Tag Archives: Patrimoni

Si anem a Arle…

<
Veure mapa més gran

Si anem a Arle de Provença no podem deixar de visitar, a més de les termes de Constantí, l‘amfiteatre, el teatre romà,… la mostra “Cèsar, el Roine per a la memòria: 20 anys d’excavacions dins el riu a Arle” al Museu d’Arles antiga, construït damunt l’antic circ romà i amb una de les millors col·leccions de sargòfags romans fora de Roma. Les campanyes d’excavacions subaquàtiques entre la desembocadura del Roine i la ciutat d’Arles han descobert un gran nombre de vestigis romans i els que encara queden per desvetllar. L’exposició que mostra més de 600 d’aquestes troballes es podrà veure fins el 19 de setembre del 2010 i també la podeu veure en línia. Sens dubte la peça més destacada és el bust de Juli Cèsar que ja van tractar a El Fil de les Clàssiques quan es va fer públic a la premsa la seva descoberta el maig del 2008.

La notícia va sortir al Telenotícies de TVC:

Roma aeterna, caput mundi

Tot just acabem d’estudiar l’actualitat de l’enginyeria romana, ens podem imaginar l’espectacularitat i la majestuositat de l’antiga Roma (vid. l’apunt Visitant virtualment el Colosseu i Turisme virtual per Roma amb Google Street View)?

No us perdeu aquest impressionant vídeo en 3D:

Què us ha semblat? Potestis cogitare Romam antiquam tam vivacem fuisse quam praesentem Romam?

Amb quina colossal construcció romana us quedaríeu si només en poguéssiu triar una? Per què? Què en sabeu?

El MUHBA inaugura la Via Sepulcral Romana

Un altre Halloween a la romana! El curs passat vàrem engalanar el nostre institut per celebrar la festa dels difunts a la romana (aquest terrorífic muntatge audiovisual en queda de record i aquest apunt que no us deixeu perdre al bloc, així com aquest altre sobre el lèxic de la mort!). Enguany entre el Simposi de Tarragona de la setmana passada i la sortida al Parc del Laberint d’aquesta, no ens dóna per més; però el món dels morts romà ens serveix la festa en safata. Així que el proper cap de setmana a Barcelona  no us podeu perdre la inauguració de la nova museografia del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) a  la Via Sepulcral Romana de la Vila de Madrid. A la plaça de la Vila de Madrid a Barcelona (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino dels romans), es van descobrir l’any 1954 algunes de les tombes que formaven part de l’antiga necròpoli romana de Bàrcino i esdevingué in situ un jardí a l’aire lliure, ara s’obrirà de nou al públic com a centre d’interpretació de les vies romanes i del Temple d’August, edifici del segle I destinat a cerimònies religioses que no es feien mai a l’interior sinó al fòrum, just al davant.

Programa de la inauguració de la Via Sepulcral Romana:

Dissabte 31 d’octubre de 2009:

12:00h h. Inauguració i parlaments al nou centre d’interpretació de la Via Sepulcral Romana de la plaça de la Vila de Madrid.

13:00 h. Inici del nou itinerari guiat Bàrcino/BCN, que de la plaça Vila de Madrid passa pel Temple d’August i acaba a la plaça del Rei.

Aquest itinerari es podrà fer de manera gratuïta fins a les 18:00 h de la tarda del dissabte 31 d’octubre i de les 10:00 h del matí fins a les 18:00 h de la tarda del diumenge, dia 1 de novembre.

Bàrcino va ser fundada l’any 15 aC en època de l’emperador August a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, sobre el traçat de la via Augusta, la via que enllaçava amb Roma tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica.

En aquest nou centre entendrem la funció de les vies romanes com a element de comunicació i de control del territori, fetes en un primer moment perquè l’exèrcit es traslladés ràpidament. Els romans també enterraven els seus morts en els trams d’entrada a la ciutat. Es podrà passejar entre les diferents tombes (les cupa, en forma de bagul i amb sanefes de colors, són les més freqüents) que durant tres segles es van col·locar al llarg dels camins que menaven a les portes de la ciutat, llegir-ne les inscripcions, conèixer els diferents tipus d’enterrament (la incineració i la inhumació) i objectes relacionats amb el món funerari romà pertanyent a classes humils (esclaus i lliberts) tal com han demostrat les recents excavacions, la descoberta d’un collegium funeraticium en què els romans més pobres pagaven unes quotes mensuals durant anys per ser enterrats (a l’estil de les quotes mortuòries de Santa Lucía o Ocaso), el jardí funerari tot recreant les espècies i forma de fa dos mil anys, els àpats funeraris que hi celebraven o la incineració d’animals (cavalls i gossos, sobretot)… També es podrà visualitzar amb audiovisuals que sempre ajuden a fer més proper i entenedor el món romà.

La memòria dels romans i el seu llegat es mereixia amb escreix aquesta remodelació. Potser sigui millor que ho jutgeu vosaltres mateixos a partir d’aquestes imatges d’abandó de la necròpoli, esdevinguda colònia de gats:

Els romans creien que no morien del tot si algú pronunciava el seu nom. Si ens passegem per entre les seves tombes i llegim el nom dels romans (Luci Valeri Frontó, la vella Numitòria, el llibert Aule Coellus, els germans Quintus i Lluci Corneli, entre d’altres) segur que continuaran vivint entre nosaltres.

Per què posaven els romans STTL sobre les seves tombes i què significa?

Visiteu aquesta pàgina i sobretot la Bàrcino romana. Aquest vídeo de ben segur us hi animarà!

Ens trobem al Parc del Laberint!

Fa molts anys, un bon dia vaig descobrir el Parc del Laberint d’Horta i des d’aleshores ha esdevingut per a mi un lloc emblemàtic de la ciutat de Barcelona que m’agrada de visitar i de donar-lo a conèixer, de portar-hi els meus alumnes, els meus convidats i amics.

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/~mcapella/Player/comic_vanessa.swf" width="450" height="250" wmode="transparent" /]

A casa, conservava aquest còmic que una alumna de les primeres promocions de tercer d’ESO, la Vanessa de Vilassar de Dalt em va regalar en agraïment a la visita al Parc. En vaig fer després la gimcana, vaig tenir la sort que me la publiquessin a la revista Auriga, després corria per la xarxa i ara té un lloc a El Fil de les Clàssiques.

A finals de mes, el Parc del Laberint d’Horta és el lloc físic que hem triat per trobar-nos amb els alumnes de clàssiques de primer de batxillerat de la Teresa Devesa, de l’IES Albéniz de Badalona. Fa temps que col·laborem plegats a Aracne fila i fila, i allí i aquí ens trobem virtualment, ara ha arribat el moment de trobar-nos físicament i el lloc, no podia ser altre que el Parc del Laberint. És tardor i el parc s’haurà vestit amb els colors propis de l’estació. He visitat al parc en cada estació de l’any, amb sol i amb pluja, amb fred i amb calor, a mig matí, a ple migdia i a l’horabaixa. No sé quin és el moment que més m’agrada, tots són diferents però en cada un he descobert una tonalitat, una flaire… que m’ha encisat. Espero que la nostra trobada ens captivi a tots plegats i que us animi a tornar-hi i a descobrir-lo a la parella, a l’amic o al veí i ens motivi per continuar treballant plegats a la xarxa.

Perviu avui l’enginyeria romana?

L’última classe magistral del doctor Fernando Sáenz Ridruejo, professor de la ETS Camins Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Madrid, us pot donar un bon cop de mà sobre l’enginyeria romana i la seva influència en l’urbanisme actual, així com molts exemples d’urbanisme de l’imperi romà i, en particular, de la Hispània romana per a les PAU de llatí:


Ver Hispània romana en un mapa més gran

L’amfiteatre de Pula

Al mig de la ciutat de Pula a Ístria, Croàcia, entre carrerons de casetes baixes a prop del port, s’aixeca encara l’increïble i majestuós amfiteatre romà, construït amb pedra calcària el segle I i aleshores amb capacitat per a vint mil espectadors.

Com podeu observar (si cliqueu a sobre la imatge serà més nítida), gràcies a la gentilesa de Mercè Otero, encara es conserva amb molt bon estat el mur exterior d’uns trenta metres d’alçada amb dues fileres de setanta dos arcs.

En una altra població d’Ístria, a Motovun no ha passat per alt a la nostra companya i col·laboradora viatgera aquesta imatge de darrere de l’altar de l’església de Sant Esteve (dissenyada per l’arquitecte Andrea Palladio), pertanyent a una pintura d’un artista venecià desconegut en què podem observar al fons l’amfiteatre de Pula on Sant Germà va ser martiritzat.

Motovun (Ístria, Croàcia)

L’amfiteatre romà de Pula fins i tot s’ha recreat tot utilitzant les últimes tecnologies; fixeu-vos bé amb aquestes recreacions fetes amb Google Sketchup.

En aquest Google maps col·laboratiu, us he localitzat l’amfiteatre de Pula amb una fotografia, feina vostra serà anar localitzant altres amfiteatres romans (teniu cura amb les fotografies i només poseu imatges Creatives Commons):


Ver Amfiteatres romans en un mapa més gran

Viu la Nit 10 i la diada a la romana!

La nit de Cultura de TV3
La nit de Cultura de TV3

Aquesta nit se celebra la Nit 10, la gran gala de TV3 en què presentarà la programació de la nova temporada, i  es faran actes culturals per tot Catalunya,  entre els quals us recomano les activitats gratuïtes que es portaran a terme al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i al Museu d’Arqueologia de Catalunya a les seus de Barcelona i Girona.

Entre les activitats del MNAT val a destacar Picapedrers, marbristes i escultors: demostració del treball sobre la pedra a l’antiguitat a partir de les deu de la nit i la visita nocturna a l’exposició Tàrraco pedra a pedra de les deu a la una de la matinada. La Nit Blanca del MNAT serà el preàmbul de la Jornada de Portes Obertes de la Diada Nacional de Catalunya als centres que depenen del Museu: Museu Arqueològic (plaça del Rei, 5), Museu i Necròpolis Paleocristians (av. de Ramón y Cajal, 84), Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí, s/núm, Altafulla), Vil·la romana de Centcelles (Afores, s/núm, Constantí), que es podran visitar de manera gratuïta en horari de 10 a 14 h l’onze de setembre. Així mateix hi haurà, també, portes obertes a l’exposició Tarraco pedra a pedra, que es presenta en aquests moments a la Sala d’Exposicions Temporals del MNAT (plaça del Rei, 5).
Per a més informació: 977 25 15 15 / 977 23 62 09 / mnat@mnat.cat

A la Nit 10, la nit cultural de Televisió de Catalunya, també aquest any se suma el MAC que a partir de les vuit del vespre i fins a les onze farà actes en família a les seus de Barcelona i Girona. A Barcelona, val a ressaltar els tallers de jocs romans  per tal d’aprendre a jugar tal com ho feien els nens i les nenes romanes.

L’onze de setembre la revista AURIGA també serà present a la Mostra d’Entitats del Països Catalans al peu de l’Arc de Triomf de Barcelona, en el Quiosc de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

Bona Nit 10 a la romana!  i molt bona diada!

Troben restes romanes de Dertosa

A l’actual Tortosa, l’antiga Dertosa, s’han descobert unes restes romanes d’un edifici! Roma a cada passa!

Font: Telenotícies Comarques 1 de setembre de 2009

Què en sabem de Dertosa i com es diu en català un strigilis? Us sembla bé que  les tapin de nou? Què n’opineu?

Pompeia, quina meravella!

Qui no ha sentit a parlar de Pompeia!

 A tocar el mar a la badia de Nàpols, al sud d’Itàlia, Pompeia fou sepultada en quaranta-vuit hores per una espessa capa de lapilli (pedres fogueres i cendres) i oblidada durant divuit segles fins ser descoberta el segle XIX, tot i que ja s’havia localitzat el seu emplaçament el 1748. Aquesta ciutat romana imperial se’ns mostra avui congelada en el temps i ens permet conèixer la ciutat opulenta i pròspera que va ser en el segle I, en el moment de la inesperada erupció volcànica del Vesuvi, tot i que ja havien tingut tremolors de terra que l’anunciaven. Les cendres han preservat de l’oblit el record d’unes vides a partir dels objectes que s’hi han descobert: vaixelles, joies, miralls, balances, llibres de papir, restes de menjar calcinat, instruments musicals, màscares d’actors, cascs de soldat, frescos, mosaics amb detalls de la vida quotidiana, estàtues de marbre i de bronze… Els vestigis dels edificis han permès conèixer millor l’organització de la ciutat: edificis públics (un fòrum amb edificis monumentals i estàtues, dos teatres -un de gran i l’Odèon més petit-, un amfiteatre, termes, diversos temples, carrers amb passos de vianants, fonts públiques…) i privats (insulae i vil·les sumptuoses molt ben decorades), comerços i tabernae amb productes de tota mena, thermopolia, forns, lupanar, … Els motlles de l’arqueòleg Giuseppe Fiorelli que el 1864 s’encarrega de les excavacions mostren la posició del cos, les expressions, la roba, el pentitat… dels habitants i dels animals domèstics que van quedar sepultats mentre intentaven fugir o estaven arraulits per protegir-se dels núvols de roques amb foc i gas.

Anar a Pompeia i passejar per les seves ruïnes ens permet conèixer millor la vida dels seus habitants, rics i pobres, lliures i esclaus, homes i dones, nens i adults; ens sentim propers a ells i a la seva desgràcia, gaudi nostre; els veient passejant pel fòrum, o jugant a daus, lluitant a l’arena de l’amfiteatre o representant una comèdia al teatre, pintant un grafit i per què, no en la intimitat d’una cambra o sentit l’últim lladruc del gos que el collar i la cadena li impedeixen salvar-se de la tragèdia.

Gos de Pompeia. Wikipèdia

Gos de Pompeia. Wikipèdia

Tal dia com avui, un 24 d’agost de l’any 79, cap a les deu el volcà Vesuvi, situat a una desena de quilòmetres de Pompeia, entrà en erupció. Una enorme i violenta pujada de lava provocà una autèntica explosió de la muntanya que formà cap a la una del migdia, tot tapant el sol, un increïble núvol de cendres i pedres a més de vint quilòmetres d’altura. Regnà la foscor i el núvol va caure sobre les ciutats de Pompeia i les seves veïnes Herculà i Estàbia. Molts habitants decidiren fugir a corre-cuita, sense agafar res, i es van salvar. Altres, però, aterrits pels llamps i trons cruixidors, van decidir tancar-se a casa i van morir després de patir molt. L’endemà, el volcà encara expulsava gasos mortals, cristalls de magma en fusió, pedres volcàniques lapilli, cendres ardents i piroclasts… És la fi de Pompeia, una ciutat opulenta de més de vint mil habitants, dels quals, es creu, que més de dos mil perderen la vida: uns asfixiats pels gasos ardents i verinosos, altres tocats per la caiguda d’alguna pedra volcànica o o bé aixafats per l’esfondrament de les teulades de les cases o cremats per la calor sufocant que superava amb escreix els 500ºC o sepultats per les cendres. També va morir asfixiat a causa dels gasos l’escriptor Plini el Vell, autor d’Història Natural i comandant de la base naval de Misenus a 25 km de Pompeia, quan veu el núvol, desconeixedor del que és un volcà, ja que per a ell el Vesuvi és un indret de criança de vins aspres, decideix anar per mar a observar el fenomen de més a prop i acudir al rescat d’una noble anomenada Rectina. No pot atracar perquè el mar està remogut pels terratrèmols i canvia el rumb cap a Estàbia per passar-hi la nit, però l’endemà baixa a la platja i mor als seus 56 anys i nosaltres en som coneixedors gràcies al relat del seu nebot Plini el Jove, que recollí els testimonis dels mariners del seu oncle.

Rius de tinta s’han publicat i es continuen publicant sobre Pompeia:

  • Si preferiu llegir novel·la, us he de remetre a Los últimos días de Pompeya de E.G.Bulwer-Lytton, Anaya, Madrid 2003 i Pompeya de Robert Harris, Grijalbo, Barcelona, 2004.
  • Ara bé, si preferiu assaig, al llibre La vida cotidiana en Pompeya de Robert Étienne, Temas de Hoy, Madrid 1992 cal afegir-hi la recent publicació de dos llibres complementaris entre si sobre la ciutat sepultada pel Vesubi l’any 79 aC:
    Pompeya de Joanne Berry, Akal Madrid 2oo9. Joanne Barry és professora de història antiga de la Universitat de Swansea ofereix en diferents apartats (“Los habitantes de Pompeya”, “La vida en el ojo público”, “Casas y sociedad”, “Dioses, templos y culto” i “La economía de una ciudad romana”) explicacions molt clares i precises, amanides amb fotografies, il·lustracions i plànols que sempre s’agraeixen. 
  • Pompeya, historia y leyenda de una ciudad romana de Mary Beard, Crítica Barcelona 2009. Mary Beard, catedràtica de   la  Universitat de Cambridge, tracta el tema de Pompeia amb un text àgil i innovador sobre la vida dels pompeians (per exemple, parla de la seva halitosi, de les pràctiques sexuals, de l’afició a consumir liró farcit de gàrum, del trànsit…) i la història de la seva ciutat. Es decanta, basant-se en diferents indicis arqueològics, en localitzar l’erupció a la tardor.
  • Si preferiu articles de revista, National Geographic n’acaba de publicar un de molt interessant en el seu núm. 68 i actualitzat.
  • Si preferiu cinema o documentals, a les pel·lícules històriques sobre Pompeia Els últimes dies de Pompeia, cal afegir un docudrama de la BBC molt exitós:  Pompeya el último día i Los misterios de Pompeya (es poden veure a Tu.tv).
     Si preferiu navegar per la xarxa, teniu pàgines molt interessant i contínuament actualitzades com les que aquí us proposo: aquesta i aquesta altra en anglès i aquesta altra en italià. Aquí trobareu imatges i podreu identificar la casa de Juli Polibi i el negoci d’Estèfanus del documental de la BBC Pompeya: el último día.

Què us han vingut ganes de visitar Pompeia? L’únic que us puc prometre és treballar Pompeia a classe el proper curs.

Pol·lèntia, el vídeo promès

Gràcies a l’amabilitat del Consorci de la ciutat romana de Pol·lèntia, dels arqueòlegs Margalida OrfilaMiquel Àngel Cau, dels companys i encoratjadors amics Maria Capellà i Martí Cuní  i de la música original de Nini, finalment teniu aquí, tot i ser temps de vacances, el vídeo que us vaig prometre en l’apunt de les Jornades de portes obertes a Pol·lèntia amb les novetats de la campanya arqueològica d’enguany:

Espero que us hagi agradat i us hagi animat a visitar aquest jaciment romà a Alcúdia, al nord de Mallorca. Ja veiu Mallorca, l’illa de les mil cares, també va ser romana!  Per cert, els haig de localitzar al mapa col·laboratiu ( Google maps de la Hispània romana de Chiron, obert pel company chironià d’Extremadura Carlos Cabanillas) que encara Mallorca està en blanc i això no pot ser!)

Tot i que surt al principi del nostre vídeo i que trobareu a l’entrada del jaciment illenc, m’agradaria acabar amb aquesta estela honorífica de marbre blanc amb escriptura monumental, trobada a Pol·lèntia, i dedicada a l’edil i dues vegades duumvir Lluci Vibi Nigel·lió, per la seva dona, Mànlia Fabiana,  ja que quan comenci el curs la treballarem (en quin cas va l’oferent? a qui la dedica i en quin cas va? què significa L.D.D.D.? etc.).

Estela honorífica

Estela honorífica, Pol·lèntia. Foto Margalida Capellà

Plafó estela Pol·lèntia. Foto Margalida Capellà

Plafó estela Pol·lèntia. Foto Margalida Capellà