Portaven barba els romans?

Any rere any, es repeteixen a classe les mateixes preguntes i, tot i que en els museus sovint hem vist escultures romanes de rostres barbats i d’altres afaitats, els recordem més aviat, gràcies al cinema, sense barba. Portaven barba, però, els romans?

Santa Bibiana Massimo, Roma. Wikipèdia

Adrià. Santa Bibiana Massimo, Roma. Wikipèdia

Aquesta imatge pertany a l’emperador filohel·lènic Adrià. Sabeu per què portava barba? Adrià es deixava barba, segons el costum grec, perquè tenia un problema facial.

Els antics romans, de fet, es deixaven créixer la barba i els cabells fins a finals del segle III aC en què es va posar de moda afaitar-se la barba i tallar-se els cabells curts o rapats al zero. Calia tenir els serveis d’un barber (tonsor) i el 296 aC Ticinius Mena introdueix a Roma el costum de les barberies.

El que sí és cert que de seguida que tenien el primer pèl blanc, cap als quaranta anys, s’afaitaven tot el rostre per dissimilar els senyals que consideraven de vellesa.

Els joves consagraven la primera barba espessa a una divinitat, tota una festa familiar. Afaitada aquesta es deixaven una barbeta que cuidaven acuradament. Els cabells els podien portar llargs, arrissats, amb un petit serrellet o amb el cap rasurat.

A l’època de l’emperador Adrià, es va tornar a posar de moda el costum de no afaitar-se, moda que durà fins a l’època de Constantí que imposà de nou el costum d’afaitar-se, costum que durà fins al final de l’Imperi romà. Ara bé, les persones que portaven dol i els acusats en un judici per commoure la compassió del jurat es deixaven la barba; els filòsofs seguint un costum grec, també portaven la barba espessa i llarga.

Luci Ver

Fuit decorus corpore, vultu geniatus, barba prope barbarice demissa, procerus et fronte in supercilia adductiore venerabilis.                                                            Història Augusta, Verus 10, 6-7

 Portava barba Juli Cèsar?

Fuisse traditur excelsa statura, colore candido, teretibus membris, ore paulo pleniore, nigris vegetisque oculis, valitudine prospera, nisi quod tempore extremo repente animo linqui atque etiam per somnum exterreri solebat. Comitiali quoque morbo bis inter res agendas correptus est. Circa corporis curam morosior, ut non solum tonderetur diligenter ac raderetur, sed velleretur etiam, ut quidam exprobraverunt, calvitii vero deformitatem iniquissime ferret, saepe obtrectatorum iocis obnoxiam expertusIdeoque et deficientem capillum revocare a vertice adsueverat et ex omnibus decretis sibi a senatu populoque honoribus non aliud aut recepit aut usurpavit libentius quam ius laureae coronae perpetuo gestandae.

SUETONI, De Vita Caesarum, Divus Iulius  1, 45, 1-2

És possible datar una escultura romana a partir del pentinat i la barba? Si teniu l’oportunitat de visitar un museu, poseu-ho en pràctica!

Continuem llegint…

Continuem llegint… Per què l’òliba és l’animal preferit d’Atena-Minerva? Per què els corbs són negres? Quin mite ens ho explica? Quin escriptor llatí i en quin llibre ens ho relata? Quina de les Narracions de mites clàssics és? Ens el contes? Què ens ensenya?…

Saló dels Miralls de Residència Eichstätt a Baviera, Alemània

Fes recerca als nostres blocs i busca’n entrades, recreacions… Comenta totes les referents a aquest mite i ja pots anar pensant en fer la teva recreació (durant 1a avaluació de la 1a part del llibre) i afegir-la a la col·lecció que van començar els alumnes del curs 2008/09.

Carrers amb escriptors hispans de la literatura llatina

Hispània va fornir a Roma homes notables en els àmbits de la ciència, la literatura i la política. Escriptors llatins d’origen hispà són: Sèneca, Lucà, Marcial, Quintilià, Prudenci, Columel·la etc. Què en sabeu d’ells?

Ens ajudeu a localitzar-los en aquest mapa! Si trobeu altres escriptors romans que no siguin d’origen hispà els podeu localitzar aquí!


Mostra Carrers d’escriptors hispans de la literatura llatina en un mapa més gran

Ecce pictura XV. Quae fabula est?

Reprenem un bell i vell costum: Ecce pictura. Quae fabula est?

Observa amb atenció: quin mite il·lustra aquesta pintura? De qui és el quadre (la túnica vermella et pot ajudar)? On el podem observar? Quin autor llatí ens explica el mite? Què en saps (del mite i del seu autor)? Quins personatges del mite hi reconeixes? Què simbolitza l’animal? Què porta al bec? Per què aquest mite té tanta pervivència? Encara té vigència? Per què encara ens fascina?…

Resolt l’enigma, escriu un diàleg fictici entre els dos personatges d’aquesta pintura. De què podem parlar? Quin àpat fan?…

Continua llegint Narracions de mites clàssics, hi haurà més enigmes pictòrics!

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;

Més de vint alumnes heu triat Grec 1, vet aquí, una vegada ja heu après l’alfabet, els vostres noms en grec per tal d’aprendre a destriar la transliteració de la transcripció i començar, seguint la tradició d’altres anys (Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν;, βλέπετε kaὶ ἀκούετε τάδε, Τίνα ὀνόματα ἐστι;…), a presentar-vos, escriure i a llegir en grec. Per cert, enguany tenim tres alumnes a classe de nom Ariadna! No podeu perdre el fil!

Mireu, escolteu amb molta atenció i comenteu la feina dels alumnes de Grec del curs passat del nostre institut:

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;