Category Archives: Llatí

Eleccions! Què no ha canviat?

“Manual per a unes eleccions”

Diumenge el poble de Catalunya tindrà l’oportunitat d’elegir els seus representants polítics a les urnes. Avui a mitjanit acaba la campanya electoral.  Si mai no parlo de política a classe ni al bloc, a què treu cap aquesta entrada? Doncs, que la idea política de responsabilitzar el poble del govern d’una ciutat o d’un Estat és una altra herència cultural que hem heretat de grecs i de romans, tot i que la seva societat era esclavista i que les dones estaven excloses (tot i que a Roma podien demanar el vot). Sols  hi podien participar els homes lliures, els anomenats ciutadans romans, si eren majors d’edat.

En el segle IaC el magistrat, normalment un dels dos cònsols, vint-i-quatre dies abans dels comicis (comitia), convocava l’assemblea corresponent on feia pública la llista dels candidats acceptats i, tot seguit, la penjava en un lloc ben visible. Aquests vestien una toga blanca (candida en llatí) i començava la campanya electoral (petitio) que consistia a deixar-se veure en públic (ambitio) i a demanar el vot amb una encaixada de mans (prensatio).

El dia de la votació, que fou secreta a partir del 139 aC, l’assemblea es reunia en el Camp de Mart en unes instal·lacions (Saepta) on els ciutadans  agrupats per tribus o centúries, segons la votació, exercien el seu dret a vot en la cista, si els auspicis, consultats pel president,  eren favorables. Després de passar una passarel·la, els votants s’havien d’acreditar i després escrivien en una tauleta de cera (tabella) el nom o els noms dels seus candidats. Vora les urnes hi havia els garants del vot per evitar el frau, un anomenat pel president i els altres pels candidats.

Al final de la votació, hi havia l’escrutini. Per sorteig es feien públics els diferents resultats parcials i finalment sortien els magistrats electes. El candidat proclamat en primer lloc podia ser qui no ha obtingut més nombre de vots absoluts; per tant per guanyar les eleccions calia tenir partidaris arreu més que concentrats.

Què ha canviat o què roman d’ençà dels romans en el procés electoral? Quins paral·lelismes podem establir?  Sabem pels textos llatins i pels grafits pompeians, a manca de tanques publicitàries, com era la precampanya i la campanya electoral, les aliances i les coalicions, les mesures legals que impedien la propaganda el dia de la votació, el frau en el dipòsit i en el recompte de vots, la compra de vots, etc. Si en voleu saber molt més, com sempre, cal recórrer als textos, i us recomano un llibre publicat a L’Esparver clàssic, la Magrana, amb introducció i edició de Joan Carbonell i Manils: MANUAL PER A UNES ELECCIONS. En aquest llibre hi trobareu un míting electoral de Marc Tul·li Ciceró quan fou candidat al consolat, també hi trobareu els consells que li va donar el seu germà, com si fos un director de campanya electoral, o les pintades de suport a un candidat amb què s’omplien els carrers de la ciutat de Pompeia just abans de ser sepultada per l’erupció del Vesuvi i si us agraden les lleis que regulaven el procés electoral, per molt pesades i repetitives que siguin, també les hi trobareu. Si el llegiu, vosaltres mateixos en podreu treure les conclusions i podreu comprovar si el procés electoral ha canviat o no des dels romans!

N.B.: Per treballar el tema de les eleccions a classe de llatí o de Cultura Clàssica a l’ESO és molt interessant el treball de Fernando Lillo La campaña electoral en Pompeya i Grafitos pompeyanos.

Vitam quae faciant beatiorem…

Marcial (si no sabeu qui és Marcial a hores d’ara, busqueu-lo amb el CERCA del bloc!) es dirigeix al seu amic i patró Luci Juli Marcial i, seguint el tòpic literari de la felicitat, presenta en vers i en forma sintètica el seu ideari de vida feliç “Les coses que fan més feliç la vida…”. Apa, no et vénen ganes de conèixer-les; doncs ja podeu acabar de traduir els  versos restants:

Vitam quae faciant beatiorem,

Iucundissime Martialis, haec sunt:

Res non parta labore, sed relicta;

Non ingratus ager, focus perennis;

Lis numquam, toga rara, mens quieta; 5

Vires ingenuae, salubre corpus;

Prudens simplicitas, pares amici;

Convictus facilis, sine arte mensa;

Nox non ebria, sed soluta curis;

Non tristis torus, et tamen pudicus; 10

Somnus, qui faciat breves tenebras:

Quod sis, esse velis nihilque malis;

Summum nec metuas diem nec optes.

X, 47

N.B.: Una traducció, entre tots i totes triarem la millor (ha de ser pròpia); una recreació del poema seguint el tòpic literari i la llarga tradició literària, si t’hi fixes, Marcial fa servir la parataxi i les oracions nominals, si tu fas el mateix aconseguiràs exposar poèticament què és per a tu la felicitat; o una cançó, per què no?. Si no ets ni traductor ni poeta, potser ets filòsof i pots argumentar quin ideari filosòfic segueix Marcial en aquests versos. Una cosa o altra trobaràs, sigues feliç, però!

Ludi Romani al VI Fòrum Auriga

Teresa Devesa va presentar al VI Fòrum Auriga celebrat el propassat cap de setmana a Badalona la participació d’alumnes de l’Isaac Albéniz i del nostre institut a la Magna Celebratio A.D. MMX amb el taller Ludi Romani, un exemple més de col·laboració i de pràctica compartida a través del bloc Aracne fila i fila:

Esperem que aquests Ludi Romani gaudeixin de llarga trajectòria i que segueixin les passes dels divinals Ludi Saguntini!

Encara no coneixes El vaixell d’Odisseu?

Després d’haver fet l’entrada Encara no coneixes Chiron? em plau de fer aquesta ja que la comunicació d’en Jordi Rincón i el seu Vaixell d’Odisseu també se la ben mereixen, tot i que la vaig publicar ahir al Facebook perquè els seus tripulants la poguessin conèixer el més aviat possible, tot i que no sé què opinareu del que diu en Jordi de mi, jo encara n’estic atònita.

Tripulants del vaixell, esperem el vostre desembarcament a les costes del Maresme i, en especial al Cristòfol Ferrer, tal com el curs passat ens varen visitar els llatinistes francesos de Grenoble. Fins ben aviat!

El Fil al VI Fòrum Auriga amb Eureka Baetulo!

Foto de Sebastià Giralt

Foto de Sebastià Giralt

Tal com us vaig fer saber aquest cap de setmana se celebra a Badalona, Capital de la Cultura Catalana, el VI Fòrum Auriga, ideat per Montserrat Tudela i organitzat per la revista Auriga. El Fil de les Clàssiques hi ha participat amb Eureka Baetulo! ho recordeu? També hi hem estat presents amb la pràctica compartida als Ludi Romani de Badalona que la Teresa ens explicarà a Aracne fila i fila, així com amb Chiron de Lluís Inclán, El vaixell d’Odisseu de Jordi Rincón i els seus tripulants, Barcino Oriens de Ricard Llop, una genial experiència illenca

Foto de Sebastià Giralt

Foto de Sebastià Giralt

Aquí en teniu el primer tastet:

Avui gaudiré de la connexió del Decumanus amb les termes, a més dels espais museïsats que vàrem compartir tots junts. He fet per a l’ocasió aquest Google maps de la Badalona romana i, quan s’obri al públic general i a les visites, hi anirem i farem la nostra sortida compartida amb els col·laboradors de l’Isaac Albéniz a l’Aracne.


Veure Badalona romana en un mapa més gran

Foto de Sebastià Giralt

Foto Sebastià Giralt

N.B.: La comunicació a Zeniting.

Ecce pictura VII. Quae fabula est?

eccepictura7

 

Ja sé que l’espereu! Que estic trigant massa amb tot això de tancar l’avaluació, però aquí la teniu: Quae fabula est in hac pictura?  Crec que us agradarà malgrat la violència de la pintura. Espero amb candeletes el resultat de l’enigma d’avui i, seguint la bella tradició, les vostres actualitzacions d’aquest mite.

Esculapi, fet escultura

Asclepi, que a Roma va adoptar el nom d’Esculapi, era el déu de la medicina. Recordeu el seu naixement a Narracions de mites clàssics? De què va ser objecte de culte? Quins referents clàssics d’aquest déu ens han arribat? Què en sabeu de l’anomenat Esculapi d’Empúries? És realment Esculapi?

Quin Esculapi hi ha ara al Museu d’Arqueologia de Catalunya després de tornar l’original a Empúries? L’heu vist ja a la nova sala de Grècia del MAC?…

Una imatge, uns versos!

La Valèria de deu anys m’ha regalat aquest dibuix que ha fet a BlancDEguix. L’ha dibuixat apaïsat, però a ella li agrada més així. La seva Venus m’ha recordat els versos que hi trobareu a sota de La rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit. Què us inspira a vosaltres?

NoDictionaries: “Satiricó” 62 de Petroni

Provem la nova eina, NoDictionaries de Laura Gibb’s, que ha descobert per a vosaltres l’alumne Toni Moreno, amb aquest text de l’home llop del Satiricó de Petroni i així comprovarem si funciona! Deixeu-ne en comentari la vostra opinió i si en voleu saber més feu cas del consell UtiliTICs d’Ana Ovando.

Aquí teniu el text llatí a traduir, extret de Textos latinos para Halloween de Fernando Lillo, tot i que el text original l’haguéssim pogut treure també d’aquí, però és molt interessant el treball del text adaptat que fa en Fernando  per als alumnes de primer de batxillerat i per això cada any el mano per aquestes dades:

Forte dominus Capuae exierat. Nactus ego occasionem persuadeo hospitem nostrum ut mecum ad quintum miliarium veniat. Erat autem miles, fortis tamquam Orcus. Apoculamus nos circa gallicinia, luna lucebat tamquam meridie. Venimus inter monimenta: homo meus coepit ad stelas facere, sed ego cantabundus et stelas numero. Deinde ut respexi ad comitem, ille exuit se et omnia vestimenta secundum viam posuit. Mihi [in] anima in naso esse, stabam tamquam mortuus. At ille circum- minxit vestimenta sua, et subito lupus factus est. Postquam lupus factus est, ululare coepit et in silvas fugit. Ego primitus nesciebam ubi essem, deinde accessi, ut vestimenta eius tollerem: illa autem lapidea facta sunt.

Qui mori timore nisi ego? Gladium tamen strinxi et umbras cecidi, donec ad villam amicae meae pervenirem. Melissa mea dixit “si ante venisses, saltem nobis adiutasses; lupus enim villam intravit et omnia pecora occidit. Servus enim noster lancea collum eius traiecit”.

Mox postquam veni in illum locum in quo lapidea vestimenta erant facta, nihil inveni nisi sanguinem. Vt vero domum veni, iacebat miles meus in lecto tamquam bovis, et collum illius medicus curabat. Intellexi illum versipellem esse.