NoDictionaries: “Satiricó” 62 de Petroni

Provem la nova eina, NoDictionaries de Laura Gibb’s, que ha descobert per a vosaltres l’alumne Toni Moreno, amb aquest text de l’home llop del Satiricó de Petroni i així comprovarem si funciona! Deixeu-ne en comentari la vostra opinió i si en voleu saber més feu cas del consell UtiliTICs d’Ana Ovando.

Aquí teniu el text llatí a traduir, extret de Textos latinos para Halloween de Fernando Lillo, tot i que el text original l’haguéssim pogut treure també d’aquí, però és molt interessant el treball del text adaptat que fa en Fernando  per als alumnes de primer de batxillerat i per això cada any el mano per aquestes dades:

Forte dominus Capuae exierat. Nactus ego occasionem persuadeo hospitem nostrum ut mecum ad quintum miliarium veniat. Erat autem miles, fortis tamquam Orcus. Apoculamus nos circa gallicinia, luna lucebat tamquam meridie. Venimus inter monimenta: homo meus coepit ad stelas facere, sed ego cantabundus et stelas numero. Deinde ut respexi ad comitem, ille exuit se et omnia vestimenta secundum viam posuit. Mihi [in] anima in naso esse, stabam tamquam mortuus. At ille circum- minxit vestimenta sua, et subito lupus factus est. Postquam lupus factus est, ululare coepit et in silvas fugit. Ego primitus nesciebam ubi essem, deinde accessi, ut vestimenta eius tollerem: illa autem lapidea facta sunt.

Qui mori timore nisi ego? Gladium tamen strinxi et umbras cecidi, donec ad villam amicae meae pervenirem. Melissa mea dixit “si ante venisses, saltem nobis adiutasses; lupus enim villam intravit et omnia pecora occidit. Servus enim noster lancea collum eius traiecit”.

Mox postquam veni in illum locum in quo lapidea vestimenta erant facta, nihil inveni nisi sanguinem. Vt vero domum veni, iacebat miles meus in lecto tamquam bovis, et collum illius medicus curabat. Intellexi illum versipellem esse.

27 thoughts on “NoDictionaries: “Satiricó” 62 de Petroni

  1. Laura Galán

    L’eina que ha descobert en Toni, és molt interessant, ja que ens pot ajudar si tenim alguna dificultat. Com per exemple amb L’home llop, que hi ha algunes oracions que no tenen molt sentit i em resoldrà el dubte.

    L’HOME LLOP

    El mestre poderós va anar a Càpua. Vaig aprofitar la meva oportunitat per convèncer a un hoste per a que vingués a casa nostre i va estar amb mi fins al cinquè miliari. Ell era un soldat, un valent com l’infern.
    —–sobre el cant del gall i la Lluna brillava com al migdia. Tenim un dels monuments, el meu home va contruir esteles i va fer el recompte de les làpides. Després, quan vaig mirar el meu company, estava despullat i va deixar tota la seva roba a la vora del camí. Tenia l’ànima a la boca, em vaig quedar com mort, s’havia pixat a sobre i de sobte es va convertir en llop. Després de transformar-se, va començar a udolar per bosc————–.
    Qui no tindria por si hagués de morir?——- fins que van arribar les amigues de la ciutat. La Melissa em va dir: Si hagués vingut abans, no ens haurien ajudat. Un llop ha entrat a casa i si no hagués estat pels nostres esclaus, que li han foradat el coll amb una llança, tot el nostre bestiar estaria mort.
    Poc després vam arribar a la làpida on estava la roba, i només vam trobar un bassal de sang. Però en arribar a casa, estava estiral en un llit d’un soldat de la mina com un bou i amb un metge que li curava. Va ser una transformació intel·ligent.

  2. Laura Galán

    Lida, a la traducció hi ha parts incompletes, però la pàgina d’en Toni no em carregava i no he pogut resoldre els dubtes.

  3. Toni Moreno Baza

    Lida!
    Recordes la frase que em costava tant traduir?:
    “Nolite me iocari putare; ut mentiar, nullius patrimonium tanti facio”…
    Ara l’estava buscant al text que has posat a l’entrada, i no hi és! Així que tindrem que agrair a Fernando Lillo que ens hagi tret fragments gairebé impossibles de traduir :D! No només ha tret aquest vers, per exemple, sinó que, a més a més, hi ha parts que estan simplificades (gràciesss)! Està clar que l’adaptació m’ha estalviat uns quants mal de caps!
    Aquí tens la meva traducció, Lida:

    El fort senyor va sortir de Capua. Em vaig trobar amb la oportunitat de persuadir a un hoste nostre, i vam arribar fins al cinquè mil·liari. Ell era un soldat tan fort com Orc. Vam marxar a l’albada (cant del gall), quan la lluna era tan evident com el migdia. Vàrem venir entre moments solemnes: el meu soldat va començar a recitar a les estrelles, mentre jo les contava cantant. Més tard, vaig mirar al meu company, que s’havia tret totes les seves vestimentes i les va deixar en un camí secundari. La meva ànima era al meu nas, em vaig quedar com un mort. Allà, al meu costat, de sobte el llop va aparèixer. Després de que es transformés en llop, va començar a udolar i va fugir cap al bosc.
    Ja al principi no sabia on era; després vaig apropar-me i vaig agafar les seves vestimentes; però s’havien convertit en pedra.
    En qui hauria de recolzar-me, espantat de mort? Vaig estrènyer l’espasa malgrat tot, i vaig vèncer les ombres, fins arribar a la vil·la d’una amiga meva. La Melisa em va dir: “si haguessi vingut abans, com a mínim ens podries haver ajudat; ja que un llop va entrar a la vil·la i va matar tot el bestiar. Llavors el nostre esclau va llençar-li una pica al seu coll.”
    Tot seguit vaig apropar-me a aquell lloc on les vestimentes s’havien transformat en pedra, i no vaig trobar res més que sang. Així doncs vaig tornar a la vil·la, on estava estirat el meu soldat, com un bou, mentre un metge li curava el coll. Vaig entendre que aquella persona era un home llop.

  4. lina

    Ave Lida!

    Pot ser havia sortit l’amo de Capua. Jo obtinc persuadir a la nostra hostessa en el cinquè mil·lenni.
    El era en canvi un soldat, fort igual que Orcus. Ens vam posar al voltant de l’albada, la lluna brillava igual que pel mig dia. El meu testimoni: home meu començà i l’astre, sinó a més jo encantat i comptant estels. Aviat com es va girar i amablement, aquell va treure i va posar el vestit darrera del camí. Jo estava de peu com mort i la meva ànima. Però es va pixar el vestit i de cop i volta, el llop. Després de que el llop va udola pel bosc, va fugir.
    Jo primer no sabia on estaven, però després va arribar amb un vestit: aquella era la pedra.
    Sinó que el que mori atemorit sóc jo amb l’espassa va caure l’ombre mentrestant, la meva amiga, anava cap a la vila.
    La Melissa em va dir: “si haguessis anat abans, almenys te ajudaria, el llop va entrar a la vila i va matar els caps de bestiar. Llavors,l’esclau li va ferir el coll amb l’espassa.”
    Aviat d’anar aquell lloc el vestit sobra la pedra era un fet, no va trobar res de sang i va anar a casa. El soldat alletava com un bou, i el metge li va curar el coll. Aquell es va convertir en un home llop.
    Bon cap de setmana =)!

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Toni, tens tota la raó: en Fernando ens ha fet un gran favor eliminant les dificultats i fent el text entenedor. Teniu la retroacció al Moodle de Llatí.

  6. Oriol García

    Ave Margalida!
    La traducció:

    Mestre succeït d’haver anat a Càpua. Vaig aprofitar la meva oportunitat i convèncer a un hoste a casa nostra, que amb mi fins al cinquè fita. Ell era un soldat, un valent com l’infern. Per tant, trotant sobre cant del gall, la lluna brillava com el migdia. Tenim un dels monuments, el meu home, va començar a comptar la de fer, però em vaig anar cantant i comptant les làpides. Després, quan vaig mirar al meu amic, que va despullar-se a si mateix i tota la seva roba a la vora del camí. Per a mi l’ànima estava en la meva boca, però em vaig quedar com mort. Però minxit tot-la seva roba, i de sobte es va convertir en un llop. Després d’un llop, que és, i va començar a udolar al bosc. Al principi jo no sabia on era, a continuació, es va acostar a ell per prendre els seus vestits, i es va anar ella i una de pedra van ser fetes.

  7. ijagustin05

    Ave Lida,
    aquí tens la Traducció de l’Home llop:

    L’amo va anar cap a Capua. Aprofitant l’ocassió per que el hostre anés a la nostra casa fins al cinquè mi•leni. Era soldat, fortcom l’infern. Ens posarem al voltant de l’albada i de la lluna que il•luminava de la mateixa manera que al mig dia. El meu home meu va començar a comptant estels i a comptar les làpides. Més tard es
    va treure la roba deixant-la pel camí. Jo estava de peu com mort i la
    meva ànima també. De sobte es va convertir en home llop.Després va udolar fugint pel bosc.
    Jo primerament no sabia on estaven, però després arriba amb un vestit: aquella pròpia pedra hi era el fet.
    Sinó que El que mori atemorit sóc jo? Tant que amb l’espassa va apretar i va caure l’ombra mentrestant , la meva amiga, es dirigia cap a la vila.
    La Melissa em va dir: “ Si haguessis anat abans, al menys t’hagués ajudat; doncs el llop va entrar a la vila i va morir el cap del bestiar. Llavors, l’esclau li va travessar el coll amb l’espassa.”
    Aviat després d’anar a aquell lloc en la que el vestit es va convertir en pedra era un fet, va trobar res de sang i va voler anar a casa. El soldat estirat alletava com un bou, el metge va curar el coll d’aquell. Aquell es va convertir en home llop.
    vale!

  8. Laia Sánchez Puerto

    Salve!
    Aquí tens la meva traducció:

    El senyor fort se’n va a Càpua. Jo he obtingut l’ocasió de convèncer al nostre hoste que vingui amb mi fins a la cinquena fita. El soldat era, també, fort com la mort. Vam desaparèixer a la matinada (cant del gall) quan la lluna brillava tant com el migdia. Vam venir entre monuments, el meu home va construir esteles i va fer el recompte de les làpides. Després, quan vaig mirar al meu amic, es va despullar a si mateix deixant la seva roba a la vora del camí. . La meva ànima era al meu nas, em vaig quedar com un mort. No obstant això al voltant meu, de sobte es va convertir en un llop. Després que ell es va convertir en un llop, va començar a udolar i va fugir al bosc. Al principi jo no sabia on era; després vaig apropar-me i vaig agafar les seves vestimentes; però s’havien convertit en pedra.

    Vale!

  9. Margalida Capellà Soler Post author

    Laia Sánchez, avui la faràs a classe i ens l’explicaràs!

    Alba Arroyo, recorda’t de posar la teva aquí!

  10. Alba Arroyo

    Salve!

    L’història de l’HOME LLOP de Petroni

    Afortunadament l’amo va anar a Capua. Vaig aprofitar la meva oportunitat i vaig persuadir a un convidat a casa i va venir amb mi fins a la cinquena milla. Ell era un soldat, tan fort com l’Orc. Així que es va allunyar trotant al voltant de l’hora del cant del gall, la lluna brillava com si fos migdia. Vem anar entre els records: va començar a fer les tombes dels meus homes, jo vaig proseguir el mateix camí i vaig fer la cançó i el nombre de les tombes. De seguida tal com, va tombar-se amablement immediatament, quan vaig mirar al meu amic, va despullar-se i va deixar tota la seva roba a la vora del camí. Per a mi, es burlava de l’ànima, jo em vaig quedar com mort. Aquell va pixar al voltant de la seva roba, i de sobte es va convertir en un llop. De cop i volta va començar a fugir per el bosc. Al principi jo no sabia on era, i llavors es va acostar, els que temen que puguin prendre els vestits estaven fets de pedra.

    Qui mor de temor sino jo? L’espasa, però, va estrenyer a la ombres i vaig caure a terra, fins que un amic meu em va portar a la vil•la. Melissa va dir si haguessis vingut abans, almenys ens han ajudat, .. El llop es va ficar a la casa, i va matar a tot el nostre bestiar. L’ esclau va saltar al seu coll amb una llança
    Tot seguit després, quan vaig arribar a aquehyll lloc on la roba estava feta de pedra,vaig trovar res més que un toll de sang. Tal com és, però, vaig arribar a la casa, i ell estava estirat al seu llit, com si es tractés del meu soldat , i un metge li havia curat el seucoll. Vaig entendre que era un home llop.

    Vale!

  11. Laia Muñoz Osorio

    Traducció fàcil:

    Una vegada un amic meu amb un centurió sortia de la ciutat. Era de nit, però la lluna plena brillava.
    L’amic i el centurió s’apressaven pel camí.
    Per on anaven les esteles, el centurió deixa la túnica a terra i per allà al voltant va orinar.
    Aquest centurió se n’ha anat.
    De sobte apareix un gran llop.
    El meu amic va témer de bades.
    El gran llop udola i s’apressa a la silueta.
    La túnica estava estesa al camí.
    L’amic fixa la mirada prudentment en la túnica.
    Aquella túnica era de pedra.
    El seu amic arribava de la vil·la d’una amiga seva.
    Ella diu “llop, entra a la vil·la imata les aus.
    L’esclau ha travessat el coll amb la seva llança”.
    El matí l’amic torna pel camí i no troba la túnica sinó sang. Tot seguit va a casa seva.
    El centurió era al llit i el metge curava el seu coll.
    El centurió era un home llop.

    Traducció difícil:

    Un senyor fort havia sortit de Càpua.
    Jo vaig obtenir l’oportunitat de persuadir el nostre hoste, de la mateixa manera que venia de cinc mil·liaris. Però era soldat, tan fort com Orcus.
    Sortim corrent a l’albada, la lluna brillava com al migdia.
    Venim entre monuments: (el meu amo comença a fer monuments, però jo segueixo cantant el nombre de monuments).
    Així que vaig mirar el meu company, ell es va despullar i tota la roba va quedar just darrere el camí.

    La meva ànima era al meu nas, que seguia tant morta.
    Ell va orinar al voltant de la seva roba, i sobtadament el llop apareix.
    Després de que el llop aparegui, comença a udolar i fuig albosc.
    Al principi desconeixia on era, llavors s’apropà, de tal manera que aixeca la seva roba: però és de pedra.

  12. Iván Zapico Fernández

    Salve!
    Per sort el cap s’en va anar a Capua. Jo vaig tenir l’ocasió per convèncer a l’amfitrió el cinquè va venir. Els soldats a peu eran forts però eren com Orcus. Ens vam anar amb el cant del gall, la lluna brilla com si fós migdia. Vam venir entre els monuments: la tumba del meu home va començar a fer-ho però jo canto la cançó i dic els noms de les tombes. Després quan vaig mirar al meu amic, es va despullar a si mateix i tota la seva roba la va deixar a la vota del camí. Per a mi , l’ànima és al nas, però jo em vaig quedar mort. De cop es pixa en la seva roba i es converteix en llep, i començà a udolar el bosc. Al principi jo no sabia on era i llavors es va acostar , els que temen que els ataaqui estaven fets de pedra.
    Com sinó tinc por a morir? L’espasa, però, va indicar a les ombres i vaig caure a terra, fins que meu amor hi és a la ciutat. Melissa va dir-li “si haguessis vingut abans, almenys t’hagués ajudat; llop es va ficar a la casa i van matar tot el bestiar .Llavors, l’esclau li va travessar el coll amb l’espassa.”
    Vale!

  13. Rocío Molina

    Salve!!!

    Jo he intentat fer la traducció “difícil” per no m’he sortit! Així que aquí deixo la que és una mica més senzilla. La intenció és el que compta!

    Una vegada un amic meu amb el centurió sortia de la ciutat. Era fosc, però la lluna plena brillava. L’amic i el centurió s’apressaven per el camí. Per on estaven les estrelles, el centurió posa a terra la túnica i (aqui no entenc el que posa). De sobte el centurió desapareix. el gran llop apareix de sobte. El meu amic tenia molta por. El gran llop ulula i a fi de apressar-se al bosc. La túnica del meu amic arriba a la vida. Ella diu: “el llop va entrar amb algú i va matar l’ovella. El coll de l’esclau llença la llança.” El meu amic resideix en la via i la túnica no la troba sinó que troba sang. Després la casa ve. El centurió estava al llit i el metge curava el coll. El centurió era un home llop.

    No crec que estigui gaire bé, però hem costa moltíssim traduir. A veure si poc a poc vaig millorant.
    Valete!

  14. Cristina Álvarez Barraca

    Salvete!

    Buff, traduïr aquest text ens està costant a tots força! Jo he pogut traduïr-lo per parts… Espero que ara a classe poguem posar totes les nostres traduccions en comú i treure’n una de prou bona!

    Jo deixo aquí el principi de la meva traducció!
    El fort senyor se’n va a Càpua. Jo he obtingut l’ocasió de persuadir el nostre hoste i va venir amb mi a la cinquena milla. El soldat era tant fort com un orc.

    Tinc algunes frases més però me’n falten d’altres que es troben pel mig de les que he traduït.

    Valete!

  15. Cristina Berjano

    Aquí tens la meva traducció:

    El fort senyor se’n va de Càpua. Vaig trobar la oportunitat de convèncer al nostre hoste, que vingués amb mi a la cinquena fita. El soldat era fort com la mort. Vam marxar a l’albada (cant del gall), quan la lluna brillava tant com el migdia. Vàrem venir entre monuments solemnes: el meu home va començar a recitar a les estrelles, mentre jo contava les làpides. Més tard, vaig mirar al meu company, que s’havia tret totes les seves vestimentes i les va deixar a les voreres. La meva ànima era al meu nas, em vaig quedar com un mort. Encara que tot i això al voltant meu, de sobte es va convertir en un llop. Després de que ell es convertís en un llop, va començar a udolar i va fugir al bosc. Al principi jo no sabia on era, després vaig apropar-me i vaig agafar les seves vestimentes, però s’havien convertit en pedra.

  16. Margalida Capellà Soler Post author

    Ho heu intentat, almenys!
    Avui començarem per entendre el text més senzill (que ens proposa Fernando Lillo) a partir de la traducció de la Laia M. i de la Rocío, tenint en compte que hem de reflexionar més sobre:

    ubi + indicatiu.
    per + acusatiu
    stella, -ae
    eam=tunicam
    evanesco, -ui (3a)
    valde: “molt”
    silva, -ae “bosc”
    Ecce
    Tum amicus ad villam amicae suae pervenit.
    ovis, ovis

  17. nuria yela

    Salvete!
    Aquesta és la traducció que he pogut fer a l’hora abans de classe. És del text difícil, així que no sé com m’haura quadat:

    Per casualitat l’amo havia sortit cap a Capua. Obtinguda la ocasió, vaig persuadir al nostre hoste tal com venia cap la cinquena milla romana. Era un soldat, tan fort com l’Orc. Vam desaparèixer al voltant de l’alba (hora del cant del gall), la lluna brillava com el migdia. Veníem d’entre els monuments: el meu jo va començar cap a les columnes en construcció,

    Espero que sigui correcte, vale!!

  18. Uxue Avilés

    Una vegada un amic meu amb el centurió sortia de la ciutat. Era de nit, però la lluna plena brillava. L’amic i el centurió s’apressaven pel camí. Per on anaven les làpides, el centurió deixa la túnica a terra i per allà al voltant va orinar. Vet aquí que el centurió desapareix . De sobte, apareix el gran llop. El meu amic tenia molta por. El gran llop udolà i per apressar-se al bosc. La túnica estava estesa al camí. Ella diu: “llop, entra a la vil·la i mata les ovelles. L’esclau va travessar el coll amb la seva llança”. Al matí l’amic torna pel camí i no troba la túnica sinó sang. Tot seguit va a la seva casa. El centurió era al llit i el metge li curava el seu coll.
    El centurió era un home llop.

  19. Zícora

    Salve.

    TRADUCCIÓ: L’HISTÒRIA DE L’HOME LLOP.

    Una vegada un amic meu amb un centurió sortia de la ciutat.Era de nit, pero la lluna plena brillaba. L’amic i el enturió s’apressaven pel camí. Quan caminen per les esteles, el centurió posa a terra la túnica i orina al seu voltant. De sobte el centurió desapareix. De sobte apareix el gran llop. El meu amic tenia molta por. El gran llop olula i fuig cap al bosc. La túnica està al terra. El meu amic mira amb atenció la túnica. La túnica era la pedra. Llavors l’amic es fa acostar a la vil·la de la seva amiga. Ella diu ” el llop entra en la vil·la i mata les ovelles “. L’esclau va llançar la llança i li travesar el coll al centurió. L’endemà al matí, l’amic torna pel camí i no troba la túnica, sino sang. Tot seguit s’en va a casa. El centurió era al llit i el metja curaba el coll d’ell. El centurió era un home llop.

    Vale.

  20. Uxue Avilés

    Salve!!

    Aquí està la meva traducció corregida:

    Una vegada un amic meu amb el centurió sortia de la ciutat. Era de nit, però la lluna plena brillava. L’amic i el centurió s’apressaven pel camí. Per on eren les làpides, el centurió deixa la túnica a terra i per allà al voltant va orinar. Vet aquí que el centurió desapareix . De sobte, apareix el gran llop. El meu amic tenia molta por. El gran llop udola i per apressar-se al bosc. La túnica estava estesa al camí. El meu amic mira atentament la túnica. Vet aquí que la túnica era de pedra. Llavors el meu amic es va acostar a la vil·la de la seva amiga. Ella diu: “el llop entra a la vil·la i mata les ovelles. L’esclau va llençà la llança i li travessà el coll”. Al matí l’amic torna pel camí i no troba la túnica sinó sang. Tot seguit se’n va a casa seva. El centurió era al llit i el metge li curava el seu coll. El centurió era un home llop.

    Vale!!

  21. Margalida Capellà Soler Post author

    Una vegada feta i corregida a classe la traducció del text més fàcil, posarem en comú el text adaptat però amb un grau més elevat de dificultat.
    Cristina A., Alba A. Cristina B., Laia M., Laia S., Núria, Iván almenys heu intentat fer la traducció, l’enhorabona! Ara s’ha de polir!

    Hem de tenir en compte:

    Forte no pot anar amb dominus (m.).
    Capuae és un complement de lloc. Quin és? Què indica? En quin cas està?

    Nactus, què és?

    Ut + indicatiu i subjuntiu. Quin valor té? Quin tipus d’oració subordinada introdueix?

    Per què veniat és subjuntiu?

    No perdem de vista els verbs!

    Què és factus est?

    Referències culturals: quintum miliarium, Orcus, stela, villa, anima in naso esse, versipellis

  22. Rocío Molina

    Salve Lida! Aqui et poso la meva correció de la traducció:

    Una vegada un amic meu amb el centurió sortia de la ciutat. Era fosc, però la lluna plena brillava. L’amic i el centurió s’apressaven pel camí. Quan van a travès de les esteles, el centurió posa a terra la túnica i pixa al voltant. Vet aquí que el centurió desapareix. El gran llop apareix de sobte. El meu amic temia molt. El gran llop udula i s’apressa al bosc. Ella diu: “el llop entra a la vila, i mata les ovelles. L’esclau va lençar la llança i li travessà el coll. L’endemà el meu amic torna per la via i no troba la túnica sinó que troba sang. Tot seguit marxa a casa seva. El centurió estava al llit i el metge li curava el seu coll. El centurió era un home llop.

  23. Zícora

    Salve.

    TEXT DIFÍCIL:

    L’home fort va anar a Capua. He tingut l’ocasió de convèncer al nostre hoste. També venien cinc mil·liaris. Pero era un soldat, fort com un Orc. A la matinada sortim apressats. La lluna estaba brillant com al mitgdía. Venim entre estatues: (el meu amo comença a fer monuments, pero jo per altre banda, continuaba cantant el número de monuments). Llavors vaig observar al meu amic, que es va treure la roba quedant darrera el camí.

    Al meu nas i estaba la meva ànima, que seguia morta. Ell va orinar al voltant de la seva roba, i de sobte va aparèixer el llop. Havent aparegut, comença a udolar i s’en va cap al bosc. Al principi no sabia on estaba, llavors s’acostar, de tal manera que aixeca la seva roba: pero era de pedra.

    Vale.

  24. Rocío Molina

    Salve Lida!!
    He intentat fer la traducció difícil i em costa moltíssim. Això és tot el que he pogut fer a l’hora de classe. No és gaire però espero que almenys estigui bé!!

    Per casualitat el meu amo s’havia anat de Capua. Havent-me sorgit l’ocasió vaig persuadir el nostre hoste i vam arribar al cinquè mil·liari. De fet era un soldat, fort com l’Orci. Desapareixem a través de l’artec de l’alba, la lluna brillava com al migdia. Venim entre el monument:

    Vale!

  25. Uxue Avilés

    Salve!!

    Un senyor fort havia sortit de Càpua. Jo vaig obtenir l’oportunitat de persuadir el nostre hosteque vingui amb mi fins a la cinquena fita. Però el soldat era tan fort com la mort. Sortim corrent a l’albada, la lluna brillava com al migdia. Venim entre monuments: el meu home va començar a recitar a les estrelles, mentre jo contava les làpides. Així que vaig mirar el meu company, ell es va despullar i tota la roba va quedar just darrere del camí. La meva ànima era al meu nas, que seguia morta. Ell va orinar al voltant de la seva roba, i sobtadament el llop apareixer. Després de que el llop aparegui, comença a udolar i fuig cap al bosc. Al principi desconeixia on era, llavors es va acostar de manera que aixecà la seva roba: però era de pedra.

  26. Luis Moreno

    Un senyor fort havia sortit de Càpua.He tingut l’ocasió
    de convèncer al nostre hoste.L’home era molt fort.Vam marxar a l’albada,la lluna brilla com si fós migdia. Vàrem venir entre monuments solemnes: el meu home va començar a recitar a les estrelles, mentre jo contava les làpides.Vaig mirar al meu company, es va despullar i la roba va quedar darrere del camí.La meva ànima era al meu
    Al principi desconeixia on era, llavors es va acostar de manera que aixecà la seva roba: però era de pedra.
    nas, que seguia tant morta.va orinar al voltant de la seva roba,y es va apareixer el llop.va començar a udolar i va fugir al bosc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *