i de l’àmbit personal i social).

Es valoren les interaccions de l’alumnat a l’aula, amb els companys,  professorat, participació, etc.

Per això, en la programació s’han d’establir pautes per a l’observació sistemàtica i el seguiment de cada alumne al llarg del seu procés d’aprenentatge.(QUAP, quadern d’aprenentatge)

Avaluem:

El procés, que és la valoració dels objectius de l’educació obligatòria, o sigui el màxim aprenentatge a partir de la situació en què es troba l’alumne (Funció formadora/reguladora)

Els resultats, que és la valoració dels aprenentatges que va demostrant l’alumnat. Serveix per tenir constància de com progressa l’alumnat, per informar famílies i al propi alumne de quin és el seu nivell. Serveix per fer les orientacions didàctiques dia a dia (Funció qualificadora). Amb rúbriques i tenint en compte els criteris d’avaluació que se’ls han proporcionat al principi. Amb aquests criteris s’intenta orientar l’alumne cap a on va, com ho ha de fer  i aconsellar-lo que és molt interessant construir esborranys i millorar-los.

Per tal que els aprenentatges siguin significatius les activitats estan orientades a la realització d’un producte final, són activitats que es construeixen des del més proper  als alumnes i s’intenta que amb aquestes tasques hi hagi un intercanvi d’idees, impressions entre els alumnes i entre els alumnes i els professors. Al llarg de tots els projectes hi ha d’haver transvassament de coneixements.

Com ho fem? Sota tres punts de vista:

  • Avaluació contínua, en la que s’analitza el desenvolupament dels aprenentatges.  Totes les activitats que realitza l’alumne tindran valor des de l’observació i seguiment permanent.
  • Avaluació individualitzada, per poder fer un seguiment del desenvolupament personal de l’alumnat partint de la  seva situació inicial i tenint en compte les seves potencialitats i l’esforç que ha realitzat.
  • Avaluació global per poder fixar-nos en l’aprenentatge significatiu, en les competències bàsiques, els continguts i els objectius.

Posem èmfasi en el desenvolupament de capacitats generals, més que en la quantificació de coneixements aïllats.

Rúbrica TDR

Carme Agustí i M. Pilar Alcalà

Metodologia

Per desenvolupar el projecte, es va optar per la formació de grups cooperatius, composats per 5 alumnes, amb la intencionalitat de desenvolupar unes activitats, esmentades a posteriori, que contribuïssin de manera òptima a l’aprenentatge de l’alumnat, a l’hora que fomentessin relacions i interacció entre ells/es.

Il·lustració 1. Formació dels grups de treball

Els grups es van assignar de manera aleatòria mitjançant una activitat inicial, explicada posteriorment. Aquests eren qui elegien la malaltia que volien estudiar, i un cop escollida es van repartir les especialitats segons la seva preferència (corrector, coordinador, investigador, productor i comunicador). Tot i que la tasca a desenvolupar era grupal, és a dir, cada grup es feia càrrec del seu treball, aquests tenien un professor que els guiava durant el projecte.

Un cop assignats els grups, les malalties a treballar i els especialistes, va arribar l’hora del procés executiu, on havien de documentar-se i fer recerca més profunda sobre la malaltia que volien treballar; tant des de la vessant científica (característiques de les malalties, símptomes, diagnòstics, prevenció, hàbits saludables, etc.), com des de la vessant social (treballant doncs, la dimensió humana: com atendre i ajudar els malalts i els seus familiars, cercar diferents associacions que s’hi dediquin, entre d’altres aspectes més socials). Tots aquests matisos s’havien de recollir confeccionant un Treball de Recerca. Aquesta recerca sempre es realitzava a les aules, les quals, es van distribuir en tres aules cada aula amb quatre grups.

Cada especialista tenia assignada una tasca que era transmesa pel professor especialista. Un cop sabien quina era aquesta tasca, l’havien de compartir amb els altres membres del grup per dur-la a terme.

Per donar projecció al seu treball anant més enllà de les parets del centre, es va realitzar una exposició pública de les diferents malalties a la sala Unió, el local social del poble d’Alpicat.

Il·lustració 2. Exposició pública del projecte

L’exposició simulava una fira amb taules informatives on cada grup responia i explicava la seva malaltia, tot i això, acompanyats amb roll-ups, tríptics informatius i xapes, les quals, es venien per un euro i els diners recaptats eren destinats a la Marató de TV3.

 Carles Santolaria

Planificació

Hem hagut de fer diverses sessions de reunió per planificar els grups amb els alumnes i les tascques que havien de fer:

El nostre objectiu era que dada grup-classes generés sub-grups equilibrats. HEm format grups de 4 persones tenint en compte l’organtizació horària de cada classes i les assignatures que estan integrades en el projecte:

Les tasques i la feina la tenim en aquest model d-eportafoli que havien d’omplir els alumnes:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/misterisdelpladurgell/

QUÈ ÉS PER NOSALTRES UN BON PROJECTE?

En les diferents reunions de cicle, l’equip impulsor ha reflexionat sobre els projectes que hem estat fent fins ara a la ZER i com hauria de ser realment un bon projecte. Per fer-ho vam utilitzar el Full de Ruta de la tasca col·lectiva, concretament el PRIMER PAS.

Van sorgir moltes idees i un cop posades en comú hem pogut elaborar aquest document resum que ens servirà de guia per a la programació dels futurs projectes de l’escola.

Avaloracion. Pojècte d’an on nèishen es porics?

Eth projècte arribe ara fin, auem hèt ua avaloracion iniciau a compdar d’ua pluja d’idies (què sabem des ueus e des porics?), que penjaram en classe tà que mos servisque de referéncia.

Damb era ajuda de rubriques trabalharem era avaloracion formativa, en tot sajar qu’es escolans s’autorreguelessen e siguessen conscients d’aquerò qu’anauem aprenen e des dificultats que s’anauen trapan. Per parelhes realizerem era coavaloracion, un hège d’amic critic en tot avalorar  ar aute,  dempús se cambiauen es ròls.

Coma avaloracion qualificadora o sumativa plantegèrem ua pròva escrita  a on basicament i auie preguntes des conceptes trabalhadi. Dempús s’hèc eth debat de qu’ei aquerò qu’auem aprenut e a compdar d’aciu elaborèrem ua rubrica d’autoavaloracion a on es escolans auien de mercar aquerò que sabien.

Un còp finalizat e hènt un analisis creiguem que:

  1. Era avaloracion iniciau siguec prauba. Dilhèu, mos calie passar un qüestionari tà saber que sabien es escolans e dempús tornar-le a passar en acabar eth projècte tà veir clar qu’auien aprenut.
  2. Era pròva escrita ère pòc competenciau, demanauem massa concèptes mès non coma aplicar-les ara pròpia realitat.
  3. Cau entrenar es rubriques. Creiguem qu’ei  fòrça important partir d’ua basse d’orientacion acordada entre toti tà poder elaborar ua bona rubrica. Mos trapèrem tamb fòrça escolans que non sabíem explicar-mos eth perquè mercauen un caseton o un aute.

Entà contunhar auançant, ei important era reflexion constanta d’aquerò que hèm!

Creiguem qu’èm en bon camin!

La veu dels joves

Cercant salut solidàriament, la veu dels joves es recull en tots els moments del projecte i es té molt en compte: és la raó de ser, el que els manté motivats i situa els joves en el centre de l’aprenentatge.

  • Participant des de l’inici en les decisions sobre el tema a escollir, les parts del treball, la part creativa de les xapes, el títol, els cartell de difusió, el tríptic, el rollup, algun apartat del Treball de Recerca a més dels estipulats per norma que li donessin un toc particular i únic (com una entrevista a una persona  malalta afectada, a un/a professional de la salut,  o a un/a investigador/a…).
  • Posant-se en contacte amb alguna associació que vetlli per la malaltia escollida, els pacients i/o les seves famílies.
  • En la lliga de debats, buscant arguments i contrastant amb l’altre equip, argumentant a favor o en contra de si els joves d’avui dia porten una vida saludable.
  • En la coavaluació dels companys, valorant , analitzant i reflexionant sobre el procés d’aprenentatge i la seva contribució a la recerca d’informació, el paper actiu en el seu rol, i en la consecució dels objectius.
  • En tenir autonomia i responsabilitat per haver de prendre decisions lliures i consensuades amb el grup per organitzar la feina en el termini previst, i regulant el temps i el seu repartiment i el de les tasques. Gestionant l’estrès i els pactes en el grup.
  • Parant en un parell de moments i observant amb ells l’evolució del projecte per poder introduir correccions i millores durant el procés i tenint en compte els seus suggeriments i propostes de millora.
  • Fent l’avaluació conjuntament amb ells, professorat i grup, per analitzar detalladament tots els passos i les consecucions, el que cal ancorar per poder transferir a altres moments d’aprenentatge i situacions de vida i per poder ajudar en allò que no s’ha assolit.

M. Àngels Claramunt

Productes finals

En aquest cas podríem dir que no hi ha un únic producte final sinó que en tenim un per cada activitat o repte que hem plantejat. Per tant, anirem fent una anàlisi de cada un d’ells.

A nivell individual:

  • Cada alumne té la seva pròpia reflexió i anàlisi sobre els seus hàbits de vida saludables.

A nivell de grup:

  • EL TdR, un document escrit que evidencia la feina de recerca que ha realitzat cada grup, què és el què ha après sobre la malaltia tractada i com a desenvolupat i organitzat les tasques de preparació de la fira.
  • EL ROLL-UP, cada grup ha pogut fer el disseny del seu roll-up, només calia tenir present les mesures que havia de fer.
  • El tríptic, un resum on cada quintet d’alumnes seleccionava què i com hi volia posar.
  • Altres productes: xapes, llaços,… cada grup podia escollir el detall que voldrien donar al visitant per tal de agrair-li la seva col·laboració amb la Marató.

A nivell de tot l’alumnat:

  • La LIGA DE DEBATES, el fet de celebrar en forma de concurs el debat sobre si “els joves del segle XXI tenen hàbits de vida saludables”, fa que els seus raonaments es comparteixin amb tots els companys.

Tot i i així, el gran producte final el què dona sentit al repte plantejat en aquest projecte és LA FIRA SOLIDÀRIA, que organitzen els alumnes per tots els vilatans d’Alpicat. Una fira que es va celebrar el 14 de desembre i que té com a objectiu la donació de diners per la Marató.

A més, els alumnes també van preparar una COREOGRAFIA de la cançó “Som invencibles” per tal de oferir als visitants un altre al·licient per visitar la fira.

Mireia Rey

Planifiquem el nostre projecte!

El centre d’interès, el leitmotiv d’aquest projecte és treballar la solidaritat desenvolupant tasques de recerca i de divulgació. Per això la línia conductora serà l’organització d’una fira solidària sobre malalties i vinculada a la marató de TV3. Per tal donar format a aqueta recerca ham decidit seguir les pautes d’un TdR de batxillerat. És per això que el títol diu “A la recerca de la solidaritat saludable”.

Un objectiu secundari que també ens plantegem l’equip de projectes, és el fet de potenciar la reflexió dels alumnes vers els seus hàbits de vida saludables.

Per tal de donar format a tots aquests objectius, planifiquem el desenvolupament del projecte en tres fases.

En la fase inicial de motivació, es realitza una activitat inicial que pretén, per un costat, formar els grups de cinc alumnes de manera aleatòria; i per l’altre, introduir a l’alumnat el tema de l’alimentació saludable.

La segona proposta de motivació té com a finalitat cohesionar els grups creats aleatòriament i introduir el tema de les malalties i la solidaritat mitjançant la interpretació de les cançons de la marató de TV3.

La segona jornada del projecte es dedica a compartir amb els alumnes els objectiu del projecte, i a deixar que els alumnes investiguin per tal de poder decidir sobre quina malaltia volen fer el seu estudi o recerca. Com que és la primera vegada que els alumnes realitzen un TdR, es parteix de les seves idees de com fer una recerca a internet sobre un tema i de som fan un treball per explicar-los allò que cal fer i com s’ha de fer.

És important destacar que es comparteix amb els alumnes la temporització del projecte i les dates clau on hauran de tenir finalitzades determinades tasques. També es té especial cura en explicar el què s’avaluarà en cada una de les tasques a desenvolupar, malgrat que això s’anirà recordant al llarg de tot el projecte.

Després vam iniciar la fase de desenvolupament. Es van preveure diferents activitats:

  • Fer un TdR

  • Preparar l’estand de la fira amb: un roll-up, tríptic i xapes.

  • Organitzar la fira.

  • Fer una lliga de debat a partir de la pregunta “ Si els joves del segle XXI tenen hàbits de vida saludables”.

Per tal de poder fer totes aquestes activitats es creu necessari que els alumnes rebin una sèrie de formacions prèvies. Per tal de facilitar la realització de totes les tasques i d’aquestes formacions es decideix establir rols en cada un dels grups: Coordinador, Corrector, Investigador, Productor i Comunicador.

Una vegada han rebut una primera formació els alumnes es posen a treballar. Cada grup té un professor-tutor que els guia i ajuda a desenvolupa les diferents tasques. A més, cada alumne amb el seu rol té un professor-guia que l’ajuda a desenvolupar les funcions del seu càrrec.

Sempre que es creu necessari, es van fent reunions de rols per tal d’anar guiant als alumnes i poder anar resolent els problemes que van sorgint a nivell global.

La preparació del debat es realitza de manera paral·lela a la realització del TdR i a al preparació de la fira. Es preveu fer primer un anàlisi sobre els hàbits de vida personal, i després una sèrie de sessions per preparar el debat. El debat es realitzarà en llengua castellana i en forma de concurs.( És a dir, just abans d’iniciar el debat es sortegen les posicions i qui inicia el debat.)

A part de totes aquestes activitats també es planifiquen un seguit de xerrades i tallers que ens oferiran experts externs al centre per tal de complementar els aprenentatges d’aquest projecte.

Mireia Rey