Després d’haver fet l’entrada Encara no coneixes Chiron? em plau de fer aquesta ja que la comunicació d’en Jordi Rincón i el seu Vaixell d’Odisseu també se la ben mereixen, tot i que la vaig publicar ahir al Facebook perquè els seus tripulants la poguessin conèixer el més aviat possible, tot i que no sé què opinareu del que diu en Jordi de mi, jo encara n’estic atònita.
Tripulants del vaixell, esperem el vostre desembarcament a les costes del Maresme i, en especial al Cristòfol Ferrer, tal com el curs passat ens varen visitar els llatinistes francesos de Grenoble. Fins ben aviat!
Em fa una especial il·lusió inaugurar els comentaris d’aquest article per comentar la intervenció del Jordi que, sense papers, com ell mateix diu, amb prou feines pot aturar les paraules i contenir l’emoció a l’hora de parlar del seu projecte en xarxa. Modest com ell sol, parla dels premis Bloc Catalunya, gairebé com una casualitat, un regal pràcticament caigut del cel, tot obviant les hores de feina i els esforços per motivar l’alumnat que hi ha hagut d’invertir en el projecte.
Jordi, la modèstia és una bona virtut, però deixa’m dir-te sense embuts que tu i els teus alumnes us ho heu merescut. I molt!
Bona Travessia!
Caram, Teresa, no sé què dir. Jo penso que totes les hores invertides paguen tant la pena perquè tot el que donem se´ns retorna amb escreix per part dels nostres alumnes. La il·lusió i l´empenta que demostren fins i tot quan tu estàs cansat i amb poques idees és el motor que ens mou i ens fa viure la nostra professió jo diria que amb amor. No és modèstia, és el que és. Em va fer molt feliç tornar a retrobar-te i compartir el que malgrat el pas dels anys segueix intacte: la passió per divulgar els clàssics que tant ens han ajudat a créixer com a persones. Una abraçada i per molts anys que puguem gaudir de moments com aquests.
Per cert, Margalida, una entrada dedicada a El Vaixell és ja un regal massa generós. Crec que això de la “dea ex machina” et va arribar al cor i pots estar ben segura que a mi em va sortir el dir-ho sense embuts del mateix lloc.
Ei, Jordi, també sortiu a Los sueños de Hermes d’aquest dimecres i es veu que jo, a més de dea ex machina (això portarà cua!) sóc la vostra Atena, això sí que és massa!