Tag Archives: Actualitat

Homofonia i el grec a Rodamots

Els alumnes de llatí, principalment els de quart, segueixen cada dia, de dilluns a divendres per correu electrònic (per RSS i ara també és possible per Twitter) des de principis de curs el mot diari de Rodamots i es fixen sobretot aquí amb els mots d’origen llatí per tal d’anar ampliant el seu vocabulari en català i poder així escriure millor. La tradició a grec va començar, però, crec que caldria revifar-la  i hic et nunc és un bon moment ja que hem rebut fa poc palíndrom, acròstic i avui homofonia. Si voleu conèixer tots els mots grecs de Rodamots, els trobareu aquí.

Llegiu a tall d’explicació del mot homofonia aquest text de Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010):

L’homofonia és una de les deus més poderoses de joc verbal. Sobretot perquè aquest gran invent humà que és l’alfabet no aconsegueix encloure el gran repertori de sons que l’ésser humà és capaç d’articular. La possibilitat de transcriure un mateix discurs de dues (o més) maneres absolutament diferents sense faltar en cap moment al dictat de l’oïda resulta una constatació atroç de la varietat d’interpretacions que admet la llengua, i per extensió el pensament. És la mateixa màgia que alena les imatges dobles o els dobles sentits, però aquí la demostració és menys discutible. Basta que el transcriptor ho rellegeixi en veu alta i asseguri, sorprès: «però si això és el que has dit!».

Quins ètims grecs formen el mot homofonia? (cal escriure’ls EN GREC!) Què signifiquen? Quins altres mots a partir d’un i altre ètim podem formar en català i en diferents llengües? Poseu algun exemple d’homofonia, i si pot ser amb referents clàssics millor!

Crec que els de Rodamots, amb la tasca tan lloable que fan per la llengua, podrien i haurien d’escriure els mots en  grafia grega i, si els cal, nosaltres ja els donarem un cop de mà. Veritat?

Ai, Cupido!

En l’amor, les paraules sovint sobren i jo us recomano, com ja ho he fet al Fil Moodle, aquest excel·lent treball del company quironià d’Extremadura Ángel Luis Gallego Real, Caeco raptus amore.

Us he fet, tanmateix, aquest petit regal de Sant Valentí amb l’ajut de la Valèria que ha fet la portada i amb imatges Creative Commons i desitjo que comenteu l’obra d’art que més us agradi.

Per cert, per què Cupido en un primer moment a Grècia era un adolescent i després se’l representa com un nen trapella? Quins atributs té i per què?…

Que l’Amor us sigui ben propici!

Ara Pacis Augustae

August va erigir al Camp de Mart de Roma l’Ara Pacis, un altar que el Senat li va dedicar l’any 13 aC per haver pacificat Hispània i la Gàl·lia i que va inaugurar solemnement l’any 9 aC. Fou dedicat a la dea de la Pau (Pax que ja portava un branquilló d’olivera), precisament un 30 de gener (avui celebrem com cada any el DENIP, Dia Escolar de la No violencia i la Pau) tot coincidint amb l’aniversari de la seva tercera esposa Lívia.

L’Ara Pacis és un altar envoltat per un paral·lelepípede de marbre de Carrara i decorat amb un fris en relleu amb la família imperial i el seu seguici i al·legories a la fundació de Roma. En l’actualitat es pot visitar dins l’edifici dissenyat per l’arquitecte Richard Meier & Partners Architects en el Museo dell’Ara Pacis. Per saber-ne més i poder donar una opinió més exacta i aprofundida en comentari, visita la pàgina del Museu, però també llegeix De lo visible a lo virtual: una metodología del análisis artístico de Frederic Chordá.

Creus que la família imperial romana mantenia unes normes de protocol en la representació de la processó que es va organitzar el dia de la inauguració? La família reial espanyola segueix alguna norma a l’hora de fer-se una fotografia oficial? i els membres del govern? i la teva família en fotografies més o menys oficials, com poden ser casaments, dia de Nadal…?

Quins personatges de la família imperial reconeixes en aquestes fotografies del fris del costat oest de l’Ara Pacis? Has localitzat August? Els flamines encarregats del culte de Júpiter, de Mart i de Quirí? El flamen encarregat del culte de Juli Cèsar? El lictor? Agripa? Gai Cèsar…

Fris costat oest

Fris costat oest

Si encara tens dubtes o en vols saber més, consulta l’interessant article d’Hortus Hesperidum Pax et Ara Pacis.

Un matí a la Universitat

Com l’any passat i l’altre i …, els alumnes de segon de batxillerat de llatí i de grec hem tingut el plaer d’assistir a les Conferències organitzades per la secció catalana de la SEEC i hem parlat amb la Dra Esperança Borrell i amb els conferenciants. Per primera vegada, hi hem anat el matí i hem aprofitat el temps per fer un passeig pels llocs emblemàtics de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, la meva alma mater.

10:00-11:00

Conferència de Llatí: La representació dels orígens de Roma a la història de l’art
A càrrec del dr. Xavier ESPLUGA CORBALAN, professor de Filologia Llatina (UB).

11:00-12:00

Conferència de Grec: Formes de govern al món grec antic: literatura i poder
A càrrec del dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega (URV).

Després del migdia hem passejat pels jardins i hem posat en comú les dues xerrades i hem començat a estirar el fil als temes per començar a posar fil a l’agulla. Després hem visitat la biblioteca de llatí, de camí a la de grec dins la Biblioteca de lletres hem tingut la sort de `parlar amb la Dra. Francesca Mestre, coordinadora de les proves de les PAU de grec i amb la Dra. Pilar Gómez, coordinadora general de les PAU Catalunya així com el Dr. Carles Garriga i el becari Cristián que fa pocs dies vaig tenir el plaer de compartir una sessió del Màster de secundària. Després hem visitat l’hemeroteca, la Biblioteca fins al final.

M’ha agradat compartir amb tots vosaltres, alumnes de segon de batxillerat, el meu amor per la Universitat. Espero i desitjo que el curs vinent també hi trobeu en algun lloc del món la vostra alma mater. Bona sort!

De Barcelona a Bàrcino: el nostre recorregut en vídeo

Els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat de l’institut Cristòfol Ferrer vàrem anar a passar el primer dia de les Saturnàlia romana a Barcelona per endinsar-nos a la Bàrcino dels romans. Feia molt de fred i vàrem agafar el recorregut més llarg, el de les tres hores, l‘itinerari Bàrcino/BCN, tot partint de la Via Sepulcral de la Plaça de Madrid, més l’afegitó de la domus romana. Ara que heu fet totes les activitats proposades al Moodle, els Google Maps corresponents, que hem tancat el Glossari compartit entre primer i segon, que alguns de vosaltres ja heu publicat els vostres apunts personals a Aracne amb muntatges audiovisuals (El Fòrum de Bàrcino, Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer…) i recreacions en 3D d’una necròpoli romana imaginària (uns autèntics alumnes de la web 2.0)… abans de l’examen que teniu aquesta setmana, us vull regalar la meva visió de la sortida. Espero que us agradi i que no us oblideu d’explicar la Barcelona romana quan hi aneu amb els vostres amics, parelles o familiars com ens va aconsellar el nostre guia, l’Aleix. És el nostre patrimoni, és el nostre passat, però també les arrels del nostre futur.

Els primers diplomes europeus per participar en català i des de l’aula virtual Chiron

L’enhorabona alumnes del primer nivell de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar per haver estat els primers en participar a nivell europeu en català i des de l’aula virtual de Chiron en aquesta iniciativa europea, encara experimental, promoguda per EuroClassica, de l’ECFRCL (European Curriculum Framework for Classical languages) i de l’ECCL (European Certificate for Classics), que José Luis Navarro, representant de la SEEC per a EuroClassica, va presentar en les VIII Jornades de Cultura Clàssica de Sagunt . En aquest primer curs d’experiència la proposta es limita a l’examen de llatí del primer nivell, Vestibulum, dirigit a tots els estudiants de llatí, tot i que especialment als de nivel més baix. La prova es pot realitzar per escrit a cada centre seguint aquestes explicacions.

Chiron ofereix la possibilitat de participar-hi des de l‘aula virtual en castellà, català i gallec i amb correcció automàtica; i vosaltres en vàreu ser els conillets d’ïndies en català.  Chiron va trametre les dades amb els resultats a José Luis Navarro, únic responsable a Espanya de la gestió dels certificats i  ja els teniu validats pel nostre director. Hi ha tres categories: or, argent i bronze. No cal dir que la immensa majoria heu aconseguit l’argent, tot i que també hi ha or i algun bronze.

Un gran motiu per tornar a trepitjar amb il·lusió les aules del nostre centre després de les vacances de Nadal i una gran oportunitat per demostrar que l’aprenentatge del llatí no entén de fronteres i que és present a tot Europa i que el català i les noves tecnologies hi poden tenir un gran pes en aquest projecte que esperem que no es quedi en experimental.

Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible i per obrir camí. Bon reton a les aules i molt bon any!

N.B.: A Chiron hi trobareu més informació per participar-hi. És una bona manera de reprendre el curs i començar amb bon peu l’any!

Videofelicitació de quart!

Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!

“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?

Dies Natalis Solis Invicti

17 D: Museu de Badalona 3.400m.

Avui, dia de les Saturnàlia, nosaltres visitarem Bàrcino; però encara hi ha un esdeveniment ben important és el dia de la inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i del Decumanus.

A les 17.30 hores, a la sala d’actes del Museu de Badalona (plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1) tindrà lloc l’acte de cloenda de Badalona 2010 Capital de la Cultura Catalana i  a  les 18.30 hores s’inaugurarà l’ampliació del Museu de Badalona i la nova museografia de les Termes i el Decumanus.

Durant la cloenda es projectarà un vídeo, produït per Badalona Comunicació, que resumeix alguns dels actes més importants celebrats a la ciutat durant aquest 2010. També hi haurà una actuació musical en què s’escoltaran dues peces de quintet de corda: “La sardana Badalona 2010″, composada expressament per l’ocasió per Salvador Brotons “Bétulo”, una obra simfònica de Miquel Arrué, amb arranjament per a quintet de corda:

  • “La sardana Badalona 2010″, composada expressament per l’ocasió per Salvador Brotons.
  • “Bétulo”, una obra simfònica de Miquel Arrué, amb arranjament per a quintet de corda.

Un cop finalitzi la cloenda oficial, s’iniciarà l’acte d’inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i el Decumanus. Després de visionar un vídeo que mostra l’evolució de les obres fetes, l’alcalde de Badalona i la resta d’autoritats faran una visita a les Termes i el Decumanus.

A continuació, els ciutadans que assisteixin a l’acte també podran realitzar el mateix itinerari que els permetrà visitar en un sol espai el conjunt de les Termes romanes i la zona del Decumanus, situada a l’entorn del que era el fòrum de Baetulo. Es tracta d’un jaciment arqueològic de 3.400 metres quadrats, una de les superfícies de restes cobertes més gran de Catalunya.

El Museu de Badalona reobrirà aquest proper divendres les seves portes després de més de mig any d’estar tancat per portar a terme la darrera fase de les obres de renovació i ampliació que es van iniciar el 2008.

El recorregut per les restes, adaptat a tots els públics, està concebut com una immersió dins de la ciutat romana, potenciada per una il•luminació escenogràfica i espectacular, la incorporació d’ambientacions de reconstrucció històrica, la irrupció d’elements sonors i l’adopció d’un sistema de textos breus i complementats amb il•lustracions. Es tracta, en definitiva, de fer comprensible el món romà a través de l’experimentació de sensacions. L’exposició permanent “Baetulo ciutat romana”, també situada al subsòl, presenta nombroses peces que fins ara no s’havien mostrat mai al públic. També incorpora algunes reconstruccions veritablement espectaculars, així com un audiovisual sobre Baetulo i el seu territori, realitzat amb els mitjans tecnològics d’última generació.

En el decurs del Fòrum Auriga, vaig tenir la sort de visitar el nou recinte i sincerament, si hi aneu, quedareu admirats de l’enorme feina que s’ha fet.

Feliciter, Baetulo!

Laberints de mots i d’imatges

Tot amatent a la meva crida a través del Facebook, Pepita Castellví de seguida va trobar en el laberint de la seva vida els mots que jo necessitava per no perdre’m Per laberints.

Aquest és el seu poema i a sota teniu el meu muntatge visual, n’espero d’altres (poemes i muntatges) perquè cada mot, cada vers és un laberint d’imatges i moltes em vàrem captar a l’exposició Per laberints.

LABERINT

M’he perdut baixant per carrerons estrets,
confonent places i rius.
Busco l’antic trajecte
per sortir del cor del laberint.
Torno a perdre’m
per camins intricats,
inacabables viaranys semblats.
De vegades retrobo un vell amic,
un arbre, un banc,
inalterables, indiferents
al meu caminar
I giro i torno a girar,
enlluernada per mil reflexos,
per contrallums brillants.
Com la vida, que corre i corre
per trobar el seu destí
Com la vida, que es perd
i retorna al lloc que es va aturar.
Com la vida, que un capvespre,
o just a l’alba,
en la màgia d’un moment,
s’endinsa pels camins de sempre,
que parlen de records,
d’imatges, de paraules,
fins a trobar-se fora del laberint.

Pepita Castellví

Frederic Amat il·lustra una “Odissea” de bibliòfil

 

Amat a la Fundació Miró el dia de la presentació del llibre

Amat a la Fundació Miró el dia de la presentació del llibre

 

Frederic Amat ha il·lustrat, bé ha interpret visualment com li agrada de dir,  una Odissea de Carles Riba  per a bibliòfils d’Enciclopèdia Catalana. Sis cents són els exemplars que han sortit a la venda en una edició de luxe i cinquanta per a col·lecionistes, tots ells firmats i enumerats, inclouen quaranta il·lustracions d’Amat i un plat de ceràmic creat pel pintor i realitzat per Antoni Cumella, una peça que “evoca el remolí de Caribdis i el Mediterrani, el gran escenari de L’Odissea“.

 

L’encàrrec d’il·lustrar L’Odissea li va arribar fa un any i va ser un «regal» per a un «entusiasta» del llibre com és ell. Defensa tant el clàssic que té fins i tot un decàleg amb els motius pels quals s’hauria de llegir, entre ells figuren el fet de ser «el primer llibre de viatges i aventures d’Occident» i el de generar «magnetisme amb el mosaic de violència, sensualitat, erotisme, quimeres, monstres i tragèdies que presenta».

Amat confessa haver-se llegit la història que narra el retorn d’Ulisses a Ítaca després de la guerra de Troia tres vegades. L’última, ara, mentre ha estat treballant en les imatges per il·lustrar el llibre. L’experiència va ser tan grata, que mentre omplia llibretes amb dibuixos i notes, explicava les aventures de l’heroi grec al seu fill, que va acabar abandonant Batman per adoptar Ulisses, «una mostra més de la vigència del poema», afirma Amat.

“He donat resposta a un llibre etern des de l’expressivitat contemporània». D’aquí els «ideogrames o mandales homèrics i que «fan visible la poètica des de la força de la tinta. Una tinta que em surt de les entranyes». I el negre, «el color majestàtic que aixopluga tots els altres».

Encara que hi ha tres làmines en què Amat trenca amb el discurs del traç cal·ligràfic i fosc amb una explosió de color: verd, groc i vermell. «Són el mar, el sol i la sang» que el pintor veu a les tres parts principals en què es divideix el poema, perquè si bé L’Odissea «és molt tràgica, també és molt lluminosa». En aquests «ideogrames», Amat confessa que hi ha molt de l’experiència japonesa que va absorbir aquest estiu durant el muntatge de l’escenografia de Ki. «A Catalunya sempre hi ha hagut una mirada a Orient per la capacitat de síntesi que té la seva cal·ligrafia. Miró, Tàpies, Gaudí i Artigas en són un exemple».

 

El viatge dUlisses, segons Amat

El viatge d'Ulisses, segons Amat

El llibre electrònic, sens dubte,  no podrà acabar amb el de paper, perquè l’Odissea il·lustrada per Amat esdevé tota una obra d’art dins una obra d’art, la  d’un artista reconegut i polifacètic, tot i que no estigui a l’abast de totes les butxaques perquè l’edició per a bibliòfils val 2.400 euros i la de luxe 4.500 euros. L’olor de tinta, la fusta de cirerer  i la pell d’ovella temptaran a qui s’ho pugui permetre i ho sàpiga valorar.

 Acabo de sentir la notícia al Telenotícies Cap de setmana de TV3 i no m’he pogut resistir a compartir-la: