Reflexion personau.

Dempús d’acabar tot eth projècte, demanam as escolans que mos expliquen aquerò que mès les shautat de tot aguest procès.

Parlam dera metodolodia, deth trabalh en grop, dera avaloracion, de tot aquerò qu’auem arpenut.

Escotam era sua veu e prenem nòta des sues aportacions, aguestes mos ajudaran a créisher e mos permeteràn canviar e modificar es activitats tà poder arténher uns milhors resultats.

Era reflexion constanta deth procès e era critica ei eth camin tà seguir milhorant.

 

Cançon “Poriqueta”

Des der airau de musica auem premanit ues activitats restacades damb eth projècte “D’a on nèishen es porics”?

Prumèr de tot auem escotat era cançon “Poriqueta” damb tot er escolanat.

Auem destacat eth trabalh sus eth ritme, era melodia, es nòtes musicaus e era qualitat deth son. Tanben auem aprés un nau grup musicau: Nadau.

Dempús de escotar-la diuèrsi còps e cantar-la ena classa, se l’an aprenuda entà interpretar-la eth dia de pòrtes dubèrtes.

Arribat eth dia de pòrtes dubèrtes, es escolans de cicle iniciau representèren era cançon a tota era comunitat educativa.

 

 

The chicks in English

In our English classes, we have also been working on the project of the little chicks! First and second graders have been learning some vocabulary in English related to this topic, such as egg, chick, birth, humidity, incubator, fodder, water, box, light, feathers, wings, beak and crest, and colored images and drawings of little chicks and live in the farm.

The children were very excited when the chicks were born and they took care of them very conscious that the little birds were very delicate. After a few weeks in class, we had to say bye to them and let them go with other chicken in a bigger space. It was quite hard for all of us to separate from them but we understand that it is the best way and the best decision.

To end with the activities in this project, during the English lessons, we worked a song called “The Chicks” and it says like this…

The chicks

The Chicks like to go cheep, cheep, cheep

When they’re feeling hungry,

And when they’re feeling cold.

The hen goes out looking for wheat and corn

She gives them food to eat

And also keeps them warm.

Under her two wings

The chicks are very cozy,

Until the next morning

The chicks will sleep with mommy.

 

Avaloracion comprenença.

A principi de cors, mos plantegèrem trabalhar per projèctes, en tot amassar aquerò qu’auiem aprenut dera formacion “Avancem” e dera “Xarxa de Competéncies Basiques”.

Per aguest motiu, acordèrem coma amassar es blòcs de contenguts des tres lengües, en tot elaborar un trabalh integrau des madeishes, tal e coma auiem aprenut ena formacion d’ “Avancem”. Tanben, auem inclodit eth coneishement deth miei e era plastica entà poder elaborar cinc projèctes annaus a on trabalhar toti es blòcs de contenguts corresponenti a cicle iniciau.

Per tant, en projècte “D’a on nèishen es porics” trabalhauem tot aquerò restacat tamb es èsters vius e era tipologia de tèxte expositiua.

Coma que laguens deth projècte tanben ensenham es lengües, prepausèrem as escolans diferentes comprenences lectores e diferentes lectures en votz nauta e eri s’auien de coavalorar a compdar d’ua rubrica tamb 4 items.

Era activitat realizada per parelhes siguec satisfactòria.

Vos passam era rubrica qu’elaborèrem.

Expausicion porics. Pòrtes dubèrtes.

Arribe eth dia de pòrtes dubèrtes e es escolans de cicle iniciau presenten eth sòn producte finau a tota era comunitat educativa.

An premanit ua expossicion de tot aquerò qu’an aprenut des èsters vius e relacionat tamb eth projècte D’a on nèishen es porics?.

En tot trabalhar es pautes, deth text expositiu, an premanit un power point tamb era ajuda des mèstres e era explicacion de cada diapositiva.

Siguèc tot un èxit veir tamb quina illusion es escolans expausauen tot aquerò que sabien ara rèsta dera comunitat.

 

A compdar dera pròpia experiéncia…

Mos auem plantejat estudiar es èsters vius a compdar d’ua pregunta/problema. D’a on nèishen es porics?

Pensam que cercar era respòsta a ua pregunta ajude as escolans a organizar es sòns coneishements. Autant, partir dera observacion d’un hèt reau tà trabalhar es èsters vius, mos a permès, generar ua bona motivacion, atau coma, eth besonh de saber més causes des animaus e saber eth perquè se produisen.

Fin finau realizar ua exposicion entara comunitat educatiua coma producte finau, mos a permès implicar a tota era escòla e as familhes en aguest projècte.

Aguesti porics tostemp seran es porics dera escòla Sant Ròc.

Es nòsti porics!!!

 

Avaloracion. Pojècte d’an on nèishen es porics?

Eth projècte arribe ara fin, auem hèt ua avaloracion iniciau a compdar d’ua pluja d’idies (què sabem des ueus e des porics?), que penjaram en classe tà que mos servisque de referéncia.

Damb era ajuda de rubriques trabalharem era avaloracion formativa, en tot sajar qu’es escolans s’autorreguelessen e siguessen conscients d’aquerò qu’anauem aprenen e des dificultats que s’anauen trapan. Per parelhes realizerem era coavaloracion, un hège d’amic critic en tot avalorar  ar aute,  dempús se cambiauen es ròls.

Coma avaloracion qualificadora o sumativa plantegèrem ua pròva escrita  a on basicament i auie preguntes des conceptes trabalhadi. Dempús s’hèc eth debat de qu’ei aquerò qu’auem aprenut e a compdar d’aciu elaborèrem ua rubrica d’autoavaloracion a on es escolans auien de mercar aquerò que sabien.

Un còp finalizat e hènt un analisis creiguem que:

  1. Era avaloracion iniciau siguec prauba. Dilhèu, mos calie passar un qüestionari tà saber que sabien es escolans e dempús tornar-le a passar en acabar eth projècte tà veir clar qu’auien aprenut.
  2. Era pròva escrita ère pòc competenciau, demanauem massa concèptes mès non coma aplicar-les ara pròpia realitat.
  3. Cau entrenar es rubriques. Creiguem qu’ei  fòrça important partir d’ua basse d’orientacion acordada entre toti tà poder elaborar ua bona rubrica. Mos trapèrem tamb fòrça escolans que non sabíem explicar-mos eth perquè mercauen un caseton o un aute.

Entà contunhar auançant, ei important era reflexion constanta d’aquerò que hèm!

Creiguem qu’èm en bon camin!

Tot un èxit. Auem 12 porics!!!

Dejà a passat eth temps qu’es ueus pòden éster ena incubadora. De 16 ueus mos an neishut 12 porics. Des ueus de dehòra dera incubadora non a neishut arren. Auem vist qu’ei important era calor e era umitat tà que poguen formar-se e nèisher es porics.

Èm contenti, a estat ua aventura auer es ueus en classe. Ara, meteram as porics en ua caisha tamb lum e les cuedaram pendent uns dies.

Mos cau investigar que mingen. Sabem que son onmivors.

Es escolans a partir dera obersvacion directa an vist eth neishement d’un animau ovipar. Er esfòrç qu’an de hèr, les a deishat susprenudi.

Des 4 ueus que non an gessut porics les auem daurit entà veir que i auie laguens. Sabem qu’era mòrt forme part dera vida e auem trabalhat eth tèma.

 

Contunham endauant!!

 

Les portam en garièr.

Dempús d’auer as porics 15 dies ena escòla, les vam a portar en garièr tà qu’agen un espaci mès gran e comencen a auer contacte tamb autes garies grises e un poth.

Mos a costat despedir-mos, les auem agarrat estima e a bèth poric l’auem metut nòm.

Sabem qu’aquiu estaràn en milhors condicions. Les anaram a veir tà observar coma creishen.

Se convertiràn en garies e pothi, començaràn a méter ueus e eth cicle dera vida tornarà a començar.

Apréner de forma vivenciau tostemp serà mès ric qu’a compdar d’un libre.

Aguesti tostemp seràn es porics dera escòla Sant Ròc.

Es nòsti porics!!!

Ovipars/vivipars. Neishement d’un poric.

Observant era realitat aprenem eth significat d’animaus ovipars e vivipars.

Eth procés de neishement d’un poric ei long. Des de que vedem eth ueu picat enquia que ges, pòden passar ues 24 ores. Mos a meravelhat a toti grani e petiti. Nèishen cansadi e toti mògi, an de passar ues ores ena incubadora.

Èm toti ara espectattiva, vèir nèisher un aminau ei increible. Des 16 ueus guari porics neisheran? E que passarà tamb es ueus que i a dehòra dera incubadora? Que les daram de minjar as porics?

Contunham aprenent en tot observar era realitat e en tot éster particeps d’era.