La Valèria de deu anys m’ha regalat aquest dibuix que ha fet a BlancDEguix. L’ha dibuixat apaïsat, però a ella li agrada més així. La seva Venus m’ha recordat els versos que hi trobareu a sota de La rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit. Què us inspira a vosaltres?
Oh! Quina maravella de dibuix! Es increible que una nena de deu anys pugui fer això!
La veritat es que cal felicitar la Valèria per aquest treball, que ja amb la seva edat està fent articles… no em puc imaginar quan sigui mes gran el que farà!
Es bó que gent d’altres edats com ella, o d’altres indrets fagin articles com aquest per inspirar i animar a la gent a introduïr-se en aquest bloc tant interessant i que cada dia s’aprenen coses noves.
El que he dit, felicitar la Valèria per aquest magnífic dibuix i per l’article!
Com ja vaig dir el dilluns, el dibuix m’encanta.
Pepita, quina alegria retrobar-te aquí. A veure si t’inspires i ens fas arribar el teu poema. Potser, però, necessitaràs les ulleres!
Hola:)
La teva filla dibuixa increiblement, haha és super bonica els contrastos de clarobscurs que fa!! mai t’han dit que és una artista Lida?haha
Venus és la deessa de l’amor i la bellesa, doncs més que res inspira a la bellesa ideal(perfeta), un prototip que tenien els antics grecs concretament en el període hel·lenístic en l’ambit de l’art amb el desenvolupament dels retrats realistes amb més moviment, sense idealització i amb la recreació dels defectes físics en tots aspectes com la vellesa, d’allò que és lleig,etc.
adéeu!:D