El curs s’acaba! Aquest és el nostre últim enigma del curs 2008-09. A veure qui serà príncep o …?
Raucisonans ego sum media vocalis in unda,
sed vox laude sonat, quasi se quoque laudet et ipsa;
cumque canam semper, nullus mea carmina laudat.
El curs s’acaba! Aquest és el nostre últim enigma del curs 2008-09. A veure qui serà príncep o …?
Raucisonans ego sum media vocalis in unda,
sed vox laude sonat, quasi se quoque laudet et ipsa;
cumque canam semper, nullus mea carmina laudat.
Tots coneixem el logo caracterític de la marca Lacoste; però potser poc ens imaginàvem que també tinguis a veure amb els romans. Personalment, ho vaig descobrir de la mà de la doctora Isabel Rodà de Llanzà, en el decurs de les III Jornades de Clàssiques. La curiositat que em va despertar m’ha portat fins aquí:
Nîmes al sud de França té un poderós passat romà, el més conegut del qual és la Maison Carré però el seu escut, el seu emblema dissenyat per Philippe Starck el 1985, l’escut de futbol, el cocodril i la columna de la plaça du Marché de Martial Raysse, a part dels quatre cocodrils dissecats i penjats a l’entrada del seu ajuntament, ens recorden les monedes romanes:

Nîmes va ser fundada en temps d’August. Atès que bona part dels seus fundadors eren veterans que provenien d’Egipte, van encunyar una moneda fundacional amb la victòria de la batalla naval d’Acci (31 aC) a Egipte, simbolitzada amb un cocodril lligat a una palmera amb la llegenda COL.NEM. Colonia Neumausensis, nom derivat de l’expressió llatina “des del Nil“. El fet d’estar lligat a la palmera significa el domini romà d’Egipte, que a partir d’aleshores esdevindria el graner de Roma.
El tennista francès René Lacoste va rebre el nom de “el Cocodril” per la seva agressivitat en la pista una vegada va obtenir com a regal una maleta de cocodril que li feia molta il·lusió. El 1933, quan es va retirar, va llançar una samareta de tennis blanca de màniga curta i amb botonets fins al coll ribetejat i amb un emblema d’un petit cocodril verd primavera amb una mica de vermell a la boca oberta. Aquestes samarretes, els polos, han estat de moda des del 1930 i, a partir de 1970, s’hi van posar també altres peces de roba amb una àmplia gamma de colors i de models.
Creieu que Lacoste es degué inspirar en el cocodril de les monedes romanes de Nîmes: posició, direcció… Què n’opineu?
![]()
Calçada romana de la vall del Besaya, Cantàbria (Wikimèdia)
Els alumnes de segon de batxillerat podeu traduir aquest fragment de Sèneca en què diu que encara que viatgem, no solucionem els nostres problemes perquè aquests viatgen amb nosaltres:
Admiraris quasi rem nouam quod peregrinatione tam longa et tot locorum varietatibus non discussisti tristitiam grauitatemque mentis? Animum debes mutare, non caelum. Licet uastum traieceris mare, licet, ut ait Vergilius noster,”terraeque urbesque recedant”: sequentur te, quocumque perueneris, uitia. SÈNECA, Epist. 28, 1
Què n’opineu? Estaran d’acord les agències de viatge i els seus reclams publicitaris? Quins consells dóna Sèneca? Què en sabeu d’aquest hispà?
Si els de quart voleu viatjar a l’antiga Roma, feu aquesta webquest! Hi ha alguna diferència entre els viatges a l’antiguitat i a l’actualitat?
Leto i Alcmena ho foren! A veure si encerteu l’endevinalla d’avui, la solució de la qual consta de més d’una paraula:
Plus ego sustinui quam corpus debuit unum;
tres animas habui, quas omnes intus habebam:
discessere duae, sed tertia paene peregit.
Magna multitudo per forum est. Ascendit in montem Capitolinum. Sequuntur sacerdotes et hostiae ornatae. Triumphator vestimento purpureo Iovis indutus et sceptro eburneo et lauro ornatus est. Servus coronam supra caput tenens dicit: “Memento te hominem esse”.
Quin nom rep aquesta cerimònia que ens descriu el text anterior? Quan i per què se celebrava? El del dibuix de Mantegna en honor de quin general romà se celebra? Quina relació té aquesta cerimònia romana amb els arcs de Triomf? Quins arcs triomfals coneixes i per què es van aixecar?
Escolteu bé aquest rap d’un alumne de llatí de quart d’ESO de l’IES Cristòfol Ferrer, es fa dir Deka. Avui no és el meu aniversari ni el meu sant, però m’ha semblat un regal excel·lent.
Plurimas gratias tibi ago!
Avui és el dia de la patrona de Catalunya i, des de El Fil de les Clàssiques, el volem celebrar i felicitar totes les Montserrat (i especialment Montserrat Tudela, Camps, Jufresa, Reig, Navarro, Nogueras, Dalmau, Soler, Cuní …) amb una cançó de l’edat Mitjana, Stella Splendens, del Llibre Vermell de Montserrat, interpretada per la Companyia Elèctrica Dharma (Catalonia, Llibre Vermell, 2002):
Stella splendens in monte
Ut solis radium
Miraculis serrato,
Exaudi populum.
Concurrunt universi
Gaudentes Populi,
Divites et egeni,
Grandes et parvuli,
Ipsum ingrediuntur,
Ut cernunt oculi,
Et inde revertuntur
Graciis repleti.
Qui ens la tradueix? i qui ens diu què vol dir l’antropònim Montserrat? quin és el seu origen i per què?
Qui l’encertarà avui? És tan famosa que no li calen presentacions, aquests dies la trobem arreu i més entre els enamorats! A mi m’agraden molt i en tinc cura a casa, tot i que de vegades en porto les mans marcades! Quid est?
Purpura sum terrae, pulchro perfusa colore;
saeptaque, ne uioler, telis defendor acutis;
o felix, longo si possim uiuere fato!
Ahir, a Igualada, vaig tenir la sort de participar en el Projecte Neptú i el professor Salvador Oliva (membre del CECI i principal impulsor del projecte) em va descobrir Roma del disc Els millors professors europeus (Discmedi) del grup barceloní Manel:
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.
Què uns ha semblat aquesta cançó de Manel sobre la seva translació a l’antiga Roma?
Us atreviu a cantar-la?
P.D. Curs 2018/2020
Neus Gili, alumna de l’institut Premià de Mar versiona “Roma” de Manel:
Alumnes de segon de batxillerat, tot arriba i ara ja teniu activat el Posa’t a prova per anar aplanant el camí envers les proves de la Selectivitat. No espereu l’últim moment, aleshores tot es bloqueja!