Idomeni, camp de refugiats al nord de Grècia (10 de març de 2016 Fotografies Martí)
-
- La trista mirada dels nens sirians a Idomeni
-
- Campament de refugiats sirians amb la frontera grecomacedònia tancada
Aquesta tarda, de mans estimades, m’han arribat des del campament de refugiats d’Idomeni, a Grècia, just davant de la frontera tancada i barrada amb Macedònia, unes tristes imatges del campament inundat que, amb el clam dels infants, m’han fet recordar, per la manca d’hospitalitat dels dirigents europeus i per la tremenda generositat del poble grec, el relat ovidià de Filèmon i Baucis; certament, el més pobres i els que també han estat refugiats són sempre els més hospitalaris! Mireu el sentiment de generositat d’aquests vellets grecs d’aquest vídeo:
[youtube]https://youtu.be/FJaksnVgRW0[/youtube]
Per què no som hospitalaris? No us ve a la memòria l’episodi de l’Odissea en què el ciclop Polifem no acull bé odisseu i els seus companys? Per què tanquen fronteres? Per què deixem que nens, embarassades, malalts, avis… dormin enmig de camps inundats en ple hivern? Quines conseqüències tindrà aquesta manca d’hospitalitat? Quin paral·lelisme podem establir amb el mite ovidià que hem llegit a la segona part de Narracions de mites clàssics? i amb el relat del pantà de Sanàbria? Què significa etimològicament ser apàtrida? Per què els nens nascuts al campament d’Idomeni seran apàtrides? Podem fer alguna cosa? Fem-la! Odisseu, Eneas…també foren refugiats de guerra! Ai, la mitologia!
Eneas també a la recerca d’una pàtria va sortir de Troia amb el seu pare, el vell Anquises, en braços. Les històries malauradament es repeteixen!
#pastintopresentXM16
