L’última classe magistral del doctor Fernando Sáenz Ridruejo, professor de la ETS Camins Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Madrid, us pot donar un bon cop de mà sobre l’enginyeria romana i la seva influència en l’urbanisme actual, així com molts exemples d’urbanisme de l’imperi romà i, en particular, de la Hispània romana per a les PAU de llatí:
Ver Hispània romana en un mapa més gran
Buscan informació sobre tot això de la enginyeria romana, he trobat una pàgina bastant interessant, on explica una mica les diferències dels enginyers d’ara i els d’abans, i explica una mica com era la enginyeria. La pàgina està amb castellà però me l’he estat llegint i la veritat és que ho explica bastant bé.
M’agrada la classe d’aquest professor de facultat!
Realment ara amb història de l’art i grec i llatí, estem aprenent bastantes obres clàssiques, arquitectòniques i escultòriques.
En quant a la enginyeria, com aquest professor diu, em adoptat moltíssimes coses dels romans, com ara les carreteres, que abans en deien vies, com per exemple les tres que nombra el professor com ara:
La via augusta
La via apia
La via flamínia.
Les tres sortien des de Roma i moltes d’altres que també nombra.
Apart de les carreteres, també les ciutats amb els ports per al comerç marítim, les edificacions, els desaigües, les mines i moltíssimes coses més.
Així doncs, responent al article, evidentment perdura avui en dia l’enginyeria romana.
Per fi em deixa, no em deixava copiar la direcció de la pàgina web que he mencionat al comentari a veure si ara em deixa copiar-la.
Ho he tornat a posar i no em deixa, s’ha de posar al google ingenieria romana i es la segona opció, no se que passa però em posa: Forbiden nosé que més i diu que no tinc permís per a enviar aquest comentari, la pàgina web que estic copiant deu estar protegida!
Anna, és aquesta l’adreça: http://civwiki.wetpaint.com/page/Ingenier%C3%ADa+Romana?
No, n’era una altre, però aquesta també en pot ser una altre possibilitat, n’està plena d’informació sobre enginyeria, tenint en compte que el fil de les clàssiques no compta, que sempre és una de les primeres opcions!
Dels romans contínuament hem anat adaptant-ne diverses coses, a més de la nostra llengua que prové del llatí, una de les altres aportacions que actualment perviu i es conserva en abundància n’és l’enginyeria, les construccions arquitectòniques, escultòriques i en menys quantitat, pictòriques.
Hem adoptat carreteres per a poder-nos desplaçar amb facilitat d’un territori a un altre, anomenades vies, unes de les més importants i reconegudes, sortien de Roma i actualment encara hi són presents, aquestes s’anomenen: via Augusta, via Àpia i via Flamínia. Totes tres es dirigien a diferents destinacions; però tenien el mateix origen.
A part de les carreteres també en conservem la manera de construir les ciutats amb els ports per a facilitar-ne el comerç marítim, el mode de pagament amb monedes, les edificacions, amb els ordres clàssics corresponents, desaigües i aqüeductes, les mines i d’altres.
En definitiva arreu d’Europa o generalitzant, arreu del món, hi perviu l’enginyeria romana entre d’altres coses que s’han adoptat de l’antiguitat i del món clàssic.
Mireu si perviu l’enginyeria romana que el tema, fins i tot avui és notícia a El País: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/plan/Cerda/romanos/elpepiespcat/20091026elpcat_17/Tes
Aquí teniu un vídeo molt senzill i clar d’una alumna de quart de l’ESO sobre l’enginyeria romana.
Ave!
Els romans van heretar, com en molts altres aspectes, dels grecs la ciència i la tècnica, les quals van aplicar a la seva engenyeria. És més, una gran quantitat d’arquitectes de construccions romanes són grecs.
La influència de l’engenyeria romana es veu avui dia sobre tot en:
*L’endreçament del territori.
*La distribució de les ciutats i els regadius.
*Els punts de pas en les carreteres.
També les ciutats de plantes rectangulars, originàriament dels grecs, van arribar a les ciutats europees a través dels romans i, després, de la mà de les cultures europees es van traslladar a Amèrica.
La mateixa Barcelona, en la seva ampliació fa un segle i mig, es va aixecar segons els camins romans que es van crear en els seus principis com a colònia.
M’agrada molt com parla i explica aquest home, ha fet que temes com són l’arquitectura i l’engenyeria m’interessin… i això que normalment no m’agraden gaire!
M’encanta, Coty, fins i tot fas el que està previst per més endavant!
El professor de la ETS, el doctor Fernando Sáenz Ridruejo, ens fa una classe sobre l’enginyeria clàssica i la seva influencia en la enginyeria i distribució del territori actual, es mostren moltes de les grans obres d’enginyeria romana a Hispània, així com les innovacions i els avenços experimentats de l’època en altres camps de la tècnica.
L’enginyeria romana ha estat admirada per les generacions al llarg dels segles, les calçades, els ponts, els ports, els fars, els aqüeductes, son construccions que avui dia conservem a Espanya i que ens parlen del desenvolupament tècnic aconseguit per la civilització romana i de la seva pròpia herència cultural, per altra banda, ens mostren tot un entramat d’infraestructures essencials en l’organització, l’abastament i l’extensió cultural i militar de l’imperi romà.
No era ben bé això, que es demanava al Moodle. Ha de ser més pràctic, amb més exemples.
M’agrada molt aquest article! Aquest professor ens aporta una gran quantitat d’informació sobre la ingenyieria romana.
L’enginyeria romana era civil, especialment en el disseny i construcció d’obres permanents com ara aqüeductes, carreteres, ponts i edificis públics. La professió de “architectus” era respectada i popular, com Drus, fill de l’emperador Tiberi, era arquitecte. Una innovació interessant dels arquitectes d’aquesta època va ser la reinvenció de la calefacció, creada en Beycesultan, Turquia.
Els enginyers romans van aportar millores significatives en la construcció de carreteres, principalment per dues raons: una, que es creia que la comunicació era essencial per conservar un imperi en expansió, i l’altra, perque es creia que una carretera ben construida duraria molt de temps amb un mínim de manteniment.
Pingback: Ara va d’aqüeductes! | El Fil de les Clàssiques