Del 28 de novembre al 5 de desembre un grup d’alumnes del Lycée La Martinière Duchère de la ciutat francesa de Lyon han vingut al nostre centre en un intercanvi organitzat pel departament de llengües estrangeres. Hi han participat alumnes de 3r i 4t d’ESO, a més de 1r de batxillerat.
El dia 30 vàrem fer una visita conjunta a Tarragona romana i el dimarts dia 4 una passejada per la vila de Premià de Mar. La resta de dies els alumnes francesos han visitat llocs emblemàtics de Barcelona i el cap de setmana han estat amb les famílies acollidores. Ara ja han tornat a Lyon i del 12 al 19 de març es farà el retorn d’aquest intercanvi en què segurament es visitaran les restes romanes de Lugdunum.
Malgrat les retallades, els municipis d’Alella, el Masnou i Teià no s’han resignat a perdre el centre d’acollida turística (CAT) situat a l’antic celler romà de Vallmora. El CAT de Teià –obert des del 2009 com a centre pilot d’aquestes característiques– està dedicat a la romanització i al món del vi des de l’època romana fins a l’actual DO Alella.
El Fil de les Clàssiques no es va voler perdre la inauguració del CAT Teià ni la primera festa de les Vinalia Rustica ( aquí i a Aracne fila i fila), ni la presentació del llibre d’Andreu Bosch i d’Isabel Rodà de Llanzà, Epictet, esclau de Luci Pedani Clement. Aquest cap de setmana, els dies 15 i 16 de setembre, tampoc hem passat per alt la festa de les Vinalia Rustica, que coincidia en època romana amb l’inici de la verema. A més de les Vinalia Rustica, els romans, en honor del vi, celebraven les Vinalia Priora, el 23 d’abril, les Meditrinalia, l’11 d’octubre, les Saturnalia i les Bacanalia.
En la visita teatralitzada, l’esclau Epictet, molt treballador i responsable, ens explica en les restes del celler romà de Teià com els nostres avantpassats els romans elaboraven el vi laietà en el segle II. Com sabem què es deia Epictet i que va viure en el segle segon? L’any 2005 en el decurs d’unes excavacions arqueològiques al jaciment del veral de Vallmora es va trobar un signaculum, un segell de plom amb una inscripció que deia Epitecti L.P. Clementis “D’Epictet, [esclau de] Luci Pedani Clement”. Coneixem, doncs, el nom del propietari del celler, un tal Luci Pedani Clement, i el nom de l’esclau que regentava el taller. A més es pot datar per un sesterci trobat amb el bust de l’emperador Trajà.
Dissabte el vespre es va reviure a la llum de les espelmes el ritual que durant les Vinalia Rustica es feia en honor a Júpiter. Es pregava pel raïm que madurava als ceps i la cerimònia era oficiada pel Flamen Dialis, el gran sacerdot de Júpiter, que davant de l’altar espremia els gotims amb les mans i li ofrenava el suc. Tot seguit els assistents varen poder experimentar com eren els banquets romans, amb algunes receptes de l’època, en un sopar a la fresca que es preparà als jardins del CAT. I per conèixer una mica més els productes del Maresme, varen poder fer un maridatge de vins de la DO Alella amb els formatges artesans de Can Pujol, de Vilassar de Dalt. Els més petits diumenge al matí varen poder trepitjar raïm i aromatitzar el vi, acompanyats de tota la família, tal com podeu veure en aquest reportatge del taller infantil Què bevien els romans?:
Tot i els reajustaments, cal valorar molt positivament que el CAT continuï obert i que s’hagi pogut celebrar aquest cap de setmana la festa de les Vinalia Rustica amb activitats que combinen passat i present a través de la història i la gastronomia i dinamitzar així el jaciment romà i alhora potenciar els vins i formatges de la contrada.
Tot comença i tot s’acaba. Encara queden exàmens i projectes de recerca, també recuperacions; però avui, amb l’acabament de les classes, comencem el degoteig d’anar tancant una etapa: el primer final de curs de la primera generació de l’institut Premià de Mar. Tot plegat una mica estrany això de la fusió, tot és igual i diferent alhora! Les classes de llatí i de grec afortunadament no han experimentat cap canvi i fins i tot les hem acabat fent a la mateixa aula de sempre del Cristòfol Ferrer, tret les del dijous a la tarda al Serra; enguany per primera vegada en la meva carrera docent no faig segon de batxillerat, ni de llatí, ni de grec; m’he estrenat amb primer d’ESO i he fet dos cops quart d’ESO (optativa 1 i optativa 2)! Tots els cursos són digitalment parlant nous. No hi ha comiat de cap generació digital com el curs passat; però em plau començar amb bon peu i vull que aquest curs amb tots els problemes de la fusió, de les retallades, … passi als meus annals perquè sou únics, com totes les promocions, però sou encara més especials: sou la primera generació de l’institut Premià. A més, tot i les meves temences, hem continuat amb tot el nostre projecte digital de clàssiques.
És increïble tot el que hem arribat a fer! El qualificador Moodle dels diferents cursos aquests dies treu fum! Sigui quin sigui el resultat final, crec que moltes de les vivències que hem passat junts al llarg d’aquest any fan que siguin mereixedors d’atrapar-les del nostre oblit. Alguns de vosaltres també marxeu a un altre centre, a fer un cicle formatiu de grau mitjà, altres continuareu al centre, però fareu el batxillerat científic o tecnològic, uns quants continuarem aprenent junts a primer o a segon de batxillerat humanístic i en acabar també tindreu el vostre comiat. Tots vosaltres m’heu ensenyat moltes coses cada dia i una part de mi, crec, que també ha fet empremta amb vosaltres per tant per tots aquests meravellosos moments que hem passat aprenent dels grecs i dels romans no sols a classe sinó sobretot al pati o fora, a la tarda o en cap de setmana, aquí teniu un gran agraïment però un petit regal: aquest vídeo amb els millors moments.
Passeu un molt bon estiu. Aprofiteu el moment: Carpe diem!
Divendres passat, 11-11-2011, vàrem visitar el Museu de les Termes Romanes i el nou Museu de Sant Boi de Llobregat amb Joanjo Esteban i vàrem gaudir de les explicacions de Conxita Collellmir en el taller Balneum ad Rubricatum.
Les termes romanes de Sant Boi, bastides a finals del segle II dC, eren privades, com els balnea de Can Ferrerons a Premià de Mar. Formaven part de l’àmbit domèstic i eren destinades al bany familiar. Es varen utilitzar fins ben entrada l’època visigòtica i durant el segle XVII s’hi va construir una masia al damunt que va utilitzar com a soterrani algunes dependències termals i les protegí fins que varen ser descobertes l’any 1953.
Les termes de Sant Boi estaven formades per dos cossos d’edificació paral·lels. L’un contenia les cambres fredes: l’apodytherium o vestidor, el frigidarium o cambra freda i la cella piscinalis (la sala i la piscina fredes) i l’altre cos, albergava les cambres calentes: el tepidarium o sala termal dotada d’una banyera d’aigua tèbia, el sudatorium o sala per fer transpirar la pell i el caldarium o cambra destinada als banys calents. El conjunt termal es completava amb dues dependències de servei, on hi havia els forns, praefurnia, i es guardava el combustible, preferentment la fusta d’olivera.
El recorregut dels banys s’iniciava a l’apodyterium, on els usuaris es despullaven i es posaven una peça de tela subjecta a la cintura anomenada subligamentum. Es calçaven amb unes sabatilles de fusta. A continuació, es passava al tepidarium amb una temperatura d’entre 25º i 30º i una humitat baixa; en aquesta sala, el cos s’aclimatava a la calor i els banyistes aprofitaven per untar-se la pell amb olis perfumats. Tot seguit, s’entrava al sudatorium, acondicionat per fer transpirar el cos amb una temperatura d’entre 65 i 70 graus; el vapor s’aconseguia fent córrer aigua pels murs i el paviment calents. Després es passava al caldarium, on hi havia una humitat propera al 80% i una temperatura ambient de 55º i l’aigua de la banyera assolia prop de 40º. Al sud hi havia una banyera d’aigua calenta i al nord una pica amb aigua freda per fer ablucions. Els banyistes es grataven el cos amb instruments de bronze i així es netejaven. Per acabar es rentaven una estona a la piscina del frigidarium, anomenada natatio, per tancar els porus de la pell amb l’aigua freda.
Els murs de les termes van ser bastits amb morter de calç i pedra –opus caementicium-, i una epidermis de pedres disposades de manera irregular –opus incertum. Les parets de les sales calentes fan 1,20 m de gruix per sostenir les voltes de mig canó que les cobrien i que ara han desaparegut. Aquestes estances tenien un paviment doble: es trepitjava un sòl acabat amb mosaic –opus tessellatum– o amb plaques de marbre –opus sectile-, i a sota hi havia un sòl inferior que es recolzava en pilarets –pilae-, fet de maons. L’hypocaustum era la cambra situada entre aquests dos paviments i servia perquè hi passés l’aire calent.
Com l’any passat i l’altre i …, els alumnes de segon de batxillerat de llatí i de grec hem tingut el plaer d’assistir a les Conferències organitzades per la secció catalana de la SEEC i hem parlat amb la Dra Esperança Borrell i amb els conferenciants. Per primera vegada, hi hem anat el matí i hem aprofitat el temps per fer un passeig pels llocs emblemàtics de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, la meva alma mater.
10:00-11:00
Conferència de Llatí: La representació dels orígens de Roma a la història de l’art
A càrrec del dr. Xavier ESPLUGA CORBALAN, professor de Filologia Llatina (UB).
11:00-12:00
Conferència de Grec: Formes de govern al món grec antic: literatura i poder
A càrrec del dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega (URV).
Després del migdia hem passejat pels jardins i hem posat en comú les dues xerrades i hem començat a estirar el fil als temes per començar a posar fil a l’agulla. Després hem visitat la biblioteca de llatí, de camí a la de grec dins la Biblioteca de lletres hem tingut la sort de `parlar amb la Dra. Francesca Mestre, coordinadora de les proves de les PAU de grec i amb la Dra. Pilar Gómez, coordinadora general de les PAU Catalunya així com el Dr. Carles Garriga i el becari Cristián que fa pocs dies vaig tenir el plaer de compartir una sessió del Màster de secundària. Després hem visitat l’hemeroteca, la Biblioteca fins al final.
M’ha agradat compartir amb tots vosaltres, alumnes de segon de batxillerat, el meu amor per la Universitat. Espero i desitjo que el curs vinent també hi trobeu en algun lloc del món la vostra alma mater. Bona sort!
Els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat de l’institut Cristòfol Ferrer vàrem anar a passar el primer dia de les Saturnàlia romana a Barcelona per endinsar-nos a la Bàrcino dels romans. Feia molt de fred i vàrem agafar el recorregut més llarg, el de les tres hores, l‘itinerari Bàrcino/BCN, tot partint de la Via Sepulcral de la Plaça de Madrid, més l’afegitó de la domus romana. Ara que heu fet totes les activitats proposades al Moodle, els Google Maps corresponents, que hem tancat el Glossari compartit entre primer i segon, que alguns de vosaltres ja heu publicat els vostres apunts personals a Aracne amb muntatges audiovisuals (El Fòrum de Bàrcino, Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer…) i recreacions en 3D d’una necròpoli romana imaginària (uns autèntics alumnes de la web 2.0)… abans de l’examen que teniu aquesta setmana, us vull regalar la meva visió de la sortida. Espero que us agradi i que no us oblideu d’explicar la Barcelona romana quan hi aneu amb els vostres amics, parelles o familiars com ens va aconsellar el nostre guia, l’Aleix. És el nostre patrimoni, és el nostre passat, però també les arrels del nostre futur.
Divendres vàrem visitar l’exposició del CCCB Per laberints i després vàrem participar en el taller de creació audiovisual Construint laberints, ara és el moment de conèixer el making off de tot plegat.
Comencem per veure com vàrem gestionar les pel·lícules i després com es va muntar l’exposició:
Els alumnes de grec de l’institut Cristòfol Ferrer ahir, tal com ja s’havia anunciat, varen visitar l’exposició del CCCBPer laberints, la varen fotografiar amb mirada grega i varen participar en Construint laberints. Jutgeu vosaltres mateixos perquè jo no m’he pogut esperar a compartir-la fins després del pont quan apareixerà publicada a la pàgina del CCCB!
Moltes gràcies, alumnes, per respondre tan bé una vegada més a les meves iniciatives i per anar adquirint la tan preuada competència audiovisual! Molt bon pont!
Tot arriba i demà és el dia en què els alumnes de grec de primer de batxillerat entraran a l’exposició Per laberints al CCCB de Barcelona, amb el suport de Bancaja i, per això, també es podrà visitar l’any vinent a València. Quan en ple estiu es va inaugurar, ja ho vàrem anunciar amb un apunt a Aracne fila i fila. Per laberints segueix el guió de Ramon Espelt, a qui tinc el goig de conèixer, amb el disseny de l’arquitecte Òscar Tusquets. Entrarem finalment al laberint; a la primera part, trobarem laberints unicursals i, a la segona, multicursals de diferents autors, formats i èpoques i reflexionarem sobre la seva vigència. Després ho posarem en comú i ho plasmarem en un muntatge àudiovisual en el taller Construint laberints. N’estic segura, no sortireu indiferents. Experimentareu vivències i emocions del passat en el present. Jo procuro trobar-me sempre en el laberint, més que perdre’m, perquè el laberint és la vida, el laberint són les cruïlles de la nostra existència i el repte de prendre en cada ocasió la decisió encertada.
No recordo des quan em fascinen els laberints, potser fins i tot quan encara estava a les entranyes de la meva mare. Em vaig criar en una casa laberíntica, vaig créixer en un poble laberíntic, vaig anar a escoles i universitats laberíntiques, treballo en un institut laberíntic, m’agrada la xarxa, el laberint més laberíntic de tots, però sort que tinc El Fil perquè entrar al laberint és molt fàcil, el difícil és sortir-ne… El laberint sempre m’ha fascinat; fins i tot, l’he convertit en gimcana (Gimcana al Laberint d’Horta) i demà en una experiència de treball de camp a Per laberints i Construint laberints comprovareu si també us entusiasmen . Espero que us agradi i que no em perdi ni us perdi demà en el laberint!
Per anar fent boca, aneu localitzant laberints en aquest Google Maps i ja veureu que els trobareu arreu i si us perdeu consulteu Geografia dels laberints:
Avui gaudiré de la connexió del Decumanus amb les termes, a més dels espais museïsats que vàrem compartir tots junts. He fet per a l’ocasió aquest Google maps de la Badalona romana i, quan s’obri al públic general i a les visites, hi anirem i farem la nostra sortida compartida amb els col·laboradors de l’Isaac Albéniz a l’Aracne.
