Saber i guanyar: com ho hem treballat?

A l´hora d’elaborar aquest projecte, els professors que impartim classes a GES vam estimar que ho faríem al llarg de quatre sessions de tres hores cada sessió.

TREBALL PELS ALUMNES

PRIMERA SESSIÓ

  • Fer grups de quatre persones.

  • Pensar un nom i un logo pel grup

  • Plasmar-ho en un full de la manera més artística possible. Pot ser a ma, a l’ordinador, etc…

SEGONA SESSIÓ

  • Elaborar preguntes pel concurs.

  • Escriure en un full les preguntes i en un altre les preguntes i la sol.lució.

  • A dalt del full posar el nom del grup.

TERCERA SESSIÓ 

  • Passar les preguntes i respostes a cartolina on cada àmbit és un color diferent.

 

  • Posar el nom del grup a la part del darrera de cada cartolina juntament amb el logo.

  • Pensar entre tots el sistema de puntuació del concurs, temps de resposta, format, etc..

QUARTA SESSIÓ

  • Paticipar al concurs en grups.

  • Proclamació i entrega d’obsequi al grup guanyador.

 

Metodologia de treball

Com cada curs escolar, decidim iniciar el nostre projecte visitant una exposició d’art, ja que aquest fet ens permet obrir mirades i que els alumnes es situïn segons els seus coneixements previs i els seus interessos.

Per realitzar el projecte anual i interdisciplinar ens organitzem a educació primària per internivells -intercicles- fent 4 grups heterogenis d’alumnes dels dos cursos i tenint cada grup un mestre/a i hi ha un mestre de reforç que va rotant pels diferents grups de forma quinzenal (CI) i mensual a (CM i CS). Cada grup treballa una categoria o conflicte cognitiu sorgit a partir del mapa conceptual i el mestre de reforç que passa pels grups és l’element cohesionador o orientador dels grups, sobretot en el moment de sortir al mapa conceptual, ja sigui per plasmar-hi el treball de síntesi del què han après, o per orientar cap a nous conflictes que hi ha al mapa.

DOCUMENT ORGANITZACIÓ INTERNIVELLS

Aquest curs vam visitar l’espai Planta de la Fundació Sorigué a Menàrguens, una visita especial ja que es va fer en autocar i fora de la ciutat de Lleida. El context alfabetitzador va ser doble, ja que no només hi havia les obres d’art de l’artista Juan Muñóz, sinó que el propi entorn també ho era; les excavadores de Sorigué, com treballen per treure la matèria prima de la terra….

A partir de la visita es realitzen els següents punts d’inici del projecte:

– Dibuix inicial

– Explicació del llibre d’apunts de l’alumne

– Pluja d’idees

– Penjar les idees consensuades del grup al mapa conceptual

– Tria de les frases al mapa per tots els grups d’internivells

– Categorització de les frases.

 

Metodologia

Els grups estan formats pels mateixos grups flexibles que tenim a l’horari, així ens agilitza la organització de les tasques. En aquests grups surten voluntàriament els narradors de l’obra que tenen la funció d’organitzar i enllaçar totes les representacions, tasca per cert, bastant complexa.

A partir d’aquí, cada matèria treballa la part teòrica a l’aula i a final de matí, dins les dues franges de projectes, es fa la part més pràctica on canvien d’espai i de professor/a, (assajar, construir, etc.). És en aquest espai on l’alumnat intercanvia idees, punts de vista, etc.

Com ho hem fet?

En la presentació del projecte, es planteja als alumnes una situació problemàtica oberta: han de preparar una proposta de millora pel seu municipi.  La demanda de proposta la fan els alcaldes i regidors dels municipis, en una xerrada en la que s’agrupa l’alumnat segons el poble de procedència amb els representants locals. Un cop acabat el projecte, l’alumnat ha de donar resposta a la demanda, igualment als alcaldes i regidors, en grups de 4.

El projecte es desenvolupa en dues fases: la fase prèvia (3 dies) i la fase de realització (10 dies). 

Durant la fase prèvia, al mes de desembre, el professorat dóna diferents idees sobre els Smart Villages i ofereix recursos i també algunes tècniques digitals als alumnes que els serviran per triar quina proposta volen fer i com l’exposaran per tal que resulti interessant i original. La tria s’organitza en funció del seu municipi de residència, ja que es tracta d’una petició de cada Ajuntament, i després trien entre les diferents regidories que s’ofereixen, aquest procés es realitza mitjançant un formulari que cada alumne omple de forma individual prioritzant les seves 3 primeres opcions. Un cop comença la fase de realització del projecte, han d’elaborar la presentació de la seva proposta als ajuntaments. Aquesta pot tenir diferents formats, vídeos, presentacions, webs, apps, …. Finalment, la proposta per municipi, que inclou totes les idees sorgides, es presenta el dia 15 de febrer i es lliura als representants dels ajuntaments.

Els equips de treball

Un cop l’equip docent va tenir les propostes, regidories i poblacions dels alumnes, van elaborar els equips de treball de manera que fossin el màxim d’heterogenis possibles i prescindint de la classificació habitual per grups A, B, C i D.

Els rols en el treball de grups

Cada membre de l’equip base ha d’exercir un càrrec. Per tant, hi ha d’haver un mínim de quatre càrrecs per equip. Si cal, perquè l’equip està format per més de quatre membres, se subdivideixen les tasques d’algun càrrec. (Per exemple, algú pot exercir el paper d'”observador”, una de les funcions assignades, en principi, al secretari de l’equip). Periòdicament, es revisen les tasques de cada càrrec, afegint-ne de noves, si cal, o traient- ne algunes. Els alumnes han d’exigir-se mútuament exercir amb responsabilitat les tasques pròpies del seu càrrec. D’això depèn, en part, l’èxit de l’equip i, per tant, la possibilitat de millorar la seva qualificació final. Cada grup té la següent taula al seu quadern d’equip amb les tasques de cada rol, aquestes es poden modificar i fins i tot ells poden decidir altres possibilitats.

ORGANITZACIÓ DELS EQUIPS COOPERATIUS

 

El primer dubte que ens va sorgir va ser com organitzaríem els equips cooperatius en els 3 grups de projecte. I vam decidir que l’atzar seria la millor opció.

 

Així que vam planificar una activitat que servís per iniciar el projecte de Gastronomia: un TAST A CEGUES.

Els aliments a tastar van ser:

  • Mel (sucre)
  • Oli
  • Melmelada (fruita)
  • Anxoves (sal).

Aquesta activitat a més va aportar:

  • Motivació
  • Posada en funcionament de coneixements previs
  • Activació dels sentits: olfacte i gust
  • Argumentació en defensar quin aliment escollia cada alumnat

L’alumnat va valorar molt positivament l’activitat i ens van manifestar que el fet d’organitzar els equips cooperatius a partir de l’elecció de l’aliment que més els va agradar va ser un encert.

I així, sense saber-ho l’alumnat, es van organitzar els quatre equips cooperatius de cada grup de projecte: Sal, Mel, Fruita i Oli.

IMPLEMENTACIÓ

L’alumnat va dur a terme les tasques de diferent manera segons els cicles.

Es treballa en gran grup i també en parelles cooperatives i petit grup.

S’hi dediquen sessions de matemàtiques, medi o bé de tutoria, segons el cicle.

Finalment la jornada de divulgació va ser molt interessant, tothom va poder gaudir de les propostes. Els alumnes de cicle superior exposaven les seves maquetes i les feien funcionar. Ens ensenyaven els plànols i deixaven els més petits tocar els interruptors.

Les exposicions orals dels alumnes de 6è son valorades amb rúbriques.

Tot el procés culmina amb la posada en pràctica de les propostes de l’alumnat. Es decideix dedicar els divendres al pati sense pilotes. Es posen en funcionament els espais de joc;

Zona de ball. Preparada per un cicle cada setmana.

Circ. L’escola compra tot el material que considera necessari i els nens i nenes l’utilitzen rotativament.

Jocs tradicionals. Els nens i nenes hi participen en petit grup de manera lliure.

Decidim també incloure al “pati nou” els nens i nenes d’educació infantil. Aquestes activitats permeten la inclusió de tots i totes, els grans i els petits gaudeixen dels jocs, s’ajuden i es relacionen en un context diferent al de l’aula.

Aquí estem jugant en un pati diferent, gracies a les propostes dels nens i nenes de l’escola.

Estrenem pati!

Aquesta nova modalitat de pati ha servit per a assolir l’objectiu que a l’inici de curs ens vam plantejar al claustre, que no era altre que millorar les relacions dels nens a l’hora del pati. Reduir la conflictivitat i trobar noves maneres de divertir-se.

2. Com ho farem…

Quan vam començar a parlar de quina metodologia creiem que era la ideal per dur a terme el projecte vam necessitar temps per reflexionar-hi i decidir-ho. Tot i que som quinze mestres, el nostre claustre és divers i hi havia opinions de tot tipus.

Després de parlar-ne força, vam acordar que durant les setmanes que havíem establert donaríem prioritat al projecte i, si calia, seríem flexibles en la organització horària. El treball per projectes té sentit com a metodologia globalitzadora i, per tant, ens semblava adient fer-ho així, intentant que cada àmbit tingués el pes horari que havia de tenir.

A més, en algunes escoles es va decidir treballar amb tots els alumnes a la vegada, desfent els grups amb els que funcionen al llarg del curs.

Durant les primeres activitats havien de sorgir preguntes dels alumnes que ens ajudessin a donar una direcció al projecte i que fes que a ells els interessés investigar i treballar per  aconseguir les respostes.

En les diferents activitats i en totes les escoles es treballava alguns moments individualment, per parelles, en grup cooperatiu… no es seguia una metodologia sempre igual pel que fa a la organització dels grups.

El que més clar teníem era que volíem utilitzar una metodologia que ens permetés anar prenent decisions mentre el projecte anava avançant.

COM HO HEM FET? METODOLOGIA

Ens aquesta entrada cal felicitar la professora de la matèria d’emprenedoria que ha sapigut anar dirigin l’alumnat cap al seu objectiu i no perdre l’esperança ni la motivació d’un socis-alumnes de la cooperativa que no acabaven de creure’s que acabarien obrint un nou espai per a l’institut.

És en aquest apartat també felicitarem  la direcció per creure en el projecte i donar un cop de mà en tots aquells moments difícils.

Els alumnes han realitzat una enquesta formulari per a conèixer les necessitats i gustos de la resta de companys de l’institut  i a partir d’aquest van començar a treballar.

QUAN BALLEM, MOVEM TOT EL COS. PER DINS TENIM?

Els alumnes han explicat que quan ballem ens movem: “Els ossos ens ajuden a moure i aguantar el nostre cos”, han dit els alumnes a la pluja d´idees.

Anem a buscar l´estructura del cos humà amb ossos?

Hem fabricat un esquelet a escala d´un cos humà, juntament amb el nom dels seus ossos. Intentem construir-lo? Quins noms tenen els seus ossos?

Com hem treballat el projecte

Si d’alguna cosa ens ha servit el treball de la XCB ha estat per reflexionar sobre la metodologia aplicada en el treball per projectes.

El claustre ha pogut fer moltes reflexions al llarg del curs i hem pogut establir uns acords que creiem que enriquiran els futurs projectes de la ZER.

El tema del projecte interdisciplinari de ZER sempre ha estat triat pels mestres i una de les reflexions que hem fet aquest any és que el proper curs volem que triïn el tema ells i a més a més que aquest tema sigui escollit per cicles ja que ens hem adonat que el mateix tema té un interès molt gran pels nens i nenes d’un cicle però pot resultar poc significatiu per alumnes d’altres cicles.

Pel que fa al tema d’aquest curs… vam escollir “EL MEU POBLE” amb la intenció de que els alumnes de cada població, a final de curs, poguessin ser guies experts del seu poble.

El tema, en aquest cas, va agradar molt als alumnes, tant als petits com als grans. En aquest sentit vam tenir sort.

El treball del projecte ha permès que cada cicle hagi pogut dissenyar i adaptar les activitats al seu nivell. S’han fet activitats individuals, activitats en grup, treballs de les diferents àrees i amb diferents suports (llibres, internet, plàstica, ordinadors…)

La valoració dels alumnes ha estat molt positiva.