LA NOSTRA METODOLOGIA DE TREBALL

En la gestió de l’aula utilitzarem metodologies i estratègies que facilitin la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat. En el disseny d’entorn i propostes d’aprenentatge es selecciona estratègies metodològiques que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumnat pel desenvolupament del projecte durant el curs.

Pel que fa als agrupaments dels alumnes, s’organitza la distribució de les aules en taules agrupades de 4 nens/es i s’utilitza dinàmiques per agrupar els infants en equips heterogenis en el treball cooperatiu, produint un nivell més alt de raonament. Per tant, aquests grups esdevenen mesures i suports educatius ja que són facilitadors d’un bon clima de treball autònom i ajuda entre iguals. En les sessions de projecte, també es prioritza dos docents a l’aula sempre que sigui possible, així anem construint bastida sobre les preguntes de l’alumnat i fem ús dels recursos TIC en els desdoblaments o per equips. Pel que fa al cicle de l’aprenentatge i tipus d’activitats, aquestes marquen una progressió del concret a l’abstracte i del simple al complex.

Referent a les activitats inicials, les primeres sessions varen ser converses en gran grup per contextualitzar el projecte i compartir els coneixements previs (Què farem? Exploració d’idees prèvies). En el cas de les activitats de desenvolupament, s’introdueixen nous continguts amb el visionat de vídeos d’experts per tal de despertar la curiositat dels infants i mantenir la motivació. A partir d’aquestes activitats inicials, les intervencions de l’alumnat ja plantegen múltiples preguntes que cal organitzar per tal de buscar respostes entre tots. S’avança amb la pregunta: Què volem saber? i es fa cerca d’informació a l’aula d’informàtica. A partir d’aquest cerca de respostes,s’aconsegueixen carpetes plenes d’informació que cal analitzar i organitzar per transmetre a la resta de companys. Amb l’observació directa i les experiències dels nens/es (sortides, experts de l’entorn…) es fan hipòtesis anàlisi i es treuen conclusions contrastables: primer una reflexió individualment, es contrasta per parelles i es consensua en equip. Aquesta tasca d’autoregulació progressiva permet una estructuració dels coneixements que s’acaba de concloure amb la presentació a la resta del grup classe. Finalment, a les activitats de síntesi tenen l’oportunitat d’aplicar el coneixement en situacions reals que ho requereixin.

Com ens organitzem?

Es mantenen els grups d’aula durant tot el curs en les sessions de projectes. A partir del grup classe, es divideixen els alumnes en equips heterogenis. Quan el treball dels continguts ho requereix, s’utilitza diferents dinàmiques i tècniques de Treball Cooperatiu les quals faciliten l’intercanvi d’idees i coneixements en petits grups, contrastar idees, reflexionar, prendre decisions per avançar i auto i coavaluar-se.

METODOLOGIA

En acabar el curs anterior i, mitjançant una votació general de tot  l’alumnat del centre, es va escollir el projecte interdisciplinari que es duria a terme aquest curs 2018-2019, el guanyador  de la qual va ser “Llums, càmera i acció…” (El cinema).

El desenvolupament del projecte s’ha fonamentat en la recerca i la investigació per part de les i els alumnes;  i en el qual,  l’aprenentatge significatiu i el procés reflexiu, n’han estat veritables pals de paller. Donat que l’alumnat n’és el protagonista, el projecte s’articula i es construeix tant de les situacions properes com de les inquietuds llurs que n’han permès la interrelació en l’ampli context de la seva vida quotidiana.

El professorat actua com a guia i mediador, intervé quan es requerit per l’alumnat a fi de  reconduir el procés d’ensenyament-aprenentatge; mitjançant la realització de preguntes adequades, amb l’objectiu d’activar i incentivar la recerca d’informació en el  procés de treball.

Metodològicament, les activitats s’han dut a terme mitjançant petits grups cooperatius (4-5 membres), encarregat de la distribució de les diferents tasques que, posteriorment, s’han posat en comú en gran grup. En moments puntuals també s’ha treballat per parelles.

Encara en aquest aspecte, hem de tenir ben present l’ús de tauletes i ordinadors, no només com a eines de treball, sinó també com a recurs essencial en la recerca d’informació i l’elaboració de textos i presentacions digitals, que han permès tant el treball en diferents aspectes de la competència digital com el coneixement i ús de diferents programaris (softwares).

La munió de treballs i activitats han estat publicades al bloc de l’escola, de manera que les famílies n’han estat partícips durant tot el curs escolar.

Finalment, cal esmentar com la setmana cultural del centre ha estat relacionada amb el projecte, amb el disseny de taller i activitats; la cloenda de la qual va raure en una mena de “transformació” del centre escolar en un cinema, amb tots els seus elements: la cartellera, les sales, les entrades… i on els alumnes havien de protagonitzar tot el procés, des de la tria de les pel·lícules a la “compra” dels tiquets d’entrada; àdhuc de les crispetes!

COM HO FAREM?

En aquest projecte s’ha tingut en compte que el treball per grups cooperatius era molt important i també ho era la manera de fer aquests grups.

També en les primeres sessions l’alumnat va signar el seu contracte en el qual manifestava el seu compromís a esforçar-se per millorar i aconseguir els objectius i els reptes del projecte.

En les primeres sessions els grups van ser espontanis però un cop es va tenir definit el tema ja es va creure convenient que els grups fossin heterogenis, tot i atenent a uns criteris mínims per garantir una diversitat equilibrada, d’acord amb els graus de competència, motivació i participació.

Per formar els grups es va lliurar a cada grup una graella en la qual havien de decidir qui desenvoluparia cada càrrec amb les corresponents tasques. Els càrrecs eren: planificador/a, portaveu, secretari/a, responsable de material.

A més a més es va tenir en compte que alhora de treballar en grup les reflexions fossin un element molt important. Tant les reflexions personals sobre l’aprenentatge com les de grup, tot acabant amb els comentaris de la mestra en cas de ser necessari.

Un altre aspecte que es va tenir en compte alhora de desenvolupar la metodologia va ser l’activitat de l’alumnat basada en la recerca (Mètode d’Indagació). Res estava donat d’antuvi sinó que havien de ser els mateixos alumnes els encarregats de formular preguntes, recollir proves, analitzar-les, formular-se explicacions, connectar-les amb altres, comunicar el que s’ha entès i aprés i reflexionar sobre tot el procés. Cal destacar que aquest apartat és on l’alumnat demostra més dificultat i per aquest motiu el paper de guia del mestre va estar molt important. En aquest sentit, es va facilitar dintre de la plataforma Symbaloo i Moodle un gran banc de recursos (informacions, articles, vídeos,…) per poder fer una bona recerca i economitzar el temps i evitar que l’alumnat es perdés davant del mar d’informació d’internet.

Aquest aspecte que hem anomenat va ajudar molt, però hem de dir que l’alumnat per la seva part també va fer aportacions personals d’altres fonts (com la família, llibres, fotografies, revistes…).

Tot aquest treball d’investigació i recerca va quedar recollit en La Carpeta d’Aprenentatge de l’alumne, on podem trobar: el contracte, càrrecs i tasques, l’esquema del mètode d’indagació, recull d’evidències i rúbriques d’avaluació.  

annex 2 portada

anex 3 contracte

annex 4 objectius

annex 5 tasques

annex 6 mètode d’ingació

Distribució de les tasques

Els membres de l’equip impulsor ens hem distribuit per dur a terme a cada cicle una tasca de remodelació i millora del nostre pati, implicant així a mestres i alumnat. Ens hem basat en alguna activitat que ja fèiem i l’hem modificat per tal de fer-la més competencial i també n’hem creat de noves.
Tot seguit deixem imatges d’una activitat realitzada pels alumnes de la SIEI i les seves mestres.

L’activitat consisteix en crear hort i jardí al nostre pati. En primer lloc van anar a comprar planter al mercat tots plegats.

Després de preparar les jardineres i l’espai van plantar allò que van comprar i segueixen les cures necessàries per tal de treure’n els fruits.

QUAN BALLEM, MOVEM LA CARA. QUINES PARTS TÉ LA CARA?

Els alumnes van establir que quan ballavem movíem la cara, llavors van començar a parlar de totes les parts de la nostra cara.

Per poder fer un recull de totes les seves parts, vam realitzar un collage de la cara.

La veritat és que els nens i nenes s´ho van passar super bé buscant a les revistes les diverses parts de la cara.

PUNT DE PARTIDA. PROGRAMACIÓ

Abans d’iniciar la programació vam haver de prendre algunes decisions.

  • Primer vam haver de decidir quantes unitats de programació volíem fer per curs,  vam acordar que serien   tres, una per trimestre.
  • Tot seguit en una graella vam distribuir les competències per dimensions i vam decidir quins continguts clau i quins continguts del currículum  havíem de treballar per cada competència durant el trimestre i els vam col·locar dins de la graella al costat de la corresponent competència.

Cal tenir en compte que hi ha continguts que els treballarem al llarg de tot el curs, com és el cas de la numeració, operacions i la  resolució de problemes i que hi ha altres continguts que tan sols es treballaran durant un trimestre, com és el cas de la mesura de longituds, rellotges…etc.

El pas següent fou decidir eixos temàtics, dissenyar activitats i confeccionar i adquirir materials.

 

 

 

 

El procés

Aquesta setmana cultural s’ha creat a partir d’una pregunta inicial que demanava com volíem celebrar el desè aniversari de l’escola Pinyana.

Desprès de parlar-ho en tutoria van sorgir diverses propostes de cada classe.

Va ser a l’assemblea  dels infants representada pels  delegats de classe, en el qual l’equip directiu va recollir les diverses propostes entre les quals sorgeix una demanda generalitzada d’obrir les portes a la comunitat educativa en les activitats de la setmana cultural i també en aquesta reunió es verbalitza l’interès dels alumnes per realitzar, jocs.

Altres idees que es van proposar van ser la confecció d’un pastís , inflables, música… en definitiva,  tot allò que es relaciona amb una festa d’aniversari.

Un cop decidides les activitats es va realitzar un calendari i les invitacions a les famílies.

El recull d’idees d’aquesta reunió es va traslladar a l’equip impulsor. A partir d’aquí es va decidir calendari, cada classe va escollir els jocs a crear i es va organitzar tota aquella setmana. Dilluns, dimarts i dimecres entre d’altres dies es van dedicar a confeccionar els jocs. Dijous tarda es va convidar a les famílies a l’escola. I divendres vam fer el tancament, aprofitant la celebració de la mona, amb un pastís gegant.

A la tornada de les vacances, aprofitant que era Sant Jordi, a la tarda, els alumnes van compartir els jocs entre nivells.

Posteriorment s’ha realitzat la valoració de l’alumnat a partir d’una rubrica.

EL RESTAURANT A EDUCACIÓ INFANTIL

Al projecte d’Escola del Restaurant que hem dut a terme aquest curs hem tingut en compte criteris metodològics que haviem acordat prèviament.

L’agrupament internivell  i una metodologia activa havien d’estar presents en gran part de les sessions que destinavem al projecte.

En quan al treball internivell (P3, P4 i P5 a cada grup) s’ha de dir que ho vam valorar molt positivament. Vam dividir els alumnes del cicle d’Educació Infantil en quatre grups en els quals hi havia alumnes dels tres cursos. En total hi havia uns 8 alumnes en cada grup.

Això ens va permetre que les tasques puguessin ser més diversificades ja que sempre els grans ajudaven i estimulaven  als petits.

La metodologia activa en tot moment també ens va semblar interessant. Els plantejàvem reptes que havien de resoldre el més autònomament  posible. Totes les activitats plantejades partien d’un repte que s’havia de resoldre a partir de la propia acció (Elaboració d’una carta, classificar aliments, elaborar una recepta, etc. )

A les imatges podeu veure com, agrupats en equips, elaboren la carta del restaurant  buscant imatges per fer els seus dibuixos.  També podeu veure l’elaboració del pa que vam deduir a partir del visionat d’un vídeo de youtube.

METODOLOGIA CICLE SUPERIOR

A nivell metodològic cal destacar dos tipus d’activitats que es realitzen sistemàticament al llarg de tot el projecte. Una és el desenvolupament del PLA DE TREBALL, en el qual s’anotaran els objectius i les activitats que s’han realitzant per tal de ser conscient de què volen aprendre i què fan per aprendre-ho. Aquest pla es realitzarà a tall individual.

L’altra activitat consisteix en la realització del DIARI DE SESSIONS. En els darrers moments de la sessió, l’alumnat “escrivia”  el diari de sessions del seu grup. Diem “escrivia” perquè, per torns, cada grup, representat per 2 alumnes grava en vídeo el seu diari de sessions. Posteriorment el desava a la unitat de xarxa compartida., amb la qual cosa, també observàvem la seva destresa per treballar amb eines TIC. Al dia següent era aquesta mateixa parella qui iniciava la sessió posant, a la pissarra digital interactiva, el vídeo de la seva intervenció el dia anterior. És una eina que ens va servir per activar coneixements previs, alhora que ens permetia veure què havíem fet i que ens calia canviar de la nostra praxi.

Us deixem un exemple en aquest enllaç:

https://youtu.be/ZIEmSqOmXQ8

Al llarg de tot el projecte, se’ls va plantejar l’activitat “Mission Architect 2019” en la qual se’ls explica que es valorarà l’atenció, la participació i l’execució de les activitats, premiant als alumnes amb “insígnies” o “punts extra”.

zones cuina