Tot amatent a la meva crida a través del Facebook, Pepita Castellví de seguida va trobar en el laberint de la seva vida els mots que jo necessitava per no perdre’m Per laberints.
Aquest és el seu poema i a sota teniu el meu muntatge visual, n’espero d’altres (poemes i muntatges) perquè cada mot, cada vers és un laberint d’imatges i moltes em vàrem captar a l’exposició Per laberints.
LABERINT
M’he perdut baixant per carrerons estrets,
confonent places i rius.
Busco l’antic trajecte
per sortir del cor del laberint.
Torno a perdre’m
per camins intricats,
inacabables viaranys semblats.
De vegades retrobo un vell amic,
un arbre, un banc,
inalterables, indiferents
al meu caminar
I giro i torno a girar,
enlluernada per mil reflexos,
per contrallums brillants.
Com la vida, que corre i corre
per trobar el seu destí
Com la vida, que es perd
i retorna al lloc que es va aturar.
Com la vida, que un capvespre,
o just a l’alba,
en la màgia d’un moment,
s’endinsa pels camins de sempre,
que parlen de records,
d’imatges, de paraules,
fins a trobar-se fora del laberint.
Pepita Castellví
M’ha agradat molt, molt, el muntatge visual del meu poema LABERINT. M’anima a tornar a escriure. Espero que sigui aviat.
Fantàstic
Cada dia ho feu millor!
Gràcies a tu, Joan Marc, que fa tres anyets ens hi vas iniciar i ara, mira per on, hi estem ben enganxats.
Hola,
com sempre la Pepita ens sorprèn amb els seus poemes preciosos.
Gràcies segueix enviant-nos de poemes per el nostre bloc:)
vale
Ave
El video és molt bonic, estic segur que les fotografies han tingut una altre utilitat anteriorment oi? les fotografies són les que vam fer a la excursió a CCCB. La música ha quedat perfecte en relació les imatges i el que vol representar amb el poema.
I tant, són algunes de les fotografes que vàrem fer el dia de la sortida i algunes que vaig fer jo en una visita meva anterior. Encara en traurem més profit!
Aquest vídeo està molt ben muntat, sóc molt fan de fer vídeos suposo que la Lida ho sap:), la relació de les fotos, el poema i la música … està molt bé de veritat, felicitats.
Pingback: Col·laboracions aràcnides | Cor poètic