INTRODUCCIÓ AL PROJECTE D’ESCOLA

A finals del curs passat, el claustre ens vam plantejar què podem fer i com podem treballar les dimensions i les competències relacionades amb el Coneixement del Medi d’una altra forma més significativa que amb el llibre.

L’objectiu d’aquesta idea és acabar prescindint del llibre de Medi ja que molts temes es treballen mitjançant metodologies globalitzades (el cos, les plantes i flors, els animals,…). És per aquest motiu que ens vam platejar analitzar el currículum per veure quins aspectes ens quedaven per treballar de forma més competencial.

És a partir d’aquestes reflexions de claustre, que tota l’escola inicia el projecte transversal “El nom de la meva classe” on ens centrem en el Coneixement del Medi ja que és un dels àmbits més motivadors per als alumnes i ens resulta més fàcil relacionar aquests temes amb l’entorn que els rodeja i amb el més proper com és la seva classe.

Als alumnes se’ls hi presenta el tema general que hem detectat de la nostra anàlisi i a partir d’aquí ells elegeixen el tema concret a treballar dins d’aquest bloc referencial (el nom de la classe).

Aquí teniu alguns exemples…

QUÈ ÉS PER NOSALTRES UN BON PROJECTE?

En les diferents reunions de cicle, l’equip impulsor ha reflexionat sobre els projectes que hem estat fent fins ara a la ZER i com hauria de ser realment un bon projecte. Per fer-ho vam utilitzar el Full de Ruta de la tasca col·lectiva, concretament el PRIMER PAS.

Van sorgir moltes idees i un cop posades en comú hem pogut elaborar aquest document resum que ens servirà de guia per a la programació dels futurs projectes de l’escola.

Avaloracion. Pojècte d’an on nèishen es porics?

Eth projècte arribe ara fin, auem hèt ua avaloracion iniciau a compdar d’ua pluja d’idies (què sabem des ueus e des porics?), que penjaram en classe tà que mos servisque de referéncia.

Damb era ajuda de rubriques trabalharem era avaloracion formativa, en tot sajar qu’es escolans s’autorreguelessen e siguessen conscients d’aquerò qu’anauem aprenen e des dificultats que s’anauen trapan. Per parelhes realizerem era coavaloracion, un hège d’amic critic en tot avalorar  ar aute,  dempús se cambiauen es ròls.

Coma avaloracion qualificadora o sumativa plantegèrem ua pròva escrita  a on basicament i auie preguntes des conceptes trabalhadi. Dempús s’hèc eth debat de qu’ei aquerò qu’auem aprenut e a compdar d’aciu elaborèrem ua rubrica d’autoavaloracion a on es escolans auien de mercar aquerò que sabien.

Un còp finalizat e hènt un analisis creiguem que:

  1. Era avaloracion iniciau siguec prauba. Dilhèu, mos calie passar un qüestionari tà saber que sabien es escolans e dempús tornar-le a passar en acabar eth projècte tà veir clar qu’auien aprenut.
  2. Era pròva escrita ère pòc competenciau, demanauem massa concèptes mès non coma aplicar-les ara pròpia realitat.
  3. Cau entrenar es rubriques. Creiguem qu’ei  fòrça important partir d’ua basse d’orientacion acordada entre toti tà poder elaborar ua bona rubrica. Mos trapèrem tamb fòrça escolans que non sabíem explicar-mos eth perquè mercauen un caseton o un aute.

Entà contunhar auançant, ei important era reflexion constanta d’aquerò que hèm!

Creiguem qu’èm en bon camin!

La veu dels joves

Cercant salut solidàriament, la veu dels joves es recull en tots els moments del projecte i es té molt en compte: és la raó de ser, el que els manté motivats i situa els joves en el centre de l’aprenentatge.

  • Participant des de l’inici en les decisions sobre el tema a escollir, les parts del treball, la part creativa de les xapes, el títol, els cartell de difusió, el tríptic, el rollup, algun apartat del Treball de Recerca a més dels estipulats per norma que li donessin un toc particular i únic (com una entrevista a una persona  malalta afectada, a un/a professional de la salut,  o a un/a investigador/a…).
  • Posant-se en contacte amb alguna associació que vetlli per la malaltia escollida, els pacients i/o les seves famílies.
  • En la lliga de debats, buscant arguments i contrastant amb l’altre equip, argumentant a favor o en contra de si els joves d’avui dia porten una vida saludable.
  • En la coavaluació dels companys, valorant , analitzant i reflexionant sobre el procés d’aprenentatge i la seva contribució a la recerca d’informació, el paper actiu en el seu rol, i en la consecució dels objectius.
  • En tenir autonomia i responsabilitat per haver de prendre decisions lliures i consensuades amb el grup per organitzar la feina en el termini previst, i regulant el temps i el seu repartiment i el de les tasques. Gestionant l’estrès i els pactes en el grup.
  • Parant en un parell de moments i observant amb ells l’evolució del projecte per poder introduir correccions i millores durant el procés i tenint en compte els seus suggeriments i propostes de millora.
  • Fent l’avaluació conjuntament amb ells, professorat i grup, per analitzar detalladament tots els passos i les consecucions, el que cal ancorar per poder transferir a altres moments d’aprenentatge i situacions de vida i per poder ajudar en allò que no s’ha assolit.

Productes finals

En aquest cas podríem dir que no hi ha un únic producte final sinó que en tenim un per cada activitat o repte que hem plantejat. Per tant, anirem fent una anàlisi de cada un d’ells.

A nivell individual:

  • Cada alumne té la seva pròpia reflexió i anàlisi sobre els seus hàbits de vida saludables.

A nivell de grup:

  • EL TdR, un document escrit que evidencia la feina de recerca que ha realitzat cada grup, què és el què ha après sobre la malaltia tractada i com a desenvolupat i organitzat les tasques de preparació de la fira.
  • EL ROLL-UP, cada grup ha pogut fer el disseny del seu roll-up, només calia tenir present les mesures que havia de fer.
  • El tríptic, un resum on cada quintet d’alumnes seleccionava què i com hi volia posar.
  • Altres productes: xapes, llaços,… cada grup podia escollir el detall que voldrien donar al visitant per tal de agrair-li la seva col·laboració amb la Marató.

A nivell de tot l’alumnat:

  • La LIGA DE DEBATES, el fet de celebrar en forma de concurs el debat sobre si “els joves del segle XXI tenen hàbits de vida saludables”, fa que els seus raonaments es comparteixin amb tots els companys.

Tot i i així, el gran producte final el què dona sentit al repte plantejat en aquest projecte és LA FIRA SOLIDÀRIA, que organitzen els alumnes per tots els vilatans d’Alpicat. Una fira que es va celebrar el 14 de desembre i que té com a objectiu la donació de diners per la Marató.

A més, els alumnes també van preparar una COREOGRAFIA de la cançó “Som invencibles” per tal de oferir als visitants un altre al·licient per visitar la fira.

Planifiquem el nostre projecte!

El centre d’interès, el leitmotiv d’aquest projecte és treballar la solidaritat desenvolupant tasques de recerca i de divulgació. Per això la línia conductora serà l’organització d’una fira solidària sobre malalties i vinculada a la marató de TV3. Per tal donar format a aqueta recerca ham decidit seguir les pautes d’un TdR de batxillerat. És per això que el títol diu “A la recerca de la solidaritat saludable”.

Un objectiu secundari que també ens plantegem l’equip de projectes, és el fet de potenciar la reflexió dels alumnes vers els seus hàbits de vida saludables.

Per tal de donar format a tots aquests objectius, planifiquem el desenvolupament del projecte en tres fases.

En la fase inicial de motivació, es realitza una activitat inicial que pretén, per un costat, formar els grups de cinc alumnes de manera aleatòria; i per l’altre, introduir a l’alumnat el tema de l’alimentació saludable.

La segona proposta de motivació té com a finalitat cohesionar els grups creats aleatòriament i introduir el tema de les malalties i la solidaritat mitjançant la interpretació de les cançons de la marató de TV3.

La segona jornada del projecte es dedica a compartir amb els alumnes els objectiu del projecte, i a deixar que els alumnes investiguin per tal de poder decidir sobre quina malaltia volen fer el seu estudi o recerca. Com que és la primera vegada que els alumnes realitzen un TdR, es parteix de les seves idees de com fer una recerca a internet sobre un tema i de som fan un treball per explicar-los allò que cal fer i com s’ha de fer.

És important destacar que es comparteix amb els alumnes la temporització del projecte i les dates clau on hauran de tenir finalitzades determinades tasques. També es té especial cura en explicar el què s’avaluarà en cada una de les tasques a desenvolupar, malgrat que això s’anirà recordant al llarg de tot el projecte.

Després vam iniciar la fase de desenvolupament. Es van preveure diferents activitats:

  • Fer un TdR

  • Preparar l’estand de la fira amb: un roll-up, tríptic i xapes.

  • Organitzar la fira.

  • Fer una lliga de debat a partir de la pregunta “ Si els joves del segle XXI tenen hàbits de vida saludables”.

Per tal de poder fer totes aquestes activitats es creu necessari que els alumnes rebin una sèrie de formacions prèvies. Per tal de facilitar la realització de totes les tasques i d’aquestes formacions es decideix establir rols en cada un dels grups: Coordinador, Corrector, Investigador, Productor i Comunicador.

Una vegada han rebut una primera formació els alumnes es posen a treballar. Cada grup té un professor-tutor que els guia i ajuda a desenvolupa les diferents tasques. A més, cada alumne amb el seu rol té un professor-guia que l’ajuda a desenvolupar les funcions del seu càrrec.

Sempre que es creu necessari, es van fent reunions de rols per tal d’anar guiant als alumnes i poder anar resolent els problemes que van sorgint a nivell global.

La preparació del debat es realitza de manera paral·lela a la realització del TdR i a al preparació de la fira. Es preveu fer primer un anàlisi sobre els hàbits de vida personal, i després una sèrie de sessions per preparar el debat. El debat es realitzarà en llengua castellana i en forma de concurs.( És a dir, just abans d’iniciar el debat es sortegen les posicions i qui inicia el debat.)

A part de totes aquestes activitats també es planifiquen un seguit de xerrades i tallers que ens oferiran experts externs al centre per tal de complementar els aprenentatges d’aquest projecte.

PLANIFIQUEM I ENS ORGANITZEM

En primer lloc els docents del nostre centre reflexionem sobre què entenem per treball per projects per tal d’unificar idees i conceptes.

I ens  proposem de millorar 4 projectes iniciats el curs passat:

  • El  meu cos: 1r de primària
  • L’infinit i mes enllà: 2n de primària
  • La fauna del Pallars: 3r de primària
  • Les plantes del Pallars: 4t de primària

Cada projecte integrarà diferente ambits: medi social i cultural, artístic: plàstica, lingü´sitic: llengua catalana i a 1r i 2n també la llengua anglesa. Per dur a terme els projectes, els docents implicats ens reunirem en cicle per tal de poder coordinar les accions a dur a terme.