- La trista mirada dels nens sirians a Idomeni
- Campament de refugiats sirians amb la frontera grecomacedònia tancada
Aquesta tarda, de mans estimades, m’han arribat des del campament de refugiats d’Idomeni, a Grècia, just davant de la frontera tancada i barrada amb Macedònia, unes tristes imatges del campament inundat que, amb el clam dels infants, m’han fet recordar, per la manca d’hospitalitat dels dirigents europeus i per la tremenda generositat del poble grec, el relat ovidià de Filèmon i Baucis; certament, el més pobres i els que també han estat refugiats són sempre els més hospitalaris! Mireu el sentiment de generositat d’aquests vellets grecs d’aquest vídeo:
[youtube]https://youtu.be/FJaksnVgRW0[/youtube]
Per què no som hospitalaris? No us ve a la memòria l’episodi de l’Odissea en què el ciclop Polifem no acull bé odisseu i els seus companys? Per què tanquen fronteres? Per què deixem que nens, embarassades, malalts, avis… dormin enmig de camps inundats en ple hivern? Quines conseqüències tindrà aquesta manca d’hospitalitat? Quin paral·lelisme podem establir amb el mite ovidià que hem llegit a la segona part de Narracions de mites clàssics? i amb el relat del pantà de Sanàbria? Què significa etimològicament ser apàtrida? Per què els nens nascuts al campament d’Idomeni seran apàtrides? Podem fer alguna cosa? Fem-la! Odisseu, Eneas…també foren refugiats de guerra! Ai, la mitologia!
Eneas també a la recerca d’una pàtria va sortir de Troia amb el seu pare, el vell Anquises, en braços. Les històries malauradament es repeteixen!
#pastintopresentXM16
Idomeni, al nord de Grècia
Pingback: Apàtrida, Apátrida, Apatride, Apatryda, Απατρία, Апатриди… | L'univers clàssic dels nostres mots
BONUM DIEM!
” Diuen que un bon dia va arribar al llogaret de Villaverde de Lucerna un pelegrí demanant almoina, però ningú no el va atendre, excepte unes dones que estaven coent pa en el forn d’aquest poble. Aquestes s’apiadaren del ell, i el van deixar entrar a la sala del forn perquè pogués aixoplugar l’intens fred i sadollar la seva fam amb una mica més de massa que van posar al forn. La massa que van introduir en el forn va créixer tant que finalment el pa es va sortir del forn i, les dones, sorpreses davant aquest fet, van escoltar de boca del pelegrí, que va resultar ser Jesucrist, el càstig que anava a implantar al poble davant la seva falta de caritat: inundaria el llogaret, per la qual cosa havien de fugir de casa per refugiar a la muntanya. Seguidament l’home va clavar el seu bastó a terra dient: “Aquí clau meu bastó aquí surti un gargallón aquí cavus meu Ferrete que surti un gargallete. ” L’aigua va brollar a borbollons inundant el poble de Villaverde, salvant-se de les aigües tan sol el forn, que conforma avui dia la petita illa que hi ha al Llac. Segueix explicant la llegenda que els veïns del voltant van voler treure les dues campanes de l’església enfonsada, i que calia a dos vellets que estiguessin ben alimentats. No obstant això a un d’ells li havia munyit a la mare i no havia pogut mamar, vessant-part de la llet munyida pel llom de l’animal. Aquest finalment no va poder treure la campana del fons del Llac i el ben alimentat li deia: “Tira bou bragau que la llet quí ordeñarum pel llomu li va ser echau Vine aquí bragau. -No puc, quíestoy ordeñau, li va contestar ” La campana que s’enfonsava li deia a l’altra que sortia: “El teu te’n vas, verdosa, jo em quedo Bamba i fins a la fi del món no seré treta ” I aquesta és la campana que els homes de bé poden sentir repicar des del fons de les aigües la nit de Sant Juan”.
IN PROXIMUM!
Bonum Diem!
Jo penso que els europeus no ho estem fent bé. Penso que la gent refugiada ho està passant molt malament al seu país i penso que Europa hauria de contribuïr a favor d’aquesta gent. Segons el que diuen no els deixen passar perquè hi ha moltíssima gent i Espanya està molt habitada. És un tema molt delicat, per lo tant no puc dir que deixar-los passar sigui fàcil, però crec que la solució no està en no fer res, crec que una bona Europa buscaria una altre solució. No sabia lo del nadó que no té nacionalitat, però em sembla molt fort i molt impactant. Per últim crec que Europa hauria de parar atenció al famós dit:
“Aquel que olvida el pasado está destinado a repetirlo.”
La relació entre el mite i aquest tema és la hospitalitat.
Bonum diem!
La realitat és que aquest món és vergonyós. És vergonyós veure com la gent més desafavorida ajuda als refugiats o a la gent necessitada més que les persones que s’ho podrien permetre. També és vergonyós veure com en principi ens tindriem que ajudar uns als altres ja que tots formem part del mateix món i igual que a nosaltres ens agradaria que ens ho fessin, tindriem que fer-ho. Estic d’acord amb això de que no poden passar tots els refugiats de cop al mateix lloc però no crec que la solució sigui tancar les fronteres. La gent necessita la nostra ajuda i en canvi d’això els donem l’esquena. Em sap molt greu que cada dia surtin coses noves a les noticies sobre aquesta gent i crec que els governs tindrien que plantejar-se millor les coses i posar-se a la pell dels altres. Pateixen d’un gran defecte i és la manca d’hospitalitat, cosa que en teoria tindria que tenir tothom i no la gent que té poc però tot ho dòna. Necessiten la nostra ajuda i espero que el món recapaciti i els ajudi.
Vale!
Bonum Diem!
La veritat que a mi no em sembla gens bé, ja que si fos a l’inversa a nosaltres no ens agradaria passar per la situació horrible que ells estan passant, després, el que tanquin perquè la gent no pasi, em sembla encara pitjor, perquè no li donen ni oportunitats per poder continuar amb la seva vida. El ser humà cada vegada és pitjor i més cruel. La humanitat cau en picat.
Ave!
Realment veig injut com entre nosoaltre en neguem ajut. Con ens menypreem y ignorem. Crec que com a sers humans no sels hi tendria que nagar el refugi, quan tenen les cosas ya suficientment malament. Em sento avergonyida d’alguns sers humans. Es horrible.
Negar a les persones que de veritat u necessiten una oportunitat per poder viure, em sembla, entre altres coses, vergonyós. Perquè, sí, amb el simple fet d’obrir les portes del nostre país i el nostre continent a tots aquells refugiats que fugen del seu, és donar-los una nova vida. Segurament una vida inestable i amb una baixa qualitat, però de totes maneres els ajudaríem a poder tenir un lloc on dormir, on menjar on estar amb els seus fils, els seus familiars i sobretot donar-los un lloc on es puguin sentir una mica més segurs i amb més dret a ser lliures i poder gaudir dels drets que tots els humans en mereixem.
No sé per quines moltes raons se’ls hi nega l’entrada a qualsevol país, penso que és per la quantitat de persones refugiades que es troben actualment a les portes dels nostres països, però trobo que per poder solucionar-ho tothom s’hauria de parar a pensar durant un moment, posar-se en la pell de totes aquestes persones refugiades, i entre tots buscar solucions que ajudin a aquesta gent a tindre una vida millor.
El més important d’això és que ho fem entre TOTS, ja que una de les coses més vergonyoses és que la gent que més ajuda i més corprèn és la que pitjor està, i més necessitats passa, en comptes de fer-ho la gent que té per repartir, però que prefereix quedar-s’ho tot per ella sola. Així que el tema més important aquí és l’hospitalitat igual que en el mite Filèmon i Baucis.
Ave.
Salue!
Jo opino que tota aquesta gent que no ajuda o no està a favor d’ajudar als refugiats hauria de recapacitar una mica i posar-se en lloc d’aquella gent que ho està passant malament, amb el temps es veuran les conseqüències de la crueltat d’aquestes persones. Em sembla molt fort que les persones més velles i que menys poden ajudar ho fassin, en canvi, de les persones que si tenen molts més recursos per contrïbuir. Penso que tothom hauria de fer al menys lo mínim per ajudar i esperem que en lloc de donar-lis l’esquena es prenguin decisions per millorar aquesta situació, ja que n’hi poden haver-hi més d’una solució.
No tenia ni idea de que un nadó que és ‘apàtrida’ no tindra ni nacionalitat, ni dni, ni res mai, i em sembla que és una mica injust, estrany i no entenc el perquè.
La relació entre el mite i aquest tema és l’hospitalitat.
Ave.
Origen: ‘Mapamundi’: Síria, la pau impossible
Bonum Diem!
Jo crec que els europeus no ho estem fent bé. Penso que la gent refugiada ho està passant molt malament al seu país i penso que Europa hauria de contribuïr a favor d’aquesta gent
Aquest moviment de refugiats, que té unes dimensions veritablement bíbliques, exigeix una resposta d’abast global. Si els governs no ajuden els refugiats a escapar de Síria, ho faran els contrabandistes i els traficants de persones, i pujarà així el nombre de víctimes mortals.
Ave!
Bonum diem!
A mi em sembla que s’ha de donar ajut a tot el que el necessiti pero tampoc podem estar ajudant a tothom.
Una altra cosa que em fa rabia es que hi han families del mateix pais a les quals no sel’s proporciona cap ajut i també estàn pasant un mal moment. Aquest mon és molt injust…
Salve!!
Jo penso que hem d’ajudar a tothom que poguem, ja que ens agradaria que ho fessin si estiguessim en la seva posició. En aquests moments la seva situació es molt dificil i les ajudes humanitaries no són suficients, hem de intentar ajudar com sigui.
És molt injust com entre nosoltre en neguem ajut. Con ens menyprem y ignorem. Crec que com a sers humans tindriem que ajudar, quan tenen les cosas ya suficientment malament. Em sento avergonyit d’alguns sers humans. Crec que seria horrible trobarme en la seva posició.
Salve!
La veritat es que és molt trist, ja que si ens posessim a la seva situació no ens agradaria estar en la situació horrible que ells estan vivint, el que tanquin perquè la gent no pasi, em sembla molt malament, perquè no li donen ni oportunitats per seguir amb la seva vida.
Vale!
Pingback: Philémon et Baucis de Charles Gounod | Òpera amb referents
L’activista Òscar Camps, escollit Català de l’Any
El guardó li reconeix la seva tasca de rescat de refugiats a l’illa grega de Lesbos amb l’ONG Proactiva Open Arms
http://www.ccma.cat/324/oscar-camps-escollit-catala-de-lany/noticia/2724886/
Pingback: Europa en llatí | Aracne fila i fila
L’hospitalitat a la Mediterrània sempre ha estat sagrada!
http://www.antonijaner.com/mitologia/item/898-estar-entre-escil-la-i-caribdis
Mite i hospitalitat
http://iesriojucarlatgri.blogspot.com.es/2016/04/cuadernos-de-mitologia-n-30.html
A El Suplement (@elsuplement) de Catalunya Ràdio Ricard Ustrell (@RicardUstrell) viatja a Brussel·les, el cor de les institucions polítiques europees. Entra al Parlament i es pregunta quant cobra un eurodiputat i quins assessors té. A més de passejar pels carrers de la capital política europea presenta testimonis de supervivents de l’Europa d’ahir i la d’avui. Brussel·les, la realitat ‘A’ d’Europa, la dels despatxos. Atenes, la realitat ‘B’, la de les persones que creuen fronteres buscant una nova vida. #Europa2cares
Flambée anti-réfugiés sur les îles de la mer Égée
En Grèce, des camps de migrants sont la cible de sympathisants d’Aube dorée. Le parti néonazi profite du ras-le-bol d’une population mal préparée à accueillir des réfugiés qui, jusqu’ici, ne faisaient que passer.
En savoir plus sur http://www.lemonde.fr/m-moyen-format/article/2016/12/05/flambee-anti-refugies-sur-les-iles-de-la-mer-egee_5043686_4497271.html#KHcDMIg9P7Y4Apzg.99http://www.lemonde.fr/m-moyen-format/article/2016/12/05/flambee-anti-refugies-sur-les-iles-de-la-mer-egee_5043686_4497271.html?xtmc=grece&xtcr=2
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2016/12/07/pastintopresentxm16/
https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/las-personas-refugiadas-atrapadas-en-grecia-corren-el-riesgo-de-morir-de-frio/?utm_source=facebook&utm_campaign=comp&utm_medium=social_com&utm_term=Amnesty&utm_content=News-20170113
L’onada de fred agreuja la crisi dels refugiats a Grècia i els Balcans
http://www.naciodigital.cat/noticia/123403/onada/fred/agreuja/crisi/dels/refugiats/grecia/balcans/provoca/almenys/cinc/morts
La versió més solidària del ‘Mediterráneo’ de Serrat
S’estrena el videoclip de la cançó del cantautor interpretada per una vintena d’artistes en el marc de la campanya a favor de l’acollida de refugiats ‘Casa nostra, casa vostra’ http://www.ara.cat/cultura/videoclip-mediterraneo-joan-manuel-serrat-versio-volem-acollir-refugiats_0_1724227724.html
http://www.arabalears.cat/opinio/Eneas-portes-dEuropa_0_1726627477.html
Què n’opineu? http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2016/10/23/mare-mortum/
http://www.antonijaner.com/europa-ferida/item/999-eneas-a-les-portes-d-europa
Lesbos, un puente hacia Europa, de Sandra Pica